El Rostre de Maria Santíssima

L’acció trinitària

en “L’Església de Jesucrist de l’Univers”

 de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

Capítol 3

El Rostre de Maria Santíssima

(Segona part)

 

  1. Maria Santíssima parla d’ella mateixa 

A la primera part d’aquest capítol hem subratllat les prerrogatives de Maria Santíssima: ser Mare, Reina i Corredemptora. En aquesta segona part continuarem parlant de Maria Corredemptora i ho farem servint-nos de tot el que la Mare ens ha dit, ella mateixa, en algunes converses que hem tingut amb Ella.

Com a membres del Nucli central, estem compromesos a tenir un contacte continuat i viu amb Déu i amb els seus instruments, començant per Maria Santíssima, per portar a terme la nostra missió. Per tant, les converses amb el Senyor i els seus instruments són freqüents. Podem fer preguntes concretes i, si el Senyor ho considera oportú, obtenir respostes útils no només per a nosaltres sinó també per a tot el poble que ens ha estat confiat i que camina cap a la plenitud de la vida en la Santíssima Trinitat.

En les converses que us oferim, Maria Santíssima anticipa alguns continguts del missatge que va adreçar al poble el 22 de febrer de 2020, que hem presentat a la primera part. Després aprofundeix en alguns aspectes més específics lligats a la seva missió de Corredemptora i parla de la seva relació amb l’Església de Jesucrist de l’Univers.

Aquestes són les preguntes que vam fer a la Mare i les seves respostes.

  • Conversa del 2 de febrer de 2020

Anunciar l’obra de la Corredemptora

Pregunta: Tu vas participar plenament al sacrifici del teu Fill. Això t’ha permès entrar en la teva missió de Corredemptora?

Justament avui, en l’Evangeli, heu proclamat les paraules que em va adreçar el vell Simeó: “I a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima”[1]. Les seves paraules profètiques han estat interpretades com una referència al dolor viscut sota la creu de Jesús, un dolor espiritual.

El meu dolor va ser certament espiritual però també físic. Va traspassar la meva ànima i esberlar el meu Cor. La llança que va ferir el costat de Jesús realment també va traspassar el meu. Molts sants han viscut la mateixa experiència del cor traspassat o perforat.[2]

 La meva participació, també física, al sacrifici de la Creu era necessària perquè pogués assumir la meva missió de Corredemptora. El meu dolor no va ser i no podia ser només espiritual. Vaig viure totalment cada fase de la Passió del meu Fill: quan el van flagel·lar, quan el van coronar amb espines, en el meu cos vaig sentir el mateix dolor que ell. Puc dir que vaig portar en el meu cos els senyals de la Passió de Jesús.[3]

Amb la resurrecció del meu Fill, tot es va renovar en mi fins a la meva assumpció al Cel, quan el meu cos va esdevenir gloriós com el cos de Jesús.

Pregunta: Quina relació hauria de viure l’Església amb tu, Mare, Reina i Corredemptora?

L’Església no pot viure sense mi. Desitjo que comprengueu això i ho anuncieu. La meva missió no és simplement la de transmetre-us un missatge o de guarir els malalts. Tot el que he realitzat durant les meves aparicions a la Terra, són fruits de la meva obra de Corredemptora. El fet que jo generi els fills de Déu, que després Sant Miquel reunirà, és la meva obra de Corredemptora. Continuo oferint al Pare els dolors viscuts en la Passió, juntament amb els de Jesús, per rescatar molts fills”.

Pregunta: Els cristians de la Terra ho han entès això?

No del tot. És més, alguns fins i tot pensen que vull posar-me per sobre del meu Fill, però això és absurd. Si a tots els cristians se’ls demana la participació al Sacrifici de Jesús, com no se m’havia de demanar a mi, la seva Mare, destinada a ser Mare de la humanitat i a ser assumpta en la Santíssima Trinitat? Evidentment, havia de travessar per tot el que el meu fill va travessar.

Des de la meva concepció, vaig acceptar de ser Mare de Déu, de la humanitat i Corredemptora. Tota la resta va venir com a conseqüència. No va ser fàcil per mi quedar embarassada tan jove i a més a més sense estar encara casada. Per aquest fet, el meu Fill i jo vam rebre moltes injúries.

Pregunta: Què desitges de nosaltres?

La Passió del meu Fill i la meva es renoven en el Cos Místic, que és l’Església.[4] Així s’allarga en el temps la meva missió de Corredemptora. Aquesta és la meva obra, fills meus. La vostra feina no és només transmetre algun missatge sinó també promoure i anunciar la meva obra. La vostra missió és participar en l’obra de la Corredemptora, així com participeu en l’obra del Redemptor. Aquesta és la característica de l’Església de Jesucrist de l’Univers.[5]

Molts em busquen per obtenir alguna cosa i és just perquè sóc la Mediadora de totes les gràcies. Quan pregueu, efectivament, les vostres pregàries s’eleven a Déu a través del meu Cor. Però algunes persones només em demanen guariments o béns materials, i no desitgen elevar-se a Déu. En aquest cas, sóc tractada com una deessa, un ídol al qual les persones s’adrecen per resoldre els seus problemes. I jo no sóc una deessa i tampoc un ídol. Sóc la Mare del Déu veritable i la Corredemptora.

