A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

25 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, avui sentim sovint les paraules: la humanitat nova, una nova manera de viure a la Terra i hi ha molts matisos i moltes interpretacions del que pot ser la humanitat nova fins a superar el límit de l’home, a la recerca de la llibertat sense límits.

Nosaltres som creients en Crist, som l’Església de Jesucrist de l’Univers, parlem de la humanitat nova per mitjà de Crist en l’Esperit Sant, que estarà al costat del Pare en la creació nova. Hem d’aclarir alguns conceptes: primer, Déu crea, Déu redimeix, Déu santifica. L’home no és capaç de crear, l’home fabrica i destrueix. Contínuament ho veiem davant els nostres ulls, tota civilització sense Déu arriba fins a un cert punt i es destrueix, posa la humanitat en problemes, redueix la vida. En tot cas, nosaltres parlem de la creació nova i parlem de la vida dels creients en Crist que caminen cap a la creació nova, amb la certesa que tenen la llavor de tota la vida que serà en la creació nova i que es desenvoluparà dins nostre i entre nosaltres.

L’últim missatge de Jesús, donat el diumenge de la Divina Misericòrdia[1], ens ha posat davant la misericòrdia de Déu i davant el judici de Déu. Ens ha posat davant de la misericòrdia, del judici de Déu en el moment de la concepció per portar-nos a la redempció, on la misericòrdia i la justícia de Déu, com un ordre en la nostra vida eterna, han d’harmonitzar-se perfectament. Jesús ens ha explicat que qui ha refusat Déu Pare amb el seu designi en el moment de la concepció, s’ha quedat sense l’ajuda del Pare, de la seva gràcia, de la seva misericòrdia. De manera que està sempre davant del judici de Déu i això provoca una tensió terrible en una ànima, una por de Déu a conseqüència de la rebel·lió. Aleshores, després, amb aquesta actitud interior és dificultós caminar cap a Déu si les persones no es converteixen, no canvien radicalment. El mateix passa amb la nostra relació amb l’Esperit Sant en el moment de la concepció. Si refusem la santificació per part de l’Esperit Sant, hem refusat la gràcia de ser fills de Déu, de ser santificats i de nou es presenta un judici de l’ànima sense gràcia.

Jesús ens ha parlat de la seva justícia realitzada ja en la seva primera vinguda en el moment de la Pasqua, en la seva Passió, en la seva resurrecció i ascensió al cel, i qui es manté anticrist en ell mateix ja és jutjat, s’ha suïcidat i continua suïcidant-se en el recorregut de la seva vida. En ell actuen la primera i la segona mort. La primera perquè ha refusat el seu Redemptor en el moment de la concepció, la segona perquè com home adult ha refusat i refusa la salvació, i viu en la mort, i això genera, tal com hem sentit la darrera vegada en l’explicació de Jesús per la Pasqua[2], l’energia destructiva, disgregant en les persones.

En el missatge que Jesús ens ha donat la darrera vegada, ens ha cridat a una actitud seriosa, a una tria que no es pot endarrerir, és avui, ara, que s’ha d’escollir. És un pas que prepara el pas de demà. Deixant de fer aquest pas avui, demà el pas serà difícil per nosaltres. Per això, els cristians, els cristians de veritat que vulguin unir-se a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, que vulguin caminar com a seguidors de Crist en aquest temps que ens ha estat donat -perquè el temps serà retirat i en aquell moment, quan s’acabi el temps, ens trobarem definitivament davant la tria – decidim-nos a col·laborar amb Déu Creador omnipotent, a col·laborar amb Déu Fill omnipotent que ha destruït la mort, ha destruït el pecat que corromp l’home, a col·laborar amb l’Esperit Sant que ens santifica i ens dóna la gràcia santificadora. És Déu omnipotent i aquella omnipotència trinitària que vol actuar en nosaltres, estem cridats a participar d’aquesta omnipotència.

Quan es parla de la justícia de Déu, i també d’un ordre de Déu, sempre apareix l’eco de la rebel·lió de l’home que vol viure separat de Déu perquè el pecat original ens ha separat de Déu, i tenen por de qualsevol ordre. Els homes tenen por de qualsevol ordre, de qualsevol justícia però l’ordre de Déu és la tria entre la mort i la vida. Moisès deia als hebreus: “Escolliu o la vida o la mort”[3]. Escollir Déu i les seves lleis ens introdueix automàticament en el camí de la vida i a través del Redemptor, el Santificador, ens porta a la creació nova, en aquell ordre, on la justícia i la misericòrdia estan en plena harmonia i arribem a la plenitud de la redempció.

