A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

6 d’agost de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, som a la vigília de la Solemnitat dedicada a Déu Pare i estic content d’arribar-hi a través de la festa de la Transfiguració del Senyor d’avui.

Tal com hem sentit a l’Evangeli de Mateu[1], Pere, Jaume i Joan estaven a la muntanya, la muntanya del Tabor, sols amb Jesús, i en la pregària Jesús es va transfigurar. En la seva transfiguració tot es va il·luminar al Seu voltant, també la història de la salvació. Moisès i Elies estaven en la glòria amb Ell. Els Apòstols també van ser il·luminats, podien veure el destí de cada home. Cada home està destinat a ser semblant al Fill de Déu en la glòria del Pare.

Aquest meravellós episodi, juntament amb totes les paraules i els signes que Jesús va realitzar a la Terra, no eren suficients per portar els homes a la glòria del Pare. Són com gràcies que cal acollir i continuar el camí. El camí és únic per a tot cristià, igualment com ho va ser per Crist i pels seus Apòstols: despullar-se d’un mateix i viure per Déu, ressuscitar en Déu per mitjà del Fill de Déu amb la potència de l’Esperit Sant. Aquest passatge és la condició perquè puguem rebre l’Esperit Sant, puguem ser ressuscitats amb la potència de l’Esperit Sant i entrar en la missió, perquè l’Església dels Apòstols va entrar en la missió de salvar tots els homes de bona voluntat per conduir-los al Crist, en la seva glòria. La història de la salvació va anar molt endavant. Déu va realitzar moltes coses a través dels seus sants, a través dels justos, i ara ens trobem, com ens ha estat dit, en els últims preparatius per a la vinguda gloriosa de Crist que marca la transformació de la humanitat que Li pertany i recupera tots els fills de Déu de bona voluntat.

L’any passat, per la Solemnitat de Crist Rei, Jesús ens va donar aquestes paraules[2]: “D’ara endavant, la meva Església estarà amb mi allà on jo estigui, em seguirà arreu on vagi, tal com està escrit en l’Apocalipsi.[3] Sobre aquesta Església resplendiran cada vegada més la potència i la glòria de la reialesa de Crist. “D’ara endavant, a tots els tabernacles, a tots els santuaris, a tots els portals, en cada lloc on la meva glòria resplendeix, resplendirà també la glòria de la meva Església[4]. Parlo de la meva Església, és a dir, aquella Església que ha passat amb mi a través de la meva mort i resurrecció, que porta damunt seu el segell de la meva reialesa, el segell del Rei”. Així, això ens porta a adherir-nos al Crist a tot arreu on Ell passa. Ell passa també a través de les nostres tribulacions i ens comunica la força de vèncer el mal, la mort, Satanàs, i ens dóna la força del seu Esperit per arribar a la plenitud de la vida.

Jesús diu que ens ha marcat amb la seva sang, vol dir que ha pagat per cada un de nosaltres, per tots els nostres pecats, i nosaltres hem de creure que estem rentats i que som rentats sempre que ens equivoquem, i que som sincers per penedir-nos i continuar el camí. Ens ha amarat amb la seva sang per protegir-nos del mal, i defineix la seva Església de tot l’Univers com el seu Cos vivent. “El meu Cos Místic no és una imatge abstracta, sinó que és la realitat: és un cos que es mou en l’univers, que viu, pensa, estima, sofreix i actua. Aquest és el meu Cos Místic. Tots vosaltres podeu formar-ne part, sempre que us deixeu marcar pel meu segell de Rei, el segell de la meva mort i resurrecció, a favor de tots vosaltres”. Jesús va subratllar que no pot formar part del seu Cos Místic el cristià superficial, dels hàbits, distret per l’esperit d’aquest món. Així, ens crida de nou a participar amb ple coneixement, amb consciència. Ens ha confiat a la seva Mare i la seva Mare, com molt bé sabeu, el 7 de desembre[5] ens va cridar a unir-nos a Ella per seguir Jesús, perquè nosaltres sols no podem.