Pregunta: Quan ens adrecem a tu en la pregària, ens vols portar a la plena comunió amb Déu?

És així. Però quan no es viu el sentit profund dels sagraments, ni l’oferta de la vida a Déu i tot allò que us ha estat explicat, quan no es viu la unió profunda amb Jesús a través meu, tot cau en la idolatria. També la religiositat superficial, en molts aspectes, és idolatria. 

Pregunta: Ens sembla evident que la teva acció de Corredemptora és indispensable en el camí cap a la plenitud de la vida en Déu.

Sense l’oferta sincera a Jesús, a través del meu Cor, la integritat de la vida en Déu i la comunió universal, no es pot viure la unió mística amb Crist. Sense mi tot esdevé difícil, s’ensorra, com sovint passa a molts cristians de la Terra, i no hauria de ser així. A l’Església de Jesús de tot l’Univers li ha estat donada tota la riquesa de la gràcia i també la comprensió dels misteris profunds. La participació en el Sacrifici de Jesús a través meu, és precisament un dels misteris profunds de la vida cristiana. Si no es viu aquest misteri, el cristianisme es redueix a un conjunt de “preceptes humans”, com està escrit a l’Evangeli. [6]

Sense mi seria molt difícil per vosaltres participar en el Sacrifici del Senyor. Jo vaig assumir gran part de les vostres dificultats i sofriments. Amb la meva fe vaig vèncer per endavant els vostres dubtes. Vaig recórrer per vosaltres el camí dolorós, per facilitar el vostre camí. Vosaltres recorreu el mateix camí, acompanyats per mi que sóc mestra i deixebla al mateix temps.

Pregunta: El què afirmes és l’anunci que aquesta Església ha de portar a la humanitat?

Certament. Tot el que us estic dient forma part de l’anunci que l’Església de Jesucrist porta a tot l’Univers, però també és part fonamental del vostre anunci a la Terra. De fet, a vosaltres se us ha confiat el Portal del meu Cor a Medjugorje, que simbolitza precisament el passatge a través meu. Per això vosaltres que anuncieu els programes d’aquesta Església no podeu eludir aquest camí interior.

 Pregunta: Malauradament, els cristians de la Terra estan dividits pel que fa a les teves aparicions a Medjugorje i molts no t’acullen com a Corredemptora.

Se us ha dit en el passat que en el meu Cor Immaculat es dividirà l’Església. Ara n’enteneu el sentit, precisament a la llum de tot el que us estic dient: no pot existir l’Església de Crist sense la participació en el seu Sacrifici a través meu. Aquella part de l’Església que no vol participar en el Sacrifici del meu Fill a través meu, i tampoc m’accepta com a Corredemptora, no és agradable al Pare, no és la seva Església”.

Pregunta: Què passarà quan acabin les teves aparicions a Medjugorje?

Quan acabin les meves aparicions a Medjugorje, que són les meves últimes aparicions a la Terra, apareixeré en l’Església de Jesucrist de l’Univers. Em quedaré amb vosaltres, en la meva Església que és l’Església del meu Fill. El meu rostre i el del meu Fill Jesús resplendiran en el rostre dels meus fills, en el poble nou.[7]

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

  • Conversa del 8 de febrer de 2020

Acollir la Corredemptora

L’Església de Jesucrist de l’Univers es va consagrar solemnement:

  • A Jesús, oferta a Ell a través del Cor Immaculat de Maria, el 3 d’agost de 2019 i l’endemà, va consagrar a Déu Pare tota la Terra.
  • El 7 de desembre de 2019, a l’Esperit Sant, per donar-li el ple poder de servir-se de tots nosaltres segons la seva voluntat i per consagrar-li l’any litúrgic 2020.
  • El 31 de desembre de 2019, a Maria Santíssima.
  • El 19 de gener de 2020, a través de Maria Santíssima, a la Santíssima Trinitat. Aquestes consagracions van ser actes solemnes i no simples actes de devoció. El poble es va comprometre a viure i testimoniar la vida en Déu.

A continuació de tot això, van arribar les paraules de la Mare de Déu en la conversa que us proposem. 

Heu dit que voleu ser, a través meu, l’Església que pertany a la Santíssima Trinitat. El meu Cor està en la Santíssima Trinitat, no pot ser separat de la Santíssima Trinitat. Per això, si esteu oferts a través del meu Cor a Déu Tri i U, entreu en el meu Cor i automàticament esteu en comunió amb la Santíssima Trinitat. Vosaltres heu fet encara més que això perquè m’heu reconegut com a Corredemptora.

Pregunta: Perquè alguns cristians no accepten la teva autoritat com a Corredemptora?

Això és degut a diversos factors: el comportament de certa part de l’Església catòlica que no ha presentat la meva figura segons la veritat; l’odi d’aquesta humanitat per la dona; la por que la figura femenina ofusqui el poder masculí. També es diu això de mi: molts creuen que la devoció a mi resta alguna cosa a la veneració del meu Fill.

Pregunta: Nosaltres t’hem acollit com a Mare i Reina.

