A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić
3 d’octubre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, continuem desenvolupant el tema que vam iniciar. Parlarem del sacerdoci nou en dues parts. Dic en dues parts, avui parlem del sacerdoci comú dels fidels.
Tots els creients en Crist, batejats, estan marcats amb l’oli sant del sacerdoci, de la profecia, de la reialesa. Això queda en una gràcia, una llavor de gràcia, si no es desenvolupa en els creients. Ens trobem en el temps en què totes aquestes gràcies han de ser portades a compliment i ningú pot posar-se al marge. Malauradament, la major part dels cristians que hem trobat, amb qui hem parlat, no són conscients del do del sacerdoci. Algú voldria ser profeta i n’hi ha molts que voldrien dominar en lloc de deixar el domini a Déu per mitjà de Jesucrist. Així, tot això, en aquest temps, ha de ser purificat dins nostre, netejat tot allò que és tenebrós, i la gràcia serà donada perquè puguem ser elevats i arribar a la plenitud.
Així doncs, del que vull parlar-vos, no és altra cosa que viure la identitat cristiana, comportar-se el més semblant possible a Jesucrist per mitjà de la Mare Immaculada per ser membres vius, vivents del Cos Místic de Crist. De tot això en parlem en aquest moment en el qual hem rebut el missatge de Sant Miquel[1] que senyala que la humanitat s’ha de dividir fins al fons, que serà obert el camí al poble, vol dir que qui vol anar amunt podrà anar-hi però de la manera com ens ha indicat Jesucrist, com se’ns ha explicat a l’Evangeli.
En concret, llegeixo, diu Sant Miquel: “Avui us demano que estigueu a punt per als esdeveniments que seran grans i decisius. El pròxim any 2021 serà un any crucial, en el qual moltes coses es tancaran i altres s’obriran. Nosaltres, els àngels, preparem l’adveniment d’aquest nou any a la Terra, en el qual l’Església de Jesucrist de l’Univers haurà de manifestar-se cada vegada més i començar a baixar del Cel”. Aquest és l’escenari en el qual ens trobem.
Per tal de no fer una reflexió abstracta, us presento un model que va viure a la Terra, que és molt viu, molt viu en les consciències cristianes: Sant Francesc d’Assís, que l’Església de la Terra i tot l’Univers celebra demà. Nosaltres el celebrem avui per celebrar també la festa del diumenge, dia de la resurrecció, demà.
Què veiem concretament amb Sant Francesc? Concretament veiem que ha nascut de l’amor envers la Mare Santíssima i així volia també morir, en l’Església que ell havia renovat amb les seves pròpies mans, la Porciúncula. El nostre camí, que ens ha estat indicat, és franciscà, marià, després ho explicaré, més endavant. L’altre element en la vida de Sant Francesc és que no va ser instruït per ningú, el Senyor el va instruir, vol dir que cap de nosaltres pot justificar-se: “No sé com viure, com comportar-me”. Sant Francesc buscava Déu i Déu li va revelar el que volia fer. En tenia prou amb una frase de l’Evangeli, la paraula del Senyor, i l’acollia en el seu esperit, i la paraula fructificava dins seu, es desenvolupava. Així doncs, no és temps de justificar-se criticant els altres o amagant-se amb l’argument del “no sabem, no podem”. Sant Francesc dóna testimoni, quan l’insultaven es burlaven d’ell: “He trobat el tresor amagat”. En aquest temps estem cridats a què aquell tresor amagat, que cadascú té segons la gràcia, pugui créixer i arribar a la plenitud.
En la vida de Sant Francesc hi ha diferents episodis però de ben segur, no podem passar per alt el seu amor envers el Crucificat, que volia treure de la Creu per posar-se ell al seu lloc. A nosaltres se’ns ha dit que tots tenim les nostres creus i que les portem amb amor, però no n’hi ha prou. Cal prendre una part de la Creu del Senyor, per què? Perquè, si porten només el que ens ha estat confiat i tot el que vivim a la Terra, i no ens elevem a prendre una part de la creu que pesa sobre la humanitat, la nostra testimoniança és nul·la, seguim tancats en el nostre egoisme espiritual. Vull posar tot això en el context que ens ha indicat Sant Miquel en l’últim missatge que hem llegit. Què ens ha indicat? Ens ha indicat que hem d’elevar-nos i hem de baixar fins a les arrels de la humanitat, fins a les portes infernals per rescatar, per guarir. L’Església està cridada a guarir les arrels de la humanitat.
Agafem aquests dos punts per desenvolupar-los. Si nosaltres no ens elevem, no podem baixar a les arrels, ni a les nostres ni a les dels altres, i tampoc podem portar la gràcia de guariment de la humanitat. Per l’elevació, Sant Francesc ens va indicar en el missatge del 17 de setembre de 2012[2] que l’Amor pur és la llei suprema, vol dir que si volem elevar-nos fins al cim, hem d’arribar a l’Amor pur, sense interessos. I diu: “Si no arribeu a l’Amor pur, fins i tot en la vida espiritual, no heu arribat a res”. Però, què vol dir l’Amor pur? Podem dir per altra banda, l’Amor pur és l’amor madur, és la persona madura en Déu que ha arribat a la plenitud. Això vol dir estimar amb totes les forces, amb totes les capacitats, sentir l’amor de Déu, sentir-se estimat com Sant Francesc, aleshores és fàcil estimar els altres tal com Déu ens ha estimat i com nosaltres ens estimem a nosaltres mateixos amb aquell amor de Déu. I hem sentit que aquesta és l’essència de la vida que Sant Francesc va entendre, i va entrar en l’essència de la vida.
