A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

29 d’agost de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, hem iniciat el camí en la nostra Litúrgia. Avui desitjo que puguem aprofundir en la nostra participació des de l’interior, participar en la vida de Déu. El tema és “Participar en la vida del poble nou”. La vida del poble nou és la vida en Déu, amb Déu i per Déu.

Les lectures d’aquest diumenge, diumenge 22, cicle A[1], són molt adequades per seguir una participació dinàmica interior, dinàmica en la vida de la Santíssima Trinitat, amb les Tres Persones divines, amb totes tres. Hem de tornar a l’inici de l’any, quan ens vam consagrar solemnement a Maria Santíssima, seguidament vam renovar el Baptisme en nom de Jesús i l’Esperit Sant que va baixar damunt nostre, aleshores ens vam consagrar solemnement a la Santíssima Trinitat i el Pare ens va parlar[2]. Tot això que va passar a l’inici de l’any ha de ser recorregut cada vegada, quan celebrem la Litúrgia, perquè la nostra Litúrgia ens ha de portar a participar cada vegada més profundament a les Lleis eternes perquè en la vida de Déu hi ha les Lleis de la vida eterna.

Hi ha condicions en les quals una persona ha de caminar i ha d’estar unida a tots els instruments que Déu ha posat a disposició: els Arcàngels que estan davant el tron de Déu, la Mare Immaculada, Corredemptora, Mare i Reina de la humanitat nova. Un ha de ser conscient de la comunió que ha de tenir amb els sants. D’aquesta consciència en neix la missió de portar la responsabilitat pels germans que són al Purgatori, pels germans i germanes de la Terra i de tot l’Univers, i portar-ho tot en el vòrtex trinitari per tal que dia rere dia tot sigui immers cada vegada més en l’acció de les Tres Persones divines, tal com ens ha explicat l’Esperit Sant el 12 de gener d’aquest any[3], que les Tres persones divines, totes tres, s’han d’expressar en nosaltres i expressar-se en plenitud en la seva Església.

Així doncs, partim d’aquest punt en què la nostra participació en la Litúrgia -m’adreço a vosaltres que esteu consagrats a la Santíssima Trinitat, que creieu en això que us portem, que us expliquem- com deia, qui participa en aquesta Litúrgia no pot fer recitacions. Ha de trobar la manera de relacionar-se amb Déu vivent i ser vivent. Vivificats pel seu amor, tenim relacions noves vers nosaltres mateixos i vers els altres, sempre en Déu. La participació en la Litúrgia que es realitza davant el tron de Déu, en la vida de Déu, no permet cap hipocresia, falsedat, engany, superficialitat. Això ho repeteixo altra vegada per comprendre els temps en els quals ens trobem, perquè Déu vol atreure la humanitat que vol viure amb Ell i fer-la nova i, al mateix temps, fer-nos conscients que de la nostra veritable participació en la Litúrgia eterna, celestial, en depèn la velocitat dels esdeveniments que s’han d’acomplir.

Us llegeixo la conclusió que Déu Pare ens ha donat el 19 de gener en el missatge “Renovo amb vosaltres la meva aliança”[4]. “I vosaltres, poble meu, visqueu amb fe, coratge i amor i no us faltarà res”. No us faltarà res! “Us dono les gràcies per cada pas que fareu amb mi. Recordeu bé que, a partir d’ara, sereu propietat absoluta de la Santíssima Trinitat, de la qual dependreu en tot”, de Déu Omnipotent. “No us recolzareu més en la ciència humana, en les doctrines i en les tecnologies humanes, sinó que viureu al servei de la Santíssima Trinitat, que farà de vosaltres una humanitat nova. Us ho prometo i us beneeixo en nom del Pare del Fill de l’Esperit Sant”.

Si observem aquestes paraules amb atenció, i ens immergim en aquestes paraules, i a través d’aquestes paraules ens immergim en la vida de Déu, aleshores veiem que ho podem tenir tot en Déu, que res ens faltarà i que som propietat de la Santíssima Trinitat. No propietat en el sentit humà que posseeix i s’ho queda per ell mateix, sinó propietat en el sentit que Déu Tri i U vol desenvolupar la nostra vida, portar-nos a esdevenir la humanitat nova, aquella humanitat que Jesús ha portat amb ell prop del Pare, on ha arribat la nostra Mare Immaculada Maria Santíssima.

Tal com he dit, la Litúrgia d’avui ens introdueix en una dinàmica interior. Podem observar un profeta, Jeremies, que ha estat consagrat per Déu des del moment de la concepció. Es pressuposa que Jeremies va dir a Déu Pare un sí clar, un sí total, i la paraula donada a l’inici de la crida del profeta Jeremies va il·luminar aquest espai existencial de la seva vida en el moment de la concepció. I Déu, en el silenci, el va preparar per al moment de la seva missió, la seva missió que, tal com estava anunciat, tenia l’objectiu d’erradicar, demolir, construir i plantar, i aquest home sant va entrar en depressió. “M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir. […] però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi”. Qui ha pronunciat el seu sí, esdevé el signe de contradicció i ha de ser aquest signe lluminós de la presència de la Santíssima Trinitat. I en l’home, com també en Jeremies, neix la necessitat de fugir d’això, de sentir l’oposició contínua. Els sacerdots, els caps del poble, tots es burlaven d’ell i l’amenaçaven amb la mort. «A la fi pensava: “No pensaré més en ell”, en Déu, “no diré res més en nom d’Ell!” Però qui ha dit sí, qui renova el seu sí sincer contínuament, arriba a l’experiència de Jeremies: “Però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos; m’esforçava per contenir-lo, però no podia». Què és això? És una potència trinitària que en l’home sincer que es posa davant Déu i diu un sí net, la potència, l’omnipotència trinitària el porta més enllà dels nostres límits, dels nostres fracassos, dels nostres errors, ens eleva, ens porta. Aquest és el sentit de les ales que el Senyor ens dóna per sobrevolar els problemes d’aquesta humanitat. És amb aquesta dinàmica dins nostre que cadascú s’ha de mesurar.