Sí, vosaltres m’heu reconegut com a Reina. Si sóc Reina, aleshores tinc l’autoritat de Reina. La meva maternitat no s’expressa només en l’amor per vosaltres, sinó també en el poder de fer fora de vosaltres el maligne. No oblideu que Déu m’ha donat el poder d’aixafar el cap de la serp.[8] No es tracta només d’una imatge explicada a la Bíblia, sinó del poder i de l’autoritat que Déu m’ha donat en virtut de la meva participació al sacrifici del meu Fill Jesús. Sóc Corredemptora i per això aparto i allunyo el Mal. Si no reconeixeu la meva potència i autoritat, us priveu d’una força poderosa contra el Mal.”

Pregunta: Quines conseqüències poden derivar-se pels cristians que no t’acullen com a Corredemptora?

Si els cristians se separen de mi, se separen de la Santíssima Trinitat; separant-se de la Santíssima Trinitat, se separen encara més de mi. Molts cristians m’han exclòs de la seva vida; fent això, tard o d’hora, posaran de banda també el meu Fill. Per alguns cristians la meva figura és opaca; per altres, en la seva relació amb mi preval l’aspecte afectiu: es refugien en la marona davant de les dificultats. Malgrat tot, jo intercedeixo per tots vosaltres. Ara però, heu d’acollir la meva autoritat de Corredemptora, Mare i Reina.

Pregunta: Els cristians t’anomenen “Porta del cel”.

Seria més correcte dir porta d’accés a la Santíssima Trinitat. Déu em va crear i escollir per ser la porta d’accés, a través de la qual podeu arribar al tron de Déu i experimentar la plenitud de la vida trinitària.[9]

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

  • Conversa del 9 de febrer de 2020

La gràcia de l’omnipotència

En aquesta conversa la Mare de Déu amplia la seva explicació parlant de la seva participació per gràcia a l’omnipotència de Déu.

Ja us he parlat de la meva autoritat de Corredemptora. Avui us parlo de la gràcia de l’omnipotència que he rebut en tant que Corredemptora. En virtut de la meva plena participació en el sacrifici del meu Fill i de la meva assumpció en la Santíssima Trinitat, Déu m’ha concedit ser omnipotent per gràcia. 

Vaig néixer com a creatura, per tant, per natura, no podria ser omnipotent. Però en virtut de la meva immaculadesa i de la missió que se m’havia confiat, per la meva resposta a Déu, a través de la plena participació en la Redempció, vaig rebre la gràcia especial i única de l’omnipotència, per mitjà de la qual realitzo miracles i guaricions fa segles.”

Pregunta: Aquesta gràcia deriva de la plena harmonia del teu ésser amb la Santíssima Trinitat?

És important que comprengueu tot el que us dic, perquè molts podrien objectar que només Déu és omnipotent. Però jo he estat assumpta en la Santíssima Trinitat i no podria no ser omnipotent. Això no significa que puc actuar arbitràriament pel meu compte, al contrari, tot allò que faig està en plena harmonia amb la voluntat de les tres Persones Divines. D’aquesta manera, intercedeixo prop de Déu i actuo plenament en el poble. Realitzo signes i miracles que molts entre vosaltres han experimentat en els meus santuaris i en els llocs on m’he aparegut. Per això, no tingueu por de revelar això, ni de ser considerats exaltats i idòlatres de la meva persona. La meva omnipotència és fruit de la meva perfecta participació en el sacrifici del meu Fill i de la meva assumpció, no només al cel, sinó també a la Santíssima Trinitat. 

Vosaltres participeu en la meva obra per arribar, a través meu, a Jesús. Jo sóc la porta d’accés al Cel i obro davant vostre noves dimensions del vostre camí, perquè trobeu la vida. Obro el camí cap al meu Fill no només al poble de Déu, sinó també als Àngels que reconeixen la meva omnipotència, la qual actua també a favor seu.  

Tot això no significa però que jo em faig com Déu. Voldria que us quedés ben clar que jo no sóc com Déu. Jo segueixo sent diferent d’Ell, segons la meva natura, però he estat atreta en la dimensió de l’omnipotència perquè sóc Mare de Déu. Des del meu embaràs vaig compartir amb el meu Fill la seva vida com cap altra creatura ho hagi pogut fer. No sóc com Déu, però he rebut la gràcia de participar en la natura divina de manera superior als àngels i als homes, perquè sóc Mare de Déu”. 

Pregunta: Aquesta Església que t’acull com a Corredemptora participa en la teva obra? 

Jo continuo actuant com a Corredemptora, de la mateixa manera com el meu Fill continua actuant com a Redemptor. La meva obra no acaba amb la meva assumpció al Cel sinó que continua enmig del poble i prepara la vinguda gloriosa del meu Fill. Fins ara, em faltava una Església que reconegués plenament totes les meves prerrogatives i em fes costat participant en la meva acció de Corredemptora. Vosaltres tampoc podíeu participar plenament en la meva acció perquè encara no estàveu preparats per entendre-ho. Ara podeu entendre la meva obra de Corredemptora i participar-hi.

La meva obra no consisteix simplement en deixar-vos algun missatge perquè es propagui la devoció a mi, com ha passat moltes vegades en les meves nombroses aparicions a la Terra. La meva acció és molt més àmplia i ha de ser vista a la llum de la meva assumpció a la Santíssima Trinitat i de l’acció trinitària en aquest temps. És necessari comprendre com actuo avui en l’Església de Jesucrist de l’Univers”.

