24 de juny 2020 – Vigília de l’aniversari de les aparicions de la Reina de la Pau a Medjugorje

“Estimats fills,

Han passat sis mesos des de l’inici de l’any, durant els quals heu vist canviar moltes coses a la Terra. Han estat mesos durs per aquesta humanitat i també pel Baix Univers que s’ha ressentit molt dels esdeveniments del vostre planeta. Allò que passa en el Baix Univers, de fet, afecta la Terra i viceversa. Tota la creació està a l’espera del que ha de passar a la Terra, un planeta important en els plans de Déu.

Heu consagrat aquest any a l’Esperit Sant i Ell vol actuar amb potència sobre la Terra per reconstruir aquesta humanitat. La pandèmia que us afligeix[1] no és només una malaltia, sinó una veritable metamorfosi per a la Terra. Déu no ha volgut la pandèmia però l’ha permès. A través d’aquesta, ha intervingut decisivament per redreçar moltes coses que no poden ni han de ser més com fins ara. La humanitat tampoc pot ser la mateixa que ha sigut fins ara. Qui és de bona voluntat ha entès que amb poc n’hi ha prou per destruir un sistema global, elaborat en mil·lennis d’història. Això ha de quedar clar sobretot per a vosaltres que sou l’Església de Jesucrist d’aquesta Terra.[2]

Com ho farà l’Esperit Sant per redreçar i reconstruir la Terra? Ho farà a través de l’Església, el seu poble que la Santíssima Trinitat ha preparat des de fa temps. Des de la vinguda de Jesús a la Terra fins avui, Déu no ha deixat de preparar generacions de justos, la santedat dels quals continua viva. Vosaltres heu heretat la santedat, el sacrifici, la pregària i les llàgrimes de molts sants. Ara us toca a vosaltres ajudar aquesta Terra a redreçar-se i a retrobar la presència de Déu i el sentit de la vida.

Només el meu Fill Jesús pot salvar aquesta humanitat. L’Esperit Sant, tal com va baixar en mi amb la seva ombra[3], igualment ha de baixar en aquest planeta per preparar el camí al meu Fill que retornarà. Els temps s’abreugen. El Pare espera de tota la seva Església de l’Univers, i en particular de vosaltres, un fort compromís, per ajudar als homes de la Terra a emergir del caos en el qual han precipitat, de la foscor que els oprimeix.

Llucifer, amb la Confederació de la llum i els Illuminati de la Terra, ha intensificat molt la seva acció; sap que no li queda gaire temps. Per això Déu desitja que també el seu poble intensifiqui la seva acció. S’espera que aquesta Església estigui atenta i present en tots els esdeveniments que involucren i pertorben aquesta humanitat.

Què podeu fer vosaltres? Viviu una vida senzilla, immersa en Déu, silenciosa i profunda, que pugui ajudar la vostra humanitat a canviar des de les seves arrels. Déu no actua amb violència per transformar les seves creatures. El seu amor truca a la porta, no l’esfondra[4]. Fa germinar la vida des de l’interior, en el silenci, a vegades amagat, que no és mai passivitat sinó que és unió amb la vida de Déu que neix en les profunditats. En les profunditats d’una dona neix un ésser humà, així com en les profunditats de la terra neix una planta. De la mateixa manera, en les profunditats i en el silenci de Déu, neix un poble nou. Per això el silenci serà per a vosaltres el mitjà per fer florir la vida, i també la vostra defensa més gran davant el maligne.

Fills, Satanàs té por del silenci. Quan el silenci és ple de Déu, ell ja no té mitjans per entrar en vosaltres. El silenci esdevé com un mur davant del dimoni. Parlo del silenci profund, creatiu, virginal,[5] que us ha estat explicat moltes vegades. Viure en aquest silenci no significa que no heu de parlar i donar testimoniatge. Significa que en aquest temps el vostre testimoniatge ha d’adquirir una altra densitat: ha de néixer de la profunditat del vostre ésser, allà on viu Déu. Deixeu espai a Déu dins vostre perquè sigui Ell qui parli, qui doni testimoni i qui actuï a través vostre.

