A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

19 de setembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, el nostre tema d’avui és “Participar a la novetat de Déu”.

Partim de les lectures[1] que podem definir substancialment en això: Déu és proper a nosaltres, al costat de qui el busca, i Déu és immens, està lluny de nosaltres, i pot arribar-hi aquell que el cerca més enllà de les pròpies capacitats, imaginacions, interpretacions, perquè Ell és més gran. I, podem afegir que Déu ens acompanya com un pare acompanya el fill des del moment que nosaltres volem caminar, participar i arribar a aconseguir la nostra maduresa en Déu, la plenitud que ha estat prevista per nosaltres.

En aquest temps la humanitat es troba cada vegada més pressionada per la pandèmia, i en tot això nosaltres podem veure-hi el designi de Déu. Allò que experimentem i testimoniem és que Déu està elevant la humanitat cap a dimensions noves i, tal com veiem a la Terra, hi ha un debat: les persones no volen la novetat, volen allò que volen i volen allò a què estan acostumats, que és agradable. En aquest punt, sorgeixen les reaccions dels homes: els que confien en Déu, els que són indiferents a Déu i els que s’enfaden amb Déu i se separen definitivament de Déu. I aquesta és la dramàtica situació que hem de comprendre en aquest moment.

Déu sacseja la humanitat però la sacseja amb amor, no la força. Però una part de la humanitat pot ajudar a aquella part de la humanitat que estima Déu però que és feble, fràgil. Aleshores, què fa Déu? Tanca totes les portes que porten a la perdició, a la ruïna i obre les portes que porten a les altres dimensions que ha previst per aquesta humanitat. I aquest és el drama que avui viu la humanitat, i ha de decidir: o separar-se de Déu per tota l’eternitat o seguir les gràcies que Déu dóna, o continuar indiferent. Però els temps són tan ajustats que les persones no podran romandre indiferents durant molt de temps perquè aquells que segueixen Déu, s’eleven contínuament i marxen. Els altres, que segueixen Satanàs, cauen avall, i ja no hi ha ajuda pels que no volen ni Déu ni Satanàs. Els temps són breus, la humanitat està acorralada.

És per això que volia parlar-vos a tots del tema participar a la novetat en Déu i, en aquest participar a la novetat de Déu, voldria recordar certes coses perquè vosaltres que creieu, que voleu anar endavant, pugueu tenir punts de referència clars.

La primera cosa que vull subratllar és que a la Terra hi ha també l’Església de tot l’Univers, instrument que Déu fa servir per elevar la humanitat, elevar cap a la nova creació. Fa deu anys, Sant Miquel va començar a revelar aquest pla de l’Església parlant del Nucli Central[2], i el que Sant Miquel va sintetitzar en sis punts, ho volem reprendre en aquest temps concret, des del context en el qual ens trobem, des del recorregut que hem fet, per inserir-nos en la novetat que hi ha en Déu, allà on Déu vol portar-nos.

Us hem parlat de l’Església, la resta de l’Església a la Terra, lligada a l’Església de tot l’Univers. Perquè ho subratllo avui? Perquè és l’únic instrument, és l’únic instrument que té la missió d’unificar tota la humanitat en nom de Déu, de portar cap a la recapitulació en Crist de tot l’Univers. Us hem subratllat diverses vegades que aquesta és l’única Església, indivisible, és un instrument de Déu que porta els homes cap a aquell projecte de Déu que ha estat des del principi segons el pensament del Pare. Per això és necessària una decisió: triar i seguir l’Església de tot l’Univers perquè tot l’Univers que ara està ajudant la Terra, pugui ajudar-nos.

