A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

12 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, a tots vosaltres que escolteu les nostres paraules, Bona Pasqua.

Us enviarem el missatge de Jesús en el qual ha donat unes indicacions, en particular per aquest temps pasqual perquè la potència de la resurrecció esclati en tot el poble; no només en el poble que ja s’ha adherit a l’Església de tot l’Univers sinó en totes les persones de bona voluntat que desitgen la salvació. I vull afegir algunes paraules des del punt de vista pedagògic.

Hi ha tres maneres diferents de prendre una actitud. La primera manera: pansir-se dins d’un mateix, mirar-se només un mateix per conservar-se i ja estem perduts. Això comporta que cada prova de la vida ens afecta, ens enfonsa i el destí és la mort. Ja no hi veiem i això apaga la vida. Existeix una altra actitud: morir a un mateix, a l’egoisme, per renéixer a la vida i aquesta és l’actitud de Jesús. I aquesta és l’exigència de les Lleis de l’amor. Però ja sabeu que una llavor que germina es pot pansir, una planta que brota, pot assecar-se. Arribem, doncs, al tercer punt: la capacitat de derrotar la mort, el sense-sentit, la patologia.

Jesús ha enviat els apòstols, ho sabeu, a ressuscitar els morts, guarir els malalts. Fins i tot si algú, creient, beu alguna cosa verinosa, no li fa mal. Malauradament també els predicadors i l’Església han entès això com el nivell màxim, com un senyal de santedat, i no és això. Això tot són signes. L’actitud positiva és la capacitat de generar la vida que no mor. Això ho hem rebut de Jesús. Fins i tot si trobem la mort, no morim i ho comuniquem, i això fa ressorgir les persones de la podridura, de les patologies; la nostra capacitat d’acollir tots els homes malmesos, no rebutjar-los també nosaltres, perquè Jesús va venir precisament per acollir tothom; la nostra capacitat de comprendre cadascú, de no afegir ni un bocí de pes sobre l’altra persona sinó afegir una força nova, un despertar amb la nostra actitud, amb els nostres ulls.

Penso que tots reflexionareu sobre aquest missatge de Jesús. Ens porta a una finesa espiritual, però no ens permet pansir-nos. No ens permet tampoc estar aturats esperant madurar, sinó viure. Molts cristians estan madurant i com era a l’inici quan va venir Jesús per primera vegada, continuen igual. Aquests no generen la vida. Les persones que són fredes vers Déu són fredes els uns vers els altres, i la fredor, tard o d’hora, porta la mort. Aleshores, quan Jesús en aquest temps demana la tria decisiva, no per una imposició com estem acostumats en les estructures jeràrquiques siguin civils o religioses, crida a viure la vida plena. “Comprengueu que vull que visqueu una vida plena que genera, renova, renova la Terra i tot l’Univers”. En aquest temps, l’Esperit Sant vol avançar en nosaltres en aquesta direcció, de manera particular en el temps pasqual que ens porta a la Pentecosta, a la Santíssima Trinitat i que ens porta a l’estiu.

Aquests dies veieu què ha passat. També, si heu seguit els comentaris al televisor, quin és el to? Tot gira al voltant del virus, d’una patologia i es pregunten quan s’obriran les discoteques, quan es podrà tornar en aquella anomenada normalitat. Per nosaltres no és normal i donem gràcies a Déu que ho adreça i ho adreçarà tot. Jesús ens ha promès: “No us faltarà res”. Jo hi crec. Aleshores, hem d’alçar la nostra mirada. També, ahir al vespre vaig veure al televisor un intercanvi d’opinions de cristians, els veritables cristians, tal com es veuen ells mateixos, el fundador de Sant Egidi, i estan a nivell social. No hi ha la mirada cap a les coses de dalt. Tímidament es toca i nosaltres estem cridats a fer esclatar la vida en nosaltres. Comencem entre nosaltres i amb qui ens trobem.

Mireu, avui amb aquest dia bonic, assolellat, si totes les flors es tanquessin, si totes les plantes es tanquessin en elles mateixes, si tota l’herba es pansís, com us sentiríeu? I nosaltres actuem al contrari. Manifestem el rostre de Déu expressat en Jesucrist que és el Principi, vol dir que tots som creats d’aquell Principi, nascuts de Déu Pare. I Ell és el model, i el model ha traçat el camí, ha vençut aquest pansir-se, aquest sobreviure, ha marcat el camí cap al futur i es manifestarà a favor nostre en la plenitud, de la mateixa manera com hem nascut del Pare.

Doncs bé, desitjo que tots vosaltres seguiu Jesucrist, i després totes les coses socials, religioses es posaran a lloc. Si el dia és clar, es veuen bé les coses. Si no hi ha sol, si no és un dia net, les coses no es veuen. Així doncs, anem directe a viure en la llum, a viure en la joia, viure en la vida plena, segurs del que senten les nostres ànimes -penso que tothom, també els ateus tenen una nostàlgia, malauradament també els satànics tenen una nostàlgia patològica perquè pensen que Llucifer els pot donar allò que Déu pot donar, i no els ho donarà. Es trobaran enganyats. Així doncs, anem directe, serens, sense preocupacions perquè la nostra vida floreixi i generi una altra vida.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.