Reflexió – Prepareu la vinguda gloriosa del Senyor

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

2 de maig de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, celebrem la vetlla de la festa del Bon Pastor. Demà és el diumenge del Bon Pastor.

La nostra última meditació era “El poble nou, el poble de Déu”. Crec que heu rebut el missatge de Sant Pere que ens invita a anunciar la segona vinguda de Crist[1], per això el nostre tema, aquest vespre, és “Prepareu la vinguda gloriosa del Senyor”. I vull explicar-vos com caminar, com podem caminar i aprofitar d’aquest temps de la crisi de la humanitat i transformar-la en la nostra oportunitat.

Aquí a Itàlia, comença la fase dos del virus Covid, a partir del 4 de maig, i més o menys els països europeus s’encaminen en aquest període, a poc a poc, a tornar al treball, perquè la vida estava aturada. En aquesta fase hem vist com s’ha parlat sovint de molts herois, homes, metges, de Càritas, polítics que s’esforcen, volen ajudar, i heu vist fins a quin punt hem arribat. Heu vist també que hi ha una incertesa perquè no es coneix la causa del virus, no es coneixen les medicines, no es coneix la prevenció i tots estem en una inseguretat.

La nostra reflexió parteix del següent: nosaltres ens hem de comportar com a bons ciutadans fent servir totes les normes que en suggereixen els metges, i no volem desafiar a Déu amb els nostres fanatismes. Però, en aquesta reflexió mirarem de comprendre a la llum de Déu què hem de fer, nosaltres cristians, especialment tots aquells que s’adhereixen a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Quina és la nostra missió? Quina és la nostra aportació? Anticipo: és una aportació grandiosa, tal com va ser grandiosa l’aportació de la primera vinguda de Jesucrist que, malgrat tot, va orientar una part de la humanitat de la Terra cap al Pare.

Què diuen els metges? Els metges diuen que el Covid és un ésser intel·ligent però que no pot viure sol, s’agafa a un ésser viu. En aquest cas, s’ha agafat a l’home i l’home el transmet a l’home. Els metges diuen que no tenen certeses, que no saben com afrontar-ho, que intenten afrontar-lo com saben. Diuen que muta, que és difícil atrapar-lo o, amb termes militars, l’anomenen “un enemic amagat”. Caminen a les fosques.

Aquests darrers anys s’ha parlat força d’un òrgan dins l’home, la microbiota. Dins nostre hi ha certs éssers vius: virus, bacteris. Els metges diuen que és un òrgan importantíssim per tenir l’equilibri dins nostre. Però, més enllà d’això, els metges no expliquen, no saben d’on venen aquests virus dins l’home, aquests virus que diguem-ne benèvols, que s’han harmonitzat amb el nostre organisme, defensant el nostre organisme dels atacs externs i interns.

Ara us porto l’experiència de l’Alt Univers. Els homes de l’Alt Univers no tenen la microbiota perquè en els seus planetes no hi ha bacteris, no hi ha virus perquè ells no són corruptes i per tant, també la natura és incorrupte. Quan es tracta dels homes del Baix Univers, en particular de la Terra, aquí l’ambient és corrupte perquè l’home s’ha corromput amb el pecat original i continua corrompent-se. I Déu ha adaptat les lleis supremes de la vida a les nostres condicions per fer-nos sobreviure. Ens ha donat aquests éssers vius com amics dins nostre, ja que sinó, sense la microbiota no podríem néixer vius. Seríem devorats directament pels virus, per la corrupció. I això ho hem de saber, donem gràcies al Senyor perquè ens ha donat aquests amics, perquè ens ha donat la possibilitat de viure aquesta vida a la Terra i arribar a la resposta nova, per mitjà de Crist, per viure incorruptes per tota l’eternitat.

I, aleshores, què passa ara? Nosaltres de la Terra, estem exposats a l’atac de l’exterior. En aquest cas hi ha un virus, Covid, que ens ataca des de l’exterior, entra en nosaltres, però no només el virus. Hi ha una intel·ligència superior a l’home, Llucifer i els dimonis, que revelen les lleis corruptes a qui els segueix, homes corruptes, i involucra tota la corrupció de l’home de la Terra en totes les seves formes a través d’aquest vehicle Covid per colpir-nos. I ens afecta perquè perdem la pau, perdem la seguretat, entrem en confusió, ens enfrontem, fem les guerres, etc., etc. Així, el virus toca també la nostra ànima, l’afebleix, i com podem afrontar aquesta situació?

Podem afrontar aquesta situació com a veritables cristians, com a veritables sants per mitjà de Jesucrist, oberts a la seva vinguda gloriosa; oberts a la seva vinguda gloriosa per no esperar aquell moment quan Ell apareixerà, sinó que dins nostre comenci a aparèixer cada dia més el seu rostre nítid, d’Aquell que governa l’Univers a través d’aquells que li pertanyen. Per això, el que deia l’última vegada: que hem de sotmetre’ns a les lleis de l’Esperit pur, posar Jesucrist, Déu, al centre, donar-li a Ell la nostra vida a través de la Mare Immaculada, Corredemptora i Reina de l’Univers, que està enmig del seu poble per ajudar-lo a portar-lo al Senyor.