Tenim una altra figura, és Pere, que amb la revelació del Pare etern ha professat que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, el Messies. I quan Jesús volia obrir el camí als deixebles explicant el camí de les proves, la Passió i la mort que l’esperava i la resurrecció, Pere s’hi va oposar, com Jeremies. I les paraules de Jesús: “Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes”. Aquest passatge és molt, molt important per comprendre. Quan l’home comença a dubtar, quan comença a fer servir mitjans humans, interessos, quan comença a fer el joc dins seu, entra Satanàs, preval Satanàs en la debilitat i fa el seu joc. Si l’home es desvetlla i es deixa desvetllar per la potència de Déu, venç, supera i va endavant.

L’Evangeli de Joan presenta Simó Pere quan setanta-dos deixebles havien abandonat Jesús i Jesús preguntava: “Vosaltres també us en voleu anar?”, Pere: “Però on aniríem? Tu tens la vida eterna, la paraula de la vida eterna”[5]. Pere era decidit. Quan Jesús el renya, ell va endavant, i sabeu que Jesús vol renyar tots els que són dèbils però que volen fer el camí dins d’Ell.

En aquest episodi Jesús ens recorda: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i em segueixi”. Això pot semblar com amb tots els mestres, rabins, filòsofs, que prenien deixebles i els deixebles els seguien posant els peus a les mateixes empremtes del mestre, al peu de la lletra, seguien així, imitaven. Però aquí no es tracta d’això. Es tracta d’una participació en la fe de la realitat del cel. “Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres”. Això no és una amenaça sinó el camí que obre la nostra participació en la Litúrgia eterna, a les Lleis de la vida eterna.

Si les paraules de Jesús ens semblen una mica com els altres rabins, que demanarien la imitació exterior -malauradament molts l’imiten externament- Sant Pau, que va viure no amb Crist en la carn, sinó amb Crist ressuscitat, ens introdueix en la dinàmica. “Oferiu tot el que sou com un sacrifici vivent, sant i agradable a Déu; aquest ha de ser el vostre culte espiritual”. I això és el pressupòsit perquè rebem la gràcia de ser transformats, la capacitat de canviar la nostra ment, pensar com pensa Déu, parlar com parla Déu, percebre com Déu percep. Si no hi ha l’oferta a Déu a través del Cor Immaculat de Maria, Corredemptora, que en aquesta dinàmica ens ajuda a ser fidels a Déu, no podem transformar-nos. I aleshores aquesta Església no pot transformar la humanitat, és a dir, Déu no pot transformar aquesta humanitat, no pot incidir amb tota la seva potència.

En la litúrgia de l’Església no es tracta d’un individu sol sinó de tot el poble, i aquesta és l’obligació de totes les persones que volen participar en la vida de la nova humanitat. No hi ha escapatòria. No hi ha lleis religioses que obliguen sinó que hi ha les Lleis de la vida. Qui es deixa desvetllar en aquest temps i qui deixa que la potència trinitària l’embolcalli, podrà mantenir-se dempeus en aquests temps que cada vegada seran més tenebrosos, i serà capaç, com Jeremies, d’afrontar tots els insults, totes les provocacions. Tindrà dins aquell foc de l’Esperit Sant que no permet ser fràgil, no permet abandonar, sinó que impulsa, eleva.

En aquesta participació dinàmica, l’Església de tot l’Univers involucra a poc a poc tots els altres que es deixen desvetllar per la potència de l’Esperit Sant. Aleshores la nostra participació a la Litúrgia celestial, a la Litúrgia eterna, respecta les lleis del nostre esperit, on habita la Santíssima Trinitat que dins el nostre esperit, al centre de la nostra ànima vol involucrar tot el nostre ésser a ser transformat. Aquesta és la novetat d’aquesta Litúrgia. Jo us dic que tot això està explicat en la teologia. Aquest poble ha decidit consagrar-se a la Santíssima Trinitat i viure això, recórrer el camí i entrar en la nova humanitat que Déu ens ha permès.

Així, germans i germanes, sereu provats individualment, sereu provats com a col·lectivitat. Si participeu a la vida, a les Lleis de Déu Tri i U, sabreu en cada moment què escollir, sereu coratjosos, generosos, en aquesta resposta, sereu capaços d’involucrar moltes ànimes al vostre voltant i el poble de Déu augmentarà, i els temps seran abreujats. No tingueu por de l’oposició. Quan l’oposició alça la veu, crida, vol dir que no té arguments, que està caient.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: Jr 20, 7-9; 2a lectura: Rm 12, 1-2; Evangeli: Mt 16, 21-27

[2] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020, “Renovo amb vosaltres la meva aliança”, publicat en aquest web

[3] Cfr. Missatge de l’Esperit Sant del 12 de gener de 2020, “La vostra missió és obra de la Santíssima Trinitat“, publicat en aquest web

[4] Veure nota 2

[5] Cfr. Jn 6, 67-68