A vosaltres i a tota l’Església de Jesucrist de l’Univers us correspon una gran tasca, perquè el retorn gloriós del meu Fill no és una faula i tampoc un fet màgic. S’ha de preparar, fins i tot amb la suor i les llàgrimes de molts fills de Déu. No us dic això per espantar-vos, però vull que sigueu realistes. Ser persones místicament unides a Déu i contemplatives, no significa viure als núvols. Qui sincerament vol servir Déu ha de saber que es trobarà amb la realitat tal com és. Però vosaltres no heu de tenir por de la realitat, sinó passar-hi amb la llum de Déu i amb la seva potència.

El Pare intervindrà de nou sobre la Terra, potentment. Amb aquesta pandèmia heu tingut només un petit assaig d’allò que podrà passar a la Terra. No serà necessàriament alguna cosa catastròfica, perquè Déu vol canviar la vida dels homes cap a millor. Malauradament, la reacció de Satanàs i dels seus sequaços davant l’acció de Déu, fa que sempre prevalgui el mal, perquè són pocs els fills de Déu que s’ofereixen a Jesucrist. Malgrat això, Déu posarà la part que falta. Ell és omnipotent.

Jo també faré servir l’omnipotència que Déu m’ha donat. Sapigueu però, fills, que quan un poble viu profundament unit a Déu, quan tots els seus membres viuen en pau en el mateix esperit, també aquell poble esdevé omnipotent. És l’omnipotència que neix d’una fe ferma. La fe és omnipotent perquè pot fer allò que ni la raó ni la força humana poden fer. Per això, sigueu conscients que un poble unit i constant en la fe esdevé omnipotent.

Uniu-vos doncs a l’omnipotència de Déu i a la meva, amb l’omnipotència de la vostra fe, conscients de totes les gràcies que Déu us ha donat. Us convido a posar la mirada en el vostre interior per descobrir tot allò de bonic, bo i gran que Déu ha posat en vosaltres. Cada un de vosaltres és una perla preciosa de la corona del meu Rei. Si algú de vosaltres faltés, certament, es trobaria molt a faltar.

Mireu de veure les coses boniques que hi ha en vosaltres i no us mantingueu només en els vostres límits, en els dels altres i en els pecats del món. En canvi, intenteu veure la bellesa que Déu ha posat en cadascun de vosaltres i també en aquesta humanitat que aparentment sembla un desastre. També en aquesta humanitat poden obrir-se les flors de Déu, de la mateixa manera que en un camp no cultivat sempre hi ha flors que despunten. Les heu de recollir, estimar i custodiar.

No judiqueu ningú, fills, sinó estimeu tothom i testimonieu amb amor la bondat de Déu; i si algú la refusa, deixeu-lo a Déu i vosaltres continueu sembrant. Tireu la bona llavor per tot arreu. Serà Déu qui s’encarregarà de fer-les créixer, a un lloc el trenta, a un altre el seixanta o el cent.[6] No us ha d’importar altra cosa que sembrar sempre i a tot arreu; acollir, estimar, perdonar i servir tothom.

Us demano que us deixeu conduir dòcilment cap a allò que Déu voldrà. Podreu seguir i posar en pràctica els plans de Déu si sou silenciosos, si deixeu que Déu passi i desvetlli en vosaltres la intel·ligència de la vida.

Estic al vostre costat i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Es refereix a la pandèmia de coronavirus Covid19, que envesteix la Terra des de principis d’any i que ja ha causat milers de víctimes.

[2] En tots els missatges i en les nostres publicacions, quan diem Església ens referim únicament a L’Església de Jesucrist de l’Univers a la qual pertanyem.

[3] Cfr. Lc 1, 35.

[4] Cfr. Ap 3, 20

[5] Cfr. Missatge de Sant Josep del 19 de març de 2002, publicat al llibre “Oltre la Grande Barriera”, pàg 220, versió original en italià.

[6] Cfr. Mt 13, 3-8.18-23; Mc 4, 3-8.13-20