A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

11 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, bona vigília de la resurrecció. La vigília ja ens diu quina és la nostra missió. La nostra missió en la nit fosca és acollir la llum interior que ens desvetlla la llum de la nostra fe, de la nostra esperança, de la nostra caritat; la llum de la fe, de l’esperança, de la caritat, de l’amor que són els fonaments de la nostra ànima que s’uneix a l’Esperit de Crist.

Donem una mirada breu a les lectures perquè ens ajuden a comprendre el temps en el qual ens trobem. En l’exemple d’Abraham[1] és Déu qui guia el just, també a través de la fe pura i no permet que s’equivoqui. Li impedeix de fer un pas erroni com en el cas del fill Isaac a qui volia sacrificar perquè en aquells temps, encara, els pares sacrificaven als déus, i aquest fet ens ha donat llum. Però Déu, més enllà dels individus a qui conduïa, de mica en mica, al llarg de la història de la salvació tenia necessitat d’un poble. En el poble no tots són gegants en la fe com Abraham. Hi ha coixos, rebels que no volen caminar, aleshores Déu va utilitzar el poder per empènyer endavant el poble, tots els que eren febles els va arrencar del poder del faraó, dels reptilians d’aquella època.[2]

Vam fer un pas endavant, el poble d’Israel entenia i no entenia. Feia algun pas endavant, pocs fidels, i Déu els va deixar estavellar-se. Van acabar esclaus a Síria. I més tard, el profeta Ezequiel[3] anuncia el retorn però és molt important comprendre el perquè actua Déu: “No per vosaltres sinó pel meu nom que heu deshonrat en els pobles pagans, que sabien que vosaltres adoreu l’únic Déu i no sou fidels. Però tot i això, jo donaré el meu Esperit, l’imprimiré en aquella resta d’aquest poble i us ressuscitaré”. I en el capítol següent, Ezequiel parla dels ossos secs que l’Esperit de Déu ressuscita.

I hem arribat a la carta de Sant Pau als Romans.[4] No sé si els cristians han entès això: Déu ha eliminat el poder de la maldat dins nostre per mitjà de Jesucrist, els desitjos carnals, els desitjos corruptes. Ha donat la possibilitat a cada persona de viure segons les Lleis de l’Esperit pur, perquè Jesús amb la seva mort ens ha purificat i ha imprès aquella potència de l’Esperit Sant que Ell ha ressuscitat en els creients, i els creients podien caminar incorruptes. Segons vosaltres, l’Església ha entès això? Els cristians han entès aquesta potència? S’han desvetllat a aquesta potència?

Abans de la missa hem mirat una estona el Sudari, on hi ha imprès el cos de Crist, però no només imprès com una cosa que embruta un material, sinó una energia que ha penetrat aquest teixit i ha quedat indestructible. Aquesta energia del Crist ressuscitat és comunicada als homes de bona voluntat. I ara també ens trobem com després de la primera vinguda de Jesús, quan els cristians es van desencaminar, van fer guerres com els pagans, van saquejar com els pagans, van fer de tot. Avui els cristians no saben com resoldre aquests problemes que tenim a la Terra, i tenen aquell poder dins seu, poder que és una llavor, que cal desvetllar i portar a donar fruit. Aleshores, qui ens ajudarà? Sabeu qui? És Maria, perquè a diferència de la tela del Sudari, Maria, el seu esperit, la seva ànima, el seu cos, van rebre una poderosa empremta que l’ha unit de manera definitiva amb Crist.

Vull parlar-vos d’alguns episodis perquè ho pugueu entendre millor. Aquesta empremta del Salvador en Maria ja va ser impresa en el moment de la concepció perquè va dir a Déu que volia pertànyer completament a Ell a través de l’obra de Crist, unir-se completament al Redemptor. Això que va passar en el moment de la concepció és misteriós, però vull passar a un període de la vida de Maria, el moment en el qual Ella va concebre el Fill de Déu. Ja sabeu quina relació hi ha entre la mare i el fill, el menut dins el ventre. Maria, portant el Fill Jesús nou mesos, va entrar en plena harmonia amb Ell. Per obra de l’Esperit Sant, en Ella actuava potentment la Santíssima Trinitat perquè estava lliure de pecat, disponible a passar cada prova fidel a Déu, i aquell període va marcar la seva vida. Això se’ls escapa naturalment als teòlegs, als evangelistes, no se sap per quina raó, o va ser eliminat o no es va dir. Per aquesta experiència Maria seguia Jesús pas a pas i Jesús comunicava a Maria tot allò que l’esperava, perquè també Ell tenia necessitat de la Mare amb la qual compartir, amb el pare putatiu. Així tot queda imprès en l’ànima de la Mare.