La meva experiència és aquesta: he donat totes les meves intencions de la vida a la Mare de Déu i li demano que tota la meva pregària sigui purificada, passi a través del seu Cor. M’he privat de demanar qualsevol cosa per mi que no porti, a través del seu Cor al Cor de Jesús, i he sentit la protecció, i he sentit la seguretat d’estar unit al Crist.

Ens trobem en aquest temps i m’adreço a tots els cristians, independentment de si són religiosos, sacerdots, fidels, si pertanyen a diferents confessions religioses, i també a comunitats cristianes dividides, per dir que s’adhereixin a aquest programa perquè no hi ha un altre camí. Qui sent, com els tres Apòstols Pere, Jaume i Joan, que decideixin seguir Jesús arreu on Ell va, estar amb Ell. Així, podem ser la llum del món. Individus, petits grups, que esdevinguin aquest punt de llum perquè tenim amb nosaltres Maria Santíssima Immaculada, Corredemptora i Reina, tenim amb nosaltres Crist Rei de l’Univers. Invito a estar tots units en l’Esperit de Crist independentment del lloc en el qual ens trobem. Se’ns facilita tot perquè en aquest temps és l’Esperit Sant que ens uneix al Crist, en la seva acció, si ens adherim a Ell.

Com veieu, els temps són greus per a la Terra, davallen les tenebres i seran espesses. Els cristians que s’adhereixen plenament a la vida de Crist a través de la Mare Immaculada i esdevenen el seu Cos vivent, queden com l’única llum en l’Univers. Independentment que els cristians pertanyin a diferents institucions cristianes, aquest és el moment de desvetllar-se, de pertànyer al Crist amb tots els nostres límits, amb totes les dificultats.

Us porto un exemple de la vida de Sant Pasqual Baylón. Pasturava el ramat prop del convent franciscà i volia ser frare. De moment va ser denegada la petició i mentre pasturava el ramat, els frares celebraven la Santa Missa. Quan s’oferia l’hòstia, la sang de Crist, sonava la campana i ell s’agenollava, i el mur desapareixia i participava a la Santa Missa. Aquesta imatge l’hauríem de seguir cada un de nosaltres en aquest moment. Sabem que a cada tabernacle, en cada Santa Missa hi ha Jesús que s’ofereix al Pare per nosaltres. Aquella és la font. I ja no podem passar pel costat d’una església, pel costat d’un tabernacle i no saber que allà hi ha el nostre Rei que governa la nostra vida, influeix sobre la vida de tots nosaltres, conscients que està en tots els tabernacles de la Terra. Aleshores, en aquest temps, tot l’Univers s’inclina a tots aquests tabernacles i els cristians de la Terra han d’honorar-lo, no amb una devoció superficial, sinó amb la consciència que Ell governa la nostra vida i condueix tots aquells de bona voluntat cap a la creació nova.

Tingueu coratge de decidir d’aquesta manera: de formar petits nuclis, petits grups, de dos o tres, per viure això, individus en totes les confessions cristianes, per arribar també a aquells que no han conegut Jesucrist però que li han dit sí en el moment de la concepció, perquè tots els fills de Déu siguin elevats al Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant. No hi ha un altre camí per als cristians, no hi ha un altre camí per a l’Església. I desitjo que en aquesta vigília de la Solemnitat del nostre Pare celestial, que és la font de la llum, puguem prendre aquesta decisió i il·luminar la Terra i tot l’Univers.

I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Mt 17, 1-19

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de novembre de 2019, “El segell del Rei”, publicat en aquest web.

[3] Cfr Ap 14, 4

[4] Amb aquesta acció, el Senyor reuneix la seva Església, el seu Cos Místic, i la convida a oferir-se contínuament a Ell, a través del Cor Immaculat de Maria, per donar una resposta íntegra i participar en la comunió universal. Atreu tothom cap a ell i tots són cridats a unir-se a l’Església de Jesucrist de l’Univers per accelerar la vinguda gloriosa del Senyor i entrar a la creació nova.

[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2019 “Oferts amb Maria a tots els altars de la Terra”, publicat en aquest web.