de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

Introducció

Estimats germans i germanes,

Us saludem i us portem la benedicció de la Santíssima Trinitat. Com ja sabeu, el 20 de maig de 2019, us vam anunciar oficialment la presència i l’acció de “L’Església de Jesucrist de l’Univers”.[1] Vam arribar a aquest punt després d’anys i anys de camí i de revelacions que us hem transmès a través dels llibres, els missatges, les reflexions i les trobades fraternals.

D’aleshores fins avui, el Senyor i els seus instruments han continuat revelant-nos diferents aspectes de l’acció trinitària a favor del poble de Déu. Per això volem començar un seguit de reflexions, que publicarem periòdicament en aquesta web. Amb això esperem oferir-vos un quadre de referència per comprendre l’acció de la Santíssima Trinitat en aquest temps, a través dels esdeveniments dels quals som i serem testimonis.

L’instrument ordinari a través del qual Déu actua és el seu poble. Aquest està present en molts planetes i forma “L’Església de Jesucrist de l’Univers”, de la qual ja us hem parlat i de la qual en formem part. En aquesta i en les properes reflexions, quan parlarem d’Església entendrem que ens referim únicament a l’Església de Jesucrist de l’Univers.

Mirarem de comprendre junts les etapes del camí de creixement de l’Església, la seva missió avui i les repercussions de la seva acció sobre tota la humanitat. També us donarem consells pràctics perquè pugueu caminar cada vegada amb més rapidesa cap a la vida de la Santíssima Trinitat, superant els conflictes i les confusions que trobeu en el món. La nostra pregària i l’oferta de la nostra vida per vosaltres acompanyaran el nostre escriure.

Capítol 1

Un punt d’arribada i de partença

 De l’any 2018 endavant, la formació del poble de Déu a la Terra ha estat intensa. Amb l’inici del 2020, hem arribat al punt culminant de la preparació d’aquests anys. Se’ns ha anunciat que ara comença la missió real de cadascun de nosaltres i de tota l’Església. Ens trobem doncs en un punt d’arribada i de partença.

Comencem per fer un resum dels principals esdeveniments ocorreguts en la història de l’Univers i de la Terra en concret, tal com ens han estat revelats. Per molts de vosaltres, que ens seguiu de fa anys, no es tracta de res nou. Els hem escrit i explicat moltes vegades. Tot i això, creiem que és el nostre deure informar els que s’apropen a aquests temes per primera vegada, per tal de permetre’ls copsar el fil conductor dels esdeveniments ocorreguts i que ens han portat fins aquí. I ens sembla també oportú per tots, recordar aquests fets tan importants. Sovint els oblidem a causa del ritme de la vida quotidiana i dels múltiples deures que hem d’afrontar.

1. De la creació al gran Jubileu del 2000

Els grans esdeveniments de la història de l’Univers, tal com ens han estat revelats, estan narrats en el nostre llibre “Rescrivere la Storia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti”,[2] al qual ens referim i us adrecem, limitant-nos aquí a fer un breu resum.

 Just després de la creació, Llucifer i els seus dimonis es van rebel·lar contra Déu. El mateix van fer alguns progenitors, cometent el pecat original. De les nostres revelacions, sabem que Déu no va crear només una parella de progenitors sinó més parelles que formaven el primer nucli de la humanitat. A tots ells els va demanar d’escollir entre Ell i Llucifer. No tots els progenitors han comès el pecat original. Alguns van decidir servir Déu, i aquests són els nostres germans de l’Univers fidels a Déu. Altres van mantenir-se incerts, altres es van rebel·lar. Concretament, els nostres progenitors terrestres no només es van rebel·lar contra Déu, sinó que van segellar una estreta aliança amb Llucifer i els seus dimonis. Per això la Terra és el planeta més fràgil i més infestat de la presència del Mal.

 Així va néixer una forta tensió entre el Bé i el Mal que continuarà fins a la fi dels temps. Els efectes de tot això van repercutir i repercuteixen encara sobre la creació i sobre tota la humanitat. A causa del pecat original, Déu va remodelar l’Univers originari i va formar tres Universos, posant-hi les diferents humanitats segons la seva tria. Per tant, hi ha l’Alt Univers, poblat per les humanitats que s’han mantingut fidels; l’Univers Mitjà, en el qual viuen les humanitats indecises; el Baix Univers assignat a les humanitats rebels, on es troba la Terra. Així la humanitat va quedar dividida i dispersa en diferents planetes i en diferents Universos, separada per distàncies, sovint infranquejables.