Aquí ens hem de moure a dos nivells: a nivell personal per elevar les nostres ànimes. En la lectura de l’Evangeli d’avui[2] hi ha un canvi que espero que pugueu comprendre, dos camins entre els quals podem escollir. Murmurar, i en el fet de murmurar s’hi troben tots els nostres dubtes, les nostres inseguretats, etc., etc., i allunyar-nos de Crist. I podem murmurar de manera lleu com els deixebles, els apòstols que no entenien què volia dir ressuscitar el tercer dia, no volien tampoc preguntar al Mestre i van apartar aquelles paraules en el seu inconscient. Però estimaven Jesús i el seguien fins quan el van processar, i on s’aturaven venia el Ressuscitat a buscar-los, a ajudar-los en la seva fragilitat, i van arribar a una certesa de la fe, a una unió mística amb Ell. Els que murmuraven seriosament i es van allunyar, no van seguir més a Jesús i després, un d’ells, Judes, que els exegetes volen anomenar mentider, que seguia Jesús però amb egoisme, va arribar al punt en què va prevaldre el seu egoisme i va trair Jesús, va acabar en les tenebres.

Perquè vull subratllar aquests dos camins? El camí de la nostra fragilitat, nosaltres som tots fràgils. Jesús és qui realitza la redempció en nosaltres però la nostra fragilitat ha de ser oberta a Ell en el veritable amor i també on ens aturem, on caiem, estiguem oberts, demanem la seva mà i Ell ens portarà i ens guarirà. Ens guarirà vencent el pecat, vencent les malalties, vencent la mort. Judes traïdor va acabar en la foscor i es va suïcidar. Tot home que refusa Déu, com hem sentit dir de manera particular a Déu Pare el 4 d’agost de l’any passat[3], aquest any el 19 de gener[4]: “Voleu anar sols? Sou lliures, aneu sols, però viureu dies durs”. L’home que se separa de Déu té dies durs. L’home que camina amb Déu amb totes les fragilitats, és guiat, protegit per Déu i al final Déu el porta a la dimensió de la vida íntegra, a la vida eterna.

Si escollim seguir a Jesucrist, tenim la possibilitat dins nostre d’eliminar la corrupció i vèncer la primera mort; la primera mort que tanca dins nostre totes les pors, tots els interessos, totes les ambicions, perquè en el món no hi ha només ateus que refusen Déu sinó que hi ha també cristians, tal com se’ns ha explicat en aquests temps, que volen viure pel seu compte, sols. Sí, la religió serveix, és útil per les trobades, per la vida social, la religiositat a la Terra és útil com una filosofia, com els ritus que ens ajuden de tant en tant per trobar-nos, etc., etc. Han reduït la seva relació amb Jesús al nivell d’aprofitar-se’n per sobreviure fins a la mort, i fi. I això és espiritualment el suïcidi.

Pertànyer a Jesucrist amb totes les fragilitats vol dir que el Senyor ens guia a través de les nostres fragilitats i les guareix, i ens enforteix, i aquest és el camí, l’obertura, la preparació per a la vinguda gloriosa de Crist. L’acció de la corrupció, del Corrupte amb majúscula, serà cada vegada més violenta de l’exterior, per què? Perquè els dimonis han pecat contra l’Esperit Sant. Eren esperits purs, es van posar contra l’Esperit de Déu, van pecar contra l’Esperit Sant i són conscients que s’estan enfonsant però no volen rendir-se i volen corrompre els altres. Però nosaltres, també en aquesta ocasió, acollim una ocasió per alçar-nos, per vèncer, com? Treballant dins nostre a nivell individual.

Ara es parla de les esglésies tancades. Acollim aquesta oportunitat per examinar nosaltres si anem a missa de manera superficial. Fem ritus superficials? Fem recitacions buides, predicacions buides? Aprofitem d’aquest temps per entrar en el nostre temple interior a trobar Déu.

A l’Evangeli de demà sentirem les paraules de Jesús[5]: “Jo sóc el Bon Pastor. Sóc la porta. Les meves ovelles senten la meva veu i em segueixen. Ningú pot prendre-les de les meves mans, i tampoc de les mans del meu Pare”. Aleshores, el nostre compromís és escoltar la veu del Salvador perquè està viu dins nostre, de manera particular actua en aquest temps pasqual. La seva veu és més viva i l’hem de fer més viva que les veus de les persones confuses i de les persones també dels científics que volen mantenir-nos inactius.

Després hi ha una altra cosa. Nosaltres hem parlat en aquest temps de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, hem dit que aquesta Església és l’Església de l’inici. Sant Pere a l’últim missatge[6] parla sobre com l’Església es va aturar i ara ha de reprendre cap a la vinguda gloriosa de Crist, i diu que ja no hi ha més temps, no hi ha més temps per justificar-nos. Hi ha una cruïlla. I qui ens defensa? Qui és potent entre nosaltres? I totes les profecies de l’inici es despleguen en aquests temps: “Només el meu mantell us protegirà” – la Mare de Déu, la Corredemptora – i ha reunit l’Església, aquella Església de les catacumbes, és l’Església que s’ha mantingut fidel a Déu, i aquesta Església posa al nostre voltant les defenses, l’espai, en el qual l’enemic no pot entrar. Nosaltres tenim la possibilitat que la Mare de Déu ens protegeixi, que els àngels facin escut al nostre voltant, els sants, els germans fidels, i nosaltres que ens oferim l’un per l’altre, i aquesta Església esdevé compacta en l’Esperit Sant, està en condicions de rebutjar la corrupció, les malalties i tot allò que agredeix l’ànima i el cos.

