A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

22 d’agost de 2020

(Transcripció d’àudio)

 

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió és “Participar amb Maria a la Litúrgia Eterna”, i amb aquesta reflexió introduïm el poble que viu en comunió amb tota l’Església de l’Univers dins l’any litúrgic.

Aquí se’ns presenta la pregunta: què és la Litúrgia? No volia explicar què és sinó portar-vos a una actitud a través dels esdeveniments concrets. El primer esdeveniment és la creació dels Àngels, dels homes que han estat creats a imatge de Déu i a la seva semblança, previstos per una Litúrgia Eterna per governar amb Déu tot l’Univers, una Litúrgia que no consisteix en paraules o prèdiques sinó la Litúrgia vivent i operant actuant permanentment amb Déu. Vosaltres sabeu les conseqüències derivades del pecat original, i després del pecat original hi ha l’enfrontament amb Llucifer i els seus aliats. Tots els justos i tots els sants han sofert i han ofert els seus sacrificis, i Déu ha previst l’Església com el poble íntegre capaç d’afrontar aquest repte.

El segon esdeveniment que vull subratllar és de l’Evangeli d’avui. Jesús demanava als Apòstols: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” En nom dels Apòstols, Simó Pere va dir: “Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu”. I Jesús: “Benaurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè ni la carn ni la sang t’ho han revelat, sinó el meu Pare del cel”[1]. Amb totes les pràctiques religioses que feia Pere, només per la revelació del pensament del Pare va arribar a una llum, a un pas a fer, i havia de madurar seguint Jesús. Tot i els miracles, signes, havia de seguir-lo fins a morir a ell mateix, fins a viure per Crist, també després de la mort i la resurrecció de Crist. Això no val només per Pere, val per cada un de nosaltres i en aquests temps dramàtics estem cridats a respondre tal com va respondre Pere per afrontar el mal, tothom hi és cridat. Cap de nosaltres entrarà a la creació nova acompanyat de la mà de la seva mamà que diu: “Entra”. Cada un de nosaltres ho ha de saber. “Tothom sabrà que jo sóc, petits i grans”, diu el profeta.

El tercer esdeveniment que avui subratllem de manera especial és la Mare Santíssima, Corredemptora i, tal com el Pare l’ha anomenat, Maria assumpta al cel, Mare i Reina de la nova creació. És l’única creatura, cap Apòstol hi va entrar, cap home, és l’única que ha entrat en la nova creació, que participa plenament en l’acció de Déu com a creatura, sotmesa perfectament a Déu. Afortunadament és la nostra Mare i participa vivament amb el poble de Déu en aquest recorregut.

Per ajudar-vos i tenir una visió completa d’aquest temps i d’aquesta Litúrgia, saber a on ens porta aquesta Litúrgia, vull mencionar alguns esdeveniments que ja us hem explicat però que no se us haurien d’escapar. Pel Gran Jubileu es van donar alguns punts clars per la humanitat de la Terra.

• El primer: el progressiu elevar-se de l’espiritualitat;
• El segon: seran enderrocades totes les estructures que impedeixen aquest procés;
• El baricentre de la vida espiritual ja no és la Terra geocèntrica sinó l’Univers. El centre no són les institucions, ni els caps de les institucions de les confessions cristianes: és Déu vivent, és l’Anyell immolat que celebra davant el Pare en l’Esperit Sant i amb tota la seva Església.

És així que estem encaminats en aquesta direcció. No podem confiar a ningú que ens substitueixi per conèixer Déu. Hem d’entrar en el coneixement de Déu amb la nostra tria i amb el nostre camí. Aquesta és la necessitat d’aquest temps que intentaré explicar-vos. Us toca a vosaltres decidir.

