Reflexió – La presentació de Jesús al temple

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

1 de febrer de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, celebrem la festa de la presentació de Jesús al temple que és la festa que uneix el temps de Nadal i el temps de Pasqua. Abans del concili, el temps de Nadal durava fins a la presentació de Jesús al temple però, independentment de la litúrgia, aquesta festa uneix el temps de Nadal amb el temps de Pasqua perquè en la celebració de la presentació del Senyor al temple s’entreveu la Pasqua, la llum de la redempció.

Per nosaltres és molt important que allò que hem rebut en el temps de Nadal, en el període de Nadal, aquella llum que s’ha encès dins nostre s’il·lumini cada vegada més a partir de l’inici d’aquesta celebració perquè, consagrat aquest any a l’Esperit Sant, l’Esperit de Déu pugui actuar potentment en nosaltres per il·luminar la nostra vida, el nostre passat, el nostre futur i fer-nos fills de la llum per tota la Terra, per tot l’Univers.

Per això, avui, tots encendrem la llum, les nostres espelmes, les nostres candeles. Sembla una processó de torxes però és una processó de llum que il·lumina el camí cap a la vinguda gloriosa de Crist, el camí que porta a la creació nova, que té l’objectiu d’unir tota la gent de tot l’Univers en una sola Església, Església viva en Crist que il·lumina cada misteri, o millor, que Déu Tri i U il·lumini tots els misteris dins nostre i entre nosaltres.

D’aquesta processó de llum, diguem-ho així, ens en parlen molt les lectures d’avui[1], el profeta Malaquies, amb expressions fortes, exclamatives i també amb por, proclama el dia del Senyor -cada dia de la nostra vida- però especialment el dia de la seva manifestació gloriosa. El profeta demana: “Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui resistirà quan ell aparegui? Ell és com el foc del fonedor, com el sabó de la bugada”. En canvi, a l’Evangeli veiem el vell Simeó i Anna que veuen la llum, que l’Esperit Sant els il·lumina. L’Escriptura reconeix en ells dos un home i una dona justos que esperaven la salvació i Simeó s’ha obert al misteri de la mort, ja no l’espanta. “Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau com li havies promès perquè els meus ulls han vist la teva salvació, preparada per tu davant de tots els pobles: llum per il·luminar tots els pobles i glòria d’Israel, el teu poble.”

Tornem al profeta Malaquies: “Ell és com el foc del fonedor, com el sabó de la bugada”. Déu toca cada home amb el seu amor, toca també Llucifer. També els dimonis creuen que hi ha Déu, però tremolen. Pels cristians mediocres és fàcil també alegrar-se d’algun do perquè tota gràcia és un do, és gratificant -la gràcia és gratificant- i poden tancar-se en aquest punt. Però la presència de Déu és com el foc del fonedor i com el sabó de la bugada i cada gràcia, si s’acull, porta cap a la transformació en un ésser nou, però la persona ha d’estar preparada a ser nova, que vol dir deixar de banda allò que és vell. En l’home hi ha resistència després del pecat. Després del pecat, l’home es va refugiar en la mort i es refugia en totes les patologies perquè sense Déu no pot mantenir-se dret. Els que no creien, no van acceptar Déu i es van refugiar en Llucifer, van ser enganyats, són els desesperats que ja no tenen esperança.

Després del pecat original, el pecat col·lectiu de la humanitat al llarg de la història, també després dels nostres pecats hi ha la tendència a refugiar-se en la mort. Per què? Perquè és més fàcil ser corruptes que homes virtuosos. Ho heu experimentat això? Ser corruptes no costa res, ser lliures i viure com creatures noves costa morir a un mateix, morir a aquell pecat que ha deixat rastre dins nostre. I aquest és el pas fonamental per l’Església de Jesucrist de tot l’Univers per vèncer la mort dintre seu i triar la vida, la vida eterna, vida de la creació nova, i aquest camí és el que va traçar la primera Església, el que ha estat seguit al llarg de la història dels sants, dels justos, el que ha marcat aquella Església que s’ha mantingut fidel a Jesucrist, que es torna a obrir amb tot el poder, amb tota la potència trinitària en aquests temps.