Aquesta no és una estructura nova que es contraposi a qualsevol altra estructura. Tal com ens va explicar també la Mare de Déu en el missatge del passat 14 d’agost[3], es tracta de la novetat progressiva, de l’elevació en la qualitat de la vida. Déu no mana com manen els oficials. Déu invita, dóna la possibilitat, dóna les gràcies, però qui vol seguir els passos de Déu ha de comprendre que aquest és el camí, perquè la humanitat sencera que pertanyerà a Déu serà nova, serà la nova creació. I aquí, tots aquells que volen pertànyer a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, han de ser conscients d’aquesta veritat i comprendre, entrar, participar-hi per ser ajudats de tota l’Església de tot l’Univers.

Quan parlem de l’Església de tot l’Univers hem de tornar a allò que va subratllar Sant Miquel fa deu anys. Aquesta Església que baixa del Cel no és una massa de gent. Són originals que viuen en una estreta comunió segons les Lleis de l’Esperit pur. I Sant Miquel va començar a presentar aquest instrument del qual tornarem a parlar en les següents reflexions que vindran, perquè l’Església que davalla del Cel, del Cor de Jesús, és una comunió perfecta que portarà la humanitat a les dimensions de les Lleis de l’Esperit pur quan la humanitat, amb la vinguda gloriosa de Crist, entrarà perfectament en aquestes Lleis i, juntament amb Crist, governarà l’Univers.

Ens trobem en una situació en la qual preval cada vegada més la justícia davant de la misericòrdia. Entenem la justícia com ordre perfecte en Déu, que porta sempre a la perfecció de ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur. Atès que una bona part de la humanitat de la Terra, i també una part del Baix Univers, ha escollit Llucifer, el Pare va dir: “Que vagin sols, són lliures”[4]. Però Déu, bon Pare, vol recuperar tots els seus fills i totes les gràcies que han estat donades al llarg dels mil·lennis, ara són donades als seus fills, i accelera aquesta elevació dels seus fills per entrar a la nova creació. No permeteu que s’aturin les gràcies perquè ningú pot impedir aquest projecte.

I tal com deia, tots els que pertanyen a Satanàs queden buits de valors espirituals, de les gràcies, i en el seu buit exploten de ràbia contra Déu i contra els fills de Déu. Però, el mateix que va passar amb el poble Jueu en el pas pel Mar Roig, passarà i passa en aquest moment: l’enemic no pot arribar als fills de Déu; pot amenaçar-los, pot enrabiar-se, però els fills de Déu, si participen en aquest projecte de Déu, en l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, aniran tranquil·lament cantant un cant nou.

Tornem a les persones indecises i fredes envers Déu -la fredor és un tipus d’odi- quan elimineu una persona perquè no la suporteu, és odi. L’home no pot quedar indiferent en aquest cas. En aquests temps es veurà obligat a triar: o Déu, Jesucrist, la Santíssima Trinitat, o Llucifer; Llucifer vol dir també el propi egoisme, que és una fredor envers Déu. Ara estem en aquest moment i això ens empeny a comprendre que hem de prendre una decisió, entrar en el programa de Déu de la mateixa manera que el poble Jueu havia de passar el Mar Roig, i dirigir-se cap a la Terra promesa, seguir els passos indicats per Déu.

Com podem relacionar-nos amb els instruments de Déu? En el missatge de Sant Miquel de fa deu anys sobre el Nucli Central, s’elabora una visió de l’Església de tot l’Univers. Ara no em vull aturar sobre això però vull indicar sobretot la nostra responsabilitat a participar de manera nova en l’Església de Jesucrist, alliberant-nos de la mentalitat que no ens permet la participació a l’Església de Jesucrist que és l’instrument obligat.

Com podem relacionar-nos amb els àngels? Abans de res, veu sentir que el 2 d’abril d’aquest any, Sant Miquel va dir: “Avui comença l’última batalla”[5]. Quina batalla? Els Arcàngels tenen la missió de separar els esperits del mal dels esperits bons, els homes del mal dels homes que volen el bé. Quina és la novetat? La novetat és aquesta: que els àngels tenen la missió de separar en cada un de nosaltres, ajudar a tots els que desitgen ser elevats, obstaculitzar tots els que ho impedeixen i allunyar Satanàs de nosaltres. Així és que no podem continuar indiferents. Hi ha la batalla dins nostre, hi ha la batalla al nostre voltant. Els àngels passen ràpidament seguint les gràcies que han rebut del Senyor i cada vegada se separen més el blat del jull.