El recorregut del darrer any, que ens ha portat a l’inici d’aquest any litúrgic és molt important. Vull subratllar els esdeveniments: el juliol, Déu Pare es va adreçar a nosaltres a través de Stefania, per consagrar-li a Ell la Terra. Tenia necessitat d’un poble que consagrés la Terra, que fes aquest servei de consagrar la Terra. Ho vam fer el 4 d’agost i teniu el missatge. El Pare va dir: “Finalment tinc un poble”[2]

D’allà neix aquesta preparació per aquesta Litúrgia de la qual parlem. I a la festa dels set Arcàngels, Sant Miquel ens va indicar de consagrar l’any 2020 a l’Esperit Sant[3]. El 24 de novembre, per la Solemnitat de Crist Rei, Jesús va decidir manifestar cada vegada més la Seva Església, que Ell considera l’Església, i va dir: “Aquesta Església em seguirà arreu on vagi”[4], segons l’Apocalipsi, ja ho recordeu. Però “aquesta Església no pot estar formada per cristians superficials, de costums, sinó que ha de ser el meu Cos vivent. El Cos Místic”, diu: “Sent, veu, escolta, es mou, intervé”.

El següent pas és el missatge de la Mare de Déu, de quan ens vam consagrar preparant-nos per la consagració a l’Esperit Sant, el 7 de desembre[5]. Ella va començar dient: “Fills meus, anem. Oferim-nos amb Jesús a tots els altars, on hi ha l’Eucaristia, però també en els santuaris pagans perquè hi ha justos que han dit sí a Déu però no han trobat la llum, no han trobat el seu lloc just sobre la Terra”, i hem d’arribar també a ells. Per això, veieu com totes les barreres s’estan enfonsant.

Amb la consagració a l’Esperit Sant, amb la consagració solemne a Maria Santíssima en la vigília de cap d’any[6], Mare de Déu, solemnitat, ens vam preparar per a la consagració a la Santíssima Trinitat, i l’acció trinitària va entrar potentment en aquest poble per portar a terme aquell designi del Pare. Però en aquell missatge, sorprenent per a molts, Déu Pare va decidir dividir l’Església[7]. Jesús, en la Solemnitat de Crist Rei, ja havia dit en el seu missatge que la seva Església no són aquells que participen superficialment als ritus, als actes religiosos, sinó aquells que pertanyen al seu Cos Místic vivent, o sigui, res de nou. Déu Pare simplement va insistir en el fet que l’Església està dividida. Les divisions de diferents tipus les hem vist i les veiem de sempre.

Però des d’aquell moment, l’acció trinitària va entrar potentment en el Poble nou, en el poble que pertany a l’Església de tot l’Univers. Però, què vol dir l’acció trinitària? Les Tres Persones divines que actuen en un poble que està disponible, l’eleven, però aquells que han dit no a Déu, tal com va dir Déu Pare en el missatge del 4 d’agost de l’any passat, Déu els deixa sols en la seva solitud. Però sense Déu no es pot viure. Llucifer pot negar-lo però està destinat a la mort eterna, està destinat a la solitud, al silenci etern, silenci mortal.

Així, aquella acció de la Santíssima Trinitat involucra tothom, tothom i tot, eleva els que estan disponibles per participar en la seva vida i deixa els qui no ho volen. Heus aquí la divisió clara, no perquè Déu refusi les persones sinó perquè les persones, les ànimes refusen Déu i Déu no pot forçar amb les ordres d’una religió. Ell va manifestar tot l’amor en el seu Fill i en l’Esperit Sant que va enviar a tots nosaltres en nom del Fill. Déu Pare, amb una gelosia positiva, vol atreure el més aviat possible tots els seus fills allà on és el Fill, juntament amb Ell per viure segons les lleis que hi ha en Déu.