És en aquest sentit que reflexionem sobre aquesta celebració de la festa de la presentació de Jesús al temple. No es va presentar sol, es va presentar en la primera Església: amb Maria i amb Sant Josep i Jesús, entre ells va néixer la primera cèl·lula de l’Església de Jesucrist, i és bo recordar-ho perquè no ens refugiem en una Església de superestructures sinó en una Església que està immersa en l’Esperit de Déu i guiada per l’acció trinitària.

A Sant Josep se li va confiar de donar el nom de Jesús al Fill de Déu, significa definir-lo perquè el nom era la definició, el Salvador. Maria va acollir generar el Fill de Déu, però en Maria, com ja veiem en aquesta presentació, el camí s’obre fins al final. Les paraules del profeta Simeó són molt, molt clares: “Ell és aquí perquè molts caiguin i molts ressuscitin a Israel, signe de contradicció perquè siguin revelats els pensaments de molts cors. I a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima”.

El vincle entre la Mare i el Fill és molt fort des del moment de la concepció, i la Mare que desitja naturalment un fill, l’ofereix al Senyor com a primogènit. En Maria és ofert conscientment amb tot el passatge de la comunió materna amb el Fill fins a estar al peu de la Creu. Ser fidel i mirar més enllà. En aquest recorregut veiem també l’assumpció de la Mare d’estar a la creació nova.

El poble nou, l’Església de Jesucrist de tot l’Univers ha de veure aquest camí per vèncer la mort dintre d’ella mateixa, vèncer aquell refugiar-se en la mort, en les patologies perquè cada pecat produeix una patologia, allunya de la Font de la vida. L’Església de Jesucrist de tot l’Univers porta en ella aquesta consciència. Fins i tot els que s’han mantingut fidels a Déu de l’alt univers, esperen aquesta llum a la Terra, consciència de l’Església de Jesucrist a la Terra que pertany a l’Església de tot l’Univers, aquesta llum que il·lumina cada un de nosaltres, i de l’Església totalment il·luminada que amb Maria segueix el camí amb Jesús i l’acompanya a tots els santuaris, també pagans; també una ovella perduda que Jesús cerca i s’ofereix per ella, per aquella ànima.

L’alliberament del poder de la mort ens ha estat explicat al fragment de la Carta als Hebreus: “Ja que els fills tenen en comú la sang i la carn, també Jesús va compartir aquesta condició per reduir a la impotència mitjançant la mort aquell que tenia el domini de la mort, és a dir el diable, i així alliberar els qui, per por de l’amor, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida”. Però l’home amb el pecat original, com he dit, es va refugiar en la mort, en la por, però…com podem alliberar-nos d’aquesta por, de quina manera, quin és el camí? El camí és el de rebre Jesucrist dins nostre, la potència trinitària en l’Esperit Sant, ser abraçats d’aquell amor de Déu per mitjà de Jesucrist que va més enllà del nostre pecat, més enllà de les nostres infidelitats, i ens canvia radicalment, ens guareix interiorment. Però el nostre guariment a fons arriba al punt culminant en el nostre amor generós, semblant al de Crist, semblant al de Maria, de poder-se donar fins a l’últim, fins a l’últim perdut en aquest esperit del món. No hi ha cap altre camí. El fruit de l’amor pur naixerà en la nostra donació de l’amor de Déu que ens fa madurar i portar aquell amor als altres.

