A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

7 d’agost de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, celebrem la missa en honor del Pare etern, tal com us havíem dit a tots, i consagrem tota la Terra al Pare. Déu Pare ja ens ha parlat i jo us parlo per donar algunes indicacions concretes.

Per la nostra celebració hem fet servir un fragment del missatge de la Mare de Déu de l’1 d’agost d’aquest any[1] i un fragment de l’Evangeli de Joan, 16, 25-33. La Mare de Déu, parlant del perdó ens deia: “Prepareu-vos per a la solemnitat del Pare que per vosaltres és importantíssima.[2] És una gran cruïlla entre el que heu fet fins ara i el que fareu d’ara endavant. Cada vegada que honoreu, beneïu, doneu gràcies al Pare i el doneu a conèixer al món, feu un pas gran en el vostre camí. Per això aquesta solemnitat, que celebreu cada any, és un pas endavant gran per a tots vosaltres. El Pare us parlarà i us manifestarà la seva paraula. Vosaltres prepareu-vos i prepareu les persones que us són confiades, a través de la vostra vida, la pregària i l’oferta”.

Què és aquesta cruïlla? És una cruïlla perquè davant del Pare no es pot estar parat. És la llum que ho il·lumina tot, és la vida que ho toca tot. Aleshores es pot avançar o es pot retrocedir. Un pot obrir-se a la vida de Déu Tri i U o tancar-se en la mort. A la fi dels temps, aquí es produirà la divisió completa. El Pare és la font, d’Ell es mou el Fill, per mitjà del Fill es mou l’Esperit Sant i comunica la vida al nostre esperit. En aquest temps estem en l’acció trinitària en nosaltres. La nostra resposta hauria de ser acollir l’acció de l’Esperit Sant acollint el Fill de Déu així com Ell va acollir la voluntat del Pare, i tornem a sotmetre’ns a la voluntat del Pare, on hi ha les Lleis de l’Esperit pur. I aquest és el moviment del vòrtex trinitari que s’està accelerant cada vegada més sobre la Terra i en tot l’Univers, i res pot continuar aturat.

Qui es mou cap al Pare, s’eleva a la voluntat del Pare, avança en la vida. Qui es tanca al Pare, es tanca al Fill, es tanca a l’Esperit Sant, es tanca en la mort. Això va passar a l’inici quan Llucifer es va tancar en ell mateix i Déu, en la seva misericòrdia, coneixent la fragilitat de l’home en el cos, va enviar el seu Fill i l’Esperit Sant a qui el volgués acollir. I aquesta és la nostra feina. Això hauria de ser la tasca de l’Església de Crist, tal com diu la Mare de Déu. “El Pare us parlarà i us manifestarà la seva paraula”. El Pare no pot amagar el seu Fill, la seva paraula. L’envia a qui està disponible i a qui acull el Fill, rep també el do de l’Esperit Sant. I després hi ha la tasca de l’Església de Crist: “Vosaltres prepareu-vos i prepareu les persones que us són confiades, a través de la vostra vida, la pregària i l’oferta”.

Aquí trobem la vida de l’Església, on el vòrtex trinitari troba tot l’espai de l’acció. No és una doctrina nova. Això, la teologia, ho destaca com un fonament. L’Església hauria de ser l’espai de l’acció trinitària, de la presència trinitària. Ara tota l’Església, tots aquells que desitgen pertànyer a Jesucrist, han de cedir tot l’espai a l’acció trinitària, perquè cada fill de Déu sigui recuperat, elevat, primer il·luminat per poder decidir i així entrar a la creació nova per governar amb Déu.

La Mare de Déu diu: “El temps en el qual viviu és un temps greu. La humanitat de la Terra està afligida, no només per la pandèmia que afecta el cos, sinó sobretot per la pandèmia espiritual que és el pecat contra l’Esperit Sant, el pecat més gran que actua amb fúria sobre la Terra”. Desinterès per Déu, fredor, rebuig de la paraula de Déu, rebuig de les gràcies d’aquest temps, que són abundants, tanquen la humanitat en el pecat contra l’Esperit Sant, pel qual no hi ha reparació. Aquests temps, anomenats democràtics, deixen llibertat a tothom, ser freds, ser mediocres, distrets, també pels cristians. Entrem en els temps quan no es pot seguir així perquè Déu Pare vol portar tots els seus fills que li han dit sí en el moment de la concepció a la creació nova, a la vida eterna.

