Reflexió – L’inici de la quaresma

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

29 de febrer de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, us desitjo un bon camí de Quaresma i desitjo que puguem recórrer aquesta Quaresma com l’Església de tot l’Univers i acollir totes les gràcies destinades en aquest temps per la seva Església.

Ja heu entrat a la Quaresma, i ens hi hem encaminat, i el primer diumenge ens posa a prova, porta el text del Gènesi[1], la prova de la primera parella, Adam i Eva, i el pecat. La conseqüència del pecat va ser que es van veure nus, vol dir sense glòria de Déu; sense glòria de Déu vol dir sense vida de Déu, buits i es van quedar amb Satanàs.

L’Evangeli[2] mostra la prova de Jesús al desert, cara a cara amb Satanàs. És fàcil portar moltíssimes proves a la humanitat d’avui, el coronavirus, les dificultats econòmiques, etc., etc. Nosaltres no podem aturar-nos aquí. El nostre deure és entrar en el joc per vèncer, per ressuscitar després d’aquesta Quaresma, anunciar la resurrecció a tothom. Aquesta Quaresma no és com totes les altres Quaresmes. La gràcia és diferent. Vam entrar a l’any consagrats a l’Esperit Sant, va començar l’acció trinitària. En aquesta plena acció trinitària us hem revelat Maria Corredemptora perquè aquesta veritat ha de resplendir en l’acció trinitària a favor de tots nosaltres. Però res de tot això ens pot ajudar si no entrem en l’actitud de Jesucrist, en el seu Esperit perquè ens uneixi amb Ell als membres vius, vivents que actuen a favor de tota la humanitat.

Per això, mirem de comprendre aquesta prova de Jesús, com va anar. No ens centrem en els tres tipus de prova perquè volem entrar en l’actitud. Aquí tenim un exemple perfecte del que se’ns ha explicat sobre la gràcia que és sempre l’acció trinitària, consisteix en què Déu Pare pensa i ens crea. Per això el seu pensament és en nosaltres. Però aquell pensament no el podem interpretar com volem. Podem transformar-lo en una ideologia, en una religió, en una religiositat; podem interpretar-lo en aquesta Quaresma: “Faig això, faig allò…, faig aquesta obra, faig aquella obra…” No, el pensament de Déu ens ha de recrear. Tal com Déu ens ha creat, aquell pensament ha de penetrar-nos i arribar a ser el nostre pensament. Aquell pensament té tota la potència de canviar-nos. I ara cada un de nosaltres està en joc, cada un de nosaltres està en joc si diu sincerament a Déu sí a participar a la missió evangelitzadora de la Terra.

Amb un sí sincer a Déu Pare davalla damunt nostre l’Esperit Sant per preparar-nos i fer-nos comprendre interiorment i ens porta cap a Jesucrist i ens explica l’obra de Jesucrist. Si nosaltres acceptem, aleshores Jesús ens ofereix. Aquest és el nostre sí a ser entregats a Déu, retornats, posant la nostra vida a la seva disposició fins a derrotar el mal, la corrupció, tot el mal, fins a despullar-nos completament. I en aquesta actitud, tal com se’ns ha explicat, Jesús ens confia a la seva Mare perquè ens prepari, Corredemptora, i que ens porti amb ella a participar en l’oferta. I després, consumada la nostra oferta en la fidelitat amb Maria, comencem la missió i s’imprimeix en nosaltres el pensament trinitari que és la potència més gran que existeix a l’Univers.

L’Evangeli és molt, molt clar. “Jesús va ser portat per l’Esperit al desert, per ser temptat pel diable”. Com és que l’Esperit porta a Jesús a ser temptat? Tots nosaltres hem de ser purificats. No podem aturar-nos a nivell ras, superficial, si volem participar en la potència trinitària. Aquí ve el que se’ns ha explicat que va passar en el moment de la nostra concepció, que vam ser posats cara a cara amb Déu i amb Satanàs per escollir, i aquí hi ha la palestra, el joc.

Veiem com va resoldre això Jesús. Va entrar en un discerniment perfecte. No el van seduir ni els atractius del poder, de la màgia, ni els atractius de les cites dels textos sagrats. Jesús en el seu interior estava lliure per sentir la veu del Pare i finalment va dir: “Fuig, Satanàs!”. I aquesta és l’actitud, la invitació a entrar en aquesta Quaresma, més que molts dejunis, més que els esforços humans. Entrar guiats, ajudats per la Mare Corredemptora a entrar en aquest discerniment pel qual dins nostre es consumeixi tot allò que és corrupte: pors, inseguretats, judicis. Aquests dies hem sentit el profeta Isaïes, judicis, assenyalar als altres, aprofitar-se’n, etc., etc. Hem de ser lliures interiorment perquè la potència trinitària arreli dins nostre, i per nosaltres és difícil.

El nostre recorregut quaresmal hauria de ser així, de manera que dins nostre, de mica en mica, es vagi consumint tota mena de corrupció. Aleshores, al nostre costat, ens ha estat donada Maria Corredemptora. Si la nostra actitud és neta, correcta davant Déu i si ens deixem instruir per l’Esperit Sant dins nostre i oferir a Jesús, a través de la Mare Immaculada Maria, arribarem a la resurrecció. Amb Maria Corredemptora tenim tota l’Església de tot l’Univers que s’ofereix per nosaltres.

Per això, veieu, per nosaltres que hem escollit viure en l’Església de Crist ja no hi ha manera d’acontentar-nos amb alguna devoció, amb alguna pràctica, sinó la crida per entrar en l’acció trinitària, que l’acció trinitària actuï en nosaltres, a través nostre per guarir el pecat original, guarir els nostres pecats. Si la nostra actitud és neta i honesta davant Déu, estem arrelats en el Cor Immaculat de Maria i entendrem que hem estat acompanyats per Ella des de la concepció. Hem estat engendrats en Ella, en Ella hem estat protegits, hem crescut; ara hem arribat, com deia Ella, a una vida que esclata, que es manifesta.

Fem aquest camí en aquesta Quaresma, però és important que cada un de nosaltres i després tots els que sentin que pertanyen a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers entrin en aquest discerniment interior perquè dins nostre no quedi ni una ombra de debat, de disputa, de justificació, de conflicte, de guerres interiors. Tot ha de ser net. La Sang de Jesucrist ho rentarà tot i ens farà capaços de manifestar una vida nova que ve de Déu. I ara és el moment que l’Església de Jesucrist de tot l’Univers comenci a caminar amb una altra actitud de participació a la Quaresma, a la Pasqua, a l’Ascensió, a la Pentecosta, a la festa de la Santíssima Trinitat, etc.

Desitjo que feu aquest camí i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

 [1] Cfr. 1a lectura del 1r diumenge de Quaresma, any A: Gn 2, 7-9; 3, 1-7

[2] Cfr. Mt 4, 1-11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s