Anuncieu el retorn gloriós de Crist

Estimats germans i germanes,

Us proposem el missatge de Sant Pere Apòstol, en el qual se’ns indica el fonament de la nostra vida i del nostre testimoniatge en aquest temps.

Tal com segurament ja haureu notat, darrerament els missatges se succeeixen a un ritme continuat i provenen de diferents instruments, així com del mateix Senyor. No us en sorprengueu. De fet ens trobem en els temps en què Déu implica l’Església de tot l’Univers a favor de la Terra, per manifestar la seva acció a la humanitat.

També, com a membres del Nucli Central, estem involucrats en l’acció dels instruments extraordinaris i de tota l’Església, amb els quals vivim una comunió viva i amb els quals actuem a l’uníson. Amb el nostre testimoniatge, desitgem fer-vos saber tot allò que se’ns mostra i explica detalladament en aquest temps, amb accents potser completament nous i especials. Altra vegada, no us en sorprengueu. Els temps són forts i empenyen cap a la novetat i la vinguda gloriosa de Crist.

Esperem que tot això us ajudi a respondre plenament a allò que ens ensenya a viure la nostra fe cristiana. Us saludem amb afecte fratern i us beneïm.

Stefania Caterina e Tomislav Vlašić

1 de maig de 2020

 Missatge de Sant Pere Apòstol

30 d’abril de 2020

Anuncieu el retorn gloriós de Crist

 “Estimats fills, us beneeixo. Tots sou fills meus, més enllà que estimadíssims germans. Desitjo explicar-vos algunes coses importants per vosaltres.

Tal com sabeu, la nostra predicació d’Apòstols era el testimoniatge d’allò que havíem viscut.[1] Proclamàvem que Jesucrist, Fill de Déu, veritable Déu i veritable Home, s’havia encarnat a la Terra, havia mort, ressuscitat i pujat al Cel. Aquest era l’eix central de la nostra predicació.[2]

Ens havíem d’enfrontar a la mentalitat jueva de l’època, amb la nostra religió que rebutjava la Santíssima Trinitat. Considerava Jesús un blasfem perquè s’havia proclamat Fill de Déu.[3] Per nosaltres era fonamental donar a conèixer la relació entre l’Antic testament i l’Evangeli, entre l’Antiga i la Nova Aliança. Jesús, de fet, representava el compliment de totes les promeses dels profetes al poble d’Israel, el punt culminant del camí del nostre poble. Del poble de l’Antiga Aliança n’havia de néixer el poble de la Nova Aliança, un poble nou i redimit, generat pel sacrifici de la Creu.[4]

Érem conscients que afirmàvem alguna cosa extraordinària, una novetat que removia la mentalitat dels nostres compatriotes i dels pagans amb qui entràvem en contacte. Anunciar que Déu havia baixat a la Terra i s’havia encarnat no era del tot nou: altres religions paganes contemplaven la vinguda i encarnació d’alguns déus entre els homes. Però afirmar que el Fill de Déu hagués baixat a la Terra, hagués mort a la creu pels nostres pecats, ressuscitat i pujat al Cel, era quelcom inaudit.

El nostre anunci, però, no es limitava a això. Sabíem, de fet, que Jesús tornaria a la Terra i per això proclamàvem obertament la seva segona vinguda. Per nosaltres apòstols, el retorn de Jesús era un fet imminent[5] i ho hauria sigut si l’Església hagués respost plenament i si la humanitat s’hagués convertit, cosa que no passava.

Gairebé tothom pensa que la primera Església era una comunitat perfectament unida i solidària. Però aquesta imatge idíl·lica no correspon a la veritat. Hi havia molts sants entre nosaltres, això sí, però en les nostres comunitats cristianes començaven a manifestar-se les primeres esquerdes, perquè el dimoni ja havia començat la seva obra demolidora. Eren molts els que s’adherien i entraven a formar part de l’Església, però no tots eren sincers, especialment els més erudits. Aquests buscaven sobretot llocs d’honor entre les persones senzilles i poc instruïdes, com eren els primers cristians. Confonien els petits amb la seva falsa saviesa i amb la imposició de tradicions ja superades.[6]

El poble d’Israel, a qui predicàvem, destinatari de moltes promeses de Déu, no acceptava ni Jesucrist ni el nostre testimoniatge. Els caps religiosos i polítics agitaven el poble contra nosaltres, tot i els miracles i el signes que ens acompanyaven, de la mateixa manera que havien fet amb Jesús. Els romans i els pagans en general ens consideraven perillosos revolucionaris o utòpics sense futur.

Com que anunciàvem el retorn imminent del Senyor i això no succeïa, vam ser considerats com uns visionaris i fanàtics per part dels nostres enemics, molts dels quals ja s’havien infiltrat en les nostres comunitats. Així, a poc a poc, es va anar imposant el silenci sobre el retorn de Crist. Va quedar com un fet marginal, col·locat en un futur indefinit, un esdeveniment que pocs esperen i del qual els predicadors d’avui rarament en parlen. És més, qualsevol de vosaltres que anunciï el retorn del Senyor és considerat un catastrofista, un mil·lenarista, i coses per l’estil.

El retorn gloriós de Crist, però, no és una faula i tampoc un fet molt llunyà.[7] De fet, esteu vivint en la fase històrica que precedeix la vinguda del Senyor Jesús. Us trobeu en els últims temps. Esteu immersos en una dinàmica fortíssima que abraça l’Univers sencer, perquè tota la creació avança en preparació del retorn de Jesús.

