Reflexió – Acollir la potència del Salvador

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

28 de març de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, hem complert quatre setmanes de la Quaresma. L’últim dia, dissabte, a la litúrgia vam veure la confusió, incertesa, i al mateix temps vam veure com enmig d’aquella incertesa les persones es van anar posicionant. A la primera lectura[1], la profecia de Jeremies, vam sentir que els contraris a la veu de Déu havien decidit matar Jeremies. A l’Evangeli[2], els Jueus discutien, s’enfrontaven, prenien diferents posicions: és el profeta, no és el profeta, és el Messies, no és el Messies. «”Perquè no l’heu portat?” Van demanar als guardes. “Ningú ha parlat mai com ell». Després, amb ira, van dividir-se entre ells i van mantenir-se cadascú en els seus pensaments.

Per a nosaltres se’ns presenta una setmana de la decisió. Aquesta setmana és la setmana de la tria i de la tria de qui camina, que fa aquest camí, una tria que va al més profund. Aquesta litúrgia és molt, molt bonica perquè les tres lectures[3] abracen un període molt llarg, des del profeta Ezequiel, després Jesús que ressuscita llàtzer, fins a la primera Església que testimonia la potència de l’Esperit Sant, a través de Sant Pau. I en tot això veiem un fil conductor: les profecies portaven cap a Jesús, l’Esperit Sant guiava els justos, i aquells que s’oposaven als justos lluitaven contra ells, sovint els mataven.

Aleshores, hem arribat al punt: el Just per excel·lència, el Just dels justos Jesucrist, i en aquestes lectures ens porta a la profunditat. Així com en l’Antic Testament hem vist que Déu en la seva bondat ha donat l’Esperit als profetes per anunciar la vinguda del Messies, així també hem vist que Jesús ha obert el camí cap al nostre cor per tal que puguem abeurar-nos de la vida de l’Esperit Sant que opera en nosaltres, si nosaltres participem en l’obra de Crist.

Després, els apòstols que es van unir en l’Esperit de Crist, experimentaven una certesa en la fe, tal com en dóna testimoniatge Sant Pau a la segona lectura, a la Carta als Romans, i nosaltres ens trobem en aquest temps en el qual d’Església que va iniciar el camí amb la Pentecosta, va cap a l’acompliment i l’acció de l’Esperit Sant és penetrant en la nostra profunditat. És penetrant també per desvetllar tots aquells que desitgen ser desvetllats.

La lectura del capítol 11 de Joan ens parla de la resurrecció de Llàtzer. L’hem de mirar sota dos aspectes. Un aspecte és: el signe més gran, és l’últim signe gran que Jesús ha complert abans de la seva passió, que ha fet davant dels Jueus ressuscitant un home que feia quatre dies que era a la tomba, que segons els Jueus i la tradició no era possible que fos viu. Així, ens ha donat un signe: que Ell és el Rei de la glòria, que és el Rei de la vida. Tal com va dir a Marta: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més”. Aquestes paraules ens porten dins nostre, a una certesa de la fe que Sant Pau destaca especialment en la lectura als Romans. Però ara mirem de reconèixer la nostra participació en aquest camí de Jesús perquè hem de ser vivificats, rentats, regenerats a través de la nostra participació en l’acció trinitària dins nostre. L’actitud que hem de tenir és aquesta: la mort és necessària, la mort consumeix tota la corrupció dins nostre. La creatura vella, la mentalitat vella, filosofies, teologies que giren, predicadors que giren entorn de la supervivència, s’aboquen a les coses socials…, fent servir les paraules de Jesús per sobreviure a la Terra, es mantenen en la corrupció. No hi ha un camí de sortida.

És molt important comprendre les paraules que pronunciem en l’Eucaristia: “Anunciem la teva mort, Senyor”, però les anunciem dins nostre, com una gràcia, i hem de tenir la certesa que tots morirem. No sé si algú entre vosaltres pensa viure a la Terra eternament. Crec que no hi ha ningú. És una certesa, on es consumeix aquesta corrupció després del pecat original i la mort és un passatge. Si no acceptem aquesta veritat, que la mort és necessària, que és un passatge, i l’altre aspecte és que creiem en la vida més enllà, altrament, com diu Sant Pau, serem els més miserables de tot el món si no creiem en aquesta vida. I tot això ho podem viure dins nostre a través de la participació en l’obra de Crist que ens guia, com veiem molt bé a l’Evangeli. És obra de l’Esperit Sant que està en perfecta sintonia amb l’acció de Crist.

