A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić
26 de setembre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, tal com vam anunciar, seguirem els passos indicats per Sant Miquel Arcàngel en ocasió de la revelació del Nucli Central a la Terra[1], els sis punts fonamentals del nostre camí. Avui parlem dels àngels perquè estem a tres dies de la festa dels set grans Arcàngels i després ve la festa dels àngels de la guarda.
Per introduir aquest camí, vull tornar a mencionar que hem de tenir davant els nostres ulls un quadre, punts de llum per discernir aquests temps tan turbulents, que seran més turbulents que els que vivim ara. I aquests són punts perquè el temps de la recapitulació en Crist de tot l’Univers s’ha accelerat i tot allò que s’hi oposa entra en crisi. S’ha accelerat la divisió dels esperits i dins del nostre esperit, la nostra capacitat d’estar units als esperits purs i als esperits humans que s’adhereixen a estar en l’Esperit de Déu.
L’espai existencial del nostre esperit en aquests temps s’amplia i pren tot l’espai dins nostre per involucrar l’esperit, l’ànima i el cos per transformar-nos. Això comporta una acció potent de l’Esperit de Déu a través dels seus instruments per empènyer la humanitat a triar: a la dreta o a l’esquerra. I nosaltres podem veure que cada vegada hi ha menys espai per ser indiferents. Aquesta potència que avui actua, en l’any que hem consagrat la Terra a l’Esperit Sant, disminueix aquest espai perquè l’Esperit Sant porta a un punt: o la tria dels impulsos de l’Esperit Sant o la tria de la rebel·lió, que vol dir unir-se a l’esperit del mal. Aquest és el marc general en el qual ens movem per comprendre aquests passos, perquè els passos que ens va indicar Sant Miquel ara seran actualitzats.
Avui parlem dels àngels, dels Arcàngels[2]. Els àngels, els Arcàngels, són éssers purs, contemplen Déu, penetren l’Esperit Sant per una plena adhesió a l’Esperit Sant, obediència, i estan al servei de la humanitat, de tot el creat. Així doncs, tenen la capacitat de penetrar-nos també a nosaltres, tocar el nostre esperit, el nostre comportament amb la llum poderosa que il·lumina i la força que empeny, l’amor que es comunica, si estem disposats a acollir. És molt important saber en aquest temps que la potència que avui tenen els àngels no es pot comparar amb la que tenien el 2012, ha estat molt potenciada. Ha estat potenciat el vòrtex trinitari i no deixa sortida a Satanàs, a l’egoisme, posa en dificultat tot allò que s’oposa a Déu perquè els àngels han rebut la missió d’ajudar tots aquells que desitgen ser recapitulats en Crist i tota la creació. I aquí, en els esperits purs, no hi ha dubtes, no hi ha tensions, no hi ha discussions, van disparats com fletxes i obeeixen a Déu.
Com ja sabeu, us vam explicar i aquesta és la nostra fe, que Déu va crear els àngels i els homes juntament com éssers sublims, lliures, a imatge i semblança de Déu per col·laborar junts. Després del pecat original, la humanitat va perdre la relació amb Déu i va perdre la relació amb els esperits purs. Es va recolzar en l’esperit del mal perquè la matèria no se sosté sense l’esperit.
Recordo totes les revelacions que Déu ens va donar sobre el camí dels primers temps de la humanitat[3] en què va haver de tornar a aixecar-se, que l’home de la Terra no podia suportar la proximitat d’un àngel perquè la llum poderosa li recordava aquella imatge de Déu, aquella originalitat que li era pròpia, ferit, espantat, es tancava en ell mateix, perquè la culpa, el sentit de culpa el devorava. Ara no podem atribuir a Déu que s’endarrerís en la redempció, més aviat hem de donar-li gràcies per la paciència com a Pare a conduir-nos a poc a poc al nivell originari, desenvolupant en nosaltres la capacitat d’acollir la presència dels àngels.