Per això, estem cridats en aquest moment a ser sotmesos a les lleis de l’Esperit pur que estan en nosaltres, on actua amb tota la potència Déu Creador, Déu Redemptor, Déu Santificador. Si ens sotmetem a les lleis de l’Esperit pur, que ens són revelades per mitjà de Jesucrist, i ens és donat l’Esperit Sant per actuar i per viure segons aquelles lleis que vencen la mort, vencen la corrupció, si ens sotmetem a aquelles lleis, ja aquí vivim la dimensió de l’eternitat. Aquella part dins nostre, la nostra ànima, el nostre esperit, destinats a la vida eterna, progressen dins nostre i impliquen també el nostre cos i ens porten cap a la creació nova.

Avui hem celebrat Sant Marc perquè a Itàlia és patró i hem escollit les lectures previstes per aquesta festivitat. En l’Evangeli de Marc[4], a la conclusió, es parla dels creients en Crist que seran acompanyats de signes, miracles, trauran els dimonis, guariran, agafaran serps verinoses, beuran verí i a ells no els passarà res. Sant Marc conclou que aquells que havien anat a predicar, anunciar, batejar, havien vist aquests signes i que aquests signes s’havien manifestat a través seu. I aquí hem de comprendre bé: els signes que hem vist en la nostra vida a través de la nostra fidelitat, que n’hem tingut molts, petits o grans; hem vist altres signes que han estat realitzats a través d’altres persones, però aquí no parlem del signe. Moltes persones han viscut signes extraordinaris com aquells que van crucificar Jesús, que van sentir els testimonis de Jesús, confirmats mitjançant miracles, però no es van convertir. Els signes no salven el qui està tancat en ell mateix. I certs signes poden ser realitzats a través de diferents carismàtics i també a través de satànics. Aquí parlem de les lleis de la vida en la creació nova. Aquests són els signes, indicacions realitzades per Jesús a través dels apòstols per donar la vida a qui creu en Jesús, a qui camina pel seu camí. És aquí que es fa la pregunta a la tria de la vida perquè el Senyor ressuscitat ens comuniqui la seva potència de la resurrecció, el seu Esperit Sant que ha donat als apòstols, en el qual Jesucrist realitzava aquests miracles. Donava aquests signes a les ànimes que havien escollit caminar cap a la vida nova que Jesucrist havia revelat.

Hem d’enquadrar bé tots els miracles que realitza Jesús, sotmesos a les lleis de l’Esperit pur, en els tres pilars del regne de Déu: oferta de la vida a través del Cor Immaculat de Maria a Jesús, integritat de la nostra vida i la comunió de tot l’Univers, perquè les lleis de l’Esperit Sant involucren la nostra profunditat des de la concepció fins al compliment i comprenen tota la humanitat destinada a entrar en la creació nova – també aquella humanitat que està destinada, en la creació nova, a anar amb Satanàs. Però el pas és el mateix, aquell pas que nosaltres anomenem Pasqua, però malauradament celebrem una festa pasqual i oblidem que hem de passar amb Jesús, morir a nosaltres mateixos i viure per Déu amb la potència de l’Esperit Sant que actuava en Jesús ofert al Pare. I aquella potència del Crist Ressuscitat, de l’Esperit Sant que ens ve donada, elimina la corrupció, elimina la mort, el poder de la mort en nosaltres, elimina el pecat, diguem que elimina les patologies. Així, a partir d’aquí s’obre el camí cap a la creació nova, altrament també aquesta paraula és buida sense aquest pas de l’Església que segueix Jesucrist en tot l’Univers.

En aquest temps de Pasqua que estem seguint, aquesta potència del Crist Ressuscitat batega contínuament dins nostre i ens fa avançar endavant tal com feia avançar els deixebles després de la resurrecció cap a la Pentecosta, per omplir-los de l’Esperit Sant i fer esclatar la vida dins seu. Per això, aquesta tria és per aquest temps, i no permet allargar les nostres decisions.

