A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

9 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, ara ens hem acostumat a les Esglésies tancades i les persones, les ànimes, s’uneixen en diferents nivells. Vosaltres sabeu a on ens crida el Senyor, a on ens vol portar: cap a la creació nova, i aquest any, amb la potència de l’Esperit Sant, vol desvetllar tothom, bons i dolents per escollir el Salvador o el corruptor.

Aquest any celebrem el Tridu Pasqual i totes les festes d’una manera particular perquè al voltant nostre s’hi uneix tot l’Univers que celebra la Cena del Senyor, l’últim Sopar del Senyor i Ell ens reuneix per comunicar la seva vida. Sense l’Esperit Sant nosaltres no podem entrar en el misteri de la vida, i tampoc en els misteris de la nostra salvació. Per altra banda, no podem tenir l’Esperit Sant si no acceptem l’Ungit del Pare, Jesucrist. I aquí veiem l’acció del vòrtex trinitari en cada un de nosaltres. Per això desitjo que aquest vespre i tots aquests vespres que celebrem junts, visquem oberts a l’Esperit Sant, perquè desvetlli en nosaltres els misteris de la nostra vida i perquè entenguem, siguem capaços de discernir el bé del mal.Aquest vespre és riquíssim de contingut i no podem aturar-nos en tots els aspectes. Jo em centro amb vosaltres sobre alguns d’ells. En primer lloc, Jesús ens estima fins a la fi, més enllà dels nostres límits i en aquest Sant Sopar Ell va més enllà dels límits. El límit és la maldat. Jesús, que va més enllà d’aquest límit vol perdonar-nos i vol perdonar la humanitat, la humanitat que vol acollir aquest perdó. Va més enllà del límit de la mort perquè Ell va a la mort per rescatar-nos de la mort. L’única i miraculosa manera de quedar-se entre nosaltres va ser en un tros de pa i una mica de vi, en aquesta espècie, perquè puguem beure, rentar-nos, perquè puguem menjar, alimentar-nos. Però menjar, es pot menjar i no consumir, es pot menjar i no absorbir, no ser transformats, nodrits. L’Esperit Sant vol introduir-nos en aquesta profunditat de la unió mística amb Crist però el camí és el mateix, el de Crist: anar més enllà del límit, estimar més enllà del límit i deixar en herència a les generacions aquest tresor, el nostre amor sense límits. I tot això entra en el vòrtex trinitari on, amb la potència de l’Església de tot l’Univers, creix contínuament i empeny avall l’infern.

El que l’Esperit Sant vol desvetllar en nosaltres aquests dies és aquesta unió amb Crist eucarístic que del nostre interior brolli una potència per afrontar-ho tot, fins i tot la mort, anar més enllà de la mort, la mort que actua contínuament en nosaltres des del pecat original, contínuament. Contínuament hem de morir a nosaltres mateixos. Si algú vol ser u amb Crist, ha de morir contínuament a si mateix. Contínuament té la possibilitat de ressuscitar des del seu interior.

Sant Pau, més enllà d’aquest text del capítol 12 de la carta als Corintis, a propòsit de les divisions entre cristians, de les primeres comunitats cristianes, diu que precisament per aquesta divisió no són Cos de Crist. Entre ells hi ha litigis, divisions, lluites i diu: “Per això molts esteu afeblits, malalts, alguns morts”. La conclusió és aquesta: l’Eucaristia viscuda per nosaltres és el remei de la vida eterna. El pecat dins nostre, si no estem nets, com s’indica a l’Evangeli referint-se a Judes, en nosaltres provoca la mort. Aquest és un misteri fort perquè se’ns ha ofert el remei per la vida eterna, en contraposició a la condemna com a estafadors.

En aquest any l’Esperit Sant ens empenyerà tots nosaltres endavant, partint de les decisions profundes, completes, íntegres, perquè la nostra vida no pot ser íntegra si no és recuperada per Jesucrist i portada a la creació nova que vol dir ser immaculada, ja que qualsevol taca corromp. L’Esperit Sant tirarà endavant aquesta obra en el poble que ha acollit Jesucrist amb senzillesa, amb el desig que el Senyor sigui viu en nosaltres, que actuï en nosaltres, ressuscitat, amb el desig que aquesta Pasqua ens esperi per tocar-nos i perquè nosaltres puguem tocar-lo com a Ressuscitat i viure aquesta transformació.

