Reflexió – Participar en l’Amor de Déu

A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

18 de juny de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, aquests mesos hem experimentat que les nostres festes són riquíssimes perquè les vivim en comunió amb tota l’Església de tot l’Univers. Avui celebrem la missa de vigília en honor al Sacratíssim Cor de Jesús. Dissabte vinent està consagrat al Cor Immaculat de Maria, estem dins la novena de la Reina de la Pau. A la vigília de la Reina de la Pau és la festa del primer precursor de la vinguda de Jesús, de la seva primera vinguda. Però nosaltres estem en els temps en els quals el precursor de la segona vinguda de Jesús, Sant Miquel, guia l’última batalla. Aleshores, ens movem en aquest marc, celebrant la festa del Sacratíssim Cor de Jesús.

Podem dir que totes les lectures es poden resumir amb la paraula l’Amor, l’Amor de Déu, que conté tota la Llei i tots els profetes. Però el títol que voldria donar a aquesta reflexió és “Participar en l’Amor de Déu”. Una cosa és reflexionar, una cosa és estudiar, una altra cosa és participar en l’amor de Déu perfecte.

En la primera lectura, del llibre del Deuteronomi, tenim per boca de Moisès la crida a Israel de l’amor de Déu perquè Déu, amb el seu infinit amor, va escollir aquell poble, no perquè fos un poble gran, potent, sinó per l’amor de Déu. I Déu desitja que aquell poble recordi això: que Déu és l’amor, és fidel, que compleix les promeses que fa. Sabem que hi ha hagut un llarg, llarg període, mil·lennis, en el qual Déu buscava aixecar la humanitat, desvetllar a poc a poc la humanitat per recordar-li aquell amor que els nostres pares van transgredir. Moltes vegades també avui, reconeixem també nosaltres, que en la vida ens hem equivocat, hem ofès Déu.

A l’Evangeli de Joan hi ha un important testimoniatge de la manifestació de l’amor de Déu que arriba al punt culminant en el capítol 13 quan Jesús institueix l’Eucaristia. Es dóna més enllà dels límits del temps, de l’espai, vol dir que trenca totes les barreres i dóna a l’home l’aliment d’aquest amor. En el capítol 19, en aquella Passió que des de la lògica humana és tràgica, Sant Joan, solemnement ens porta endavant, als peus de la Creu per experimentar que aquest amor s’ha manifestat. Abans de morir arregla les coses, confia Maria a Joan: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després a Joan: “Aquí tens la teva mare”. Això ho recordarem després, reflexionant sobre com participar en l’amor pur de Déu. Després Jesús diu: “Tot s’ha acomplert”, va inclinar el cap, lliurà l’Esperit. Després d’això el Cor va ser traspassat i Sant Joan ho subratlla com un aspecte fortíssim. Fins i tot després de la seva mort, la vida flueix cap a nosaltres.

Aquesta consideració és molt, molt bonica però hi ha encara una altra consideració que Sant Joan porta en la lectura d’avui, capítol 4 de la primera carta de Sant Joan. Porta la característica de l’amor de Déu i com es verifica, i aquest és un mirall per estar davant Déu, davant nosaltres mateixos, davant els uns dels altres. “Qui estima és generat de Déu”, vol dir que estem vius si estimem amb l’amor de Déu. Si no estimem, estem morts. Aleshores totes les nostres organitzacions, tots els nostres ritus, tots els sagraments, si no porten a aquesta participació, no fan efecte, no hem nascut. La característica d’aquest amor és: ultrapassar tots els límits tenint aquest amor viu, vivent, operant; els límits del pecat, del temps, de l’espai. Manifestant el nostre amor envers el pròxim, testimoniem que Jesús és el Crist, testimoniem el Crist. És bonica l’expressió: “Si ens estimem els uns als altres, Déu es queda en nosaltres i l’amor d’Ell és perfecte en nosaltres”. Podem imaginar que en nosaltres, creatures així limitades, pot haver-hi un amor perfecte, i aquesta és la veritat, només cal que l’experimentem. I en això es manifesta la presència de l’Esperit Sant, i nosaltres vivim en aquest amor, amor trinitari del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Això és fonamental per a la nostra participació a l’amor pur que supera tots els límits de l’amor tacat de la Terra que sempre porta una dosi d’egoisme, egocentrisme.

L’Evangeli ens porta a una actitud en la qual novament es manifesta aquest amor, amor de Déu generós, però només pot ser comunicat als petits, pobres. Als homes poderosos, rics, vanitosos, prepotents… ells no el busquen. Aquest fragment de Mateu és anomenat pels exegetes “L’himne de joia”: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans; fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar”. Jesús vol comunicar el seu amor perfecte. Ara hem de passar a l’altre punt: la nostra participació. La nostra participació és viure aquest amor i manifestar-lo. I que totes aquestes paraules que hem sentit de Joan en la primera carta siguin una vibració, una veritat, una manifestació en nosaltres, una potència.

