30 de maig de 2020 – Vigília de la Pentecosta

Missatge de l’Esperit Sant

“Estimats fills,

Heu arribat a aquest dia important, en el qual recordeu la meva vinguda sobre l’Església, fruit del Sacrifici de Jesucrist. Abans, en efecte,  podia actuar plenament només en alguns individus, en els profetes i en els sants però no en tot el poble. Després de la mort i resurrecció de Jesús, vaig poder davallar sobre tot el poble de Déu per santificar-lo, per recordar a cada un i a tots l’ensenyament de Jesús, l’ensenyament profund que veu rebre ja en el moment de la concepció, si veu dir sí a Déu.

Jesús va dir clarament que el món no pot rebre’m perquè no em veu i no em coneix[1]. Podeu constatar la veritat de les seves paraules: el món no em veu, no em coneix, no pot rebre’m perquè no m’estima, no em busca i no m’implora. Ningú pot conèixer allò que no estima perquè el coneixement és amor: el veritable coneixement, no el racional, escolàstic o científic, floreix en l’amor. L’amor es nodreix de silenci; no el silenci mort del món, sinó el SILENCI CREATIU, és a dir, aquell en el qual jo actuo com a Creador per donar-vos la vida i renovar-la en vosaltres.

En el silenci profund del vostre ser, quan us inclineu davant Déu, reconeixent ésser humils creatures, jo genero en vosaltres la vida. Així floreix el coneixement i jo actuo plenament en vosaltres. El mateix val pel poble: si un poble sencer viu immers en el silenci creatiu i em vol conèixer, em faig conèixer, perquè estic dins vostre, estic amb vosaltres, actuo per sobre vostre i em podeu conèixer. Els rius d’aigua viva dels quals ha parlat Jesús,[2] no brollen només de l’íntim de qui creu en Crist, sinó també del si d’un poble sencer. Això és el que espero de vosaltres: que del si d’aquesta Església en brollin rius d’aigua viva que banyin el desert de la vostra humanitat.

Fills, com a Església de Jesucrist de l’Univers, m’heu consagrat aquest any 2020, per això no us sorprengueu del que està passant a la Terra.[3] Déu confon els plans de les nacions[4] i jo he intervingut amb potència per remoure fins a les arrels aquesta humanitat. Us he de salvar del greu perill que prové del cor dels homes, de la maldat dels poderosos, d’aquells que en el baix Univers conspiren per baixar a la Terra a conquerir, matar, robar i a destruir completament el poble de Déu. Ara la Terra plora i sofreix. Els poderosos estan perduts, confosos, no saben què passarà. El mateix Satanàs tremola perquè veu que el Senyor, Déu Omnipotent, pot desmantellar en un instant tots els seus plans, elaborats durant mil·lennis.

Fills, us demano que consagreu contínuament els malalts i les víctimes d’aquesta pandèmia, perquè siguin màrtirs per la salvació de la Terra. Jo no hauria volgut mai aquesta situació però la maldat de l’home l’ha fet possible i jo ho he permès per desmantellar els plans dels dominadors de la Terra.

Pregueu i oferiu a Déu els que sofreixen i les víctimes d’aquest virus, a fi que el seu sacrifici no sigui en va. Si aquesta Església fa això, el sofriment i la mort de moltes persones esdevindran salvífics. Encara que no tots sofreixin o morin cristianament, si són ajudats, oferts a Déu i santificats, els seus sofriments i la seva mort esdevenen un martiri que clama davant Déu. L’Església de Jesucrist de l’Univers, unida i oferta a través de Maria Corredemptora, pot ajudar a molts a redimir-se, indicant el camí cap a la salvació.

Malauradament, el que passarà encara a la Terra serà greu, perquè aquesta humanitat, per si mateixa, no vol canviar. Però això no us ha d’espantar perquè us protegeixo i allunyo el mal de vosaltres. El que us demano avui és la fidelitat a tot el que us ha estat donat, la fidelitat a la vida que us dono. No traïu mai la vida de Déu, perquè la vostra vida no es transformi en mort. Sigueu fidels a la vida que heu rebut i aquesta florirà en vosaltres, florirà també el desert.

 Sóc Aquell que parla des del foc. Moisès ho recordava al poble d’Israel en el desert, quan deia: “el Senyor us va parlar des del foc”[5]. Sí, jo sóc el foc des del qual us parla la Santíssima Trinitat i us envio com les torxes del meu foc a incendiar la Terra. Us envio als fills de Déu dispersos i sofrents que ploren i moren. Tenen necessitat de la llum, tenen necessitat del meu foc. També vosaltres esdevindreu l’Església que parla des del foc, del foc del meu amor.

Sigueu senzills, serens, forts i madurs. Amb la maduresa de Crist, acolliu tota prova no com una desgràcia que us cau a sobre, sinó com una oportunitat que Déu us concedeix per millorar i enfortir-vos a vosaltres mateixos, exercitant totes les virtuts, per entrar en joc i esdevenir creatures noves.[6]

Us sostinc i us estimo. Davallo sobre vostre amb tota la potència trinitària, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. Jn 14, 17

[2] Cfr. Jn 7, 37-39

[3] Es refereix a la greu pandèmia del coronavirus Covid19, que des de principis del 2020 ha provocat milers de víctimes a la Terra.

[4] Cfr. Gn 11, 1-9

[5] Cfr. Dt 4, 12-15; Dt 4, 33-36; Dt 5, 4-24

[6] Cfr. 2Pe 1, 1-8