A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

25 de juliol de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, bon diumenge a tots. Celebrem el 17è diumenge de l’any i la litúrgia és molt i molt senzilla, lineal. Salomó busca la saviesa, el do de la docilitat per poder discernir en nom de Déu i judicar el poble segons Déu, segons les lleis de Déu[1]. Però nosaltres no som capaços de discernir per nosaltres mateixos, com ens diu l’Evangeli[2] i posa a escena els àngels que divideixen el bé del mal perquè són esperits purs i són la nostra ajuda si som dòcils també a ells, a la comunió universal.Després l’Evangeli ens porta a les decisions, a la tria, i ens presenta dues paràboles, una paràbola d’un home que busca un tresor amagat, trobant-lo en un camp, ho ven tot i compra aquell camp. Un altre que busca les perles precioses i quan troba una perla preciosa, ho ven tot i compra aquella perla. Es tracta del Regne de Déu, es tracta de l’actitud de dos personatges que posen al centre de la seva vida un ideal, i nosaltres estem cridats a posar al centre Déu Pare, on el Bon Pastor Jesucrist i l’Esperit Sant ens condueixen des del nostre interior. Pel nostre discerniment es fa molt senzill perquè Sant Pau dóna una regla molt, molt senzilla: no podem, no hem de discutir tant dins nostre. “Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, que han estat cridats segons el seu designi”[3]. Estimar Déu com l’últim ideal i l’últim valor, estimar Déu com la Font de la vida.

Vaig ara al tema que la Mare de Déu ha portat en l’últim missatge, missatge donat a través de Stefania[4]: “Contemplar Déu Pare, revelar el Rostre de Déu Pare”. Tot es situa en aquest temps en el qual la Mare de Déu diu que la humanitat està desorientada, confusa, irascible, fora d’una disciplina normal, fora d’una regulació objectiva, i, qui pot donar unes normes objectives? Només Déu Pare, la Font de la vida. La Mare de Déu ens diu: “Jesús ha vingut a revelar-vos el rostre del Pare i ara també vosaltres heu de revelar-lo. La vostra feina és viure units al Pare i revelar el seu rostre a la humanitat. No un rostre terrible sinó el rostre d’un Pare amorós, del qual n’irradia la llum que guareix i cura els pobles”. Així doncs, el rostre del Pare guareix la nostra vida, guareix els pobles.

Així com Jesucrist va ser ressuscitat per Déu Pare per obra de l’Esperit Sant, així mateix cada un de nosaltres, tota la humanitat està cridada a seguir aquest procés. Estem cridats com a cristians però se’ns situa davant de la tria. Ja us hem repetit diverses vegades, aquests períodes són períodes en els quals la humanitat ha d’escollir, i això és el que Déu Pare demana. Així, davant d’aquesta tria, qui se sent cristià, ha d’escollir Jesucrist i a través d’Ell, en comunió amb Ell, rep el do de l’Esperit Sant del qual en rep el discerniment i ens porta a conèixer Déu Pare dins nostre.

La Mare de Déu fa servir dues paraules amb les quals concreta la nostra resposta: la primera és contemplar la vida de Déu dins nostre; la segona és servir tots els necessitats portant, manifestant aquesta vida de Déu, aquest rostre de Déu Pare. Ens aturem en cada un d’aquests dos punts. El primer punt és la contemplació. La contemplació pot semblar una cosa estranya pels cristians, perquè estan acostumats a reconèixer els contemplatius només en monges, frares, etc., etc., però us proposo una pregunta: si no dormiu mai, podeu viure? Si no mengeu, no beveu, podeu viure, podeu treballar? Tots contestareu: No, no és possible. I el cristià, aquell que no veu el rostre de la vida del Pare, que no veu el seu rostre en el Pare, no coneix les Lleis de la vida que ens porten a la creació nova, no pot viure, pot sobreviure i no pot canviar, no pot influir sobre la humanitat. I aquesta és la tria a fer pels cristians, per tots aquells que cerquen el rostre de Déu, que cerquen la vida. Sense trobar la vida de Déu ens sentim perduts.

Avui hi ha dues actituds perilloses tant en la vida espiritual com en la vida civil: hi ha una actitud de mirar-se un mateix, en la qual les persones busquen per a elles mateixes, per acontentar-se, per trobar-se en pau interiorment, per ser eficients. Per això trien camins diferents, diferents religions fora del cristianisme, però en mantenen en l’actitud de mirar-se a elles mateixes. Mirar-se un mateix, al cap i a la fi, és una supervivència egocèntrica, egoista. Aquesta actitud es troba també en la espiritualitat, quan les persones viuen per a elles mateixes i de vegades volen dons, les gràcies per a ells mateixos, per viure bé.

L’altra actitud és un fals èxtasi que és una exaltació en tots els sentits fins al punt de posseir forces màgiques, prenent decisions fora dels límits de la llibertat, i avui tots poden ser artistes fent qualsevol ximpleria i presentant-se com artistes. Ho hem notat tots. És una exaltació sense límits. El mateix es pot fer també en la vida espiritual, i tot porta a la destrucció de la identitat de l’home, de la humanitat.