Pregunta: A la llum de tot el que dius, què n’esperes d’aquesta Església?

Us recordo que esteu en la fase final del pla de recapitulació en Crist de tot l’Univers i els esdeveniments se succeeixen ràpidament. Vosaltres heu proclamat l’existència a la Terra de l’Església de Jesucrist de l’Univers i m’heu proclamat Corredemptora. En aquest temps tot el bé i tot el mal han de quedar al descobert. Tot allò de bo que existeix en l’Església de Jesucrist de l’Univers ha de ser manifestat. La meva presència enmig del poble és un gran do de Déu per a tota la humanitat. Tot i això, aquest do encara no ha estat plenament manifestat ni acollit. Déu respecta la llibertat dels seus fills, fins i tot quan aquests refusen els seus dons. 

Per això, espero de vosaltres que aneu endavant, consagrats a mi, i que promogueu la meva obra de Corredemptora. Espereu-vos, però, una gran oposició. Us diran que no sóc jo qui us parlo perquè sóc humil i silenciosa, però no vull mostrar-me i encara menys presumir de la meva prerrogativa de Corredemptora, de la meva omnipotència en Déu. Desitjo només que sigueu conscients que sóc la vostra Mare, Reina i Corredemptora, i que desitjo ajudar-vos. Deixeu doncs que us ajudi, permetent-me fer servir per al vostre bé totes les gràcies que Déu m’ha concedit. Estigueu preparats per les crítiques que rebreu perquè molts cristians voldrien que em mantingués en silenci. Recordeu bé, però, que jo no em sotmeto a cap creatura, només a Déu. 

Vosaltres teniu la missió d’anunciar tot el que us ha estat revelat i tal com us ha estat revelat. Ja no esteu sotmesos a les autoritats humanes, com tampoc jo no ho estic. El meu Fill us ha alliberat de l’opressió de totes les autoritats que se sobreposen a Déu i que viuen segons l’esperit del món. Camineu endavant i no tingueu por.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. 

  • Conversa de l’1 de març de 2020

L’embaràs de Maria

Al llarg d’aquesta conversa la Mare de Déu explica el que va passar en Ella durant el període de gestació i explica la diferència entre la prova i la temptació.

Fills, desitjo parlar-vos del meu embaràs. Durant nou mesos vaig portar al ventre el Fill de Déu. Per això el meu embaràs no va ser com el de totes les altres dones de la Terra. Jesús va actuar en el meu ventre, des de la seva concepció, encara que això quedés amagat pel món. La potència trinitària havia entrat en mi. Abans que fos assumpta en la Santíssima Trinitat, la Santíssima Trinitat havia entrat en mi. El que Jesús va fer en mi era una preparació profunda del meu ésser. Jesús creixia en el meu ventre i jo creixia amb Ell. El Misteri que portava en mi s’anava revelant cada vegada més als meus ulls i això em preparava per a les proves que hauria de travessar. 

Durant el meu embaràs, vivia la presència de Déu en mi. Durant nou mesos vaig viure amb la potència trinitària reclosa en mi. Va ser un camí profund. Vaig trobar Elisabet, Zacaries. Joan Baptista, en el ventre de la seva mare, va sentir la potència de Jesús en mi[10]. Què va passar en Josep el meu espòs? Vam créixer junts i entre nosaltres es va formar la primera cèl·lula de l’Església.

Quan es parla de la meva maternitat, es recorda el naixement de Jesús més que el temps del meu embaràs. Així i tot, el que va passar en mi des de l’anunciació al naixement de Jesús, no és comparable en res amb el que passa en les altres dones.  

La prova i la temptació

Ara voldria ajudar-vos a comprendre un altre aspecte important de la vida espiritual. Normalment penseu que la manca de temptació en mi era per l’absència del pecat. Això és veritat, certament, sóc immaculada. Tot i això, no se’m van estalviar les proves. La prova és diferent de la temptació. 

La temptació indueix la persona al pecat, és a dir, a la rebel·lió contra Déu i les seves lleis. La prova, en canvi, desestabilitza la persona, la indueix al dubte i al turment. Jo no podia pecar, i tampoc tenir un record del pecat, ni del pecat original, perquè vaig ser concebuda sense pecat. En canvi, vosaltres, en el moment de la concepció, sou posats cara a cara amb Déu i amb Satanàs i aquest record persisteix en vosaltres, així com el record del pecat dels vostres progenitors. Això és inevitable, per això en l’esperit de cada home persisteix el record del pecat. En mi això no hi era i per tant Satanàs no podia temptar-me.

En mi no existia cap impuls que m’empenyés al pecat igualment com no hi era en Jesús. En el desert, Jesús, com a veritable home, va viure una gran prova: Satanàs volia desestabilitzar la seva humanitat, fer-la inquieta. Jesús va conèixer només la prova, dura i profunda, però no la temptació que empeny al pecat. Jesús, com a veritable Déu, va dir a Satanàs: “No temptaràs el Senyor el teu Déu” (Mt 4, 6). No es pot temptar Déu i induir al pecat Aquell que és el Bé Suprem, el Rei de l’Univers. Tampoc jo podia conèixer la temptació; això no val per a vosaltres que, en canvi, coneixeu la temptació, a més a més de la prova. Jesús i jo som diferents de tota altra creatura en l’Univers i aquest és un gran misteri que no podeu comprendre racionalment.

