A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

18 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, us desitjo bon diumenge de la Misericòrdia Divina. Reflexionarem sobre la Misericòrdia Divina. Esteu acostumats a dir les pregàries de preparació pel diumenge de la Misericòrdia Divina, les pregàries per obtenir certes coses, certes gràcies. Tot bé, però no parlaré d’això, parlaré d’un altre aspecte més profund que s’oblida i ens deixa indiferents.

Per la celebració de la resurrecció de Jesús, vam ser preparats per Sant Miquel amb el seu missatge[1] sobre l’última i definitiva batalla contra les forces infernals i la victòria; i ens va donar molts elements per veure la dinàmica del que passa avui a la Terra. Jesús, amb el seu missatge del diumenge de resurrecció[2], ens ha cridat a la responsabilitat de participar en l’obra de la seva Església de tot l’Univers que ha rebut la missió de portar a terme, de portar a la realització l’obra de la redempció. Us sembla un compromís petit? És un compromís grandiós que demana a cada un de nosaltres involucrar-nos amb tot el nostre ser.

En la celebració d’avui i en les lectures litúrgiques de la santa missa, Déu ens posa davant de la consciència que nosaltres hem rebut la gràcia. Potser dins nostre hi ha un oblit d’això i contínuament busquem alguna altra cosa. Però què és l’important? A l’Evangeli d’avui[3] veiem Jesús ressuscitat que s’acosta al màxim als apòstols, els ha tocat i ha deixat que tots el toquessin, també a Tomàs, que li toquessin les ferides. Però hi ha un pas més enllà, encara que normalment en aquesta celebració es posa al centre la incredulitat de Tomàs. L’episodi és aquell en el qual Jesús diu: «”Pau a vosaltres!”. I dit això els mostrà les seves mans i el costat”», i després: «”Pau a vosaltres! Tal com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Després d’haver dit això, alenà sobre seu i digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, els seran perdonats i a qui no els perdonareu, quedaran sense perdonar”».

Més enllà d’aquell contacte físic amb els apòstols, l’Esperit Sant va ser imprès en els apòstols. Per mitjà de l’Esperit Sant van entrar en relació directa amb Jesucrist ressuscitat. La missió de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers és anar cap aquesta relació en la qual entre Déu, -per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant-, i nosaltres flueixi la vida plena, que ens porti progressivament a la unió mística amb Crist i, per mitjà de Crist en l’Esperit Sant, amb el Pare de manera definitiva per tota l’eternitat. Aquesta és la missió de la Misericòrdia Divina.

Hem dit i ens ha estat dit: la Misericòrdia Divina és Jesucrist. Entrar en aquesta relació amb Jesucrist vol dir abraçar Jesucrist amb tots els programes que progressivament ens porten a una elevació i submissió a l’Esperit pur i a una vida plena. I aquesta és la missió de l’Església de tot l’Univers, d’obrir aquest camí per irradiar aquesta llum, aquesta potència sobre la Terra i en tot l’Univers perquè tot l’Univers torni a la casa del Pare.

Aquesta actitud nostra pren una iniciativa dins les nostres ànimes, iniciativa de posar en segon lloc les nostres pregàries per això i per allò, que es tradueixen en recitacions, normalment per les nostres necessitats quotidianes, i en canvi Jesús ha dit: “Busqueu primer de tot el regne de Déu, i tota la resta us ho donarà de més a més”[4]. Aquest canvi d’actitud canvia la nostra espiritualitat, la nostra devoció. Ja no estem al centre de les necessitats quotidianes sinó que les nostres intencions s’eleven per arribar a aquella plenitud en la vida de Déu on Jesucrist seu a la dreta del Pare i nosaltres entrem en la Glòria. A partir d’aquesta actitud radical canvia la nostra vida i experimentem dia rere dia com la providència divina actua dins nostre, com venç el mal, venç el virus, venç la corrupció, tot canvia. La nostra devoció és un aprofundiment continu de la reciprocitat amb Déu, un amor que flueix, una vida que es dóna del Creador a través del Salvador en l’Esperit Sant, i esdevenim com Sant Josep ens ha definit en el missatge del 19 de març d’aquest any[5], un recipient que vessa perquè contínuament baixa la gràcia de Déu.

Això de què us parlo podria ser una il·lusió però hi ha passos concrets a fer, indicats per Sant Pere als Jueus en aquests dies després de la resurrecció de Crist. Quins són aquests passos concrets? Estar disponibles a la conversió, a acollir la gràcia per convertir-se, reconèixer els nostres pecats, ser batejats per ser perdonats i aleshores rebem l’Esperit Sant. Si ens pensem que som correctes en tot amb Déu, estarem passius. Som fills d’aquesta Terra, de la mentalitat d’aquesta Terra i hem de demanar al Senyor que ens transformi i tinguem la disponibilitat per canviar la vida. Nosaltres estem batejats, però quants batejats es comporten com a no batejats, que vol dir que les gràcies rebudes amb el baptisme estan enterrades. El batejat ha de renovar les seves promeses baptismals, ha de viure amb Crist, per Crist i en Crist. Aleshores ve el perdó dels pecats. Nosaltres, batejats, ens confessem, però ens hem d’immergir en aquesta veritat per ser canviats, perdonats i omplerts de l’Esperit Sant.