Sant Pere, en la seva primera carta que hem llegit en aquesta ocasió[5] ens diu: “Estimats, revestiu-vos tots d’humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix els superbs, i concedeix als humils la seva gràcia. Per això, sigueu humils i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, perquè ell us enaltirà en el temps oportú, deixant en ell totes les vostres preocupacions perquè ell mateix té cura de vosaltres”. Ell té cura de nosaltres, si ens posem a les seves mans, humils com la Mare Immaculada, Corredemptora de la humanitat, la nostra Reina.

Aquest pas és fonamental en la nostra vida per acollir l’acció potent de la Santíssima Trinitat en la nostra vida. Nosaltres ens hem de sotmetre en la paraula de l’Evangeli a la voluntat del Pare, al projecte del Pare en nosaltres, hem de sotmetre’ns a la guia del Bon Pastor que no ens fa una carícia buida sinó que ens porta a través de la mort del nostre egoisme, que és la font de totes les pors, de tot allunyament de Déu, separació de Déu. La separació de Déu ha introduït en nosaltres una confusió terrible i tancant-nos en nosaltres mateixos portem una mort. Sotmetent-nos a la paraula de Déu, estem immersos en l’Esperit de Crist, morts a nosaltres mateixos per viure amb Déu Pare, fidels a Déu Pare, i Ell ha introduït la humanitat de la Terra, la humanitat que el segueix en aquest procés de la resurrecció.

Avui hi ha molts ordres imposats a la Terra, i les persones busquen com desvincular-se’n. Hi ha moltes formes de justícia que majoritàriament porten a les guerres, a les enveges, a les gelosies, a les ferides, perquè no hi ha guariment profund de la humanitat si no és sotmesa a aquell procés de morir a aquell error fonamental de separar-se de Déu, si no fa el pas de sotmetre’s a les lleis de l’Esperit pur que actuen en nosaltres i poden actuar potentment en la mesura que l’Església de Crist se sotmet a aquestes lleis. No ens ajuden les paraules buides, els gestos buits sense Esperit Sant, les carícies buides sense Esperit Sant. No ens ajuden tampoc la compassió humana, la solidaritat humana per portar-nos a la creació nova, a la humanitat nova segons el designi de Déu. Tots aquests gestos a la Terra, humanament són bons, bonics, i porten a algun pas bonic en la dimensió terrenal, però no introdueixen les persones a la novetat que serà en Déu.

Hem dit que aquests són temps de tria inevitables. Els apòstols van triar i es van encaminar en la potència de l’Esperit Sant a portar la paraula -és a dir, Jesucrist enviat del Pare, ressuscitat-, a sotmetre a Déu Pare la humanitat. Aquests testimonis, que es van posar en camí per la fe, van manifestar grans signes, signes grans que els creients en Jesucrist van acollir i es van desvetllar, van renéixer. I això hauria de ser el cristianisme i el seu testimoniatge en aquest temps. Quan Pere predicava, removia les persones interiorment i les persones havien de decidir de quina part estar.

Aquí, prop nostre, a Suïssa, tenim l’exemple de Sant Nicolau de Flüe que va deixar la família, l’esposa i els fills, es va retirar a pregar. Als representants dels Cantons que demanaven què havien de fer, els va dir poques paraules: “Convertiu-vos, no us discutiu, no us baralleu. Poseu-vos sota la voluntat de Déu”. Es va girar i es va retirar a la cova. Van acollir aquelles paraules i aquell poble no va tenir més guerres. Tenim molts exemples en el passat.

Aleshores, després d’aquest missatge de Jesús -com podeu veure, cada missatge és un pas endavant en el progrés de l’Església de Jesucrist de l’Univers- estem cridats a fer aquests passos i anar endavant per manifestar l’obra de l’acció de Déu Tri i U que vol renovar la Terra, que vol transformar la Terra i portar tota la humanitat a la creació nova. Desitjo aquest camí per a vosaltres.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 19 d’abril 2020: “Misericorida i Justícia de Déu”, publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 12 d’abril 2020. “Us confio tot el bé que es fa a la Terra”, publicat en aquest web.

[3] Cfr. Dt 30, 15-20

[4] Cfr. Mc 16, 15-20

[5] Cfr. 1Pe 5, 5b-14