Reflexió – La Corredemptora enmig de l’Església de Jesucrist

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

23 de maig de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, tal com us deia la darrera vegada, per a nosaltres aquest temps és ric de gràcies i també en aquest temps, en un cert sentit, es clou la primera part d’aquest any de l’evangelització, de la consagració a l’Esperit Sant. Aquestes tres solemnitats estan molt unides entre si: l’Ascensió del Senyor, la Pentecosta i la Santíssima Trinitat. Per nosaltres, que hem fet un camí i per tots vosaltres que voleu fer aquest camí, és molt important que ens immergim en les gràcies d’aquestes festivitats i que n’agafem tot allò que és pel nostre creixement i per la nostra missió.

Entre les lectures de l’Ascensió del Senyor hi ha l’inici dels Fets dels Apòstols[1] i de seguida es veu que els apòstols encara no estaven a punt. Sant Lluc parla de l’ensenyament durant quaranta dies sobre el Regne de Déu, i poc després els apòstols pregunten: “Senyor, és ara que restabliràs el regne d’Israel?” I la resposta del Senyor és indirecta: “No us correspon a vosaltres ni a mi sinó al Pare saber els temps i de quina manera”.

Un altre aspecte és, després de totes les explicacions que Jesús va donar de l’Esperit Sant, recordem que aquest matí hem llegit a l’evangeli de Joan[2]: “Fins ara us he parlat del Pare amb imatges, però ve l’hora que ja no us parlaré més amb imatges sinó directament. Tot allò que demanareu al Pare, no us dic que pregaré per vosaltres, sinó que ho rebreu perquè m’heu estimat a mi”, i Ell reconeix aquell amor en nosaltres. Així, en la vida hem entrat en una altra dimensió i la nostra vida espiritual ha de ser elevada. En aquest punt podem dir que estem cridats en aquest temps a entrar en relació directa, a entrar cada vegada més en la consciència immediata, a relacionar-nos, com diu Sant Pau, com a familiars de Déu[3], en la maduresa, i ara és el temps de la maduresa.

Aquestes tres solemnitats, l’Ascensió del Senyor, la Pentecosta i la Santíssima Trinitat, s’han d’entendre en el recorregut. El primer pas del camí era que els apòstols, caminant amb Jesús, havien de participar en el sofriment de Crist, a la mort i despullar-se de totes les projeccions carnals, humanes, polítiques, etc., etc., totes les falses imatges, ho sabem pels Evangelis, i també llegim avui en Mateu l’episodi de la trobada amb Crist ressuscitat[4]. Lluc, en els Fets dels Apòstols diu que van ser instruïts per Crist ressuscitat durant quaranta dies, per ser partícips de la resurrecció, i Mateu diu: “Alguns però, dubtaven” altra vegada quan va aparèixer el Senyor Jesús. Aquí veiem la feblesa dels apòstols. Podem fer un pas endavant, relacionat amb l’experiència que ens ha explicat Sant Pere, i també la Mare de Déu, quan els germans fidels es van presentar entre ells[5]. El resultat va ser que ni els apòstols podien fer un pas per elevar-se perquè la comunitat cristiana no estava en l’esperit, no estava madura, no era compacta. Però nosaltres hem arribat a aquest punt.

Hem arribat en aquest punt, i com diu Sant Mateu: “Aneu, doncs, ensenyeu a totes les nacions, batejant en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Em sembla que pels apòstols això no era tant clar. Això vol dir que ells van acollir, van compartir la Passió de Crist, van ressuscitar però faltava l’Esperit Sant, i quan va davallar l’Esperit Sant en ells, va davallar en ells la potència i l’acció trinitària. I, tal com us deia, Sant Mateu diu: “Bategeu en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

Vull proposar-vos una lectura del que hem preparat, la segona part del capítol “El Rostre de Maria Santíssima[6] que us entregarem d’aquí a pocs dies.

Heu dit que voleu ser, a través meu, l’Església que pertany a la Santíssima Trinitat”. Es tracta de la consagració solemne a Maria Santíssima i de la consagració a la Santíssima Trinitat. “El meu Cor està en la Santíssima Trinitat, no pot ser separat de la Santíssima Trinitat. Per això, si esteu oferts a través del meu Cor a Déu Tri i U, entreu en el meu Cor i automàticament esteu en la Santíssima Trinitat”. Sou conscients d’això? I, què vol dir això?

Heu fet encara més que això perquè m’heu reconegut com a Corredemptora”. El discurs que vull compartir ara amb vosaltres és el següent: aquest temps de la resurrecció de Crist per unir-nos a Jesús, pujat al cel, per rebre la potència trinitària en l’Esperit Sant, per estar en la Trinitat, en la comunió amb la Santíssima Trinitat, no és possible si abans no es mor a si mateix i es ressuscita, es venç la primera mort. I, com més feble és el nostre pas per morir a nosaltres mateixos, menys pot actuar amb força l’Esperit Sant en nosaltres, queda sempre una esquerda dins nostre. Crec que ho podeu entendre. Per la nostra fragilitat humana ens ha estat donada la Mare de Déu, Maria Santíssima, per ajudar-nos.

Desitjo compartir una cosa amb vosaltres. “Continuo actuant com a Corredemptora, de la mateixa manera que el meu Fill continua actuant com a Redemptor”, enmig de l’Església, Aquella que està en la Trinitat. I diu: “No puc no ser omnipotent per gràcia”. “La meva obra no acaba amb la meva ascensió al cel sinó que continua enmig del poble i prepara la vinguda gloriosa del meu Fill. Fins ara, em faltava una Església que reconegués plenament totes les meves prerrogatives i em fes costat participant en la meva acció de Corredemptora”. Hem proclamat l’Església, i som l’Església que ha acollit la Corredemptora que és l’expressió màxima de la prerrogativa de la qual en neix també la maternitat divina de Maria. Per això, és molt important entendre aquest aspecte de la missió.