La Mare de Déu ens condueix cap al rostre del Pare, el Creador en qui ens trobem nosaltres mateixos, aquell disseny del Pare des de l’eternitat, com diu Sant Pau, i si l’estimem a Ell, com la font de la vida, trobem la nostra vida, vida aquí i en tota l’eternitat. Així com Déu ha donat la resposta per Salomó perquè ha trobat la saviesa, la docilitat, el discerniment, Déu mateix li ha donat també totes les riqueses. Allò que Jesús repeteix: “Busqueu primer el Regne de Déu, tota la resta us ho donarà de més a més”[5].

Si no estem units a Déu Pare, no el coneixem, de què serveixen les nostres pregàries, de què serveixen els nostres ritus? Si en el nostre rostre no resplendeix el rostre del Pare, si en les nostres accions no es manifesta l’acció de Déu, si no sabem transmetre les Lleis de la vida als altres, Lleis que governen tot l’Univers a través de Jesucrist, què fem de bo? Estem cridats a la contemplació. És absurd dir-se cristià i cada dia no trobar un moment per immergir-se en Déu i viure segons la potència que emana de Déu. És impossible ser cristians perquè els cristians són aquells que haurien de manifestar als altres les Lleis de Déu, que són eternes, amb les quals som regits ara i serem perfectament regits a la fi dels temps en la creació nova, però la tria l’hem de fer ara mateix si volem ajudar i canviar la vida a la Terra per millorar-la.

La Mare de Déu ens demana de fer un servei. “Estic segura que, juntament amb mi, sereu els veritables contemplatius d’aquest temps, que recullen i ofereixen a Déu les llàgrimes, les pregàries i els sospirs de molts, fins i tot d’aquells que al llarg de la història han buscat Déu, però que no han aconseguit fer allò que avui vosaltres podeu fer”. Recollir les llàgrimes, els dolors. I les veiem cada dia en totes les informacions i ningú pot resoldre aquests problemes. El caos entre els poderosos de la Terra està en aquesta debilitat, incapacitat de governar, i avui es compleix allò que Jesús va anunciar fa anys, que posarà en crisi totes les autoritats humanes per forçar la humanitat a escollir entre Déu i els homes, i estem precisament en aquests temps. I el que hem sentit aquest any diverses vegades en les intervencions del Pare, intervencions de Jesús, intervencions de la Mare de Déu, que ens indiquen que Déu Pare intervindrà encara amb més força per empènyer la humanitat a canviar l’estil de vida, a fer la tria.

“És hora de lliurar tota la potència que Déu ha posat en el seu poble, en la seva Església de tot l’Univers”. Déu vol manifestar la potència de la seva vida en els cristians que s’adhereixen a l’Evangeli, no com a teoria sinó com a guia del Fill de Déu que ens condueix al Pare en l’Esperit Sant. I mentre la humanitat romandrà en crisi, aquella humanitat que refusa Déu o no decideix ni una cosa ni l’altra, els fills de Déu seran omplerts de la glòria de Déu, de la riquesa de Déu. Així doncs, estem cridats en aquest temps a descobrir el rostre del Pare, però cada un de nosaltres implicant-se allà on es troba, en les situacions que viu; també en aquelles situacions doloroses trobarà Déu que l’estima i que transforma aquells dolors en la glòria.

Aquest missatge de la Mare de Déu, igual com hem vist en tots els missatges que ens han arribat durant aquest any, condueix a la Solemnitat de Déu Pare que celebrarem el 7 d’agost. Així doncs, us invito tots, ara, a preparar-vos, i preparem-nos tots junts per aquesta solemnitat. Farem aquests passos: el 2 d’agost és la festa de la Reina dels Àngels, el perdó d’Assís, però us invito no a presentar-vos en aquesta festa convençuts que altra vegada sou uns fracassats. No es pot ser cristià així. Aquest any no vull anomenar-lo perdó d’Assís sinó que vull anomenar-lo per a tots nosaltres reconciliació amb Crist per poder viure amb Crist, progressar amb Crist, ser capaços de transformar amb Crist la humanitat, responsables per la humanitat, perquè l’Església de Jesucrist hauria de ser un instrument a les seves mans per transformar la humanitat que desitja a la fi, al més aviat possible, arribar a la creació nova. Després ens preparem pel dia 5 d’agost que en la santa missa ens consagrem a l’Esperit Sant, consagrarem tota la Terra i tot l’Univers a l’Esperit Sant; el 6 d’agost, que és la festa de la transfiguració del Senyor, consagrem tot l’Univers a la Mare Maria Corredemptora, Reina de l’Univers i a Crist Rei de l’Univers, i després, el dia 7 celebrem la solemnitat del nostre Pare. Us demano que camineu aquests dies perquè el Pare ens dóna les gràcies i perquè les nostres solemnitats puguin ser esdeveniments per tota la Terra i per tot l’Univers.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1Re 3, 5.7-12

[2] Cfr. Mt 13,44-52

[3] Cfr. Rm 8, 28-30

[4] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 16 de juliol 2020, “Contemplar la vida del Pare”, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià; i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

[5] Cfr. Mt 6, 33; Lc 12, 31