Així hem arribat en aquest punt, de tocar, veure, experimentar aquest escenari que tenim a la Terra, on està concentrada la lluita còsmica entre l’esperit del mal i l’Esperit de Déu. Participant en la Litúrgia del Cel, tal com ha assenyalat la Mare de Déu[8], participem en la Litúrgia Eterna, ens elevem contínuament de manera progressiva, entrem en aquell vòrtex en el qual l’Esperit Sant ens porta cap al Fill, per mitjà del Fill, si l’acceptem i vivim amb Ell, ens eleva amb l’ajuda de la nostra Mare assumpta al cel, per arribar a la voluntat del Pare. Aleshores, si estem sotmesos al voler del Pare, el Pare ens envia plens de l’Esperit Sant en la missió. Aquesta Litúrgia és participar a l’elevació, disponibles per participar en la missió, en la salvació de la humanitat.

En aquesta revelació de l’Església de Jesucrist haureu notat en aquest any, que Déu ha revelat en la plenitud la seva Filla predilecta, Maria Santíssima, Corredemptora, Mare i Reina de la nova creació[9]. Hem parlat, hem escrit, us hem donat molt material per seguir. Heu rebut el seu missatge[10], i Ella es presenta entre nosaltres com a Mare amorosa, prostrada davant el tron de Déu per intercedir per nosaltres; present entre nosaltres en la celebració Eucarística especialment, perquè és el centre, la font i el punt culminant de la Litúrgia aquí a la Terra i que només nosaltres celebrem. I ens genera a través de la seva participació com a Mare, i al mateix temps, Ella és el membre per excel·lència per tota l’Església, el model, i ens ha cridat a participar igual com Ella participa en la Litúrgia del cel, prostrada davant l’altar. No desitja que nosaltres ens prosternem físicament sinó que vol dir sotmesos al voler del Pare per mitjà del Fill amb la potència de l’Esperit Sant, i amb el desig d’arribar a les promeses de Déu, perquè siguin realitzades en la nova creació. La participació en aquesta Litúrgia ens introdueix en el moviment del vòrtex trinitari i ens eleva en la voluntat, i nosaltres repetim novament a Déu Pare “sí”, i Ell ens omple de l’Esperit Sant i ens envia. Aleshores, tots nosaltres entrem en el vòrtex trinitari, tot el poble de Déu. Al final, quan tot serà portat, entrarem a la nova creació.

El 7 d’agost, Déu Pare va trobar aquest poble disponible i ens va implicar a celebrar aquesta Litúrgia[11]. Això ho dic perquè heu rebut els missatges, perquè heu rebut reflexions. Us ho dic perquè hi ha un poble que ha escollit això, que ha acollit aquest pensament de Déu com Pere, que ha entès, un poble madur i cada vegada més s’uneix a un poble en aquest camí de maduresa per participar en aquesta Litúrgia amb una actitud de pertinença a la vida eterna prop del Pare.

En aquesta Litúrgia ens acompanya, tal com va dir, de manera especial la nostra Mare, Corredemptora, tal com s’ha expressat, “omnipotent per gràcia” per ajudar-nos a elevar-nos, a superar tots els obstacles i donar una resposta íntegra a Déu. Maria Santíssima ens ajuda i ens garanteix la seva presència i la seva ajuda perquè puguem complir aquest camí.

Vull recordar-vos allò que us vam explicar, les intencions que la Mare de Déu i Déu tenien en les aparicions a Medjugorje: crear un poble dins la parròquia i després a tota la Terra, perquè pregués i s’elevés juntament amb els àngels, els germans fidels, en una pregària coral[12]. Ara això s’està verificant en tots aquells que participen. Com ho sabeu? Com podeu saber-ho? Impliqueu-vos, poseu-vos-hi ara a fer una setmana participant vivament en les pregàries, amb els àngels, amb els germans fidels, amb tots els sants, amb totes les ànimes del Purgatori, també pregant per les vostres necessitats, oferint-vos tots per tothom. Després veureu miracles i canvis dins vostre. Déu us donarà senyals.