Jesús, a l’Evangeli, parla del Pare: “Us he dit tot això en imatges, però ve l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré obertament del Pare”, obertament. Obertament, Jesús, pot parlar del Pare només en l’Esperit, l’Esperit que porta tota la veritat. Nosaltres estem en els temps en els quals l’Esperit Sant actua potentment en el vòrtex trinitari i dóna la gràcia perquè tot fill de Déu, tot home de bona voluntat pugui elevar-se al Pare, sempre a través del Fill Jesucrist que és la imatge visible de Déu invisible.

Hi ha una espiritualitat molt genèrica quan es parla del Pare, com si estigués amagat entre els núvols densos, no és accessible. És accessible per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant i resplendirà amb tota la llum, i tots els fills de Déu resplendiran en la llum potent del Pare perquè són semblants al Pare que els ha creat. Per això Jesús deia: “Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he vingut de Déu”. Només l’amor vers la Santíssima Trinitat ens porta en aquest coneixement immediat del Pare en l’Esperit, per mitjà de l’Esperit Sant.

També, en la nostra vida espiritual existeixen una falsa seguretat i una seguretat certa, veritable. La falsa seguretat és quan creem moltes imatges de Déu. També en aquest sentit podem utilitzar la paraula de la Mare de Déu: “És una cruïlla grandiosa”, del passat i del futur. Déu Pare no podeu tancar-lo dins de cap concepte, en cap imatge, en cap imaginació misteriosa, mística. És immens. Podeu acostar-vos-hi només en l’amor i no podeu aturar-vos aquí. És una creativitat immensa que fa créixer la nostra vida igual com creix un nen, que li heu de canviar els vestits segons el seu creixement, així, la nostra vida en Déu està sempre en un moviment creatiu, expansiu, i així serà per tota l’eternitat.

Aquesta incertesa també l’han mostrat els Apòstols. “Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu”. I Jesús corregeix: “Ara creieu? Ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol”. Aquest és el perill d’aquests temps de tenebres, quan ens tanquem en el nostre món i volem tancar Déu en el nostre món. També això és egoisme. Caminant cap a Déu Pare tot es despulla i ens vestim de Crist, d’una vida tota nova. I Jesús afegeix: “Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi”. I aquesta és la certesa absoluta que podem tenir dins nostre quan estem despullats de nosaltres mateixos. Lliures sempre per acostar-nos al Pare, entrar en aquell moviment creatiu que no és humà. No són habilitats humanes, ni científiques, ni teològiques.

Recordo bé quan Von Balthasar va respondre a l’aleshores cardenal Ratzinger, prefecte de la Congregació per la doctrina, quan ens havien acusat d’això, d’allò. Va dir a Ratzinger, ara Papa: “Deixa-ho estar. L’infinit no es pot posar en definicions”. Si no fos així, tots els Sants serien heretges perquè tenien les seves limitacions; els seus límits i els límits del temps, del passat. Veiem que ni tan sols és raonable imitar sants de l’edat mitjana, de l’Antic Testament.

Així, germans i germanes, estem en un moviment en el qual no podem aturar-nos. És un moviment que fa la nostra vida cada dia més bonica, més pacífica, més alegre, més amorosa, va cap a la plenitud, i la plenitud consistirà en aquesta dinàmica de la vida que és la vida de Déu en nosaltres perquè participem en la vida de la Santíssima Trinitat. El que nosaltres podem donar a la humanitat és viure aquesta vida i manifestar aquesta llum perquè els creients puguin elevar-se per sobre de moltes censures, de moltes condemnes, de moltes formulacions que són mitjans humans. Són útils fins a un cert punt, després han de ser deixades de banda perquè són els vestits per a un nen, no per a un home adult. Tingueu coratge de continuar. Tot el cel, la Santíssima Trinitat i tota l’Església de l’Univers us acompanyen a moure-ho tot en vosaltres i ningú us aturarà.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de títol “Camineu cap el perdó”, publicat en aquet web

[2] Cada any, el dia 7 d’agost, l’Església de Jesucrist de l’Univers present a la Terra, celebra la solemnitat de Déu Pare i li consagra tota la Terra.