En aquest projecte hi participen també tots els sants. Però si les persones no volen prendre la decisió d’escollir pertànyer a l’Esperit de Déu, què poden fer els àngels? Tampoc els àngels fan violència. A qui és dèbil, l’ajuden, i així ho fan també els sants. A qui és fràgil, a qui està en dificultats, a qui és abandonat de tothom, el socorren, però qui no vol moure’s endavant el deixen.

Aleshores la nostra relació envers els àngels, envers els sants, canvia. No podem prendre aquesta relació de forma genèrica com la fan servir normalment els creients. Ni les nostres pregàries poden continuar sent genèriques. No podem acontentar-nos amb les nostres recitacions buides, i tampoc amb els nostres sermons buits perquè com més avança el poble, més és il·luminat, discerneix millor el bé del mal i escull el bé. Aleshores tot s’accelera. El Purgatori també s’accelera, ja n’hem parlat, perquè aquells germans i germanes ara veuen la realitat tal com és, tenen dificultat i són ajudats per tot el Cos Místic de Crist. De la mateixa manera també els homes de la Terra seran ajudats i també tots aquells que són dèbils en tot l’Univers. Però per protegir aquests fills de Déu cal separar ràpidament el blat del jull perquè la lluita ha d’acabar, la batalla s’ha d’acabar i portar el poble a la nova creació.

És molt important per tots vosaltres que creieu, que us inseriu pràcticament, tal com vam dir, individualment, en petits nuclis, ara no tingueu vergonya, dificultat per trucar a Luci dell’Esodo[6] on hi ha diverses persones a disposició que us indicaran com podeu ser ajudats, com podeu ser orientats perquè l’Església de Jesucrist de l’Univers que hi ha a la Terra s’ha de conèixer cada vegada més a si mateixa i ha d’entrar cada vegada més en una relació estreta, ha de ser ajudada, tal com ha estat explicat i com va dir Jesús l’any passat, que en aquests temps la seva glòria es manifestarà cada vegada més en la seva Església[7].

Sapigueu, tots els que esteu sols, que si decidiu pertànyer a l’Església de Jesucrist de l’Univers, no estareu mai sols. Tota l’Església de Jesucrist de l’Univers estarà al voltant vostre i Déu us enviarà aquelles ànimes, aquells àngels que us sostindran i us ajudaran. L’Església de tot l’Univers que actua en la dimensió de l’esperit us farà costat i no us sentireu abandonats. Per això, preparem-nos per recórrer aquells punts de Sant Miquel que ens han estat donats per aquest temps, per prendre consciència en aquest temps d’una pertinença activa a la novetat i la gràcia que s’està donant en aquests temps.

I nosaltres continuem pregant per vosaltres i us beneïm, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 25è diumenge del Temps ordinari, any A: 1a lectura: Is 55, 6-9; Sal 144 (145); 2a lectura: Fil 1, 20c-24.27a; Evangeli: Mt 20, 1-16

[2] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre de 2010, “El Nucli Central”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. III, anno 2012”, pàg. 9 i en el llibre“2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33, en italià; i en català en aquest web.

[3] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 14 d’agost de 2020, “La Litúrgia vivent”, publicat en aquest web.

[4] Cfr. Missatge de Déu Pare del 4 d’agost de 2019, “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat en català en aquest web, i en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – Messaggi e riflessioni 2018-2019, vol. VI”, pàg. 77

[5] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 2 d’abril de 2020, “Crida a la humanitat de la Terra”, publicat en aquest web

[6] Trobareu el contacte al nostre web www.capalanovacreacio.com

[7] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de novembre de 2019, “El segell del Rei”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – Messaggi e riflessioni 2018-2019, vol. VI”, pàg. 93, i en aquest web