Sant Pau ens ha donat la línia directa: “Oferiu-vos com a sacrifici vivent. No us adapteu a la mentalitat d’aquest món sinó transformeu contínuament la vostra ment i podreu comprendre la voluntat del Pare”[13]. Si falta aquesta oferta, sortir d’un mateix, deixar de girar al voltant d’un mateix, i viure per l’amor de Déu, anant cap a la nova creació, si no hi ha aquesta actitud, no podeu conèixer de cap llibre, de cap biblioteca, de cap teòleg, de cap cap de les religions, la voluntat de Déu. Esteu cridats a participar per comprendre la voluntat de Déu i posar-la en pràctica.

Concloc amb la profecia d’Ezequiel del dia d’avui[14]. Qui ha participat en la missa, ha sentit aquell episodi: el poble, petit poble a l’exili, que es mantenia fidel a Déu, va arribar a la maduresa i Déu el va omplir de la seva glòria. I la glòria de Déu i la presència de Déu van tornar al temple. La nostra resposta a la invitació del cel en aquest temps ens donarà la possibilitat de sentir la presència de Déu entre nosaltres, la seva glòria, que es manifestarà també a la Terra i a tot l’Univers, que allunyarà totes les tenebres i el poble de Déu entrarà a la llum. Però això no pot ser un acte màgic. Seria com reunir uns nois un vespre, 11 nois per fer un partit amb el Bayern de Munic. Què se’n podria esperar? Però Déu, bon Pare, vol portar-nos a la plenitud i a la seva creativitat plena. El Fill ens porta a aquell amor que vol salvar-ho tot i tothom. L’Esperit Sant dóna la potència que fa ressuscitar fins i tot una persona entre els morts. Aleshores, Déu Pare vol una Església així. Necessita un instrument a la Terra per vèncer l’epidèmia. La Mare de Déu ha dit que l’epidèmia més gran és el pecat contra l’Esperit Sant, el desinterès[15].

Així doncs, què dieu vosaltres a Jesús, avui? Podeu demanar: “Dóna’m algun senyal, alguna profecia”, i quedar sempre igual, agafar-se als profetes, a les profecies. Podeu dir: “Sí, però abans he d’anar a treballar al camp”, però el Senyor diu: “Som en els temps en els quals tot és a punt per anar cap a la nova creació, per anar cap a la plenitud”, i no es pot posar Déu en darrer lloc.

És a dir, estem en aquest punt. M’adreço a tots vosaltres que esteu informats, que heu sentit parlar: escolliu, doneu la resposta clara com Simó Pere, perquè aquesta Església amb Maria Santíssima pugui manifestar la presència de Déu enmig de la Terra i en tot l’Univers.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Evangeli del diumenge 21 del Temps ordinari, any A: Mt 16, 13-20

[2] Cfr. Missatge de Déu Pare del 4 d’agost de 2019, “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat en aquest web.

[3] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 29 de setembre de 2019, “Indicacions per aquest temps”, publicat en aquest web.

[4] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de novembre de 2019 “El segell del Rei”, publicat en aquest web.

[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2019, “Oferts amb Maria a tots els altars de la Terra”, publicat en aquest web.

[6] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2019, “Solemne consagració a Maria SS. per l’any 2020”, publicat en aquest web.

[7] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en aquest web.

[8] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 14 d’agost de 2020 “La Litúrgia vivent”, publicat en aquest web.

[9] Cfr. Missatge de Maria Santíssima Corredemptora, del 22 de febrer de 2020, “Sóc la Corredemptora de la humanitat”, publicat en aquest web.

[10] Veure nota 7.

[11] Cfr. Missatge de Déu Pare del 7 d’agost de 2020 “Que aquesta solemnitat sigui l’inici del vostre any litúrgic”, publicat en aquest web.

[12] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 25 de maig de 2013 “El pla de la Mare de Déu a Medjugorje”, del llibre “Oltre la Grande Barriera”, pàgs. 44-46, versió original en italià.

[13] Cfr. Rm 12, 1-2

[14] Cfr. 1a lectura de la 20a setmana: Ez 43, 1-7a

[15] Cfr. Missatge de Maria Santíssima de l’1 d’agost de 2020 “Camineu cap al perdó”, publicat en aquest web