 Déu va prometre als progenitors un Salvador, que naixeria a la Terra per salvar la humanitat de tot l’Univers de l’odi del maligne i restaurar la relació entre l’home i Déu, trencada pel pecat de gran part de la humanitat. A la Terra, el poble escollit d’Israel va mantenir viva la promesa del Salvador. Déu no va deixar de donar homes i dones d’elevada santedat a la Terra, que van contrapesar la presència de tanta humanitat rebel, ajudant a preparar la vinguda del Salvador.

 La tensió entre el Bé i el Mal va derivar en una guerra oberta en el moment de l’encarnació de Jesucrist, el Salvador promès. Jesús es va encarnar a la Terra al ventre de Maria Santíssima. Va morir i ressuscitar, una vegada per totes, a favor de tota la humanitat de l’Univers. A la Terra va fundar l’Església, a la qual va encomanar la missió de portar l’anunci de salvació a tots els pobles de l’Univers. Això va provocar Llucifer i els dimonis que van fer la guerra contra els cristians des del principi. La tensió entre el Bé i el Mal va augmentar progressivament fins al segle passat.

Durant el segle XX s’han produït esdeveniments fonamentals en el pla de salvació. L’acció salvadora de Déu i l’acció destructiva de Llucifer han assolit nivells màxims. Per una banda, les grans aparicions marianes, especialment a Fàtima i a Medjugorje, la figura de grans sants i les seves obres, que han passat al llarg del segle passat, amb els quals Déu continuava il·luminant el camí del seu poble. Per altra banda, les provocacions i els comportaments cada vegada més hostils del dimoni i dels homes rebels i corruptes, que han culminat amb el naixement de la “Confederació de la llum” el 1966. Aquesta última, és una aliança entre planetes rebels a Déu, dotada d’un exèrcit propi, amb la qual Llucifer pretén instaurar el seu regne a tot l’Univers.

Just després del pecat original, la Santíssima Trinitat va posar en marxa un pla d’abast còsmic, encara en procés. És el pla de recapitular tot l’univers en Jesucrist. Només a través d’Ell la humanitat podrà ser alliberada de la presència del Mal i entrar a la creació nova. Aquesta serà la nova i definitiva dimensió que acollirà tots aquells que hauran cregut en Jesucrist, oferint-li la pròpia vida a través del Cor Immaculat de Maria. Per això, tot home de l’univers haurà d’escollir necessàriament entre Déu Tri i U o Llucifer. Entremig no quedarà res.

Amb el gran Jubileu anunciat per Joan Pau II per a l’any 2000, Déu va donar una forta acceleració al seu pla de recapitular en Crist tota la creació. La humanitat de la Terra entrava en el tercer mil·lenni del naixement de Jesucrist i cada vegada estava més ofegada pel Mal. Déu va demanar als cristians de la Terra, pertanyents a les diferents confessions i en particular a l’Església Catòlica, la més representativa dels cristians de la Terra, que revelessin al món l’existència d’altres humanitats en l’Univers, perquè això hauria comportat un canvi radical i un salt enorme de civilització per a la Terra.

Segons tot el que se’ns ha revelat, Jesús havia parlat obertament als seus Apòstols de l’existència d’altres germans en l’Univers i els havia instruït sobre això, abans i després de la seva resurrecció. A causa de les divisions i de la resistència dins la primera Església, el tema de la vida a l’Univers va quedar arraconat i a poc a poc oblidat.[3] Déu esperava que l’Església i la humanitat maduressin i progressessin.

Sabem, però, que l’Església Catòlica ha rebut al llarg de la història molts signes de la presència de la vida a l’Univers. En particular, en el tercer secret de Fàtima, que havia d’haver estat revelat al món per part del Papa el 1960, la Mare de Déu havia parlat de la vida a l’univers. Aquesta part del secret no s’ha fet mai pública. També a Fàtima, durant l’aparició del 13 d’octubre de 1917, els germans fidels van acompanyar la Verge i van mostrar la seva acció en el famós miracle del sol. Per tant, l’Església ho sabia.