En els planetes de l’Alt Univers, a Alfa Centauri, la humanitat no fa res sense la guia dels àngels perquè els esperits purs són capaços de penetrar ràpidament les profunditats mentre que l’home, format d’esperit, ànima i cos, no té aquestes capacitats que tenen els àngels. Tot això ha estat fet així perquè en l’Univers no hi pogués existir l’egoisme, un o una categoria sobre les altres, sinó que tots estiguessin els uns al servei dels altres, i aquest és el punt molt, molt important per l’Església de Jesucrist de tot l’Univers i per nosaltres de la Terra, el fet de conèixer els set grans Arcàngels que estan davant el tron de Déu, que exerceixen la Litúrgia del Cel davant el tron de Déu, que ho porten tot a Jesucrist, Sacerdot Suprem. Són custodis dels set dons de l’Esperit Sant. No només estan davant el tron per custodir els set dons de l’Esperit Sant, sinó que són enviats a custodir, promoure els set dons de l’Esperit Sant en cada un de nosaltres a fi que, a poc a poc, tots els fills de Déu arribin a ser un sol esperit; que en l’originalitat de cadascú es trobin en el mateix esperit i que en cadascú de nosaltres actuïn els set dons de l’Esperit Sant que ens fan íntegres en la nostra originalitat i capaços d’integrar-nos en la comunió universal.
Veieu, si mirem des del principi, si tota la humanitat hagués respost al designi de Déu, a l’Univers hi hauria una harmonia completa. En comunió amb els àngels, l’home governaria tot l’Univers en nom de Déu. No és així. Sorgeix la pregunta: què va passar després de la Pentecosta quan els Apòstols amb Maria i els primers deixebles eren un sol cor, una sola ànima, quan la potència trinitària actuava en aquell poble? No ens ho podem ni imaginar però podem estar segurs que estem en el temps en el qual Déu empeny a aquesta integritat de cada un de nosaltres i en tots, i l’Església està destinada a entrar en aquesta unió que Déu ha previst des del principi, en l’originalitat, la unió entre els àngels i els homes.
Veieu el que passa a la Terra. Perquè es produeix aquesta confusió? Perquè a la Terra hi ha diferents esperits. No hi ha la plena percepció de la dimensió de l’esperit. El progrés de la humanitat es mou en el nivell de la matèria. El misteri i tot allò que pertany al misteri s’ha deixat en segon pla. Aleshores, no és difícil entendre que els homes estiguin buits, i per omplir l’esperit s’adrecen als ídols, i Llucifer pot agafar fàcilment aquestes persones. Afortunadament ha nascut l’Església de tot l’Univers que adhereix a la vida trinitària, que és portada amb força en el vòrtex trinitari, on l’acció trinitària actua perfectament, fa créixer els fills, els immergeix i els envia per portar un esperit nou. I tots aquells que s’uneixen i diuen que són cristians, que s’adhereixen, que creuen en la Santíssima Trinitat, seran portats a fer la tria, a decidir.
Els set grans Arcàngels són set grans sacerdots que perceben la vida en la Santíssima Trinitat, també perceben la nostra vida i són posats al nostre servei. Acostant-se a nosaltres ens volen portar amunt, a la dimensió de l’Esperit pur, a poc a poc, per ser transformats, però, donat que són esperits purs i enviats, decidits a complir el projecte de Déu, no permeten cap hipocresia, cap explotació de les gràcies.
Això comporta un enfrontament còsmic entre els esperits purs, esperits-àngels, i tots aquells que adhereixen a l’Església de tot l’Univers per una banda, i per l’altra aquella part de la humanitat que ha escollit Satanàs i també aquella humanitat que en l’egoisme, en l’egocentrisme, no es decideix ni d’una banda ni de l’altra. I els àngels ens presenten a nosaltres amb els nostres desitjos, sostenen tots aquells que són febles, tal com sabem de tota la història de la salvació. I aquí, en parlarem, intervenen els nostres germans fidels, aquells que estan en l’alt nivell de l’esperit i poden incidir sobre la matèria, sobre el nostre cos i ens fan costat en esperit, per ara, però està previst que també aquests germans siguin revelats a la Terra perquè ha de ser eliminat tot dubte sobre Déu i sobre la vida en Déu.
