Reflexió – Participar com a membres vius del Cos Místic de Crist

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

9 de maig de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, la darrera vegada vam reflexionar sobre el tema “Preparar la vinguda gloriosa de Crist”. Avui desenvoluparem el tema: “Participar com a membres vius del Cos Místic de Crist”, no de manera abstracta sinó concreta sobre la gràcia que es dóna en aquests temps, si voleu, també en aquest moment litúrgic.

Tots vosaltres podeu percebre la inquietud que hi ha a la Terra per la salut, pel treball, pels diners, per la supervivència; una inquietud també perquè les esglésies estan tacades i l’alegria si s’obren, però “què fem si s’obren”?, consolar-nos i després quedar-nos tal com estem. Però, perquè aquesta inquietud? Com a persones de fe ho hem de comprendre. Perquè la humanitat de la Terra, la major part de la humanitat de la Terra vol viure sense Déu, vol gestionar la seva vida sense Déu. En conseqüència fins i tot els governants, els grans, volen fer igual i han posat les mans en les dimensions misterioses de la nostra vida, perquè la vida és un misteri, la genètica és un misteri, l’origen de la vida és un misteri, els virus són un misteri. Però la Terra és plena de laboratoris secrets, on es conserven virus, on es fan experiments, que ningú pot saber amb seguretat que no s’escapa un virus perillós. I hi ha virus letals emmagatzemats per una guerra biològica. Aquestes són les notícies que podeu veure als mitjans de comunicació. N’hi ha prou en veure’n algunes argumentacions. Nosaltres creients en Crist hem de saber discernir, llegir i saber què hem de fer en aquest temps.

Hem sentit que la potència trinitària envolta l’Univers i ara està envoltant la Terra perquè Déu mateix vol agafar les rendes de la humanitat i donar el poder als seus fills. I aquí es preveu la creació nova, però la creació nova en la qual nosaltres els creients, els homes de bona voluntat estan cridats, previstos per entrar-hi, però només poden entrar-hi si participen en la vida del Redemptor i amb l’ajuda de la Corredemptora, i amb l’ajuda de cada un de nosaltres que s’uneix com a membre viu en el Cos Místic de Crist per salvar la humanitat.

En aquest sentit, mirem què fa Déu. Déu ha posat en moviment tot l’Univers, tots els instruments que estan a les seves mans, els sants, els àngels, els germans fidels, les ànimes del Purgatori, tots els cristians de l’Univers i vol involucrar-hi tots aquells que estan a la Terra, que han rebut el testimoniatge de la redempció per mitjà de Jesucrist. Simultàniament, al mateix ritme segueixen Llucifer, tots els que estimen la corrupció i totes les coses dolentes, i volen dominar la vida, la Terra, segons els seus projectes. Aleshores, amb aquesta polarització de la Terra, qui vol pertànyer a Jesucrist no pot quedar indiferent, o millor, no pot quedar-se inactiu, ha de ser actiu en la potència de l’Esperit Sant, en la potència trinitària que ens envolta.

En aquest sentit hem presentat una part del capítol de la Corredemptora[1] per posar en context, quin context? Que ha d’emergir aquella Església que pertany a Crist de manera visible, tangible, que es reconegui, i ha de tenir la potència, fer servir aquella potència, omnipotència trinitària. I hem dit que al centre del poble de Déu hi ha Maria Santíssima, Mare, Corredemptora i Reina de l’Univers, i això ja us ho havíem explicat fa uns anys. En el signe que portem penjat al coll, al centre del poble hi ha el Cor Immaculat de Maria. Aquesta creatura sublim, en la qual resplendeix el rostre del seu Fill, ha d’emergir i, com se’ns ha dit, ha d’emergir en cada un de nosaltres el seu rostre i el rostre de Crist. Però això arriba com un procés del nostre interior, quan participem en esperit en l’Esperit de Déu i amb tota l’Església avancem en la Pentecosta còsmica.

Nosaltres preparem la vinguda gloriosa de Crist, no esperant passivament sinó en contínua transformació perquè el seu Rostre emergeixi, es manifesti, perquè quan Ell es manifestarà, nosaltres ens manifestarem tal com som, vius i difunts. Per això insistim molt en aquest temps sobre descobrir, comprendre la potència que actua a través de Maria Corredemptora i continuarem escrivint i aprofundint sobre això, perquè és Ella que genera aquesta humanitat, la humanitat de tota la Terra, per ser preparada per Crist Senyor; preparada en el sentit que aquesta humanitat té els desitjos, els pensaments de Déu, com els té la Mare de Déu, i que desitgem la transformació més enllà dels límits de les nostres debilitats, de les situacions.