Per això, allò que hem rebut durant aquests anys, ens dóna claredat i ens dóna seguretat. La Mare de Déu ens ha explicat: “Jo us concebo en el meu Cor Immaculat, a tots aquells que heu dit sí en el moment de la concepció. Aboco la meva immaculadesa damunt vostre. Dels que estan en el meu Cor Immaculat, el mal es repel·leix i rellisca”. Aquí hi ha el punt, la característica de tot el que hem explicat i d’aquest instrument ordinari de la Fundació, del portal del Rostre de Maria a Medjugorje que no s’ha entès. També allà hi van arribar molts Simeons, Annes. Es van il·luminar una mica i després se n’han anat. I la Mare de Déu en aquest temps ens ha explicat que ha vingut per portar-nos tots a la recapitulació en Crist, per generar un poble nou, una Església nova, renovada segons el desig de Crist des de l’inici. Són moltes les justificacions per entrar en el buit, perquè el buit enganya l’home pensant que no veu i així la Mare de Déu a Medjugorje no és reconeguda, no és acollida. No és acollida ni tan sols com han estat acollits certs sants perquè a través d’ells rebien miracles, i la Mare de Déu portava cap al Miracle amb majúscula, la Vida Nova.

Per molts teòlegs la Mare de Déu és un impediment per Crist, però sense el pas a través de la Mare Immaculada no hi ha l’Església. Sense els fills que passen a través de la Immaculada no hi ha l’Església de Crist, no hi ha la vida vivent en Crist. La Mare de Déu ens ha estat donada per acompanyar-nos en totes les proves fins al moment de la mort i ens ha garantit “quan arribarà el moment per vosaltres de passar a l’eternitat, jo vindré a buscar-vos[2].

En aquest passatge hem de veure en aquests anys tots els grans temes que es despleguen, mirar Déu cara a cara. No podem veure Déu cara a cara si no és en la fe, veiem la mort cara a cara i fem fora Satanàs de dins nostre i entre nosaltres. No podem veure, no podem resistir davant el rostre de Déu, si ens refugiem en la por de la mort. Amb aquesta por som dèbils i fugim de veure les gràcies per ser transformats. Ens ha estat dit i també explicat per què l’únic senyal pel poble nou, per l’Església de Jesucrist de l’Univers són els seus membres que es deixen transformar. I aquesta és l’Eucaristia vivent. Si entenem aquest passatge, podrem comprendre com pot començar a tirar endavant, a través de l’Església de tot l’Univers, la potència trinitària que genera les vides perquè si portem la vida de Déu Tri i U, som l’Església que genera la vida, toca les nafres de la humanitat emmalaltida, guareix, transforma.

Aleshores, a partir d’aquí veiem que el nostre camí després d’aquesta solemnitat, festa, serà un caminar tot l’any en l’Esperit Sant que il·lumini tots els temes bíblics de la història de l’Església, de la nostra vida, que puguem discernir entre el mal i el bé i continuar sobre la pista d’aquesta processó de llum que ens porta amb Maria, a través de Jesucrist, en l’Esperit Sant a deixar la creació vella, la creatura vella, i entrar a la creació nova. Aquest és l’únic camí i aquí es desplega el guariment de la humanitat, aquí es desplega l’acció dels Arcàngels, dels germans fidels en la seva missió que tenen necessitat de la nostra oferta, del nostre passatge. Així com ells obren el pas per nosaltres, per gràcia de Déu, així també nosaltres de la Terra tenim la feina d’obrir el pas per ells, per justícia, perquè la Terra és l’herència de la creació nova.

Per això en aquest dia invoquem l’Esperit Sant que inflami els nostres cors, que els nostres cors siguin il·luminats, que també nosaltres puguem cantar: “Estic a punt per deixar-ho tot, anar a on em porti”, sense justificacions; que aquesta llum ens doni el coratge de discernir entre el bé i el mal en l’Església aquí a la Terra tal com és just i dóna un sentit de maduresa d’una parella, d’una família que fan discernir entre ells si les coses estan bé o no estan bé, com millorar o no millorar. En aquest temps la llum il·luminarà tothom, naturalment no pot il·luminar l’infern perquè es tanca en ell mateix, es tancarà tota persona corrupta que no vol sortir a la llum a demanar perdó i unir-se al sacrifici de Crist.

I us beneeixo perquè la benedicció us acompanyi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: Ml 3, 1-4; 2a lectura: He 2, 14-18; Evangeli: Lc 2, 22-40

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 desembre 2019, amb títol “Solemne consagració a Maria SS per l’any 2020, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià; i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s