És molt important per nosaltres ara, en aquesta reflexió, entrar en una veritable relació amb els àngels. Parlem també dels àngels de la guarda, i sapigueu que tots els àngels són els nostres custodis, són custodis de tots els planetes, de tot l’Univers, són custodis i fan costat als set nuclis del Nucli Central que cobreix tota l’existència humana i material. No podem aprofitar-nos dels àngels, no podem entristir els àngels enganyant, pensant enganyar a Déu. Així arribem al nivell molt subtil, en el qual hem d’estar oberts dins nostre, ser transparents per l’acció dels àngels i, al mateix temps, transparents per adherir-nos al voler de Déu que passa a través dels àngels perquè la seva presència, la seva llum posa en crisi els nostres comportaments falsos, els falsos pensaments, les falses teories, interpretacions i la falsa Església, la falsa concepció de què és pròpiament eclesial.
Els set grans Arcàngels, podem dir, que són el principi del què és eclesial. En quin sentit? Viuen totalment per Déu, viuen en Déu l’un per l’altre sense jerarquies, viuen l’un per l’altre i tots junts per a tots els homes, per a totes les creatures i atrauen en la comunió de l’Esperit Sant a tots aquells que acullen Jesucrist i desitgen de veritat entrar en la nova creació.
Alegrem-nos perquè davant nostre els set grans Arcàngels estan contínuament davant el tron de Déu per oferir totes les nostres necessitats per ser elevats, traslladats en el vòrtex trinitari, enriquits de la potència de l’Esperit Sant i enviats a comunicar les pròpies experiències, no dic visions, no dic…, sinó a expressar l’Esperit de Déu envers els altres homes, envers totes les creatures.
A partir d’aquí ja veieu com s’obre el camí cap als sis punts que Sant Miquel ha indicat: el sacerdoci nou sobre la Terra que d’ara endavant anomenem el sacerdoci de l’Església de tot l’Univers perquè es mantindrà fins a la creació nova, es mantindran només els sacerdots de l’Església de tot l’Univers i tots aquells sacerdots que s’adhereixin al sacerdoci nou. Parlarem de la paternitat i maternitat de cada un de nosaltres en Déu, en l’Esperit de Déu que porta una creativitat divina en cada un de nosaltres. Parlarem de l’oferta de nosaltres mateixos, de la immaculadesa, de la integritat i de la comunió universal per veure com tot va a través de l’Església de Jesucrist de l’Univers, i com les Lleis, les indicacions revelades, porten a Jesucrist a través del Cor Immaculat de Maria per entrar en la vida trinitària.
Què ens diuen les lectures d’avui?[4] La primera lectura, a través del profeta Ezequiel, ens crida a la conversió de la nostra ment perquè l’home vol governar també a Déu, dir a Déu que els seus camins no són rectes, i Déu corregeix. És un canviar! Què fer? Sotmetre’s a Déu, a un ordre de Déu, tal com és en Déu, de la mateixa manera com Jesucrist que va assumir la nostra natura humana, s’hi va sotmetre fins a morir, sotmetent així també els nostres sofriments, sotmetent també la nostra mort, i ara també nosaltres anem cap a la resurrecció, anem cap a la nova creació.
I al final, l’Evangeli, què ens diu l’Evangeli? No ens ajuda la teoria cristiana, i tampoc aprendre l’evangeli de memòria, sinó posar en pràctica allò que l’Esperit Sant, per mitjà dels seus instruments, desvetlla en nosaltres, i a ningú de nosaltres li faltarà aquest desvetllar-se si estem disponibles. I tenim a disposició la nostra Mare, Corredemptora, Sant Josep i tots els sants que estan a la nostra disposició. Us desitjo bona continuació.
Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre 2010 “El Nucli Central”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. III, anno 2012”, pàg. 9, al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33, a www.versolanuovacreazione.it en italià; i en aquest web en català.
[2] Per aprofundir sobre aquest tema veure “Oltre la Grande Barriera”, cap. 3 i “Riscrivere la storia – vol. II – L’Universo e i suoi abitanti”, part 2, cap. 1
[3] Cfr. “Riscrivere la storia – vol. II – L’Universo e i suoi abitanti”, part 2: “Dalla creazione alla venuta di Gesù Cristo”
[4] Cfr. 26è diumenge del Temps ordinari, any A. 1a lectura: Ez 18, 25-28; Sal 24 (25); 2° lectura: Fl 2, 1-11; Evangeli: Mt 21, 28-32
Cap a la Nova Creació 