Amb tot això, nosaltres no celebrem la memòria de l’últim Sopar, això és històric. Nosaltres celebrem el memorial, és a dir, la realització en aquest temps, en cada un de nosaltres, entre nosaltres, d’aquell misteri de la salvació que ens ha estat comunicat. No hem d’indagar, mirar de comprendre els misteris. Si ens unim amb Crist, tot ens ve comunicat de l’Esperit Sant.

Avui vull tocar un altre aspecte. Avui és la jornada sacerdotal. A la missa de la benedicció de l’oli, més o menys, tot està dedicat als sacerdots, el renovament de les promeses sacerdotals, i es realitza el ritu de la benedicció de l’oli. Però, perquè l’oli? Quan els profetes anunciaven la vinguda de l’Esperit Sant no feien servir l’oli. L’Església va incorporar aquesta pràctica que ja existia. L’oli que porta beneficis, la salut, que consumint i utilitzant d’una manera particular en temps de Jesús, que no hi havia cremes com avui, l’oli es feia servir per medicar certes malalties; pel nostre cos. Així, l’Església va elaborar la benedicció de tres olis: pels catecúmens, pels sacerdots i pels malalts. I l’oli, si porta l’Esperit Sant dins seu, cobreix tots els sagraments, tota la nostra vida, en tota situació. La unció, si ve de l’Esperit Sant, es transmet també sense aigua, sense oli, sense pa, sense vi, i aquesta és la dimensió de l’esperit que se’ns ha explicat. I jo vull portar-vos a aquest punt en què la benedicció de l’oli per nosaltres es transformi en la nostra vida: rebre l’Esperit Sant i amb la potència de l’Esperit Sant, amb els nostres pensaments podem ungir les persones, tocant les persones amb el record, portant a les persones un desig pur i net d’apropar-se al Crist. Podem ungir-les. El sentit és que entre nosaltres flueixi la unció, que tot allò que es mou en el nostre esperit cap a l’Esperit de Déu, a través de l’ànima, a través del cos, s’aboqui sobre els altres, i aquesta és la comunió en l’Esperit Sant. És senzill.

Però desitjo que vosaltres ho vulgueu viure, tenir-ho en aquesta senzillesa, i tots els misteris que durant aquests anys han estat tocats, explicats en la mesura que és possible explicar-los -que se’ns han comunicat, recordeu de l’any passat, moltes coses, a l’inici d’aquest any- en la senzillesa seran desvetllats dins nostre i sempre acollint Jesucrist, disposats a passar amb Ell, despullats per ser ressuscitats. I amb Crist que actua dins nostre, actua el seu Esperit i ens uneix els uns als altres en el mateix Cos. Penseu que ara, en aquesta celebració s’hi uneix tot l’Univers, tots els fills que volen construir el Regne de Déu per mitjà de Jesucrist. És una energia potent. Ara som cridats repetidament per Sant Miquel a ser conscients de l’energia primària, tota neta, santa, immaculada, per tal que pugui brollar en nosaltres i ser transmesa i vèncer l’energia disgregant.

El meu desig és que aquest vespre, sense recórrer a recitacions buides, entrem en una relació amb l’Esperit Sant que ens vivifiqui i ens uneixi amb Crist, que passem amb Ell perquè puguem renovar la nostra adhesió al Crist perquè passi per la Terra, i en particular en aquesta situació, perquè la porti en la línia, pel camí de la creació nova. Que actuï en nosaltres.

Durant el dinar hem recordat que un nen, una ànima encarnada que podia estar en un planeta de l’Alt Univers, i que ha estat concebuda a la Terra, és una potència. I nosaltres, cada un de nosaltres i tots junts formem aquesta potència que venç l’esperit del mal i l’esperit del món. Entrem en aquesta consciència i només si estem disposats a afrontar aquesta evangelització, sentirem el desvetllament de la vida nova en aquesta Pasqua.

Us desitjo que prosseguiu i continuem demà en la celebració de la Passió del Senyor.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.