Déu volia que fos el Papa, per la seva gran autoritat espiritual reconeguda a la Terra, qui anunciés l’existència de la vida a l’Univers i començar així la missió d’evangelitzar tots els pobles de l’Univers. Si el Papa hagués fet aquest anunci, l’Església Catòlica hauria estat al capdavant de la missió, realitzada amb l’ajuda dels germans fidels, capaços de moure’s en l’espai. El Papa hauria estat reconegut com a pastor i punt de referència per les altres humanitats. Malauradament tot això no va passar mai. L’Església Catòlica calla igual com les altres Esglésies cristianes.

2. Els tres instruments extraordinaris i l’evangelització de l’Univers 

Davant del silenci de l’Església Catòlica i de les altres Esglésies cristianes, per atendre les necessitats de la humanitat de tot l’Univers, l’any 2004 Déu va posar en acció tres instruments extraordinaris: els àngels, el Nucli Central i els germans de l’Univers fidels a Déu. Dels tres instruments n’hem parlat extensament i per tant us remetem als llibres i als missatges que trobareu en aquest web. Aquí destaquem ara la missió del Nucli Central. Està format per homes i dones pertanyents a diferents planetes. Representa el vincle de connexió entre els àngels i els germans fidels; és el nucli fonamental del poble de Déu, a partir del qual es generen altres nuclis; porta a compliment tot el que va començar el col·legi apostòlic i van continuar al llarg dels segles els testimonis de Jesucrist. Per tot això rep una protecció especial de Maria Santíssima i de Sant Josep.

Déu ha confiat als tres instruments extraordinaris la missió de portar a tot arreu de l’Univers l’anunci de la salvació realitzada per Jesucrist, tal com havia d’haver estat des de l’inici, segons el mandat als Apòstols.

El 2011, als tres instruments extraordinaris se’ls va demanar d’ampliar encara més el seu camp d’acció en l’Univers. En particular, el 2 d’octubre de 2011, els àngels van ser enviats arreu de l’Univers amb la finalitat d’ajudar tots els fills de Déu a entrar en el pla de salvació. Van rebre de Déu més força i més llum.

 Jesús, en el seu missatge del 8 de setembre de 2011[4], va parlar del futur del poble nou que s’està formant en tot l’Univers:

“Vull dir-vos el que desitjo del meu poble, i el que faré amb el meu poder:

• El meu poble serà immaculat com és Immaculada la meva i la vostra Mare, la Mare de l’Església;
• serà lliure i autònom… format per persones lliures interiorment… no estarà sotmès a la tirania dels sistemes ni de les estructures;
• serà sacerdotal, profètic i reial;
• viurà en comunió amb els àngels i col·laborarà amb ells;
• serà un poble de pares i mares;
• estarà format de petits nuclis autònoms, però units els uns als altres per la veritable comunió, units entre ells pel vincle de la caritat. Seran petites famílies de Déu, i constituiran el teixit de tota la humanitat. Cada nucli viurà intensament la vida de l’Esperit i l’expressarà. Viurà la dimensió sacerdotal, profètica i reial. Serà governat només per les lleis de Déu. No es veuran més les masses que omplen les vostres places i les vostres celebracions, i que després desapareixen en la grisa quotidianitat. Al contrari, els nuclis dels quals parlo seran cèl·lules vives, polsants i dinàmiques que donaran nova vida al meu Cos Místic;
• El meu poble viurà la comunió universal. No existiran més divisions de pobles, de races, de planetes. La humanitat de tot l’univers formarà una única família: la família de Déu;
• el meu poble estarà ofert a mi. Cadascú s’oferirà ell mateix a Déu, a través del Cor Immaculat de Maria, i formarà el meu Cos, la meva Església. Llavors, un sacrifici pur s’elevarà al Pare, per mitjà del Fill, en el poder de l’Esperit Sant. Serà el Sacrifici de tot el meu poble, vius i difunts, unit al meu sacrifici. Serà presentat contínuament davant el tron ​​de Déu pels arcàngels. A ell s’uniran els esperits purs de tots els àngels i dels Serà la força més gran de l’univers, després de la de Déu, i s’oposarà a les forces infernals;
• aquest poble prepararà el camí a la meva vinguda gloriosa… Hi haurà un sol Déu i un sol Poble.