Nosaltres ens preguntem si podem viure aquest amor. Sí! Joan en dóna testimoni. I aquí tornem al confiament de Jesús abans de morir, el confiament: “Dona, aquí tens el teu fill”, “Aquí tens la teva mare”. La participació en aquest amor és la plena consciència, sigui el més gran pecador, sigui és el més petit, sigui qui és res, tothom pot participar en aquest amor. Això és la humilitat. Reconèixer que Déu és l’únic a omplir-nos de l’amor pur, si el posem al primer lloc. Tot i l’Evangeli, tot i l’Eucaristia, tot i tots els pecats que la humanitat ha comès -i cada un de nosaltres s’ha equivocat a la vida-, queden cicatrius, sentiments de culpa, un estrat que no s’aconsegueix desvetllar. Ens acontentem d’un límit, limitant-nos a nosaltres mateixos. En aquest punt, porto les paraules de la Mare de Déu que ens ha donat en el missatge del 6 de gener de 2017[1].

Sapigueu, fills, que cap creatura té en ella mateixa l’amor pur si no el rep com a do de Déu. Heu de demanar a Jesús que us doni el veritable amor. No tireu endavant amb el vostre amor humà. Satanàs actuarà amb tot el seu odi, per això el poble haurà d’actuar amb tot l’amor de Jesús. Jesús va donar la vida pel seu poble i no hi ha un amor més gran que aquest”. Estem de ple en la lluita entre Satanàs i nosaltres, que ens odia, i continua la Mare de Déu: “Si doneu la vida a Déu pels vostres germans, cap força de les tenebres us podrà vèncer. Jo estaré al vostre costat, pregaré i m’oferiré per vosaltres perquè el meu Senyor us ompli del seu amor. Doneu-me totes les vostres pregàries, les vostres intencions, els vostres pensaments, els vostres desitjos; jo els rentaré de tot egoisme i els presentaré a Déu, i demanaré només allò que sigui el millor per a vosaltres”. Així, la nostra participació és entregar les nostres febleses, les nostres intencions, tota la dinàmica de les nostres ànimes i posar-nos a disposició de la Mare de Déu per unir-nos al Cor del seu Fill Jesús, que s’ha donat més enllà de tots els límits perquè també nosaltres en Ell, per mitjà d’Ell puguem tenir aquest amor. “Us prego que participeu en la meva oferta i jo participaré en la vostra”, perquè la seva oferta és plena, perfecta i, com a tal, ha entrat en el vòrtex trinitari, en la vida de la Santíssima Trinitat. “Jo sóc la vostra Mare i la Mare de Déu, i vull portar-vos tots en el cor del meu Fill perquè Ell us porti a la creació nova”.

Cito aquestes paraules de la Mare de Déu perquè, tal com he dit, estem en plena batalla i nosaltres ens preparem per a l’aniversari de les aparicions de la Mare de Déu Reina de la Pau a Medjugorje. Ens hem de preparar en aquest sentit, en aquest context, per acollir aquell amor que Déu vol donar a través de la Mare Immaculada perquè és Ella qui ens genera, ens neteja des del nostre interior, ens fa capaços de participar en aquell amor de Déu. No n’hi ha prou dient: “Jo sóc humil”, la humilitat consisteix també en acollir el programa de Déu. Déu ens ha donat la Mare i la Mare ha cridat tota l’Església de l’Univers, l’ha preparat per seguir Jesús en tots els santuaris, en tots els temples i allà conflueix tota riquesa, tota gràcia que Déu ha donat al llarg dels mil·lennis. I estar amb Maria sincerament vol dir participar en aquell amor pur, estar segurs que l’Esperit Sant pot actuar plenament en nosaltres, individualment i en tots junts.

Així doncs, aquesta celebració de l’aniversari de les aparicions de la Mare de Déu Reina de la Pau a Medjugorje, la celebrem en aquesta direcció, igualment encara que no puguem anar allà, preparem-nos per esdevenir aquest amor que es dóna pels germans en Crist, que participa de l’amor pur de Déu i perquè el manifesti a l’Univers. L’Església, és a dir, la religió catòlica, no ha reconegut aquest amor de Déu, ni Papa, ni bisbe, ni comissions. Correspon a l’Església de tot l’Univers manifestar aquest amor de Déu, que ha donat per nosaltres.

Us beneeixo i us acompanyo amb la pregària, i tots nosaltres que estem a la Fundació, us seguim i us beneïm constantment, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. 

[1] Missatge de la Mare de Déu “Partecipate alla mia offerta ed io parteciperò alla vostra”, publicat al llibre“Verso la nuova creazione – vol.V – 2014-2017”, pàg. 57, i al web www.versolanuovacreazione.it, versió original en italià.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s