Reflexió – Participar a la Litúrgia Vivent

A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

14 d’agost de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, us desitjo bona Solemnitat de la nostra Mare assumpta al cel, Maria Santíssima, Mare i Reina de la creació nova. Amb aquesta Solemnitat hem entrat a l’inici de l’any litúrgic tal com ens va dir Déu Pare[1]. En els missatges que precedeixen tot això, hi ha molts punts clau que heu de llegir, veure, per acollir aquest inici potent. Tal com vam dir la darrera vegada[2], el Pare és la font i el punt culminant, i l’inici de la vida de Jesucrist a la Terra està en Maria, i Maria ha obert el camí cap a la nostra transformació, cap a la creació nova.En el missatge del 7 d’agost el Pare ens ha dit: “Cada any, en aquest dia, renovaré la meva aliança amb vosaltres i vosaltres amb mi. Em consagrareu la Terra i tots els seus sofriments, especialment els dels meus fills que m’invoquen. Jo faré davallar potentment el meu Esperit sobre vosaltres i sobre tota la meva Església present a la Terra (l’Església de Jesucrist de l’Univers, n.d.r).[3] La potència d’aquest memorial repercutirà sobre la Terra i sobre tot el meu poble present a l’Univers”.

És molt important que comprengueu què és aquest inici de l’any litúrgic. No significa que s’eliminin les solemnitats que l’Església de la Terra ha celebrat fins ara. Totes les solemnitats es celebraran, però es celebraran també les altres. La Litúrgia de la vida, la Litúrgia Vivent que desitja el Pare, és l’Esdeveniment, amb majúscula. Déu vivent enmig del poble, la Trinitat operant enmig del poble, la resposta del poble que viu, que ressuscita, i aquest Esdeveniment transforma els individus, transforma la col·lectivitat, transforma la Terra i l’Univers.

Ningú podrà escapar-se de participar en aquest Esdeveniment. Tota l’Església que pertany a Déu i que ha d’entrar, que entrarà en la creació nova, ha de passar a través d’aquest Esdeveniment. No cal reflexionar sobre això amb el nostre cap, però, cap a on ens porta aquest Esdeveniment? Què es desenvolupa en el nostre interior? Es desenvolupa allò que ja ha estat anunciat: que entrarem en el temps del coneixement immediat de Déu, la percepció immediata de la vida de Déu, de la mateixa manera com els Apòstols van participar en la mort i la resurrecció de Crist. Les nostres celebracions a la Terra, malauradament tenen un accent sobre el passat. El passat en el qual Déu va passar amb la seva gràcia és el memorial. Malauradament es transforma en un recitar, en una memòria històrica, gairebé morta, però ha d’arribar a ser l’Esdeveniment, arribar a ser actiu, actuant en aquest moment.

Participar activament en aquest Esdeveniment avui, en cada moment del nostre caminar, obre el futur. Cada moment de la nostra vida en el qual passem per alt aquest Esdeveniment, no el vivim, deixem de viure una pàgina del nostre camí. És per això que el compromís és important perquè ens porta al cara a cara amb Déu. Ens porta a la veritable preparació dins nostre, per l’Esdeveniment grandiós de la manifestació gloriosa del Senyor Jesús, i això obrirà la porta a tots els fills de Déu a entrar en la creació nova.

Fàcilment, les persones, quan reflexionen sobre aquestes coses, es projecten, tenen visions, fan interpretacions a la seva manera. Tal com heu sentit, com recordeu, la Mare de Déu contínuament subratlla la pobresa en esperit, la senzillesa, la sobrietat, sense exageracions. Per tant, permeteu-me dir-vos que tot aquest any, en particular des de l’any passat quan ens vam consagrar al Pare i vam consagrar la Terra al Pare, ha sigut una litúrgia nova. Ni tan sols n’hem sigut conscients. Si doneu una mirada enrere, a través de la nostra plena adhesió al voler del Pare, de la nostra consagració a la Santíssima Trinitat, va començar a fluir tot, la Mare de Déu ha sorgit a plena llum, la Corredemptora. S’han obert camins a través de les nostres festivitats. No vull pas repetir-ho tot però vull tornar a dir algunes coses que són recents, que s’escapen, però són importants a fi que cada un de nosaltres i tot el poble ho posi en pràctica.

El missatge de la Mare de Déu del 16 de juliol d’aquest any “Contemplar la vida del Pare[4], és un missatge fonamental. “Jesús ha vingut a revelar-vos el rostre del Pare i ara també vosaltres heu de revelar-lo”. És sorprenent perquè, malauradament, la major part dels creients cristians pensen que Déu Pare seu en el tron, que ningú el veu, ningú el pot conèixer, que està lluny. La crida de la Mare de Déu és que Déu Pare és aquí, en nosaltres, viu, i que vol revelar el seu rostre a la humanitat. Aquest rostre farà fora les tenebres. Als desesperats els donarà de poder veure el rostre del Pare, resplendirà el Pare pels confusos que tenen tants ídols al cap, els atraurà cap a la llum veritable. La Mare de Déu parla de la veritable contemplació, de la vida divina del dia a dia en vosaltres, en cada un de nosaltres, entre nosaltres. Així doncs, participem a la litúrgia de la vida, la vida és una litúrgia amb Déu que flueix 24 hores al dia amb la guia de l’Esperit Sant.

