Reflexió – Elevar-se amb el Fill

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

16 de maig de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, tenim davant nostre un temps molt intens de gràcia i de camí. Es presenten tres setmanes en les quals la Litúrgia a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers recorre el camí cap a la Santíssima Trinitat. Per arribar a la Santíssima Trinitat en comunió amb Maria Santíssima Corredemptora hem de fer tres passos: unir-nos com a membres vius, vivents a Jesucrist, en unió mística, i dediquem aquesta setmana que ens prepara a la seva ascensió. El segon pas és: quan estem units al Crist, aleshores l’Esperit Sant pot omplir-nos, no troba obstacles en nosaltres. Podem celebrar la Pentecosta. I en l’Esperit Sant, sempre amb Maria Santíssima que ha estat plena de l’Esperit Sant en el moment de la concepció de Jesús, portada a la Santíssima Trinitat, units a Jesucrist trobem el Pare. Aleshores celebrem la Santíssima Trinitat.

En aquest diumenge, sisè de la Pasqua, seguirem el missatge que és el fil conductor en les lectures que hem sentit llegir, però vull portar-vos enrere, quan Jesús, a l’inici de l’any litúrgic, per la solemnitat de Crist Rei de l’any passat, va decidir fer-se particularment viu en la seva Església i manifestar la seva esplendor en la seva Església. Va dir: Comença el temps en què la meva acció revelarà cada vegada més la reialesa de la meva Església. D’ara endavant, la meva Església estarà amb mi allà on jo estigui, em seguirà arreu on vagi, tal com està escrit en l’Apocalipsi[1]. D’ara endavant, a tots els tabernacles, a tots els santuaris, a tots els portals, en cada lloc on la meva glòria resplendeix, resplendirà també la glòria de la meva Església[2]. Parlo de la meva Església, és a dir, aquella Església que ha passat amb mi a través de la meva mort i resurrecció, que porta damunt seu el segell de la meva reialesa, el segell del Rei.”[3]

En aquest temps, rellegint aquestes paraules de Jesús, podem comprendre també el que deia Sant Lluc a la lectura dels Actes dels Apòstols[4], el que deia Sant Pere[5], el que deia Sant Joan a l’Evangeli[6]. Just en aquell moment vam concloure, va ser definida, instituïda l’Església de Jesucrist de l’Univers a la Terra, que pertany a l’Església de tot l’Univers i se’ns va dir: “Esteu instruïts, heu rebut l’ensenyament i la vostra litúrgia”. I se’ns va dir com hem de viure, com hem de comportar-nos.

Per això és molt important veure aquesta esplendor, aquesta potència que Jesucrist, fundador de l’Església, ha decidit imprimir en la seva Església. En aquestes solemnitats que tenim davant nostre, estem a la meitat de l’any litúrgic. Es conclou aquesta primera part, davalla un segell sobre les nostres ànimes, sobre les nostres decisions, sobre els nostres testimoniatges i comença una altra part de l’any litúrgic. De manera particular aquest any, quan l’any passat vam decidir pertànyer a l’Església de tot l’Univers, va començar l’acció trinitària que abraça tots els membres de l’Església de l’Univers que estan units amb nosaltres en les solemnitats i això s’eleva a Déu Tri i U, una lloança que sent tot el cel.

Diu Jesús: “Aquella Església que ha passat amb mi a través de la meva mort i resurrecció”, vol dir que hi ha una altra Església que no hi ha passat. Escoltant altra vegada els Actes dels Apòstols, reflexionant sobre els comentaris, es diu que a l’inici l’Esperit Sant algunes vegades baixava en el moment del baptisme, altres vegades abans del baptisme com en el cas de Corneli, pagà, o vegades com en aquest cas, les persones eren batejades en nom de Jesús, però no havien rebut l’Esperit Sant. Com s’entén això? Com es pot batejar en nom de Jesucrist sense la potència de l’Esperit Sant? Els experts ens ajuden a explicar-ho, experts que són les persones santes que recorren el camí i diuen que sembla senzill interpretar-ho: els jueus cristians estaven gelosos dels samaritans, no els acollien, i aleshores els samaritans eren batejats en nom de Jesucrist. Felip era grec, i tampoc ell va ser acollit. Això ens fa veure la confusió que neix dins l’Església, en la predicació. Per això van ser enviats Pere i Joan a confirmar, a dir: “Sí, aquesta és l’Església, igual que la de Jerusalem, Església de Jesucrist”.

Què és important ara per nosaltres, per l’Església de Jesucrist de tot l’Univers? Que hem de ser animats pel mateix Esperit, per l’Esperit de Jesucrist, i, tal com se’ns ha dit, si l’Esperit de Crist anima tota l’Església, tots els membres, entre nosaltres no pot néixer cap discussió, cap contrarietat. Aleshores tota l’Església esdevé una.