Ens movem en aquest sentit i en aquest sentit ningú de nosaltres pot ser indiferent, inactiu i ha de triar. Sant Pere ens crida a ser membres vius, diu: “Estimats, acosteu-vos a Crist que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres esteu compromesos com pedres vives per la construcció d’un edifici espiritual, per un sacerdoci sant, per oferir sacrificis agradables a Déu[2]. Tot això ens introdueix en un culte que en la creació nova és la lloança a Déu, amor entre tots nosaltres, on les Lleis sublims que governen la vida en Déu, ens regeneren, i nosaltres, en nom de Déu, governarem les creatures segons allò que és l’originalitat de cada creatura.

Aquesta és la gràcia d’aquests temps. El nostre perill és que ens tanquem en la nostra religiositat, i no veiem els passos que hem de fer, ni la gràcia que actua avui i que ens porta en la novetat, o que estiguem tancats en les nostres pors, en les nostres preocupacions. Jesús diu: “Que s’asserenin els vostres cors. Tingueu fe en Déu i tingueu també fe en mi. A la casa del meu Pare hi ha molts llocs[3]. El busquem aquest lloc? Sabem que existeix? Entenem la importància que té que hi hagi un lloc previst per a nosaltres en la creació nova? Si estimem Jesucrist, si l’abracem, si estem units en l’Esperit Sant amb Ell, Ell ens guia a través de totes les situacions que avui viu el món, ens transforma i ens prepara per entrar en la vida plena, en aquella vida eterna. Si acollim Jesús, Ell té tot el poder per treure de dins nostre tota preocupació, tot torbament. És Aquell que ens porta cap a la creació nova. Ens custodia també aquí a la Terra i ens dóna el que necessitem per fer camí, de la mateixa manera com ho va manifestar en la vida dels hebreus quan van sortir d’Egipte, en la vida dels Apòstols quan estaven preocupats per donar menjar a la gent, de la mateixa manera com va portar els Apòstols, els deixebles a través de la Passió cap a la resurrecció. Ara és molt important aquesta nostra obertura interior per acollir aquesta acció de Déu Tri i U, per mitjà de Jesucrist, que és el Camí, la Veritat i la Vida.

Aquests dies celebrem la Mare de Déu de Fàtima: avui ho celebrem juntament amb tots vosaltres, nosaltres ho celebrarem també el dimecres, el 13. Encara que no parlarem, estarem units a tots vosaltres en esperit. Què celebrem avui? Celebrem el Rostre de Maria que s’ha aparegut tantes vegades a la Terra i no ha estat entès ni per l’Església. Mireu la història de l’Església, són molt poques les vegades que ha acollit immediatament el Rostre de Maria. Si tornem a recordar les promeses donades als pastors de Fàtima per part de la Mare de Déu, com la humanitat, la major part de la humanitat i també de l’Església no ha entès, no ha acollit, fins i tot ha amagat el Tercer secret de Fàtima, i la conseqüència són aquests temps.

Ara és el dia, quan l’Església de tot l’Univers i aquesta part de l’Església de la Terra que s’uneix als programes de tot l’univers, és el dia de donar gràcies a Déu, de lloar Déu, de demanar a Déu que restitueixi totes les gràcies que han estat rebutjades en les aparicions per part dels homes, i a vegades també aprofitant-se’n per treure’n beneficis materials, per beneficiar ideologies, per justificar guerres, etcètera, etcètera. Que reculli totes aquelles gràcies i les doni com un tresor al poble nou, a l’Església que vol pertànyer completament a Jesús a través de la Mare Immaculada Maria.

I aquesta festivitat de la Mare de Déu de Fàtima ens porta a la festivitat de la Reina de la pau a Medjugorje, i us hem explicat que el punt culminant de tot el que ens ha explicat la Mare de Déu és la seva corredempció. Què vol dir? No esperem i no pretenem que una personalitat religiosa escrigui un decret: “La Mare de Déu és Corredemptora”. Això no ens interessa. Ens interessa que l’Església de Jesucrist de l’Univers entengui això, aculli aquesta gràcia, que aquesta gràcia actuï en cada un de nosaltres, que la Mare Corredemptora, omnipotent per gràcia, actuï en nosaltres en aquest temps per portar-nos cada vegada més al Crist i cap a la creació nova.