El 1r de novembre de 2011, l’apòstol Sant Pere, en nom de tots els sants, va beneir els nuclis que s’havien format i que s’estan formant a tot l’Univers i al poble de Déu sencer. Va anunciar que també tots els sants, a partir d’aquell dia, començarien la seva missió volguda per Déu i prevista per aquest temps: oferir les seves pregàries especialment pel poble nou que està naixent en tot l’Univers i pels instruments extraordinaris.

Malgrat les reiterades crides divines, el Papa no va acollir els tres instruments extraordinaris, tal com Déu demanava, ni va anunciar mai l’existència d’altres homes a l’univers. Déu va concedir encara més temps, però el 2012 va cridar l’Església Catòlica de Roma, les altres Esglésies cristianes, els poderosos de la Terra i tota la humanitat terrestre a una tria decisiva entre Jesucrist i Llucifer, que comportava les condicions següents:

• acollir Jesucrist com a Fill de Déu i Salvador;
• acceptar de ser recapitulats en Ell, a través del Cor Immaculat de Maria;
• acollir la realitat de l’Univers pel què és, i no segons les interpretacions humanes;
• anunciar finalment la presència de la vida a l’Univers a la humanitat de la Terra, fins aleshores mantinguda a les fosques sobre aquesta realitat;
• acceptar l’existència i l’obra dels tres instruments extraordinaris i col·laborar amb ells.

Al final de l’any 2012, no havia arribat cap anunci oficial ni de l’Església Catòlica ni de les Esglésies cristianes, ni de cap autoritat de la Terra. La major part de la humanitat terrestre va seguir el seu camí egoista i rebel, ignorant la realitat de l’Univers. Per tant, Déu va decidir procedir d’una altra manera, dirigint-se a les humanitats de l’Univers fidels a Ell.

A l’inici de l’any 2013, Déu va donar el tret de sortida definitiu a la fase final de recapitular en Crist tot l’Univers, potenciant molt la seva acció i iniciant de fet l’obra de la nova creació. Va confiar a les humanitats fidels la missió d’evangelitzar l’Univers.

Amb l’entrada a escena dels tres instruments extraordinaris i arran del silenci de l’Església Catòlica que ja hem comentat, el Papa va deixar de ser el punt de referència dels cristians de tot l’Univers. El Papa i l’Església Catòlica, si haguessin volgut, haurien pogut senzillament participar en la missió de l’evangelització de l’Univers.

Avui el punt de referència per tot l’Univers és Sant Miquel arcàngel, precursor gloriós de la segona vinguda de Crist i a qui Déu ha confiat diverses tasques:

• reunir el poble de Déu de tot l’Univers i preparar-lo per la vinguda gloriosa de Crist;
• defensar-lo del mal;
• alliberar-lo de les formes buides de falsa religiositat;
• portar-lo progressivament a estar cara a cara amb Déu, sotmès a la plena autoritat del Senyor;

Amb la vinguda gloriosa del Senyor Jesús, Sant Miquel presentarà el poble a Jesucrist que l’introduirà a la creació nova.

 El 6 de gener de 2013, els germans fidels van iniciar la seva missió recorrent primer l’Univers Mitjà i després el Baix Univers, portant amb potència a tot arreu l’anunci de la salvació realitzada per Jesucrist. La seva missió va acabar el final de l’any 2017. Van ser moltes les conversions i així és com a l’Univers es va formar un poble que reconeix la Santíssima Trinitat com únic Déu; acull a Jesucrist com a Fill de Déu, Salvador i Rei de l’Univers; reconeix i venera Maria Santíssima com a Corredemptora, Reina i Mare de la humanitat.

1. L’evangelització de la Terra

 El 2018 va començar l’evangelització de la Terra, l’últim planeta per evangelitzar, que encara està en procés. Amb l’inici de l’evangelització de la Terra, va començar la fase del pla de Déu que precedeix immediatament el retorn gloriós de Crist.

