Reflexió – Participar a L’Eucaristia

A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

12 de setembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, en el nostre camí litúrgic amb tota l’Església de tot l’Univers, participant en la Litúrgia del cel, en aquest temps estem cridats a una qualitat, la que havia de ser des de l’inici de l’Església; i en aquests temps que preparen la vinguda gloriosa de Crist, tot ha de ser acomplert en l’Església.

Els esdeveniments que viviu, que tots vivim, ens porten a fer-nos preguntes sobre com podem resoldre els problemes. N’hi ha prou en mirar, observar les notícies -la preocupació per l’escola, la confusió en la política, en la societat- , la mirada cap al futur no és clara, ningú està segur, ni els poderosos ni els petits. I estem cridats a participar a la Litúrgia amb aquests esdeveniments.

Són dos els aspectes de la nostra Litúrgia, de la participació en la Litúrgia, que volem desenvolupar concretament durant aquest període i anant endavant: són la nostra participació a l’Eucaristia i la nostra participació en la comunió universal. Els dos aspectes els podem veure celebrant l’Eucaristia perquè tot l’Univers està concentrat en la Terra, està concentrat en la nostra celebració eucarística.

No us portem novetats, res estrany. Tal com hem dit moltes vegades, portem allò que l’Església havia de viure i ha de viure en tots els temps. Ara és imperatiu: qui vol entrar en la nova creació ha de participar en aquesta Litúrgia, rebre les gràcies que passen a través d’aquesta Litúrgia.

El tema del 24è diumenge cicle A és el perdó[1], el perdó setanta vegades set. Qui pot perdonar setanta vegades set? Ningú. Només Jesucrist ens dóna la gràcia de perdonar. Però nosaltres hem de participar en aquesta gràcia i comprendre que no és, en primer lloc, una cosa que donem nosaltres a l’altre sinó alguna cosa que neix dins nostre, en la nostra profunditat, el fruit de l’Esperit Sant.

Hem d’entendre tot allò que hem llegit en la primera lectura del llibre de Jesús fill de Sira: “És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se”, guardar rancúnia, irritar-se… És així si nosaltres no perdonem des del nostre interior, no llencem, no ens alliberem del verí que hi ha dins nostre. El perdó, la capacitat del perdó és una potència, una acció potent de Déu Tri i U per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant per fer-nos ressuscitats, guarits, capaços de portar bons fruits. Aquesta és la missió de l’Església i en aquests temps, en els quals veiem esdeveniments tan forts, imponents, estem cridats a participar i portar aquests esdeveniments, i portar la salvació a través de la nostra participació eucarística.

En el missatge de Sant Joan Apòstol de l’11 de juny d’aquest any[2], l’Apòstol diu: “A cada santa Missa, oferiu i anticipeu els esdeveniments, perquè en el Sacrifici de Jesús es consuma tot allò que ha estat, que és i que serà. Es consuma el mal i es treu la força al dimoni. Per això Llucifer odia l’Eucaristia i sempre ha buscat totes les maneres possibles de profanar-la”. En teoria el cristianisme coneix l’origen del nostre mal: el pecat original, però malauradament la major part dels cristians estan adormits. Batejant a una criatura petita creuen que tot queda eliminat. Se’ns ha donat la gràcia que mitjançant la participació viva en Crist que davalla fins a les nostres profunditats, Ell toca tot allò que està malalt i ho guareix, fa ressuscitar tot allò que està enterrat, que no és viu. És Jesucrist qui ens allibera de la mort i consuma dins nostre els esdeveniments de la història.

A la Terra tenim una gran experiència d’èxits de les civilitzacions. Totes, quan han arribat al pic més alt, s’han enfonsat. Què ens ensenya aquesta epidèmia? Fa uns dies, un metge deia: “Què podem dir nosaltres, els metges? Hem de dir que no sabem i que hem d’estar atents a fer el millor que puguem. Això no ho coneixem”. Independentment de buscar l’origen d’aquesta epidèmia, nosaltres en sabem la medicina: la participació en l’obra d’Aquell que ha vençut la mort, la causa de la corrupció, que ha vençut Llucifer, que ha condemnat els dimonis i ha separat tots els que li pertanyen del poble de Déu. I alliberant tots aquells que participen vivament, obre el futur a la humanitat. Si tota l’Església, totes les confessions cristianes de la Terra, participessin en l’Eucaristia així com Jesucrist ha participat en l’obra del Pare en la carn, la Terra canviaria ràpidament.