Us invito a comprendre això estant a les vostres cases, reflexionant, i quan no podeu anar a l’església, fem comunió entre nosaltres. Aquesta és la comunió com la vivia la primera Església, ara l’Església de tot l’Univers amb la Mare Corredemptora al centre, que ens porta al Redemptor. I aquesta Església vencerà la batalla i en aquesta Església podeu ser protegits i caminar cap a la vinguda gloriosa de Crist.

Hi ha molts missatges que no són correctes, pels quals la gent espera la vinguda dels germans fidels en astronaus. Ells no vindran amb les astronaus si no ens obrim a l’Esperit de Déu, si no ens sotmetem a les lleis de l’Esperit pur. Si nosaltres decidim, tots col·lectivament que desitgem fer un únic front contra l’enemic amb tota l’Església de tot l’Univers per accelerar aquests processos de la vinguda gloriosa de Crist, ells vindran a donar-nos suport amb la potència de l’Esperit Sant. Aleshores, es va dir que abans de la vinguda gloriosa de Crist els germans fidels es mostraran també a aquesta humanitat com a testimoniatge, poc abans de la vinguda gloriosa de Crist per una sacsejada final, i qui vulgui despertar-se, que es desperti. I tots els fills de Déu que preparen la vinguda del Senyor gloriós es manifestaran en la seva llum, acollint la seva llum i desapareixerà la mort, desapareixerà la corrupció.

A l’Evangeli d’avui hi ha dos testimoniatges. Pere, provat com tots els apòstols, amb la pregunta de Jesús: «”Vosaltres també voleu anar-vos-en, fer el camí sols?”, Pere respon: “Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. Nosaltres hem cregut i conegut que tu ets el Sant de Déu”». I aquesta hauria de ser la nostra resposta dins nostre. En Sant Pere, com es va manifestar aquesta resposta? Va guarir Enea -primera lectura dels Actes dels apòstols[7]– va ressuscitar Tabita, davant els ulls dels altres. Signes i la potència de Crist a través de Pere, en Pere governa la mort, governa la corrupció i si nosaltres, com Església de Jesucrist de tot l’Univers caminen en aquesta direcció, la Terra canvia i neix la humanitat nova. I tots aquells que s’uneixen a aquest camí ajuden aquells que són febles i mentre avui en la vida civil es lloen tants herois, convido els joves a desvetllar-se per ser herois de Déu i posar-se a disposició de Crist en la fe, al servei dins l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, en aquella missió que la Mare de Déu ens ha indicat, que coneixeu en aquests programes, per ajudar aquells que estan aixafats, aquells que són seduïts perquè també l’últim d’aquests exclosos pugui ser recuperat.

Aleshores, comencem a viure des d’aquest diumenge una trobada en esperit fins a la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tant si no podeu anar a l’església perquè està tancada, com si no podeu participar a les nostres celebracions al mateix moment en què celebrem cada dissabte a les 18 h, nosaltres us donarem totes les informacions per seguir si us comprometeu, i per involucrar les altres persones que estan en dificultats, en crisi, espantades, per comunicar la medecina que Jesucrist dóna a la humanitat. Tots vosaltres que us sentiu sols, no us sentireu més sols si us voleu unir a això perquè tota l’Església de Jesucrist estarà al vostre costat i us ajudarà si continueu el camí en la fe tal com se us ha indicat.

Dissabte vinent celebrarem la missa en honor a la Mare de Déu de Fàtima, com ho hem celebrat cada any a Medjugorje. Uniu-vos a nosaltres. Després celebrarem també el 13, però ho celebrem dues vegades per facilitar que us hi pugueu unir també a vosaltres i acollir les gràcies que van ser portades per la Mare de Déu a Fàtima, després a Medjugorje, per recollir tot allò que els homes no van acollir. Déu recull tot això i ho dóna a aquells els quals volen caminar cap a la manifestació gloriosa del Senyor. I nosaltres estarem al vostre costat amb la nostra pregària, amb la nostra oferta.

I us beneïm, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Sant Pere Apòstol del 30 d’abril de 2020: “Anuncieu el retorn gloriós de Crist”, publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[2] Cfr. Jn 6, 60-69

[3] Cfr. Missatge de Déu Pare: “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol.VI – anni 2018-2019”, pàg. 77 i al web www.versolanuovacreazione.it, en italià; i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[4] Cfr. Missatge de Déu Pare: “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en aquest web.

[5] Cfr. Jn 10, 1-10

[6] Veure nota 1

[7] Cfr. Ac 9, 31-42

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s