Jesús es manifestarà a la Terra però la seva glòria es revelarà simultàniament a tot l’Univers i en tota dimensió: des del tron de Déu fins als inferns, i tothom ho veurà. Tots els homes de tots els temps i de tots els planetes, es reuniran davant d’Ell i els morts ressuscitaran. Sant Miquel presentarà a Jesús els homes que hauran estat fidels a Déu. Jesucrist judicarà a cada un i dividirà una vegada per sempre els fills de la llum dels fills de la tenebra. Els primers el seguiran cap a la nova creació, els altres seguiran el destí de Llucifer i dels dimonis.[5]

L’evangelització de la Terra és necessària. Se’ns ha explicat moltes vegades que el nostre planeta és el més complex i problemàtic de tot l’Univers. Malgrat la vinguda de Jesús i la presència dels cristians, la Terra, de fet, s’ha mantingut pagana. La major part dels seus habitants ha refusat i refusa Jesucrist, rebutjant la salvació i adorant molts ídols. Els dimonis fustiguen; la mentida i la crueltat creixen dia rere dia, de forma exponencial.

Avui la Terra està al centre de l’atenció de tot l’Univers. Aquí es produiran els darrers fets del pla de Déu. Jesús ho ha afirmat en un fragment del seu missatge del 3 d’agost de 2019:

“… A la Terra s’acabarà la creació vella i començarà la creació nova; acabaran els temps vells i començaran els nous. Us trobeu vivint davant un escenari importantíssim de la història de la humanitat. … (La Terra) d’ara endavant, aquesta serà l’escenari per tothom. En un cert sentit, la Terra pertanyerà a tota l’Església de l’univers; serà custodiada per l’Església de l’univers, precisament perquè en aquest planeta s’haurà de complir la salvació i començar la creació nova.”[6]

Déu ha volgut que fos el seu poble present a la Terra qui evangelitzés el nostre planeta. Durant aquests anys, a la Terra s’ha format un poble que ha acollit el pla de Déu de recapitular en Crist tot l’Univers. S’ha posat a disposició de Déu amb generositat. Ha acollit els tres instruments extraordinaris i està unit a la resta del poble de Déu present a l’Univers. Junts formen “L’Església de Jesucrist de l’Univers”. D’això en som testimonis.

No és una Església nova, sinó que és l’Església de Jesucrist, la veritable, una i indivisible en tot l’Univers. Déu Pare ho ha confirmat en el missatge del 19 de gener d’aquest any[7], en el qual ha indicat clarament les línies de la seva acció. Vol intervenir per alliberar la humanitat de l’aflicció en la qual es troba. El seu discurs és clar i us en proposem alguns fragments:

“Vull dir-vos, però, que la veritable Església existeix i sempre ha existit. Mai ha sortit de les catacumbes, perquè una altra estructura, que es defineix com a Església, s’ha anat imposant progressivament al llarg de la història. Sempre hi ha hagut dues Esglésies: la de Crist, que em pertany, i la de Llucifer que li pertany a ell. Dues entitats diferents, dues realitats oposades, obligades a conviure en nom d’un sistema jeràrquic.

Fills, ha arribat el moment que jo separi la veritable Església de la falsa… Avui divideixo l’autèntica Església de la falsa i renovo amb vosaltres l’aliança eterna, que ningú mai podrà trencar. L’aliança amb mi té un sol nom: el meu Fill Jesucrist. Ell és l’aliança vivent, Ell és la garantia que vosaltres sou meus.

 A partir d’ara, la veritable Església serà separada de la falsa i creixerà. Manifestarà el meu poder i la meva glòria. Sapigueu que existeix una sola Església, fundada pel meu Fill Jesucrist a la Terra i present a tot l’Univers. Que reconeix la Santíssima Trinitat i Maria Reina, Mare i Corredemptora de la humanitat. Acull i viu la comunió amb tots els germans de l’Univers, duu a terme la seva missió a tot arreu, per portar la salvació a vius i difunts. No hi ha ni hi haurà cap altra Església.

Avui, en aquest dia… us prometo el Cel nou i la Terra nova[8] a vosaltres i a tots els homes i les dones de bona voluntat d’aquest planeta, que desitgen viure en la veritable Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Aquest planeta no serà destruït, encara que Lucífer així ho voldria per la seva enveja i maldat. Ell sap que donaré la Terra al meu poble i no vol deixar-vos-en ni una engruna, però no ho permetré. Tindreu Cel nou i Terra nova. Veureu ressorgir el planeta i això s’esdevindrà a través de la transformació dels cors dels homes, per obra meva i de la meva Església. Un poble nou finalment viurà l’ensenyament del meu Fill, els manaments i les lleis divines que he imprès en els vostres cors, tal com havia de ser des del principi. Això transformarà la Terra.

