14 d’agost 2020 – Vigília de la Solemnitat de Maria assumpta al cel, Mare i Reina de la nova creació

Missatge de Maria Santíssima

La litúrgia vivent

“Estimats fills,

Us beneeixo tots els que sou aquí presents i tots els que estan units a vosaltres en el mateix esperit. Sóc feliç d’iniciar amb vosaltres la nova Litúrgia per aquest any. Un any litúrgic no és un conjunt de ritus i records, sinó un camí progressiu i cada vegada més profund cap a la plenitud de la vida. És un camí cap a la nova creació, que cada un de vosaltres i tot el poble de Déu fa a la Terra com en altres planetes fidels a Déu.

He dit “Litúrgia nova” però en realitat es tracta d’una Litúrgia eterna. Efectivament, la vostra Litúrgia de la Terra és la participació a la Litúrgia eterna que es fa al Cel, des de l’inici de la creació.[1] Davant el tron de Déu, el meu Fill Jesús, Sacerdot Suprem, ofereix al Pare, en l’Esperit Sant, els sacrificis, les pregàries i l’amor de tot el seu poble estès per tot l’Univers.[2] I quan vosaltres, en cada santa Missa, us oferiu a Déu i oferiu la Terra, esdeveniu un raig de la llum del Cel, una resplendor de la Litúrgia eterna.

Sobretot en la Celebració eucarística, memorial de la mort i resurrecció del meu Fill, esteu units de manera especial a tot el que passa al Cel. En aquell moment, el Pare accepta el Sacrifici del Fill, unit al del seu poble que celebra el memorial de la Pasqua.[3]

Recordeu bé que això no passa en els altres planetes. Només a la Terra se celebra el memorial de la mort i de la resurrecció del meu Fill; s’actualitza tot el que va passar en el Calvari i després la resurrecció. Durant les vostres celebracions, els ulls de l’Univers miren cap a vosaltres. Aleshores, de la Litúrgia del Cel, on el Pare acull el Sacrifici del Fill, en brolla la llum que us inunda a tots vosaltres, i davalla a tot l’Univers sencer. Al mateix temps, des de l’altar en el qual celebreu, s’eleva una llum divina, que retorna al Cel i es redistribueix, a través del vòrtex trinitari, a tot el Cos Místic de Crist.[4] Així, units a la Litúrgia eterna del Cel, participeu en tot el que passa allà dalt i reveu la llum i la potència de la Litúrgia celestial.

Això passa quan pregueu junts o individualment. Quan esteu davant el rostre de Déu, esteu sempre en comunió amb el Cel i amb la potència divina. Esteu immersos en el vòrtex de la Santíssima Trinitat que ve a trobar-vos, us toca i us omple no només de la potència de Déu, sinó també de la del seu Cos Místic.

El vòrtex trinitari és com una cinta transportadora: us fa arribar la potència, la saviesa i l’experiència del Cos Místic de Crist. Aquest, conté en ell la santedat del poble de Déu de tot l’Univers, santedat que s’ha desenvolupat al llarg dels mil·lennis. Penseu de quina potència podeu servir-vos, posant-vos en comunió amb Déu i amb tots els germans, en l’Esperit Sant, per mitjà del meu Cor.[5] Així, per exemple, si en les vostres celebracions honoreu un sant, aquest fa davallar el seu amor i la seva potència en vosaltres. Prega per vosaltres, acull les vostres pregàries i les eleva a Déu.

Per tant, veieu que la Litúrgia no és un conjunt de rituals sense vida, com malauradament passa en molts llocs de la Terra, sinó un memorial vivent. És la participació activa de cada un de vosaltres i del poble de tot l’Univers al sacerdoci de Crist.

En les vostres celebracions, teniu el privilegi de reviure com a testimonis la mort i la resurrecció del meu Fill; no sou simples participants sinó testimonis. En aquell moment, doneu testimoni a tot l’Univers que el Senyor veritablement va morir i ressuscitar a la Terra a favor de tot l’Univers, i continua immolant-se a cada santa Missa. I quan celebreu dignament, tot el Cel celebra amb vosaltres. El Pare acull la celebració d’aquest memorial i fa davallar tota gràcia sobre el seu poble.