En la mesura que ens elevem, podem baixar en les nostres profunditats; baixar vol dir veure què hi ha en nosaltres per guarir, veure què hi ha per guarir en la humanitat. Si tenim por de veure el que està podrit dins nostre, no podem ni elevar-nos. Si no ens elevem, no som tampoc il·luminats, no podem baixar i la nostra missió no pot tirar endavant si no ens elevem. I la frase “l’acció en l’Esperit Sant” pot enganyar-nos perquè l’Esperit Sant és l’Amor pur que ens implica segons la mesura en què volem participar.
Aquí tornem al discurs que ens ha estat explicat per la Mare de Déu, que estem cridats a portar la nostra creu i oferir-nos, donar-nos a Jesucrist per prendre aquella part que ens és confiada de la creu de la humanitat pels germans i les germanes febles, fràgils, agafats en l’esperit del món[3]. I aquí ningú es pot quedar al marge si vol arribar a l’Amor pur, si vol arribar a la plenitud de la seva originalitat en Déu, no és possible. Falta la nostra missió si falta la nostra capacitat de baixar a les arrels on és necessari perdonar, expulsar els dimonis que contaminen el nostre interior, guarir les ferides, com feia Jesús amb tots els altres.
Sant Miquel subratlla un altre punt: que l’Església de Jesucrist que baixa del cel, espera que a la Terra hi hagi un poble que l’aculli. Nosaltres estem en el moment en què l’Església de Jesucrist de la Terra que forma part de l’Església de tot l’Univers s’expandeix, creix, i qui vol participar en aquesta Església, que ens porta a la trobada amb l’Església de tot l’Univers, està cridat a formar part d’aquesta Església.
Si mirem Sant Francesc, Santa Clara, ens podem espantar i dir: qui pot seguir-los? I tots podem seguir-los. Vull subratllar dos elements: un element és la nostra quotidianitat en Déu, docilitat, atenció per posar la nostra vida en l’ordre de Déu, que Déu estigui entre nosaltres, enmig nostre, que tot el que vivim ho portem i elevem com a poble sacerdotal davant el tron de Déu. Que ho sotmetem tot en l’ordre que hi ha en Déu segons el voler de Déu i així ens alliberem del nostre egoisme. Així que, a cada un de nosaltres se li demana entrar en una disciplina senzilla, quotidiana, cristiana i moure’s en la quotidianitat.
Hi ha un altre element molt important, que cada un de nosaltres es refereixi i s’orienti cap a l’Església que baixa del Cel amb tots els estols, amb tots els instruments extraordinaris, ordinaris; ara connectada en l’esperit però cada vegada més buscant també la trobada física. Al final dels temps, també la nostra part física serà transformada, entrarà en la comunió plena, en l’Esperit Sant, entre nosaltres, i tots estarem units. Per això, a l’Església, la part de l’Església que és a la Terra, i que és part de l’Església de tot l’Univers, se li demana de moure’s en aquesta direcció per estar a punt per elevar-se perquè els Arcàngels i l’Església del Cel que baixa obren el camí per l’elevació igual com es va obrir el camí pels Hebreus a través del Mar Roig. Així serà obert també aquesta vegada per a la humanitat de la Terra, però és necessari travessar el desert, les proves, per mostrar que anem cap a l’Amor pur, cap a una vida transformada que Déu ha promès a través dels seus profetes de l’Antic, del Nou Testament, i Jesús mateix ho va dir.
Així doncs, impliquem-nos tots individualment tendint a apropar-nos uns als altres perquè sols no podem anar endavant. Amb tota la bona voluntat seguim tancats en la nostra quotidianitat, immersos en l’esperit del món i no podrem anar endavant sense aquesta progressiva comunió que ens uneix a la potència trinitària que baixa a través de l’Església de tot l’Univers. Sobre aquest punt en seguirem parlant, desenvoluparem altres punts que són punts que es complementen, però us invito a tots a prendre seriosament les paraules de Sant Miquel i a caminar, aquests mesos, per preparar-nos pels esdeveniments de l’any que ve.
Alegrem-nos com Sant Francesc perquè som estimats per Déu des del moment de la concepció amb l’Amor pur i aquest Amor pur ens acompanya sempre. Si nosaltres responem, aquest Amor pur esclatarà en nosaltres, en tots aquells que s’han deixat instruir pel Pare. Que aquests esdeveniments terribles que passen a la Terra, siguin per a nosaltres un escenari en el qual veiem la mà de Déu que obre el camí per a nosaltres, però mirem cap Aquell que obre el camí -i ningú altre pot indicar el que passarà, tal com han explicat també Sant Miquel o Sant Pau; també les nostres profecies són limitades, com si miréssim en un mirall trencat, tacat- amb fe pura, amb esperança pura, amb la caritat divina, pura, amb l’Amor pur.
I amb Sant Francesc us beneeixo tots, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 28 de setembre de 2020, “L’Església de l’Univers baixarà a la Terra”, publicat en aquest web
[2] Cfr. Missatge de Sant Francesc “L’amor pur de Déu”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. III – Anno 2012”, pàg. 99
[3] Cfr. Missatge de la Mare de Déu del 8 de desembre de 2016, “Acolliu amb amor la Creu del meu Fill”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. V – anni dal 2014 al 2017”, pàg. 39, en italià; i en català en aquest web
Cap a la Nova Creació 