I Jesús, en el missatge del 24 de novembre de 2019 diu: “A través de la meva mort i resurrecció, que porten damunt seu el segell de la meva reialesa, el segell del Rei, han passat amb mi per la vida”. Però pregunto si tots els cristians, segons vosaltres, han ressuscitat en aquesta Pasqua, aquells que han anat també a l’Església? O han quedat satisfets perquè han participat en la mesura del possible als ritus? I amb el diumenge de la Resurrecció, eventualment amb la Pasqüeta, el dia de l’Àngel, han acabat de complir? Però no, això no és el cristianisme. Com és possible concebre així el cristianisme?

Llegint l’Evangeli de cada dia, començant a partir del segon diumenge de Pasqua, Sant Joan parla contínuament en l’Esperit: que Jesús és enviat pel Pare, que Ell és el Pa de la vida que el Pare dóna, que Ell és el Bon Pastor, que Ell i el Pare són tot u, que Ell compleix allò que vol el Pare i arriba al moment de la seva hora, del seu comiat amb els Apòstols. I com sabem, va dir: “Que el vostre cor s’assereni. Hi ha molts llocs prop del Pare[7]. Ha obert el camí cap al Pare per aquells que vulguin passar a través de la seva Passió, a través de la seva victòria sobre la mort, sobre el pecat.

Així Jesús, precisament en aquest missatge diu: “El meu segell damunt vostre és la meva sang. L’he vessat per vosaltres però he fet més encara: us he marcat amb la meva sang. La meva sang és la prova inqüestionable que em pertanyeu i que heu estat inserits en la meva vida”, inserits en la meva vida… i ell va al Pare i nosaltres hi anem amb Ell. “Sou part de mi, sou part del meu Cos Místic que és la meva Església”. També, quan es parla del Cos Místic de Crist és un concepte molt, molt ampli on tot és Jesucrist. Jesús diu: “El meu Cos Místic no és una imatge abstracta, sinó que és la realitat: és un cos que es mou en l’univers, que viu, pensa, estima, sofreix i actua. Aquest és el meu Cos Místic. Tots vosaltres podeu formar-ne part, sempre que us deixeu marcar pel meu segell de Rei, el segell de la meva mort i resurrecció.”

Sense aquesta consciència no podem continuar endavant, no podem entendre tampoc l’evangelització en esperit. Diria, igualment com l’Apocalipsi presenta els quatre éssers vivents plens d’ulls, el Cos Místic de Crist, tots nosaltres tenim els ulls de Crist, animats per l’Esperit Sant per veure tota la realitat. El Cos Místic de Crist és vivent en Crist. Si nosaltres no aconseguim recórrer aquestes tres setmanes allargant els nostres horitzons, la nostra consciència, no ens elevem i no sentirem un espai lliure, sentirem l’espai estret del què avui tant es parla, espai estret que ha provocat aquest virus en les persones, la por de sortir al carrer, la por de quedar-se. Per això, podem ser cristians si allarguem els nostres horitzons.

Jesús diu: “Qui no accepta ser amarat de la meva sang, passant amb mi de la mort a la vida -passar a la vida, la primera mort és vençuda- no pot formar part d’aquesta Església. No podran seguir-me els cristians distrets, aquells que pensen que pertànyer-me a mi sigui una passejada, un anar diumenge a l’església ben mudats. No, ser cristians no és això. El cristià és aquell que està en Crist i viu en Crist per ser una criatura nova[8].” I continua: “Sense això no hi ha cristianisme, hi ha una mena de religió que s’anomena cristianisme, una entre tantes”. Aleshores Jesús fa la distinció entre una religió cristiana i l’Església, la seva Església que ha definit moltes vegades l’única Església en tot l’Univers, que existia des de l’inici, que ha estat a les catacumbes i ara ha de resplendir i mostrar el seu Rostre, el Rostre de Crist.

La meva Església de tot l’Univers, al contrari, no és només una institució religiosa sinó que és el meu Cos Místic que porta en ell el segell del Rei, el segell de la meva sang”. Després, a la conclusió, fa una crida als cristians a ser testimonis: “Sigueu els testimonis de la meva sang”, la sang que ha rentat, que ha protegit, que dóna la possibilitat d’elevar-se més enllà d’aquest espai angoixant de la Terra, en una dimensió, on l’Esperit anima. Hi ha un punt en el nostre llibre “L’Universo e i suoi abitanti” en el qual l’Esperit Sant diu que quan una persona escull Déu seriosament per ser guiada més enllà dels seus límits, alguns límits es mantindran fins a la fi dels temps, quan seran eliminats. Però malgrat les limitacions, l’esperit s’eleva, s’obren totes les fronteres perquè el nostre esperit, unit a l’Esperit de Déu, es mogui, i no pot ser contrarestat. En les persones que han ressuscitat en Crist, una persona ressuscitada en Crist, gràcies a la potència de l’energia vital dins seu dóna testimoniatge, testimonia el Crist Salvador.