Aquesta transformació no serà fruit de màgia o per alguna cosa externa a vosaltres, sinó que tindrà lloc en vosaltres i a través vostre. A poc a poc, veureu desvetllar les consciències dels bons, perquè l’Esperit Sant actuarà arreu de la Terra i de l’Univers per desvetllar el record de mi en els fills de Déu, per recordar-los la santedat de les meves lleis.

I vosaltres, poble meu, visqueu amb fe, coratge i amor i no us faltarà res. Us dono les gràcies per cada pas que fareu amb mi. Recordeu bé que, a partir d’ara, sereu propietat absoluta de la Santíssima Trinitat, de la qual dependreu en tot. No us recolzareu més en la ciència humana, en les doctrines i en les tecnologies humanes, sinó que viureu al servei de la Santíssima Trinitat, que farà de vosaltres una humanitat nova. Us ho prometo i us beneeixo en nom del Pare del Fill de l’Esperit Sant”.

 Amb les paraules del Pare acabem aquest primer capítol en el qual us hem recordat els esdeveniments fonamentals que ens han estat revelats fins avui. Ara s’obre una nova dimensió del nostre camí en el qual se succeiran altres esdeveniments tan a la Terra com a l’Univers.

Amb la presència i l’acció de l’Església de Jesucrist de l’Univers sobre la Terra, i amb la resposta de tots els que s’uneixen i s’uniran a la mateixa Església, ha començat amb potència l’acció trinitària també al nostre planeta. Aquesta potència desvetllarà les ànimes dels justos i portarà tothom a escollir entre Jesucrist i Llucifer.

L’acció trinitària unirà cada vegada més l’Església de la Terra amb la que està present a la resta de l’Univers. Manifestarà el veritable rostre dels fills de Déu i els seus instruments.[9] En particular, revelarà el rostre de la Mare de Déu, la creatura tota nova, i totes les seves prerrogatives divines. Això serà el triomf del seu Cor Immaculat, que involucrarà tots els seus fills de l’Univers. Ella generarà els fills de Déu i els prepararà per a la trobada amb Jesucrist gloriós.

En aquesta perspectiva, us acompanyarem amb la nostra pregària i us transmetrem tot allò que ens sigui revelat. Naturalment, no podem substituir-vos en les vostres decisions i en el vostre camí espiritual que us corresponen només a vosaltres.

Per part nostra, com a membres del Nucli Central[10], tenim el deure de viure en comunió amb els tres instruments extraordinaris i amb l’Església de tot l’Univers, per abocar sobre tot el poble de Déu els fruits de l’acció trinitària en aquest temps.

Que el Senyor us beneeixi i us doni la seva pau.

[1] Podeu trobar en aquest web el document en el qual vam anunciar l’existència de l’obra de “l’Església de Jesucrist de l’Univers”.

[2] “Riscrivere la storia- Vol II – L’Universo e i suoi abitanti” Ed. Luci dell’Esodo 2014, versió original en italià.

[3] Veieu el Missatge de Sant Pere apòstol del 21 d’agost de 2012, “La missione universale della Chiesa”; i el missatge de Sant Pau apòstol del 30 d’agost de 2012 “Un tempo nuovo per la Chiesa di Dio”, tots dos en versió original en italià.

[4] Missatge de Jesús del 8 de setembre de 2011 amb el títol “El futur del meu poble”

[5] Veure el llibre Riscrivere la Stroia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti” pàgs. 339-343, versió original en italià.

[6] Missatge de Jesús del 3 d’agost de 2019 amb el títol: “A la Terra comença la creació nova”.

[7] Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 amb títol: “Renovo la meva aliança amb vosaltres”.

[8] Vegeu Ap 21, 1; 2Pe 3, 13

[9] Cfr. Rm 8, 18-23

[10] La Stefania Caterina i Tomislav Vlašić han declarat obertament en diverses ocasions que pertanyen al Nucli Central. Sobre això en trobareu informació en els nostres llibres i en aquest web.