Hi ha un aspecte que no es nota en el comportament dels deixebles. Ens pensem que els apòstols van veure Jesús ressuscitat i que ràpidament van canviar. Precisament en l’últim Evangeli del dissabte vam veure com Jesús reprenia els apòstols: després de tantes aparicions no ho creien. Però quan va començar aquella força del Ressuscitat en els apòstols, quan es van llençar a testimoniar, anar, a dedicar tota la seva vida a testimoniar Crist, aleshores va començar a fluir la gràcia. L’Esperit Sant actuava en ells. Tenim molts exemples en la natura, a l’escola. Si un no s’implica, la vida no flueix dins seu, les potencialitats queden aturades. Quan un estima i troba una parella que estima, floreix. Quan estimem Déu, tenim el seu amor, dins nostre es produeix la florida i el fruit creix en nosaltres. L’Apocalipsi presenta l’Esperit Sant com una font que flueix i dóna la vida per tot arreu, ho guareix tot; així, igualment amb la nostra vida si es dirigeix a ser oferta, donada, intercanviada. L’oferta de la vida és un intercanvi recíproc que va més enllà dels límits dels nostres càlculs, com també Déu ha ultrapassat tota la seva justícia per venir a trobar-nos en la seva misericòrdia.

Això és molt important per l’Església de tot l’Univers a la qual Jesús, en l’últim missatge, ha confiat la missió de tot el bé de la Terra[6]. En aquest missatge hem sentit sobre les esglésies buides, però Jesús diu que les esglésies han estat desbordants. A cada església actuava tota l’Església de tot l’Univers, però per alguns això podria ser entès com una gnosi, que a vegades s’expressen i avui hi ha la possibilitat que com que les esglésies estan tancades, alguns exaltats visquin una gnosi. No és veritat. Tots nosaltres vivim així per viure els sagraments en plenitud. Hem escollit la vida per viure els sagraments, estar amb el Senyor. Però també aquells que han escollit viure així, s’han de comprometre cada vegada més a elevar-se més enllà del físic. La nostra part física conforma les nostres necessitats físiques, a vegades afeixuguen i les esglésies esdevenen, com diuen els pentecostals americans, que l’Església catòlica és un gegant dorment. Ens afeixuga i no podem captar, rebre tot allò que flueix de l’Esperit Sant dins nostre.

A la primera lectura[7] es parla de l’Església que estava unida, un sol cor, una sola ànima, i que acompanyava els apòstols en la pregària. Però no oblideu que aquella Església estava profundament unida en l’Esperit Sant i avui no es pot dir que les parròquies, les esglésies, les comunitats visquin així en el mateix esperit.

Personalment he conegut sacerdots que han viscut dècades, anys de captivitat sense possibilitat de rebre la comunió, sense la possibilitat d’intercanviar amb algú la vida cristiana i han tornat sants. Parlant amb un dels frares que havia estat diversos anys a la presó, quan va tornar entre nosaltres em va dir: “He viscut millor la meva relació amb el Senyor a la presó que aquí perquè la quotidianitat fàcilment afeixuga”. Si no és així, de què ens serveixen les paraules de Sant Pere que hem llegit avui[8]? Com podem arribar a Sant Pere? Com podem entrar en comunió amb els sants? Com tots els sants, tots els germans fidels, tots nosaltres ens hem d’elevar a una manera de comunicar que supera aquesta part física tal com és. Aquest és el nostre programa. Caminant vivint aquest programa, podem transmetre als homes de bona voluntat aquesta vida que flueix, aquesta Misericòrdia Divina que ens acompanya, Crist ens acompanya, nosaltres el seguim. Nosaltres podem penetrar el misteri, la raó d’on ha vingut aquest virus, el coronavirus. Hi ha notícies però no cal saber tampoc aquestes notícies, sinó que la font de tota corrupció és el dimoni, és Llucifer. Davant la presència vivent de Crist en nosaltres, ell fuig.

Així doncs, la Misericòrdia Divina aquest any vol penetrar en tots nosaltres que volem ser canviats, transformats, guarits, ressuscitats, primer de tot en esperit i després transformats i elevats en una dimensió nova. D’això en vull parlar la propera vegada, però avui comprometem-nos de forma concreta a desarrelar de dins nostre, deixar que Déu desarreli tota mena de corrupció, tota mena de tancament nostre, supervivència en el físic, i aquest físic tal com sabeu, acaba amb la mort. Qui a la Terra escull la supervivència com a forma de vida, acaba amb la mort, però queda l’ànima que ha de ser col·locada segons la justícia de Déu.

Per això, aquest diumenge, aquesta setmana, demanem el canviament de la nostra actitud, que la nostra actitud sigui de confiança recíproca entre Jesucrist i nosaltres. El busquem per amor i no perquè Ell hagi de vigilar i ordenar-nos: “Canvia això, canvia allò…”. Ho fem per amor. I Ell farà per nosaltres. Comptar amb Ell i que Ell compti amb nosaltres, de manera que flueixi millor la misericòrdia de Déu dins nostre, sense inquietud, sense preocupacions.

Desitjo que pugueu estar contents en aquesta confiança recíproca amb Déu i veureu canviar la vostra vida i canviar la vida al voltant vostre; veureu canvis a la Terra perquè el Senyor portarà a terme la redempció, per completar-la, per realitzar-la en la plenitud.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Sant Miquel del 2 d’abril de 2020 “Crida a la humanitat de la Terra”, publicat al web www.versolanuovacreazione.it a l’enllaç https://capalanovacreacio.com

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 12 d’abril de 2020 “Us confio tot el bé que es fa a la Terra”, publicat al nostre web

[3] Cfr. Jn 20,19-31

[4] Cfr. Mt 6, 33; Lc 12, 31

[5] Cfr. Missatge de Sant Josep del 19 de març de 2020 “Custodiar per viure”, publicat en aquest web.

[6] Veure nota 2

[7] Cfr. Ac 2, 42-47

[8] Cfr. 1Pe 1, 3-9