Pregunta: Què passa en nosaltres en la temptació i en la prova?

Si en el moment de la concepció heu dit sí a Déu, decidint estimar-lo i servir-lo, l’Esperit Sant us custodia i actua en vosaltres des del primer instant de la vostra vida. Durant la vida terrena, després d’haver rebut els sagraments del baptisme, de la Confirmació i de l’Eucaristia, mitjançant els quals reafirmeu la vostra tria de viure units a Déu, la temptació a poc a poc cedeix el pas a la prova.

Això passa perquè quan us oferiu a Déu, a través del meu Cor, en vosaltres minva cada vegada més el record de Satanàs i del pecat dels vostres progenitors, que porteu en vosaltres des de la concepció. No es pot eliminar completament de la memòria de la vostra humanitat. Només en la nova creació serà definitivament eliminat. Tot i això, mentre progresseu en el camí espiritual, la memòria del pecat s’afebleix cada vegada més.

També vosaltres, que esteu oferts a Déu a través del meu Cor, sou provats. Satanàs us agredeix, us molesta, a vegades us turmenta, però no pot induir-vos a pecar perquè el record del pecat ja no és tan fort com per empènyer-vos a pecar.

Si estimeu Déu i us oferiu a Ell, de mica en mica, el desig i la voluntat de pecar van disminuint en vosaltres.[11] Per això l’acció de Satanàs cap a vosaltres necessàriament ha de limitar-se a les proves. Encara que sigueu creatures fràgils i pugueu equivocar-vos, tot i això, ja no hi ha en vosaltres el desig de rebel·lar-vos contra Déu i les seves lleis.[12] El vostre sí a Déu en el moment de la concepció, activa en vosaltres la potència trinitària que transforma a poc a poc la temptació en prova. 

Però, a la Terra hi ha molts factors externs que us condicionen: vincles familiars, educació, pertànyer a diferents pobles o a diferents religions, etc. Tot això us influeix. Fins i tot els grans sants no van aconseguir realitzar completament els plans de Déu durant la seva vida terrena. Qui s’obre a Déu, però, continua progressant, malgrat els condicionaments externs”.

Pregunta: La nostra adhesió a l’Església de Jesucrist de l’Univers, què comporta per nosaltres?

L’adhesió a l’Església de Jesucrist de l’Univers és de fonamental importància per la vostra vida, perquè ja no permet que els factors externs interfereixin els plans de Déu en vosaltres. A través de l’obra de l’Església, flueix l’acció potent de la Santíssima Trinitat a favor de cada un de vosaltres i de la humanitat sencera. En conseqüència, tot el que en el món s’oposa a Déu us deixa cada vegada més indiferents. Ja res pot esborrar en vosaltres la memòria de Déu i del seu amor, d’allò que heu rebut d’Ell, ni pot induir-vos a compromisos amb la veritat. Encara que es mantingui una forta oposició del maligne contra vosaltres, la comunió amb tota l’Església de l’Univers us protegeix i disminueix l’impacte del mal. Ja ningú pot condicionar-vos.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

  1. Maria Santíssima parla de L’Església 

El 13 de maig de cada any, l’Església de Jesucrist de l’Univers, present a la Terra, celebra solemnement les aparicions de Maria Santíssima del 1917 a Fàtima, a Portugal. Per nosaltres es tracta d’aparicions d’importància fonamental, particularment enllaçades amb les de Medjugorje (Bòsnia i Herzegovina): 

Moltes vegades les aparicions de Maria Santíssima han marcat un punt d’inflexió en la història de determinats llocs, en particular moments històrics, com va ser el cas de les aparicions de Guadalupe, per exemple. Però hi ha hagut aparicions de la Mare de Déu que han tingut un caràcter molt particular, tant pel moment històric en el qual es produeixen com per la importància i la delicadesa del missatge que han portat. Entre aquestes, un lloc molt especial l’ocupa les aparicions de Fàtima, que van obrir el segle XX i il·luminar els esdeveniments no només d’aquella època, sinó de la història futura de la humanitat de la Terra i de l’Univers”.[13] 

El 13 de maig d’aquest any, la Mare de Déu ens ha deixat el missatge que us proposem a continuació. Aquest va arribar després del missatge del 22 de febrer de 2020, en el qual la Mare de Déu havia proclamat a la humanitat de la Terra que és la Corredemptora de la humanitat.

En aquest missatge, la Mare s’expressa amb la seva autoritat de Corredemptora i Reina. A través de les seves paraules, hem sentit en el nostre esperit la potentíssima vibració de Maria Santíssima. És la mateixa vibració que la Mare de Déu vol imprimir en cada un de nosaltres i en tota la humanitat de la Terra, en aquesta última batalla que precedeix la vinguda gloriosa del seu Fill Jesús.