És hora que aquesta Església[6] celebri la seva Litúrgia. Us demano a tots vosaltres, especialment als sacerdots i a tots els qui entre vosaltres tenen una responsabilitat, de comprometre-us a fer la vostra Litúrgia cada cop més viva i actual, fent ús de les Sagrades Escriptures i de les revelacions que heu rebut. Que la celebració de cada solemnitat, festa o memòria sigui un memorial actual i vivent.

Jo estic amb vosaltres a totes les vostres celebracions. En el moment en què el sacerdot eleva l’hòstia i el calze, jo estic prostrada davant l’altar per tots vosaltres, igual com hi estic al Cel, davant l’altar de Déu, quan el meu Fill celebra la seva Litúrgia amb els Arcàngels, els Àngels i els Sants. Prosterneu-vos també vosaltres amb mi, no tan físicament sinó espiritualment: prostrats juntament amb mi davant de cada altar per la salvació de tots els homes.

Fills, la Terra es troba a la vora d’un abisme. Us ho he dit moltes vegades i continuo repetint-ho. L’única salvació per a la humanitat de la Terra és la Celebració de l’Eucaristia unida a la Litúrgia celestial. No hi ha altra esperança pels fills de Déu en aquesta Terra. Per tant, teniu la gran responsabilitat de participar dignament, activament i amb caritat cristiana en totes les vostres celebracions.

Vosaltres honoreu el Crucifix. No sigueu com aquells que al Calvari escopien el meu Fill i a mi. Molts cristians avui fan el mateix, quan participen indignament en el sacrifici del meu Fill. Vosaltres, però, no sigueu com aquesta gent: sou un poble nou, que es prostra juntament amb mi davant del Salvador per la glòria del Pare, en l’Esperit Sant.

El vostre testimoniatge, a través de la Litúrgia, és mariana i franciscana. Per això el vostre any litúrgic ha de ser viscut amb mi, consagrat a mi per aquest poble; és un camí cap a la creació nova. Els anys corren ràpidament cap a la creació nova i veureu que el temps s’accelera cada cop més.[7]

El vostre camí és franciscà. Sant Francesc va viure a la Terra una dimensió semblant a la de les humanitats fidels. És el sant que, més que cap altre, s’ha acostat a la dimensió espiritual que un dia viureu a la creació nova.[8] Per això intercedeix contínuament per vosaltres, us obre el camí juntament amb Santa Clara que, després de mi, és la vostra mare, recordeu-ho bé. Ella ha generat molts fills de Déu en el silenci, en l’abandó a Déu, en la pregària i en l’oferta silenciosa.

El Pare no desitja un poble clamorós, polèmic o revolucionari sinó un poble senzill, humil, silenciós. Silenciós no perquè sigui incapaç de donar testimoni, sinó perquè no discuteix i no ataca ningú, però viu profundament la seva Litúrgia.

Això és el que desitjo de vosaltres: que més enllà de tot el que passarà en el món, vosaltres sigueu els testimonis de la Litúrgia del Cel, a través de la vostra Litúrgia santament viscuda, per ser un poble sant, testimoni de la salvació. Jo us ajudaré a ser testimonis de la grandesa de Déu i de la meva dignitat de Mare, Reina i Corredemptora.

Us beneeixo i us acompanyo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] “Riscrivere la Storia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti”, Cap. 1 i 2, versió original en italià; Ef 1, 1-10.

[2] Cfr. He 10, 11-14

[3] Cor 11, 23-34

[4] Cfr. Rm 12, 5; 1Cor 11, 24; 1Cor 12, 12

[5] Us hem parlat repetidament de l’acció trinitària que actua a través del poble de Déu que es posa a disposició per oferir la vida a Déu, a través del Cor Immaculat de Maria, a favor de tots els fills de Déu. Del vòrtex trinitari n’hem parlat especialment en el llibre “Oltre la Grande Barriera”, al cap. 1. Tot el poble que s’ofereix a Déu Pare, per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, està implicat en el vòrtex trinitari. Aquest és la potència més gran que actua a l’Univers, després de Déu.

[6] Es refereix a l’Església de Jesucrist de l’Univers” a la qual pertanyem.

[7] Veure el missatge de Déu Pare del 7 d’agost de 2020 “Que aquesta solemnitat sigui l’inici del vostre any litúrgic”

[8] “Riscrivere la Storia- Vol I – Nel pensiero di Dio”, pàg. 116.