Arribem al moment de la mort i hem sentit de Maria Santíssima que Ella va morir amb Crist i aleshores en Ella va esclatar tota la potència de la seva vida, tots els dons. I ens aturem ara un segon al moment de la mort de Crist, quan va ser posat al sepulcre. Avui, tradicionalment, a moltes esglésies s’obre el sepulcre. Aquest any no, perquè estan tancades. Què feia Jesús al sepulcre? Per què no podia ressuscitar davant dels seus adversaris, davant dels seus botxins? Hauria sigut inútil, hauria estat un signe entre tants altres signes que els jueus creients havien vist i no havien canviat la seva vida. Durant els tres dies del sepulcre, en Jesucrist actuava l’Esperit Sant amb tot el poder i Jesucrist, en la potència de l’Esperit Sant, va baixar als inferns, va dividir l’infern del purgatori. I ara, en aquest temps, nosaltres anem cap al temps en el qual Jesús dividirà per sempre els que pertanyen a l’infern dels que entraran a la nova creació.

Qui pot ajudar-nos en això? Ningú fora de Maria Corredemptora i Reina, perquè després de la mort de Jesús també Ella ha estat unida amb Ell en esperit. També aquells a les portes de l’infern tenien necessitat de la Mare. És l’única que va rebre l’empremta -diguem-ne energia de la resurrecció- en el seu cos, i va ser assumpta en la Santíssima Trinitat i va obrir el camí cap a la unió plena de Jesucrist. Així, mireu com en aquests temps que anem cap a una divisió eterna, quan per una banda Satanàs i els seus adeptes ja no podran traspassar els límits establerts per Déu i per altra banda els fills entraran a la creació nova, tenim Maria com únic mitjà, únic instrument perfecte que ens condueix cap a Jesucrist, cap a la unió mística amb Crist. No hi ha una altra manera. D’això en donen testimoni els set grans Arcàngels que veuen en Ella la potència més gran de tot el Cos Místic de Crist. Ells, que han estat generats per Déu, l’anomenen Mare. Per què els esperits purs l’anomenen Mare? Perquè en Ella han vist Déu i la vida, i amb la resurrecció de Crist, amb la glorificació de la Mare ells han reprès tot el poder i amb aquesta potència, juntament amb tota l’Església, el Cos Místic de Crist, avança Sant Miquel al capdavant de l’Església en aquesta batalla que ha anunciat.[5]

Així, aquest vespre és el vespre de Maria Corredemptora unida perfectament al Crist i Ella ens obrirà el camí cap a Crist ressuscitat. No vol dir que Ella sigui Déu, no vol dir que Ella sigui el Redemptor. Ella és la Corredemptora. Algú de la humanitat havia d’unir-se perfectament al Crist, és la seva Mare. És just, ha esdevingut la nostra Mare que ens comunica aquesta vida.

En aquesta direcció també podem entendre les paraules de la Mare de Déu quan ens va convidar a seguir-la ara en esperit arreu on vagi Jesús per recuperar fins a l’última ànima de l’Univers. Així, estem orgullosos de la gràcia que Déu ens ha revelat i siguem-ne custodis, i hem de ser testimonis de la corredempció que passa a través de la Mare Immaculada i podem esperar que un dia estarem perfectament incorporats en la creació nova.

Us desitjo una bona vigília.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit Sant.

[1] Cfr. Gn 22, 1-18

[2] Cfr. Ex 14, 15 – 15, 1

[3] Cfr. Ez 36, 16-17a. 18-28

[4] Cfr. Rm 6, 3-11

[5] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 2 d’abril 2020, “Crida a la humanitat de la Terra”