L’Església, instituïda per Jesucrist, va néixer del pensament de Déu Pare, va ser confiada a Simó Pere i als Apòstols que van reconèixer en Jesucrist el Messies, el Fill de Déu. En el capítol 16 de l’Evangeli de Mateu, Jesús retreia a Pere que no havia estat fidel al pensament del Pare: “Fuig, Satanàs! Tu ets un obstacle per mi, perquè raones com els homes, i no penses com Déu”.[14] El mateix retret ens dirigeix a nosaltres, si pensem segons el món i no segons Déu. Al mateix capítol, Jesús ens mostra com seguir els seus passos i ens mostra l’objectiu: la seva vinguda gloriosa.

Els Apòstols s’havien d’unir a la Passió de Crist per participar també a la seva vida de Ressuscitat. Van ser instruïts durant quaranta dies per Jesús després de la seva resurrecció;[15] preparats per ser batejats en l’Esperit Sant.[16] I finalment, van ser embolcallats per la potència trinitària el dia de la Pentecosta.[17] A partir d’aquest moment, Sant Pere i els Apòstols van començar a testimoniar i a anunciar la Paraula amb valentia,[18] amb la força de l’Esperit Sant. Els apòstols estaven sotmesos a l’Esperit Sant que els guiava en tot: “Hem decidit, l’Esperit Sant i nosaltres…”.[19] Si l’Església s’allunyava d’això, es corrompia.[20]

A l’Església de la Terra, tot i la santedat de molts individus, és visible, al llarg dels segles, l’obra de Satanàs i de l’esperit del món, que s’han infiltrat dins l’Església per corrompre-la. Ara Déu porta a compliment la seva obra fent fora de l’Església l’esperit de Judes,[21] manifestant la seva bondat i la seva justícia[22], per obrir el camí a tots aquells que volen participar a les noces de l’Anyell.[23]

Per atreure cap a ell tots aquells que estan disponibles, el Senyor ha deixat entre nosaltres a Aquella que és incorrupta, per tal que ens generi i ens prepari per a la vinguda gloriosa de Crist i per a la nova creació.

A la llum de tot això, el rostre gloriós de Maria Corredemptora es manifesta en aquest temps. En el seu rostre veiem la creatura nova, perfecta, que reflecteix en l’Església el rostre del seu Fill Jesús.

Juntament amb Maria i a través d’Ella, Déu manifestarà també el rostre de la seva veritable Església guarnida com una núvia que s’engalana per anar a trobar l’espòs”.[24]

Aquest és el missatge. L’hem dividit, donant un títol a cada part per facilitar-ne la comprensió. 

Missatge de Maria Santíssima del 13 de maig de 2020  

  • L’Església és una i indivisible

Amb joia us beneeixo, estimats fills, i beneeixo tota l’Església de Jesucrist de l’Univers present a la Terra, aquesta pobra Terra que plora, atrapada en l’espiral de la serp.

Desitjo que sigueu conscients, en aquest punt de la història, que existeix una sola Església. No pot haver-n’hi més d’una. Si n’hi ha altres, aquestes són confessions religioses, expressions d’una religió entre les altres.

Això no vol dir que en aquestes confessions no hi hagi sants; n’hi ha, però pertanyen a l’Església de Jesucrist de l’Univers. Pertanyen a aquesta Església des de l’eternitat, des del moment de la seva concepció. En aquell moment, van rebre l’ensenyament del Pare, amb totes les instruccions necessàries per arribar un dia a aquesta Església. Ara la vostra obra consisteix en testimoniar l’existència d’aquesta Església, a fi que tots els qui han rebut l’ensenyament del Pare, en el moment de la concepció, trobin en les vostres paraules l’eco d’aquell ensenyament, es desvetllin i sàpiguen trobar el camí correcte”.[25]

  • Les divisions no són agradables a Déu. Crist no pot ser dividit (1Cor, 3)

És bo també que, en el llenguatge, us acostumeu a definir Església només com a L’Església de Jesucrist de l’Univers. Això és molt important, perquè la humanitat de la Terra ha d’entendre on es troba la veritable Església.

Una Església dividida i dispersa, no és Església als ulls de Déu. La seva Església no pot estar dividida, ni a l’Univers ni a la Terra. El signe de l’Església és la comunió universal, sense la qual no existeix l’Església. Dos cristians en guerra entre ells no són Església: són dues persones que pertanyen a una religió que es defineix cristiana”.

  • Estem a la batalla final

Esteu enmig de la batalla final d’una guerra de mil·lennis. La guerra va començar en el moment en el qual Llucifer es va rebel·lar contra Déu i Sant Miquel el va desafiar, oposant-se a ell. Després, al llarg de la història, hi va haver moltes batalles entre el Bé i el Mal. Ara assistiu a l’última batalla que acabarà amb aquesta llarga guerra. Aquesta guerra la guanyarà el meu Fill i el seu poble”. 

  • Hi ha una sola Església i heu de viure per aquesta Església 

Us ho repeteixo, perquè quedi clar en la vostra ment: hi ha una sola Església i és per aquesta que heu de viure. Mostreu el rostre de la veritable Església. Ensenyeu a aquells que voldran escoltar-vos que existeix una sola Església. És el moment de proclamar aquesta veritat, perquè els fills de Déu puguin escollir. Això és el que m’espero de vosaltres. 