Jesús diu que testimoniar la seva sang “no és una cosa trista, que faci por i impressioni, sinó que és una cosa molt gran: és la sang que redimeix i dóna la vida. En la sang hi ha la vida. Sense sang, el vostre cos no podria viure. I tampoc podríeu viure sense la meva sang, sense aquell segell que testimonia la mort i la resurrecció realitzada en mi, i que han de realitzar-se també en vosaltres, perquè jo us he salvat amb la meva mort i resurrecció. Us he portat a la meva glòria amb l’ascensió i ara vull que regneu amb mi”, us he portat amb la meva ascensió… Ara, entrem a la setmana en la qual ens elevem amb Crist a l’ascensió, però hem de ser vivents interiorment amb tot això que Jesús ens ha indicat. I tenim la companyia potent de la Mare Santíssima Corredemptora que de seguida, després de Jesús, va proclamar la seva iniciativa el 7 de desembre[9]. Ens va dir: “Déu m’envia a cridar-vos, per seguir-me i seguir a Crist en tots els santuaris cristians i pagans, per recuperar-ho tot”. Els espais s’han obert i s’obren cada vegada més en la mesura que el nostre jo s’obre a Déu. Quan els cristians no agafen Déu, no l’agafen per posar-lo segons els interessos propis, sinó que s’uneixen a Déu per mitjà de Jesucrist que s’eleva, i això ens porta a la creació nova.

Sant Pere ens diu: “Estimats, adoreu el Senyor, Crist, en els vostres cors, estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança[10], en totes les proves. Els exegetes diuen que aquest adorar fa referència a una cita del profeta Isaïes: “Santifiqueu el Senyor”. Expliquen que la nostra vida ha d’avançar en santificar Jesucrist dins nostre, expressar la seva potència, la seva esplendor, la seva bellesa. Expressar el nostre agraïment, la joia de viure aquella vida i Ell es fa vivent en la seva Església. I Sant Pere segueix dient que hem de comportar-nos oferint la vida, elevant-nos en totes les tribulacions, en totes les provocacions i portant tots els que desitgen conèixer Déu davant seu, presentar-los a Déu.

Acollir Jesucrist, unit al Pare en l’Esperit Sant, passant a través de la mort i la resurrecció vivents, agafant el camí per viure ara amb Crist que està a la glòria, és el camí cap a l’Esperit Sant que davalla damunt nostre. Si no acollim a Crist juntament amb el Pare, enviat pel Pare, i si no el volem a Ell viu, resplendent en nosaltres, entre nosaltres, l’Esperit Sant no té res a confirmar en nosaltres. Què ha de confirmar en nosaltres? És Jesucrist que és ungit en nosaltres i si nosaltres som membres vius, aleshores l’Esperit Sant ens fa vivents, resplendents en Crist. Aleshores ens elevem al Pare i podrem celebrar la Santíssima Trinitat. Perquè ens preparem per celebrar la Santíssima Trinitat? Se’ns ha dit, hem dit des del principi que davalla la potència trinitària sobre la Terra i l’embolcalla, però només pot implicar-hi tots els que s’obren a la vida trinitària. Quan tot el poble s’obre plenament a la vida trinitària per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant el camí és ràpid per a la manifestació gloriosa del Senyor dins la seva Església i per mitjà de la seva Església. Anem ràpidament cap a la creació nova. Es defineix l’Església com espai existencial del poble, on davalla la Santíssima Trinitat tal com va davallar al ventre de Maria, com va omplir Maria.

Aquest és el recorregut d’aquestes tres setmanes que invita tothom a recórrer el camí litúrgic a través de totes les lectures que confirmen la veracitat dels missatges que hem rebut, i aquests missatges ens empenyen a viure això i manifestar la presència de la Santíssima Trinitat en aquest poble i la seva acció. Nosaltres us acompanyem, us acompanya tota l’Església de tot l’Univers amb Maria Santíssima corredemptora, però cada un de vosaltres i tots vosaltres uniu-vos a aquesta Església i feu-vos membres vius del Cos Místic de Crist.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr Ap 14, 4

[2] Amb aquesta acció, el Senyor reuneix la seva Església, el seu Cos Místic, i la convida a oferir-se contínuament a Ell, a través del Cor Immaculat de Maria, per donar una resposta íntegra i participar en la comunió universal. Atreu tothom cap a ell i tots són cridats a unir-se a l’Església de Jesucrist de l’Univers per accelerar la vinguda gloriosa del Senyor i entrar a la creació nova.

[3] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de novembre 2019 “El segell del Rei, pubblicato a www.versolanuovacreazione.it i al llibre “Verso la nuova creazione – vol.VI – 2018-2019”, pàg. 93, en italià; i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[4] Cfr. Ac 8, 5-8.14-17

[5] Cfr. 1Pe 3, 15-18

[6] Cfr. Jn 14, 15-21

[7] Cfr. Jn 14, 1-3

[8] Cfr. 1 Jn 2, 6; 2 Co 5, 17; Ga 6, 15

[9] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2019 “Oferts amb Maria a tots els altars de la Terra”, publicació original en italià al llibre “Verso la nuova creazione – vol.VI – 2018-2019, pàg. 98, i a www.versolanuovacreazione.it, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[10] 1Pe 3, 15-18

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s