Tal com he dit, seguirem endavant per aprofundir aquest tema a favor vostre, però cap tema us servirà si no us comprometeu a ser membres vius de Crist per mitjà de Maria. A través de la Mare Maria hem de descobrir la potència que hi ha en cada un de nosaltres, en cada original, i descobrir com la potència trinitària actua en cada un de nosaltres. En primer lloc, reconèixer la gràcia de poder conèixer Déu Pare que és font de tots els misteris, del qual davalla la llum per il·luminar cada misteri. En el coneixement del Pare s’obren tots els misteris de la vida, sempre per mitjà de Jesucrist, i que visquem aquest temps en aquesta llum, i sapiguem discernir els camins que porten a Déu veritable i els camins que ens porten a la perdició. I avui aquest discerniment és necessari per tothom, perquè avui, en aquests temps, no es pot estar inactiu com al desert: alguns se’n van tornar a Egipte, altres es van aturar al desert i van morir, i pocs van entrar a la Terra promesa. Qui s’atura i no acull la gràcia, va enrere, és la llei que hem de comprendre. Si no cavem el nostre hort, el reguem i donem a les plantes el que necessiten, no tindrem fruits. Si pensem començar a treballar l’hort a la tardor, arribarem tard.

Les paraules de Jesús, que conclouen l’Evangeli d’avui, les paraules a través de Sant Joan: “Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare”. Això ho diu per cada un de nosaltres, que podem realitzar la seva obra i podem fer signes, obres més grans de les que Ell va poder fer, perquè l’Església de Jesucrist de l’Univers ha avançat molt, i nosaltres podem experimentar aquesta potència dins nostre si ens unim sincerament a Crist. I diu l’Evangeli, en l’última frase: “Tot allò que demanareu en el meu nom, us serà donat”. Ell es glorifica si nosaltres estem plenament vius, som la seva glòria. Ell ens vol realitzar tal com hem estat concebuts pel Pare, guiats pel pensament, pel desig del Pare. Ell ho farà tot i serem escoltats. I aquesta actitud ens eleva més enllà de les problemàtiques que ens preocupen i sabem quan estem lligats a Déu, governats per Déu. Aleshores comença a actuar en nosaltres la llei de la providència, tindrem allò que necessitem, començarem a governar no només la nostra vida, tal com Déu desitja, sinó també les creatures. Aleshores, si triem això, entrem en una prova. Quina prova? Esdevenim sensibles pel bé i pel mal, aquesta és la prova de progrés, la prova d’elevació de la dimensió.

Tornem a l’Evangeli, Jesús, en la conclusió de la trobada amb els Apòstols, després de la resurrecció, els envia a ressuscitar, a guarir, afrontar la mort, afrontar Satanàs, afrontar el verí, el virus Covid, tot el que ens envolta. Però el cristià mediocre quan sent aquestes coses reacciona: “Però jo tinc por de la mort, tinc por de comprometre’m, tinc por de ser vist com un estrany, tinc por de fer créixer la meva relació amb Déu a la meva habitació, a casa meva quan l’església està tancada”. Mireu, Déu no ens envia més enllà de les nostres capacitats i ens ha proveït amb els seus instruments sublims, extraordinaris, ordinaris, que ens acompanyen en esperit. No estem cridats a ressuscitar Llàtzer, estem cridats a ressuscitar els morts vivents, aquells que viuen i estan morts; a ressuscitar els esperits. Estem cridats a ressuscitar per portar les persones a l’eternitat, perquè ja aquí a la Terra podem viure l’eternitat encara que hàgim d’afrontar les proves. I només si ens unim en Crist, amb tota l’Església de tot l’Univers, en la qual al centre ja hi ha la Mare Corredemptora i Reina de l’Univers, només així podem afrontar totes les coses, perquè l’Esperit Sant emana a través nostre, toca tots aquells que són de bona voluntat i Jesús és qui els ressuscita, els porta a la vida eterna.

Si no hi ha aquesta acció dels cristians avui a la Terra, en la qual hi ha una corrupció que cap llei pot extirpar, cap organització, cap institució, cap policia, si no actuem en aquest sentit, la Terra no és transformada -els que són de bona voluntat- i no són apartats aquells que sembren el mal. Per això, acolliu la gràcia d’aquest temps i no estigueu indecisos, inactius. Uniu-vos des del vostre interior a la potència trinitària que passa a través de l’Església de Jesucrist de l’Univers, l’única, aquella Esposa de la qual en parla Joan Apòstol en l’Apocalipsi, l’Església esposa, que ha esposat Jesucrist, la vida en Jesucrist, i coneix Déu.

I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. “L‘acció trinitaria en L’Església de Jesucrist de l’Univers, Capítol 3 – El Rostre de Maria Santíssima, publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià; i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[2] 1 Pe 2, 4-9

[3] Jn 14, 1-12

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s