Us demano però, de no entrar en conflicte amb ningú, perquè això no és cristià. Anuncieu amb senzillesa que aquesta és l’Església de Jesucrist, l’única Església que existeix, que ha existit i que existirà eternament. Aquesta Església abraça tot l’Univers, perquè Jesús va venir a salvar els homes de tots els planetes. Anuncieu això, sense discussions ni polèmiques inútils. És l’ajuda més gran que podeu donar al poble de Déu. Els altres seran lliures d’acceptar el que vulguin. Deixeu que sigui Déu qui s’ocupi de qui s’oposa a aquesta veritat. Recordeu que la Terra és molt important, és l’escenari de l’última batalla. Aquí, Déu vol reunir els seus exèrcits i, on podrà fer-ho sinó en la seva Església?

  • Apartar-se de l’esperit del món

Us demano que no us interesseu més pel que fa al món. Quan un exèrcit es prepara per a la batalla, es queda al seu territori, no s’aventura al de l’enemic. Vosaltres heu de fer el mateix. No us preocupeu més del món, deixeu que el món es preocupi d’ell mateix i que Déu s’ocupi d’arreglar el món. Vosaltres observeu els esdeveniments, pregueu pels fills de Déu que viuen en el món, per les persones bones, per tal que se salvin de la corrupció. Deixeu tota la resta. Quina importància té per a vosaltres el que fan els governants de la Terra? Quina importància té conèixer l’origen del virus que causa aquesta pandèmia?[26] De tot això se n’ocupen els exèrcits de Déu, amb Sant Miquel al capdavant, que saben què fer. Més aviat eleveu a Déu els sofriments del món i confieu-les a Ell”. 

  • Proclameu la bellesa i la grandesa d’aquesta Església

Proclameu la grandesa i la bellesa de les obres de Déu. Manifesteu amb la vostra vida la potència i la santedat d’aquesta Església; recolliu i valoreu tot el bé que hi ha en ella. Permeteu que es compleixin en vosaltres i a través vostre, les promeses dels profetes i les pregàries dels sants al llarg de la història. No us emboliqueu més amb les coses del món. El Senyor necessita que estigueu a la seva disposició per complir la seva obra en el poble de Déu, no en el món. Del món se’n cuida Déu”.

  • Benedicció solemne

Amb el poder que Déu m’ha donat, us beneeixo avui solemnement, a vosaltres i a tota l’Església de Jesucrist de l’Univers, que representeu a la Terra. Beneeixo aquesta humanitat perquè es penedeixi; els fills de Déu dispersos pel món que cerquen una casa, perquè la trobin. Beneeixo la Fundació, tot aquest poble i l’Univers sencer, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

  1. Oferts amb Maria a tots els altars de la Terra

En conclusió, com a membres de l’Església de Jesucrist de l’Univers, estem contents de manifestar el rostre gloriós de Maria Santíssima a tots els seus fills. Ens alegrem de donar veu a la Corredemptora que invita tots els cristians a participar concretament en la seva obra de corredemptora, per recuperar tot el bé que hi ha a la Terra.

El Senyor avui m’envia a demanar-vos a cada un de vosaltres i a tot aquest poble un gran acte d’amor: que juntament amb mi, d’ara endavant, us oferiu a tots els altars de la Terra, a tot arreu on se celebri l’Eucaristia. No és important si el sacerdot n’és digne o no. La meva oferta, juntament amb la de l’Església de Jesucrist de l’Univers, guarirà moltes ferides. De tots els altars de la Terra s’elevarà a Déu un sacrifici digne que el Pare acollirà, juntament amb el de Crist.

Aquest és un pas molt important, que produirà sobre la Terra una forta onada de gràcies i una gran força s’elevarà de cada altar. Serà la força de Déu i del seu poble. No us oferireu només vosaltres que esteu presents aquí i els que pertanyen a la Fundació: tota l’Església de Jesucrist de l’Univers s’oferirà juntament amb mi sobre cada altar. Ja no hi haurà altars on el meu Fill s’ofereixi sol, sinó que hi haurà sempre el seu poble al seu voltant. Un riu de gràcia correrà per tota la Terra.

Vull explicar-vos també un aspecte molt important. Heu de saber que també en les altres religions hi ha molts fills que han dit sí a la Santíssima Trinitat en el moment de la concepció, però han acceptat encarnar-se en altres religions, en pobles de la Terra que no coneixen el meu Fill. Ho han fet per amor, s’han sacrificat. Déu ha acollit el seu sacrifici, però ara vol recuperar aquests fills seus, els vol retornar cap a ell perquè li pertanyen.

Per això vosaltres i jo mateixa, juntament amb tota l’Església de l’Univers, ens oferirem també en els temples pagans, allà on us sembla impossible que Jesús pugui ser-hi, però on hi ha els seus fills per desvetllar, elevar, nodrir i tenir-ne cura. Així m’ajudareu a destruir el regne de Satanàs, perquè també dels temples pagans s’elevarà la potència de Déu Tri i U i de tota l’Església de l’Univers. El regne de Satanàs serà buidat des de dins. Sense remor, sense accions espectaculars, de gota en gota, dia rere dia, el sacrifici del meu Fill i del seu poble s’elevarà de la Terra i destruirà els regnes de l’enemic.

