Reflexió – El sacerdoci ministerial en l’Església de l’Univers

A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

10 d’octubre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, el títol de la nostra reflexió d’avui és “El sacerdoci ministerial en l’Església de l’Univers”. Tal com vau sentir, la darrera vegada vam parlar del sacerdoci comú de tots els fidels[1]. El mateix és per als candidats a sacerdot, no hi ha diferència.  Pels sacerdots ministres s’afegeix la gràcia del servei però no s’elimina el sacerdoci comú, aquell segell sacerdotal, profètic i reial que està imprès en cada batejat. Amb la primera vinguda de Jesucrist hi va haver també un canvi radical pels sacerdots ministres. En aquests temps som en un compliment de la plenitud, aleshores, per a tot el poble, per als ministres previstos o existents, consagrats, ordenats que volen adherir-se a l’Església de Jesucrist de l’Univers, val el mateix: una tria definitiva per ser sotmesos al Crist, sense camins a mitges, sense intermediaris.

Aquest poble ha escollit viure la vida de la Santíssima Trinitat segons l’originalitat de cadascú, oferint la vida a Jesús en l’Esperit Sant al Pare, per ser sotmesos a Ell, a les Lleis de l’Esperit pur, a través del Cor Immaculat de Maria, Corredemptora, Mare i Reina de la nova creació. A través de la Mare ens ve donada la immaculadesa, l’honradesa. Què vol dir? Com si partíssim de zero, sense el pecat original, sense impediments per escollir integralment la vida de Déu segons l’originalitat de cada un i segons la nostra missió.

Ens trobem en el temps en què l’Església del Cel baixa a la Terra[2], però no una davallada com alguns interpreten, la vinguda d’aliens per conquerir la Terra, sinó la vinguda de la vida de la humanitat tal com està prevista en la seva plenitud, tal com és en el si de Déu, tal com és en el vòrtex trinitari. Aleshores, tota la potència de tot l’Univers embolcalla la Terra per facilitar als febles, fràgils i a tothom poder elevar-se i anar a trobar i viure la comunió amb tots els fills de Déu. Com? Com una orquestra, on cap instrument se sobreposa, molesta l’altre, sinó que creen harmonia, la plenitud individual i col·lectiva, on no hi ha jerarquies. Hi ha la plenitud de cadascú en la diversitat dels individus segons el pensament de Déu.

A això estan cridats tots aquells que se senten cridats al servei sacerdotal ministerial, o aquells que han estat ordenats però no han entrat en aquesta consciència. Han d’entrar per viure el mateix amb el poble, anant cap a la plenitud, per poder acompanyar el poble i en la seva celebració, Eucaristia vivent, oferir tot el poble juntament amb ell mateix.

Per aquesta reflexió, com a text de base, farem servir el missatge de Jesús del 5 d’abril de 2012 “Sacerdots nous per a un poble nou[3]. A la pàgina 61 del volum IV “Verso la creazione nuova” Jesús explica: “Els sacerdots servidors s’ofereixen a Déu ells mateixos i tots els que li han estat confiats, i s’uneixen totalment al meu sacrifici. D’aquesta manera, recapitulen en mi tota cosa: ells mateixos, la comunitat que serveixen, la humanitat sencera i la creació. Units a mi, Sacerdot Suprem, els sacerdots servidors s’eleven al Pare en l’Esperit Sant, juntament amb tot el poble.

Per a tots aquells que decideixen viure així, sigui el poble, siguin els sacerdots, aleshores, en el 2012, en l’any decisiu per la humanitat i per l’Església, Jesús va donar la gràcia d’expulsar de l’interior d’aquell poble, dels sacerdots, l’esperit que corromp, traïdor de Judes. I nosaltres que ens hem encaminat en aquest camí ho hem experimentat així, que el poble nou, els sacerdots nous van cap a la plenitud i no pensen a tornar enrere, i que ja no hi ha lloc per a la corrupció, ja no hi ha lloc per anar enrere. Hi ha límits humans com en tothom però aquests no impedeixen la gràcia, al contrari, en la debilitat de l’home ofert a Déu es manifesta la potència de Déu.

