A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

10 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, independentment de les esglésies tancades o obertes, l’Església, nosaltres avui no celebrem la missa perquè qui celebra la missa és Jesucrist i nosaltres podem participar en la celebració com a memorial de la seva Passió, de la nostra salvació. Si ens unim sincerament, tot i les nostres febleses, límits, cansaments, Ell ens salvarà, ens portarà al seu Regne.

Tal com hem sentit del profeta Isaïes que sintetitza les profecies, en Jesús es va complir allò que tots els profetes havien profetitzat, anunciat. Amb la vinguda de Jesús, els Jueus es van dividir i el món es va dividir. Aquells que el van reconèixer com el Messies van comprendre totes les profecies, tal com hem sentit a la carta als Hebreus. I hem sentit de l’Evangeli d’avui, de la Passió segons Joan, com Jesús no parla amb el gran sacerdot, no li contesta res. “He parlat clar, demaneu a aquells que han escoltat”. Va ser portat davant del governador, un cap polític, i qui el va portar al governador eren els grans sacerdots, els caps del poble i la gent. Demanaven que fos crucificat, això és el que es desprèn en aquesta imatge que presenta Joan, que va seguir de prop Jesús fins a arribar amb Maria Santíssima al peu de la Creu.

En aquesta celebració i en aquesta Passió hi ha paraules clau que per nosaltres poden ser com fars. El Crist és Rei. En tots els discursos que Jesús ha fet, els breus, com aquest, i els precedents a la seva hora, Ell s’ha donat al Pare: “No la meva sinó la teva voluntat”. I aquí ha obtingut la força, l’equilibri, i es governa. Però el rei, si està sol no és rei perquè no hi ha regne. Jesucrist és Rei perquè és el Sacerdot, el Sacerdot i l’Anyell immolat que s’ofereix ell mateix per cada un dels que li han dit sí, els quals han estat sincers davant Déu, tal com diu l’Escriptura: “No n’ha perdut cap”. Ell es defensa i Ell s’ofereix per nosaltres que som febles, fràgils però que hem dit un sí sincer.

És molt important veure en aquesta clau, que avui l’Església, els creients haurien de comprendre que ells no celebren mai la missa, mai! La missa la celebra Jesucrist i ells haurien d’unir-se, participar dignament, sincerament. També els sacerdots que presideixen les celebracions no celebren, celebra Jesús. Aquest és el moment històric, com ja sabeu, en el qual tots aquells que creuen en Jesucrist han d’entrar en aquesta plena consciència perquè no és difícil veure que els caps religiosos, també de l’Església, entre els cristians, s’han sobreposat al Crist.

I encara emergeix una figura a la Passió segons Joan: “aquí teniu l’home”. Pilat indica l’home innocent, just, i profètic. Jesucrist és la imatge visible de Déu invisible, igual com a la fi dels temps tots nosaltres hem d’obtenir aquesta qualitat de la vida: que en nosaltres hi sigui Déu viu, vivent que s’expressa a través de cada un de nosaltres i nosaltres, esdevenint fills de Déu, esdevenim homes segons Déu. I aquest és el recorregut en aquests temps cap a la creació nova, no una religiositat que espera la redempció de forma màgica, sinó la humanitat que s’uneix a Jesucrist, s’eleva amb Ell i obté la qualitat de fills de Déu.

Jesús és un mediador perfecte. Colpeix la frase de Pilat quan li diu: “Però a mi no em contestes? Saps que puc alliberar-te o puc condemnar-te”. Un home innocent, jutjat, buscaria de salvar-se, és just. Però Jesús no ho fa perquè no vol entrar en compromisos. Ell pren les nostres culpes i les nostres febleses com Anyell innocent. La seva justícia no és la justícia humana, venjativa. Ell és el Sacerdot que salva i per això és Rei.

És bonic tornar a la figura de Maria germana de Marta, que ha ungit Jesús abans d’entrar a la Passió, després d’haver ressuscitat Llàtzer. La seva unció expressa un afecte, una fe pura, la gratitud i la consciència que Llàtzer va ressuscitar perquè Jesús havia decidit morir per ell. I tots els que estiguin units a Jesucrist viuran eternament, no moriran mai. Creiem que aquesta Maria és aquella que va arribar primer al sepulcre de Jesús. Què vull dir amb això? Aquesta fe senzilla, sincera, agraïda a Déu, condueix també una ànima cap al misteri de la mort i de la resurrecció. És enviada directament a descobrir la vida eterna, la vida ressuscitada. Vet aquí, aquesta és l’aportació perquè avui, quan Jesús s’ofereix al Pare per tots nosaltres, nosaltres renovem la nostra participació en la seva vida perquè Ell ens porti cap al Pare en el seu Regne.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.