A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

8 de febrer de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, m’adreço a vosaltres que us heu consagrat a la Santíssima Trinitat i a tots els que es volen unir a consagrar-se a la Santíssima Trinitat, si no heu fet una declaració buida, si us heu unit a ser consagrats a la Santíssima Trinitat a través de la Mare Immaculada Maria, Corredemptora de la humanitat.

La nostra consagració ha portat una dinàmica molt forta a la Terra, dinàmica del vòrtex trinitari, l’acció trinitària. El primer que us dic, com a testimoniatge nostre, és que Déu ha acollit el crit de la Terra i de tot el Baix Univers, el crit dels sants, dels justos, de les ànimes, de les persones víctimes, innocents, el crit de totes les creatures i vol ajudar tothom i portar-los al Regne de Déu. Aquesta gràcia, potent, que està davallant sobre la Terra, ens introdueix en una dinàmica i en la resposta justa, en el camí just en l’Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Avui hem llegit les lectures del dissabte[1], que fem servir per a la vigília del 5è diumenge. A la lectura del primer llibre dels Reis hem escoltat el somni de Salomó a Gabon. En el somni, Déu volia sentir el desig del nou rei Salomó i Salomó demanava això: “Concedeix al teu servent un cor dòcil, perquè sàpiga fer justícia al teu poble i sàpiga diferenciar el bé del mal, perquè, qui podria governar aquest poble teu tan nombrós?”. Aquesta pregària ha de ser elevada a Déu de part de cada un de nosaltres i avui s’eleva de l’Església de tot l’Univers: dona’ns saviesa, no et demanem una llarga vida sobre la Terra, ni els planetes, ni la mort dels enemics, ni riqueses, sinó que et demanem la gràcia i la capacitat de discernir el bé del mal, refusar el mal, adherir-nos al bé, ser sotmesos a les lleis de l’Esperit pur.

Aquesta elecció nostra ens situa a l’Evangeli, on Jesús diu “No podeu servir dos senyors. Busqueu primer de tot el Regne de Déu i tota la resta se us donarà de més a més”.[2] I de fet, Déu va respondre a Salomó: “Et concedeixo un cor savi i intel·ligent: no hi haurà hagut mai un rei com tu abans teu, i tampoc hi serà després de tu. Et concedeixo també tot allò que no m’has demanat, la riquesa i la glòria, com mai l’ha tingut ningú”.

La nostra decisió de servir a Déu Tri i U, d’acollir la seva acció i la seva saviesa, ens posa en camí cap a la creació nova. Allò que se li va concedir al rei, successor de David, aquella saviesa se li va donar per dirigir un poble segons les lleis de Déu, per preparar aquell poble per la vinguda de Jesucrist que és la saviesa i la riquesa de Déu, la Saviesa no creada; preparar el poble de Déu per acollir l’Esperit Sant com a fruit de la redempció que Maria Santíssima amb els apòstols va rebre a la Pentecosta. I nosaltres, a través de la redempció, hem estat marcats poble sacerdotal, profètic i reial, reial en el sentit de governar l’Univers amb Jesucrist. I en aquest temps tenim necessitat d’aquesta saviesa, i la tindrem si la nostra consagració la posem en pràctica i desitgem viure segons les lleis que governen l’Univers, intercanvi personal de la Santíssima Trinitat. I aquí es forma l’Església de Jesucrist de tot l’Univers que vol fer la voluntat del Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant.

Cada dissabte, a la Santa Missa, ens consagrem segons les intencions de la Verge Santíssima i oferim la nostra vida, oferim la Santa Missa segons les seves intencions. Quan parlem de la saviesa, recordeu bé la primera lectura de la festa de Maria Santíssima dels Àngels. Està treta del llibre de la Saviesa i s’aplica a la Mare de Déu com a saviesa de Déu, però en aquest cas la saviesa de Déu ha davallat en una creatura. Jesucrist és el Fill de Déu, perfectament unit al Pare, però aquesta saviesa ha davallat en una creatura que es diu Maria, Mare de Déu, per governar-la.

És interessant com està traduïda a l’italià la petició del rei Salomó: “Concedeix al teu servent un cor dòcil, perquè sàpiga fer justícia al teu poble”. La saviesa de Déu va davallar en la Mare Immaculada però la saviesa de Déu en una creatura com Maria nosaltres la veiem com un vas preciós que recull tota la saviesa però amb senzillesa, sense conèixer filosofies, teories, ciències humanes; una noia de quinze anys acull la saviesa de Déu, amb senzillesa es deixa embolcallar per la Santíssima Trinitat i en Ella, la Santíssima Trinitat fa una obra meravellosa. La Mare Santíssima és la nostra Mare, és també Corredemptora. Per això és la nostra Mare.

Aleshores, amb aquesta reflexió, prenem una actitud de tenir una imatge justa de la dinàmica de la gràcia de l’acció trinitària en nosaltres, en l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. La decisió d’aquesta Església és participar en la vida trinitària, que hi participin el nostre esperit, la nostra ànima, el nostre cos.

Hem d’entendre un parany: molts cristians pensen que l’última etapa del camí espiritual és el Paradís i s’enganyen perquè els cristians no s’aturen al Paradís com un nirvana. Els cristians estem cridats a ser transformats semblantment com la Mare Santíssima Maria i aquest és el nostre camí. Aleshores, el camí és així, que hem de seguir la guia de l’Esperit Sant. Ens ha estat demanat de viure aquest any consagrat a l’Esperit Sant per fer aquest camí.

