Estigueu a l’altura de la vostra missió

Estimats germans i germanes,

Us presentem el missatge de Sant Francesc d’Assís, en el qual ell mateix dóna testimoni de la seva vida, aportant nous aspectes per entendre-la millor i que il·luminen el temps present.

Els homes ens han transmès un testimoni de la vida de Sant Francesc segons la seva interpretació. En canvi, estem en el temps en el qual l’Església està davallant del Cel per ajudar-nos a entrar en la veritat completa.

Aquest missatge s’afegeix a tot el que Sant Francesc ens ha revelat en diverses ocasions i que hem comunicat en els llibres i en altres missatges.[1]

Desitjant-vos una bona i profitosa lectura, us beneïm i us acompanyem com sempre amb la nostra pregària.

4 d’octubre 2020 –Solemnitat de Sant Francesc d’Assís

Missatge de Sant Francesc d’Assís

Estigueu a l’altura de la vostra missió

Estimats germans i germanes en Crist, que la pau sigui amb vosaltres! Com un pare i un germà desitjo acompanyar-vos cap a la nova creació. Se us ha dit que el vostre camí és marià i franciscà, i aquests dos aspectes són inseparables entre ells.[2]

L’amor envers la Mare de Déu va orientar tot el meu recorregut. Estava totalment immers en el Cor Immaculat de Maria.

Cap camí espiritual pot néixer del voler d’un home, encara que sigui virtuós, ja que és sempre una iniciativa de Déu que crida i l’home respon. Tanmateix, la debilitat de l’home sovint el fa incert i temorós en la seva resposta i és llavors quan la Mare celeste actua. El seu amor pur i immaculat embolcalla aquells que han estat escollits per Déu i els ajuda a respondre; la seva mà els sosté i els indica els passos adequats; intercedeix, conforta, encoratja, beneeix. Tota vocació autèntica neix de la crida de Déu i del si de la Mare, s’encarna en aquells que responen i esdevé una obra de Déu, visible als ulls de l’home.

Així va néixer el Franciscanisme: de la crida de Déu, del Cor de Maria Santíssima i de la meva resposta. Era el més petit entre els homes, no tenia cap mèrit però Déu em va cridar i jo vaig permetre-li canviar el meu pensament i la meva vida. Aquesta va ser la meva conversió.

Després de la meva conversió, vaig passar molt de temps en solitud i en oració per comprendre quina era la voluntat de Déu. Cap camí dels que ja existien em semblava adequat per mi: no  tenia intenció de convertir-me ni en sacerdot, ni en monjo, i molt menys fundar un nou Orde religiós. Només volia pertànyer a Crist, per mitjà de la Mare de Déu, vivint una vida senzilla de fill de Déu segons l’Evangeli, en harmonia amb la creació. No era un somniador estrany, com molts pensaven; al contrari, desitjava ser un home concret, capaç de realitzar la seva vocació. Intuïa que havia d’obrir un camí nou, senzill i exigent al mateix temps.

El Senyor em va venir a trobar, mostrant-me la seva voluntat. En aquest temps de solitud, vaig ser visitat pels Àngels, especialment per Sant Miquel, dels quals vaig rebre grans revelacions sobre la vida de l’Univers i sobre la missió de l’Església. Vaig saber així, que hi havia germans també en altres planetes. Vaig creure en la seva existència, els vaig acollir en el meu cor i els vaig estimar.

Després de les explicacions rebudes dels Arcàngels, vaig ser visitat pels germans de l’Univers fidels a Déu, tant físicament com en esperit. Em van explicar moltes coses sobre la seva vida, sobre el seu servei a Déu, sobre la relació amb les criatures diferents de l’home. La comunió amb ells va durar tota la meva vida terrena, i va ser per a mi una font d’alegria indescriptible i també de progrés espiritual. De tot això no en vaig dir ni una sola paraula a ningú, ni tan sols als meus frares. Esperava que maduressin els temps per poder revelar tot això.

Per ajudar-me en el camí, Déu va posar una dona extraordinària al meu costat: Santa Clara, amb qui ho compartia tot. Ella també va ser visitada i instruïda com jo, perquè junts havíem de complir l’obra de proclamar a l’Església, d’acord amb les revelacions rebudes, el gran pla preestablert per Déu des de l’eternitat: recapitular en Crist l’Univers sencer, un pla que vosaltres coneixeu bé.

Per portar a terme tot això, el Senyor volia crear, a través de nosaltres dos, una gran Família espiritual, humil però potent en esperit, formada per germans i germanes que haurien viscut junts, per recuperar l’harmonia perduda entre home i dona i per ser un llevat nou en la cristiandat. Hauria ajudat l’Església de la Terra a obrir-se a les realitats de l’Univers i a acceptar la presència d’altres germans. Aquest era el propòsit de les revelacions que havíem rebut.

La Família franciscana era l’instrument escollit per Déu per aquell temps, al servei de l’Església. Malauradament, ni la humanitat d’aleshores, ni l’Església estaven a punt per acollir el Franciscanisme tal com era en el pensament diví. La Clara i jo ho vam comprendre de seguida. Amb dolor, vam acceptar d’estar allunyats l’un de l’altra. Així, tot i la santedat de molts franciscans i franciscanes al llarg dels segles, el Franciscanisme no va poder expressar tot el seu enorme potencial i es va adaptar a la realitat de la Terra. No dic això per criticar, perquè s’ha fet molt des del Franciscanisme però moltes altres coses han quedat amagades.