En aquest recorregut cap a la resurrecció de Llàtzer podem veure els apòstols, aquestes germanes que després participaran a la resurrecció, són les persones que estimen Jesús i Jesús les estima. Trobem una paraula clau: «Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els Jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà… Jesús començà a plorar i els Jueus deien: “Mireu com l’estimava!”». Aquesta és la clau del nostre passatge. Els apòstols estimaven Jesús i en els apòstols es manifestaven els defectes, límits, i Jesús guiava progressivament: Llàtzer està malalt, Llàtzer s’ha adormit, per dir al final: “És mort per la glòria de Déu”.

Aquest és un punt indispensable per a nosaltres: acollir els nostres límits i en els nostres límits estimar Déu. Quan Tomàs diu: «Anem nosaltres també a morir amb ell», avui jo ho interpreto no com una debilitat sinó com un amor cap a Jesús. “No et deixo, moro amb Tu”, encara que a Tomàs i als altres apòstols els faltés la fe, aquell amor els va portar a tots ells a experimentar Crist ressuscitat perquè Crist ressuscitat ha anat amb l’amor a recuperar-los a tots.

El camí cap a la resurrecció de Llàtzer ens fa descobrir en nosaltres, dins nostre, diferents nivells per netejar: inseguretat, falsa seguretat, un continu lluitar per la supervivència, dificultats per superar això; per baixar finalment a les profunditats de la nostra tomba, allò que en psicologia s’anomena l’inconscient, on es llencen tots els residus dins nostre. I «Marta va dir: “Després de quatre dies, fa molta fortor”». I dins nostre se sent una fortor desagradable i no la volem sentir. Fugim del que hem viscut però en aquests dies, en aquest període se’ns ha subratllat moltíssim que ha de desvetllar-se tot dins nostre, des del moment de la concepció, que tot ha de ser portat a la llum. Tots els segells que la Santíssima Trinitat ha imprès en nosaltres han de ser oberts i aquí es presenta l’única guia, Jesucrist, amb un amor perfecte que no obre la tomba per castigar, per frustrar, per condemnar sinó que plorant va a recuperar, a recuperar-ho tot en nosaltres i Ell és capaç d’anar més enllà dels nostres horitzons. Val pels apòstols, val per les dues germanes, pels Jueus, per Llàtzer. Va amb amor.

Aquí s’uneix perfectament en aquest discurs de Sant Joan l’amor pur amb una fe pura, amb una esperança pura i també, com deia, després de la mort, Jesús venia a trobar els apòstols, a les dones per desvetllar aquesta vida, i en aquell moment tots van ser penetrats amb la potència de l’Esperit Sant que havia ressuscitat Jesús. Així doncs, el nostre recorregut durant aquesta setmana, les nostres tries de seguir Jesús, són indispensables perquè Ell ens condueixi, a poc a poc, perquè el nostre esperit ressusciti en nosaltres.

Us vam dir el que la Mare de Déu ens explicava, concretament la diferència entre la prova i la temptació; que les temptacions no hi han sigut mai amb Jesús, i tampoc amb Ella, però les proves sí. I el poble que ha decidit seguir Jesús a través de la Corredemptora Maria, cada vegada serà menys temptat i, cada vegada més, les proves l’alçaran i es complirà allò que se’ns va anunciar que després de la resurrecció de Jesús tot el poble ha de ser elevat al Pare per arribar a la creació nova. És molt important que la nostra mirada sigui lliure dins nostre per permetre a Jesús moure’s dins nostre i, tal com vaig dir l’última vegada, que estem convidats a acollir l’autoritat de Maria, la potència de la Corredemptora, i ara hem d’acollir Jesucrist, la seva potència. I Ell ve a alliberar-nos interiorment, fins a l’última tomba on ens amaguem, on estem en una presó per diversos motius. Tot ha de ser revolucionat per la vida de l’Esperit Sant dins nostre, portat a la plenitud de la qual Sant Pau en porta l’experiència, en aquests temps en què la gràcia no permet tornar enrere sinó que ens porta al compliment, no només els individus sinó tots. Hem de ser conscients d’aquest recorregut i el nostre recorregut s’ha de transformar en la nostra pregària: de demanar “Dóna’m això, dóna’m allò…” en una esperança que canta, una fe que canta, un amor que canta. En aquest cant de la nostra vida, floreixen tots els dons, tots els fruits de l’Esperit Sant.

Desitjo que pugueu caminar aquesta setmana amb Jesús i amb tota l’Església de tot l’Univers que fa aquest camí.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Jr 11, 18-20

[2] Cfr. Jn 7, 40-53

[3] Lectures del diumenge 5è de Quaresma, Any A: 1a lectura: Ez 37,1 2-14; 2a lectura: Rm 8, 8-11; Evangeli: Jn 11, 1-45

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s