En el missatge de l’1 d’agost, vigília del perdó, la Mare de Déu subratlla: “El perdó no és un acte màgic o unilateral que prové de Déu[5]. I no es pot enganyar Déu fent un ritu i no participant en el fruit de la trobada amb Déu. Cada sagrament dóna la gràcia per participar en la vida de Déu vivent. Ens atrau cap a la nova creació, ens transforma en la imatge de Déu, i, pregunteu-vos si les pregàries de nosaltres cristians, els sagraments, els ritus fan aquest efecte. Si fessin aquest efecte amb la participació a la Litúrgia Vivent, l’epidèmia no hi seria. No podria haver-hi una corrupció d’aquesta magnitud.

Quan diem aquestes coses, hi ha la ràbia de l’altra part, que seria una afirmació atrevida però és la veritat que podem veure amb els nostres propis ulls. La Mare de Déu va subratllar en aquell missatge que el perdó és un camí continuat, un desprendre’s fins a arribar a l’estat de la transformació de tot l’home, però un camí de l’individu, sol, i de tota la col·lectivitat. Aleshores és evident que havia de ser l’Església de Jesucrist de tot l’Univers a la Terra que celebrés aquest esdeveniment litúrgic, per obrir el camí. I reflexioneu sobre tot el que us hem explicat.

La Mare de Déu va subratllar de manera especial que la pitjor pandèmia de la Terra és el pecat contra l’Esperit Sant, aquella mort interior, de la vida en les ànimes, de la vida de Déu en les ànimes, que les persones l’han rebutjat, oblidat. S’han tornat insensibles a tot impuls de l’Esperit Sant. La Mare de Déu, al final va subratllar també la vocació de l’Església de Jesucrist de l’Univers a la Terra de reparar, de desvetllar tots els que poden ser desvetllats. La missió dels cristians, el testimoni dels cristians no és només de determinades religions cristianes, de certes confessions cristianes, sinó que és obligació de tots, igual com és inherent en cada planta la llei de generar la vida, de deixar la llavor, de deixar el fruit. Així doncs, reflexioneu. Voleu participar en això? És obligat per qui vol anar cap a la nova creació. És el compromís especialment per qui ha estat preparat durant aquests anys, i tots els que estan preparats han d’estar units per entrar en aquest Esdeveniment de la Litúrgia Vivent que genera contínuament esdeveniments de gràcia, venç el mal i transforma la humanitat.

La Mare de Déu ens ha recordat de preparar-nos: “Prepareu-vos per a la solemnitat del Pare que per a vosaltres és importantíssima.[6] És una gran cruïlla entre el que heu fet fins ara i el que fareu d’ara endavant”. Un pas gran en el vostre camí, i avui jo vull dir-vos: participeu a l’esdeveniment grandiós de la Mare, la nostra Mare, assumpta al cel. Si els cristians comprenguessin aquest esdeveniment, participessin vivament a aquest esdeveniment, avui en el món hi hauria silenci i l’onada d’impacte de l’epidèmia que tothom tem, tornaria a Llucifer. El cel s’obriria per a la Terra.

Així, quan us parlem de l’any litúrgic que comença, us diem que inicia un esdeveniment còsmic per la transformació de cada un de nosaltres de la Terra, de tot l’Univers, i que entre nosaltres hi serà la nostra Mare Maria Immaculada, Corredemptora i Reina que caminarà davant del poble com a model. És la figura sublim per conduir-nos al Crist gloriós. Acolliu aquesta gràcia i nosaltres us seguirem amb les nostres pregàries.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Déu Pare del 7 d’agost de 2020 “Que aquesta solemnitat sigui l’inici del vostre any litúrgic” publicat en aquest web.

[2] Cfr. Reflexió de Tomislav Vlašić del 7 d’agost de 2020 amb títol: “Conèixer el Rostre del Pare”, publicat en aquest web.

[3] Moltes vegades i de diferents maneres, se’ns ha recordat que l’Església fundada per Jesucrist és única en tot l’Univers i que s’està manifestant en la seva pròpia dinàmica, per tal de preparar la vinguda gloriosa de Crist. L’Església de Jesucrist de l’Univers té en ella mateixa la potència per superar les divisions entre els cristians de la Terra i portar la humanitat de tots els planetes a formar part del Cos Místic de Crist.

[4] Publicat a https://capalanovacreacio.com/

[5] Cfr. Missatge de la Mare de Déu amb títol “Camineu cap al perdó”, publicat en aquest web.

[6] Cada any, el dia 7 d’agost, l’Església de Jesucrist de l’Univers present a la Terra, celebra la solemnitat de Déu Pare i li consagra tota la Terra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s