El Senyor va comprendre el meu dolor i el de la Clara, un dolor gran que vam oferir a Déu. I Ell, en la seva bondat, ens va prometre que la nostra oferta obriria un camí a generacions futures, que un dia haurien entès i acollit el pla de Déu de recapitular en Crist tota la creació.

Avui ha arribat el moment en què un poble immens ha estat reunit per Déu, d’arreu de l’Univers, per formar l’única Església de Jesucrist, fundada a la Terra i viva i operant en tot l’Univers. També vosaltres en formeu part i desitgeu manifestar a la Terra el rostre d’aquesta Església i anunciar el pla de Déu. També he pregat i sofert per vosaltres, juntament amb la Clara, i és per això que som per a vosaltres un pare i una mare.

La història de la salvació ha vist un passatge continu de testimonis, d’una generació a l’altra, d’un poble a l’altre, però el pla de Déu s’ha mantingut igual: atreure cap a Ell tots els homes i totes les criatures, a través de Jesucrist, en l’Esperit Sant, per retornar tota la creació a l’harmonia amb el seu Creador.

Estimats germans i fills, sigueu conscients que esteu vivint un temps extraordinari, en el qual Déu porta a compliment el seu pla d’amor i de salvació. Llucifer, homicida i usurpador, ha corromput molta part de la humanitat i profanat la creació. Ara ha de ser fet fora i llençat a les tenebres que ha escollit, “allà hi haurà els plors i el cruixit de dents” (Mt. 8, 12), juntament amb tots aquells que l’han adorat i servit.       

Vosaltres, juntament amb tots aquells que han emprès aquest camí, pertanyeu a “L’Església de Jesucrist de l’Univers”, que és l’instrument últim i definitiu, escollit per Déu per portar a compliment la seva obra. Tot el que ha quedat inacabat al llarg dels segles, serà realitzat per Déu per mitjà de la seva Església de tot l’Univers.

Recordeu que representeu aquesta Església a la Terra i heu d’estar a l’altura de la vostra missió. Per tant, sigueu humils i senzills però decidits. No permeteu que ningú aturi els vostres passos, i no tracteu ningú amb duresa. Mostreu a tothom el rostre misericordiós del Salvador i l’amor tendre de la Mare celestial. Aixequeu de la pols la humanitat que pateix i que busca Déu però no sap com trobar-lo. Amb la vostra pregària i amb la vostra oferta, ajudeu els pecadors a penedir-se, els malalts a guarir, els coixos a caminar. Hi ha molts malalts i coixos també en l’esperit, pobres fills de Déu que ningú en té cura![3]

És hora que en tots vosaltres l’amor de Déu superi l’odi de l’infern, la vida de Déu expulsi la mort, que el bàlsam de la pregària guareixi les ferides de la humanitat. Molts us refusaran però molts us escoltaran. Déu espera que la seva Església floreixi en l’amor i en les obres. Ningú podrà aturar els plans de Déu: tot el que intenti oposar-se a aquesta Església, es trencarà com una ceràmica contra els seus murs.

Us recomano que tingueu molta cura de la vostra disciplina interior i exterior. Que tot el vostre ser, esperit, ànima i cos, donin testimoni de l’obra de Déu en vosaltres i a través vostre. Tingueu cura del cos tant com de l’ànima i de l’esperit.

En la meva vida terrena vaig arrossegar i castigar el meu cos, arrossegant-lo com un ruc. Després em vaig adonar del meu error: el cos dels sants, que viuen pel Senyor, no és un ruc sinó el temple sant de Déu. Feu de manera que el vostre temple resplendeixi. Sigueu dignes i sobris tant en el parlar com en el vestir. Alimenteu i tingueu cura del vostre cos sense exageracions i conscients que és un instrument indispensable per a la vostra missió a la Terra.

Déu vol que estigueu sans i feliços; no vol les malalties que provenen de la corrupció de l’home, alimentada pel maligne. De vegades, el Pare permet la malaltia com a prova per enfortir la fe dels seus fills, per corregir-ne la conducta o per unir-los al misteri del sofriment salvífic del Fill. Sigui quina sigui la causa de la malaltia, si l’oferiu a Déu, a través de Maria Santíssima, podreu afrontar-la amb la força de la fe. Benaurats vosaltres si sabeu sofrir amb Crist, perquè sereu instruments de salvació.

Sigueu amables i generosos, amics de Déu i de la humanitat. Aleshores el Senyor us enviarà aquells que busquen la vida veritable i l’Església creixerà en santedat i justícia.

Fugiu de l’ambició i no intenteu mai lluir-vos. Tot servei que us és confiat realitzeu-lo amb amor i seriosament, i sapigueu que no és el que feu allò que us fa grans, sinó el que sou als ulls de Déu, que mira la vostra humilitat. L’originalitat i la santedat són més importants que cap servei, perquè les obres no són altra cosa que el fruit del vostre arbre, que enfonsa les seves arrels en la santedat de Déu.

Estic al vostre costat juntament amb Santa Clara. Les nostres pregàries us acompanyaran sempre. Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.


[1] Veure “Riscrivere la Storia – Vol I – Nel pensiero di Dio, pàg 116;  i “Verso la Nuova Creazione, vol. III” pàg. 99, missatge del 17 de setembre de 2012 “L’amore puro di Dio”

[2] Missatge de Maria Santíssima del 14 d’agost de 2020, “La Litúrgia vivent”, publicat en aquest web

[3] Cfr. Is 61, 1- 4; Lc 4, 18-21

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s