Per això, ara ja no és suficient anunciar que Jesucrist es va encarnar, va morir i va ressuscitar. Aquesta ja no és una novetat absoluta; bé o malament, els principis fonamentals del cristianisme són coneguts per gran part de la humanitat de la Terra. Avui esteu cridats a anunciar amb fermesa el retorn gloriós de Crist.

No en teniu prou tampoc afirmant, a partir de les Sagrades Escriptures, que Jesús és el Crist vingut a la Terra. A la llum de tot el que us ha estat revelat, més aviat heu de mostrar al poble com els grans profetes de l’Antic Testament ja anunciaven aquests temps i la nova creació. Encara que feien servir imatges adaptades als homes del seu temps i potser allunyades de l’home d’avui, en les paraules dels antics profetes es visualitza amb claredat la nova creació, preparada per al poble de Déu.[8]

Ara us correspon a vosaltres mostrar la relació entre tot el que s’ha anunciat en el passat i tot el que està succeint avui, davant dels vostres ulls. Molts creuen que les profecies antigues es van complir amb la primera vinguda de Crist, però no és així. Jesús ha de tornar per inaugurar la creació nova, en la qual seran completament diferents el temps, l’espai i la història, i on tot serà perfectament acomplert. També d’això en van parlar els antics profetes d’Israel. L’Esperit Sant us ajudarà a comprendre l’actualitat de cada paraula de la Bíblia.

El temps en el qual viviu és el pas obligat cap al compliment de la història humana. És una dimensió intermèdia, que es troba entre la del passat i la del futur. La vella creació està morint i la nova està naixent.[9] Tot s’està transformant molt de pressa. El poble de Déu, la seva Església de tot l’Univers, és el motor d’aquesta transformació.[10] Déu està actuant, a través del seu poble, per il·luminar tot el que existeix, per promoure el bé i fer retirar el mal.[11] El vostre testimoniatge, doncs, es centra en la segona vinguda de Crist i en la nova creació.

Molts homes no es van convertir a Crist en el passat i no es convertiran tampoc ara. Han refusat el Pare ja des del moment de la concepció i per això no han estat ensenyats per Ell. El Pare us instrueix en el moment de la concepció, posant en vosaltres el segell del seu Fill Jesucrist. Així rebeu un ensenyament que és molt més que qualsevol ensenyança. Queda imprès en vosaltres i així, quan creixeu i la vostra intel·ligència és capaç de copsar les coses, immediatament us orienteu cap a Jesucrist.[12]

Malauradament, hi ha una gran part de la vostra humanitat a la qual tot això no passa; no perquè sigui impossible, sinó perquè és difícil. De fet, aquesta part de la humanitat no té l’ensenyament inicial del Pare, perquè va refusar Déu en el moment de la concepció. A tot això s’hi afegeixen l’esperit del món, la tebiesa dels cristians de la Terra, que ja no són exemple i que ja no saben parlar de Jesucrist, i l’acció del Mal que intenta enganyar a cada individu.[13]

Tanmateix, en aquest temps ha passat a la Terra un fet important: s’ha manifestat “L’Església de Jesucrist de l’Univers” que està present, viva i operant al vostre planeta. És l’Església fundada per Jesucrist, és tal com Jesús la desitjava. És una Església que porta la salvació a tot l’Univers, no es tanca en les coses terrenes sinó que anuncia les realitats del Cel.[14]

Per l’amor, els sacrificis i les pregàries d’aquesta Església, el Senyor Omnipotent està enviant a la Terra homes i dones nous. Avui neixen entre vosaltres nens especials, que han dit sí en el moment de la concepció i estan preparats per als temps nous. Porten imprès en ells el segell de Crist i pertanyen completament a la Mare Immaculada, Reina i corredemptora. L’Església de Jesucrist de l’Univers, present a la Terra, els acull i els ajuda a créixer. Ja no viuran, com sovint ha passat amb els sants, una vida de solitud i de persecució. Al contrari, brillaran com estrelles en el poble de Déu, estimats i custodiats per la potent Església de Jesucrist de l’Univers.[15]

Per això, tingueu coratge germans! Anuncieu el retorn de Crist i parleu de les meravelles que Déu està fent avui. Encara que us sentiu petits i poc nombrosos, tot i això, sou forts, perquè actueu en comunió amb l’immens poble de tot l’Univers que us estima i us sosté.

Estic amb vosaltres i us beneeixo juntament amb els Apòstols de tots els temps, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. 1 Jn 1, 1-4

[2] Cfr. Ac 2, 14-41

[3] Cfr. Mt 26, 62-68

[4] Cfr. Lc 24; Ac 7; 1 Pe 1, 10-12

[5] Cfr. 2 Pe 3, 1-13

[6] Cfr. Ac 15, 1-29

[7] Cfr. 2 Pe 1, 16-21

[8] Cfr. Is 11, 1-9

[9] Missatge de Jesús del 3 d’agost de 2019: “A la Terra comença la creació nova

[10] Tot el programa que hem anunciat en aquests anys va en direcció cap la recapitulació en Jesucrist a través de la Mare Immaculada, en la seva Església de tot l’Univers.

[11] Messatge de Jesús del 12 d’abril de 2020: “Us confio tot el bé que es fa a la Terra

[12] Cfr. Jv 6, 43-47

[13]Oltre la Grande Barriera”, cap. 13 “Il microcosmo”, pàgs. 237-257, versió original en italià

[14] El 20 de maig de 2018, vam proclamar l’existència i l’obra de “L’Església de Jesucrist de l’Univers” . Podeu trovar el document en aquest web.

[15] “Riscrivere la Storia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti”, pàgs. 49-50; 61-63, versió original en italià.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s