Vosaltres tampoc podíeu participar plenament en la meva acció perquè encara no estàveu preparats per entendre-ho. Ara podeu entendre la meva obra de Corredemptora. La meva obra no consisteix simplement en deixar-vos algun missatge perquè es propagui la devoció a mi, com ha passat moltes vegades en les meves nombroses aparicions a la Terra. La meva acció és molt més àmplia i ha de ser vista a la llum de la meva assumpció a la Santíssima Trinitat”. Normalment a l’Església es diu: “Assumpta al cel en cos i ànima”. La Mare de Déu diu: “Assumpta en la Trinitat”. Així doncs, és molt important prendre consciència del fet que Ella està en la Santíssima Trinitat i de l’acció trinitària sobre la Terra en aquest temps, perquè la Mare de Déu és la Mare, l’instrument de l’acció trinitària enmig nostre. Per això veureu en aquests passatges molts trets que esculpeixen, que presenten el Rostre de Maria.

És necessari entendre com actuo avui en l’Església de Jesucrist de l’Univers. Us recordo que esteu en la fase final del pla de recapitulació en Crist de tot l’Univers i els esdeveniments se succeeixen l’un rere l’altre molt de pressa. Vosaltres heu proclamat l’existència a la Terra de l’Església de Jesucrist de l’Univers i m’heu proclamat Corredemptora. En aquest temps tot el bé i tot el mal han de quedar al descobert. Tot allò de bo que existeix en l’Església de Jesucrist de l’Univers ha de ser manifestat.

La meva presència enmig del poble és un gran do de Déu per a tota la humanitat. Tot i això, aquest do encara no ha estat plenament manifestat ni acollit. Déu respecta la llibertat dels seus fills fins i tot quan aquests refusen els seus dons. Per això espero de vosaltres que tireu endavant consagrats a mi i que promogueu la meva obra de Corredemptora. Espereu-vos, però, una gran oposició. Us diran que no sóc jo qui us parlo perquè sóc humil i silenciosa, però no vull mostrar-me i encara menys presumir de la meva prerrogativa de Corredemptora, de la meva omnipotència en Déu. Desitjo només que sigueu conscients que sóc la vostra Mare, Reina i Corredemptora, i que desitjo ajudar-vos. Deixeu doncs que us ajudi. Permeteu-me fer servir pel vostre bé totes les gràcies que Déu m’ha concedit. Estigueu preparats per les crítiques que rebreu perquè molts cristians voldrien que em mantingués en silenci. Recordeu bé, però, que jo no em sotmeto a cap creatura, només a Déu”.

I s’adreça a tots nosaltres: “Vosaltres teniu la missió d’anunciar tot el que us ha estat revelat i tal com us ha estat revelat. Ja no esteu sotmesos a les autoritats humanes, com tampoc jo no ho estic. El meu Fill us ha alliberat de l’opressió de totes les autoritats que se sobreposen a Déu i que viuen segons l’esperit del món. Camineu endavant i no tingueu por. Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Vull dir una vegada més, per nosaltres: ens movem en l’espai després de la nostra resurrecció, la primera victòria, i estem encaminats cap a la manifestació gloriosa del Senyor. Caminem per entrar en la nova creació, comprendre els misteris, immergir-nos en els misteris. En aquests missatges sentireu dir: “Moltes formes de religiositat són una idolatria”. Vosaltres sabeu com les persones es preparen per a la Pasqua, amb dejunis. I amb el dia de la resurrecció i el dia de l’Àngel, acaba tot. No es pot donar testimoniatge de Déu sense viure aquest temps en el qual l’Esperit Sant ens comunica la potència del Pare, del Fill, la potència trinitària. Veiem com van posar-se en marxa Pere, Joan i els apòstols després de la Pentecosta, com una fletxa, perquè estaven carregats de la potència. Pere tenia al seu voltant els altres onze que feien pinya. Ara, tot allò que ens ha estat manifestat, revelat, hauria de tenir la càrrega de la potència trinitària, i per això ens hem d’immergir en aquesta dimensió. Nosaltres ja no seguim només Jesucrist de Palestina sinó al Crist ressuscitat, victoriós. I anar en nom de la Santíssima Trinitat vol dir manifestar aquella potència que actuava en Jesucrist. Que aquesta consciència ens porti a la Pentecosta i ens porti a celebrar la Santíssima Trinitat, quan, novament, renovarem la nostra consagració.

Us acompanyem aquests dies amb la benedicció i us enviarem d’aquí a pocs dies el que hem escrit que us pot ajudar a comprendre a fons la importància de la nostra Mare Maria, Mare de Déu, Corredemptora i Reina de tot l’Univers.

I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Ac 1, 1-11

[2] Cfr. Jn 16, 23b-28

[3] Cfr. Ef 2, 19-20

[4] Cfr. Mt 28, 16-20

[5] Cfr. Missatge de Sant Pere apòstol del 21 d’agost de 2012 “La missió universal de l’Església, publicat en el llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 105, en italià.

[6] Cfr. “L’acció trinitària en l’Església de Jesucrist de l’Univers” – Capitol 3 – “El Rostre de Maria Santíssima”, publicat a www.versolanuovacreazione.it, en italià, i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s