Aquesta és una gran obra de Déu, que no podeu realitzar sols, sinó amb mi i amb tota l’Església de Jesucrist de l’Univers, que s’oferirà amb vosaltres i per vosaltres. La Terra és l’últim planeta que ha de ser guarit; és el més difícil, però ha de ser elevat. Déu no vol destruir la Terra. Satanàs vol destruir-la, no Déu. Déu vol recuperar-la i guarir-la, perquè estima tothom.

Fills, no tingueu por pel que us demano. No tingueu por d’haver de sofrir de manera patològica, no es tracta d’això. Amb la consagració que fareu d’aquí poc a l’Esperit Sant[27], li donareu a Ell ple poder en vosaltres. Així l’Esperit Sant utilitzarà el vostre esperit i l’enviarà on li sigui més necessari. Aquesta és l’acció en esperit: el vostre esperit és portat per l’Esperit de Déu allà on és necessari. El vòrtex trinitari us agafa, us eleva, us porta i us torna i vosaltres recorreu la Terra i també l’univers, encara que estigueu vivint la vostra vida de cada dia. Aquest és el miracle de Déu que en la vida quotidiana i en el silenci, compleix els seus prodigis en vosaltres, per vosaltres i a través vostre.

Fills, us demano que visqueu com a justos. No vull dir perfectes, cap de vosaltres pot ser-ho perquè la Terra on viviu no ho és, i són moltes les càrregues que porteu. Us demano ser justos, és a dir plens de la justícia de Déu. La justícia de Déu és la vida viscuda per Crist, perquè el just és aquell que viu per Crist. Sigueu justos, visqueu pel meu Fill i per mi. Viviu amb els nostres dos Cors i amb el Cor de Sant Josep. Aleshores el meu Cor bategarà en el vostre i el vostre en el meu. D’aquesta manera farem junts moltes coses per al Regne de Déu.

Recordeu les paraules de l’arcàngel Gabriel: “Res és impossible a Déu[28]. Us asseguro que és així. Déu pot realitzar-ho tot dins vostre. Té necessitat del vostre sí, no d’un sí superficial sinó d’un sí que vol dir: “Senyor, canvia la meva vida, fes-me com Tu em vols”. Avui vull repetir amb vosaltres: “Aquí estic, sóc la serventa del Senyor[29], i voldria que cada dia repetíssiu amb mi: Aquí estic, sóc la serventa/el servent del Senyor. Aquí estic, Senyor, vinc a fer la teva voluntat i no vull altra cosa”. No falta res més, fills, perquè en la voluntat de Déu hi ha tot el que necessiteu.

Us dono gràcies perquè puc comptar amb vosaltres. Juntament amb tota l’Església del meu Fill de l’Univers, us beneeixo avui de manera solemne. Que la vostra consagració a l’Esperit Sant sigui un pas gran cap a la resurrecció de la Terra.

Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.[30]

[1] Cfr: Lc 2, 33-35

[2] La versió original en italià diu “trasverberazione o trafittura del cuore”. La “trasverberazione” ve del llatí ”trasverberare”, és a dir, traspassar, que en la mística catòlica indica traspassar el cor amb un objecte afilat, com una fletxa o una llança, per una creatura angelical o pel propi Crist. Entre els sants que han viscut una experiència com aquesta recordem, per exemple, Santa Teresa d’Àvila i Sant P. Pio de Pietrelcina.

[3] Molts sants han compartit la passió de Crist en el seu cos, portant-ne els signes, com en el cas dels estigmes. De vegades aquests signes poden ser invisibles; en aquests casos el dolor és més intens perquè no pot projectar-se cap a l’exterior.

[4] Cfr. Col 1, 24

[5] Missatge de Maria Santíssima del 25 de novembre de 2019 “El Regne de Crist en vosaltres i entre vosaltres”

[6] Cfr. Mt 15, 9; Mc 7, 7

[7] Cfr. 1Jn 3, 1-3; Rm 8, 19

[8] Cfr. Gn 3, 16

[9] L’accés a la Santíssima Trinitat, a través de la Mare Santíssima, no ens identifica amb la seva originalitat, única en tot l’Univers, però ens obre el camí per arribar a la nostra identitat i missió en Déu.

[10] Cfr. Lc 1, 39-45

[11] Cfr. 1 Jn 3, 3

[12] Cfr. 1 Jn 3, 6-9

[13] “Riscrivere la Storia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti”, pàg 251, versió original en italià.

[14] Cfr. Mt 16, 13-23

[15] Cfr. Ac 1, 3

[16] Cfr. Ac 1, 5

[17] Cfr. Ac 2, 1-11

[18] Cfr. Ac 4, 31

[19] Cfr. Ac 15, 28

[20] Cfr. Rm 8, 6-8

[21] Missatge de Jesús del 5 d’abril de 2012 “Sacerdots nous per a un poble nou

[22]Oltre la Grande Barriera”, pàgs. 237-257

[23] Cfr. Ap 21

[24] Cfr. Ap 21, 2

[25] Cfr. Jn 6, 43-46

[26] Es refereix al virus Covid19 que colpeja la Terra i a les discussions al voltant del seu origen, si és natural o creat en un laboratori.

[27] Durant la Celebració eucarística, el poble de la Fundació s’ha consagrat solemnement a l’Esperit Sant.

[28] Cfr. Lc 1, 37

[29] Cfr. Lc 1, 38

[30] Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2019 “Oferts amb Maria a tots els altars de la Terra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s