Vull fer servir una imatge per explicar-vos aquest recorregut: si sortiu d’aquesta església i aneu cap a l’autopista, trobareu senyalització cap a Gènova, cap a França, cap a Ventimiglia, i allà heu de triar cap on voleu anar, cap a quina direcció? Voleu anar a Gènova, conèixer Gènova, podeu encaminar-vos-hi i aturar-vos a la primera àrea de servei, prendre un cafè i buscar la manera de girar enrere i tornar a casa sense anar a Gènova. Podeu continuar i passar per Gènova, veure la ciutat amb un breu cop d’ull. Podeu avorrir-vos i tornar a casa, “ja preguntaré a algú que m’expliqui com és Gènova”. Tota aquesta imatge explica com és el camí cristià, com ho fa la gent, veu la senyalització, se’ns explica la senyalització i és suficient. I no! Només cal fer un quilòmetre i tornar. I no! Només hem de passar prop de la ciutat, veure-la des del cotxe, des del tren. I no! Si la voleu conèixer, hi heu d’anar, aturar-vos-hi , conèixer, estudiar.

Això és només una imatge, germans i germanes. Ara l’acció de la Santíssima Trinitat és potent, porta cap a l’última estació: cap a la creació nova. El nostre camí és conèixer la saviesa de Déu dins nostre que s’expressa mitjançant l’acció trinitària, que ens guiï. I què és aquesta guia? Aquesta guia transforma la nostra mentalitat, transforma tot el nostre ésser i ens predisposa a acollir Jesucrist que ens conduirà a la creació nova.

El comportament d’aquest poble no pot ser un comportament per justificar-se, i tampoc per compromisos acceptant l’acció de la Santíssima Trinitat, en acceptar aquesta saviesa, perquè tal com diu l’Escriptura: “En el Regne de Déu no s’hi entra impur”[3], vol dir que no s’hi entra si no som íntegres. Per això, l’Església de tot l’Univers ha escollit aquest camí i ara tot l’Univers està unit a nosaltres i socorre els creients en Crist de la Terra per ajudar-los a rebre l’acció trinitària, l’acció que és la seva saviesa per recórrer aquest camí de pressa i transformar la humanitat.

Déu Pare ha enviat el Fill, el Fill ha respost perfectament al Pare a favor nostre. A l’Evangeli d’avui s’ha commogut veient la gent com ovelles sense pastor. El Salvador commogut per la situació de la Terra ens ve a trobar. El Salvador Jesucrist, en nom del Pare, ha enviat l’Esperit Sant per dur a terme aquesta acció trinitària dins nostre. Nosaltres estem consagrats a la Verge Maria Immaculada, Mare Corredemptora que aplana el camí cap a Jesucrist dins nostre. No ens falta res i aquesta és la visió que hem de tenir davant nostre, aquest és el quadre en el qual es mou l’Església de tot l’Univers i no hi ha un altre camí.

Com més ens adherim des del nostre interior a l’acció trinitària dins nostre, més ens elevarem i ens sentirem en l’esperit, arrelats en Déu, un esperit que es pot dir pres per Déu, que vol estar amb Déu en l’Esperit Sant i, al mateix temps, un esperit unit a l’Esperit de Déu enviat a omplir la Terra, a tots aquells que són de bona voluntat, unir-los en el mateix cos perquè en el Regne de Déu s’hi entra units en l’Església de Crist, Cos Místic de Crist, íntegre, vivent, no d’una manera poètica, com expressió teòrica, sinó vivent.

Per això tenim totes les possibilitats i totes les gràcies per recórrer aquest camí. Com més acceptem aquest camí, aquesta participació en l’acció trinitària que és saviesa de Déu, que ens involucra i que ens fa avançar, més creixerà dins nostre la joia de servir Déu, d’estimar Déu i ens oblidarem d’aquella creatura que només pensa a sobreviure a la Terra, i ja estarem immersos en la vida eterna. Les persones arrelades així en Déu no tenen por de res i les persones que es desarrelen de Déu entren en el buit, tal com ja va dir Déu Pare en la seva Solemnitat que vam celebrar el 4 d’agost[4].

Si estem plens de l’Esperit de Déu i estem units a l’Esperit de Déu, i si això esdevé per a nosaltres un batec viu, dinàmic, aleshores Jesucrist tocarà totes les ànimes de la Terra, totes les creatures i tot el qui doni la resposta per adherir-se a ser recapitulat en Ell, l’Esperit Sant les recollirà i les dirigirà cap a Ell.

En aquesta dinàmica també veiem el mal, veurem el mal que s’allibera al voltant nostre però el mirem per donar una resposta. La resposta és aquesta: prosterna’t davant Déu, davant Jesucrist, davant de qui tot genoll es doblegarà per ser salvat, i aquesta serà l’acció de l’Esperit Sant per tocar a tothom i, alhora, allunyar el mal del seu poble.

És molt important que després de la consagració a la Santíssima Trinitat ens encaminem en la direcció justa i directe, conscients de la unitat universal que atreu tota ànima de bona voluntat en un únic ramat, i la saviesa de Déu ens serà donada cada dia, no ens faltarà mai perquè l’Esperit Sant ens guiarà a la veritat completa[5].

En nom de Déu i en nom de tota l’Església de l’Univers, us beneeixo i us acompanyo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: 1Re 3, 4-13; Evangeli: Mc 6, 30-34.

[2] Cfr. Mt 6, 24-33

[3] Cfr. Ap 21

[4] Cfr. Missatge de Déu Pare del 4 d’agost 2019 amb títol “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià, i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/2019/08/06/soc-aqui-soc-el-vostre-pare/ en català.

[5] Cfr. Jn 16, 13.