L’Apòstol Joan diu: “Satanàs coneix la potència d’aquest Sagrament i la força de la participació del poble al Sacrifici eucarístic. La vostra participació és l’única possibilitat que teniu de vèncer el mal. Sense l’ajuda de Jesús, que entra en vosaltres físicament, a través de l’Eucaristia, no tindríeu la possibilitat de travessar aquest horrible desert, àrid i ple de serps i d’escorpins, que és la vida a la Terra. Quina ajuda tindríeu sense l’Eucaristia?” I afegeix: “Sense la veritable participació del sacerdot i del poble al Sacrifici de Crist, l’Eucaristia no pot desplegar plenament els seus efectes”, com cap sagrament. Aleshores, la pregunta que s’hauria de fer cada un de nosaltres és: participant en l’Eucaristia dominical -parlem d’aquells cristians que freqüenten l’Eucaristia-, quan tornen a casa, estan canviats? Veuen els parroquians tornar a casa canviats? Se senten capaços de perdonar setanta vegades set, vèncer el mal fent el bé, fidels al Crist fins a morir per estar sempre en l’Esperit que els uneix al Crist i per mitjà seu al Pare, l’Esperit omnipotent que ens vivifica?

Aquesta pregunta us la faig a tots vosaltres que escolteu. Desitgeu comprendre, entendre, però no n’hi ha prou amb escoltar, cal moure’s. Cada un de vosaltres, amb petits passos, pot posar-se en moviment per ser transformats, si no, vosaltres no canvieu i no podeu canviar res perquè no participeu en l’omnipotència de Crist. La pregunta és també: heu entès aquest recorregut sobre el qual us hem predicat, que l’Església que davalla del cel va fins als inferns per recuperar tots aquells que han de ser guarits, ressuscitats en Crist? L’Església que no participa en aquesta acció queda privada de la gràcia.

Us vam dir, vam donar testimoni d’allò que Sant Miquel va anunciar ara fa deu anys, el Nucli Central[3]. Després va explicar els instruments extraordinaris. Aquests instruments extraordinaris estan cridats a una acció que va des del tron de Déu fins als inferns, a recuperar, elevar, portar a Déu tots aquells que estan disponibles, vius i difunts. En sou conscients també vosaltres, que tots esteu cridats a participar en aquesta obra de l’Església de tot l’Univers, amb Sant Miquel Arcàngel al capdavant, i també per mitjà de la nostra Mare Santíssima Maria?

Aquesta és la novetat en aquesta Litúrgia: participar en l’obra de Crist que allibera els presoners i que porta al Pare, amb el desig de recapitular-ho tot en Ell i sotmetre-ho a les Lleis de l’Esperit pur que són en Déu Pare. Aquesta és l’única perspectiva per la guarició de la Terra i la victòria sobre Satanàs. Us demano de participar immergint-vos en l’obra de Crist.

Aquest matí, en la Litúrgia del dissabte, a l’Evangeli de Lluc[4], hem sentit Jesús que deia que hi havia dos homes, un, savi, que construeix la casa excavant a fons fins a trobar la roca, i aquesta casa perdura. En la Bíblia, la roca és el Crist, és el Fill de Déu per mitjà del qual tot ha estat creat i per mitjà d’Ell tot serà guarit, ressuscitat. I després, hi ha l’altre home que construeix la casa sobre terra, sense fonament; una tempesta s’ho emporta tot. En el cas de l’home savi, és Jesucrist que ha excavat dins nostre, ha passat Ell però nosaltres hem de passar amb Ell per excavar dins nostre i llençar fora tot allò que no està redimit. Alliberant-nos des de dins, o, millor, Crist a través nostre allibera la humanitat que desitja entrar en la nova creació.

D’ara endavant, parlarem i desenvoluparem diferents temes però us prego: immergiu-vos, trobeu la manera també quan no podeu anar a participar a l’Eucaristia, participeu com Eucaristia vivent, units a tota l’Església de l’Univers que s’uneix en la celebració celebrada a la Terra, i després podrem desenvolupar altres temes, i vosaltres mateixos descobrireu altres gràcies, i la vostra vida de mica en mica serà transformada.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: Sir 27, 30-28, 7; Sal 102 (103); 2a lectura: Rm 14, 7-9; Evangeli: Mt 18, 21-35

[2] Cfr. Missatge amb títol “Lúltim sopar del senyor”, publicat en aquest web

[3] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre de 2010, “El Nucli Central, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. III – anno 2012”, pàg. 8, i en el llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33, en italià; i en català en aquest web

[4] Cfr. Lc 6, 43-49

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s