Jesús va dir: “Judes continua actuant a l’Església: el seu esperit infernal treballa directament i indirectament a través dels seus successors. Actua sobretot contra els sacerdots intentant seduir-los i portar-los a Llucifer. Judes és un esperit poderós i està al capdavant d’una església paral·lela a la meva Església, que treballa a l’interior del meu poble per destruir-lo. És una “església negra”, negra com l’ànima de Judes. Els successors de Judes són els anticrists dels quals us he parlat. Ells preparen el camí a l’Anticrist”. Això ho va dir el 2012. Avui això és diferent. Aquells que es van infiltrar dins l’Església per oferir-se a Llucifer, per omplir-se del coneixement de Llucifer, han estat deixats de banda. Jesús els va treure i això alleugereix el  poble que vol caminar cap a la plenitud. Què vol dir que els va “treure”? El Senyor ha protegit el seu poble que va cap al compliment i no permet que aquells sacerdots influeixin sobre el seu poble, i ells, darrere seu, arrosseguen la part del poble que segueix el mateix esperit, l’esperit de les tenebres, i també ells queden arraconats, fora, separats del poble de Déu.

I què hi ha de nou ara? En aquest moment, la novetat és que anem molt de pressa, que els sacerdots hipòcrites, ambiciosos, sacrílegs, que viuen per a ells mateixos, seran fets fora juntament amb tota la gent que no es decideix per Jesucrist, i en el poble de Déu s’està realitzant una divisió molt subtil per separar el poble que camina encara que sigui fràgil, feble, però decidit a caminar cap a la plenitud.

Als sacerdots que han estat ordenats en la religió catòlica, ortodoxa o bé als pastors de diferents confessions cristianes això els pot semblar estrany perquè un sacerdot ho és per l’eternitat. Us faig una pregunta: l’autoritat de la vostra confessió, té dret a suspendre-us? La resposta és sí. I el donador del do del sacerdoci, no el reconeixeu? Aquell que pot treure aquest do, suspendre-us, si amb la vostra vida esteu immersos al servei d’un altre esperit? No us enganyeu.

Tot el poble, inclosos els sacerdots, van cap a la trobada amb Crist. Ens trobem a l’última fase de la preparació per la vinguda gloriosa de Jesucrist, en la qual cada un de nosaltres es trobarà cara a cara amb Jesús, i allí no hi pot quedar cap hipocresia, cap falsedat. Una ànima, es pot tancar en la por com Judes? Un home pot posar-se davant de Jesucrist i, per por de desprendre’s, es convenç: “N’hi ha prou en obeir una autoritat, de l’estructura, de la confessió cristiana”. S’enganya. Davant de Déu hi podrem arribar despullats de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, tots els creients, sense excepció dels sacerdots ministres.

El sacerdot nou ja no necessitarà investidura jeràrquica perquè el reconeixement vindrà des de baix, del mateix poble”. Què vol dir? Naixerà del baptisme. Els cristians que són batejats han de viure el baptisme, no com un ritual sinó com una adhesió a la vida de Crist, una adhesió íntegra a la vida de Crist. Igualment els candidats al sacerdoci ministerial. Així, d’aquesta santedat del poble en naixeran sacerdots nous, en el si de l’Església de tot l’univers, vistos als ulls del Senyor que els va ungir al ventre de la mare segons la seva originalitat i la seva missió, i amb el poble, aniran cap a la recapitulació en Crist. No són diferents del poble, s’han de qüestionar a si mateixos com tot el poble per ser despullats, ser veritables i íntegres en Déu.

El sacerdot nou serà l’expressió d’un poble viu, no d’una estructura”. Aquesta és la condició per trobar Déu vivent. “Així el poble nou caminarà cap a la nova creació. Al final dels temps, el meu sacerdoci romandrà l’únic en tot l’univers. Jo seré l’únic pastor d’un sol i immens poble que es reunirà d’arreu de l’univers”. Serà l’únic, i nosaltres, què serem? Serem originals, hem de renéixer per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, tant si es tracta d’un sacerdot ministre com si es tracta d’un creient com tots els altres creients. Superestructures, a la nova creació no n’hi haurà. No ens enganyem amb les nostres projeccions espirituals. No ens salvarà el nostre servei sinó la santedat de Déu que ens dóna la integritat de la vida.

Cito més endavant: “Per ara, encara és necessària la presència de sacerdots entre vosaltres”. Qui seran els sacerdots en el poble nou? Els sacerdots nous! Que s’uneixen al poble nou i juntament amb el poble nou recapitulen tot el creat en Crist, i passen a ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur, sotmesos com Jesucrist serà sotmès a la fi, sotmetent-nos a tots nosaltres juntament amb Ell sota les Lleis de l’Esperit pur en l’Esperit Sant. “Us ho repeteixo: vénen temps nous, preparats per a un poble nou que respirarà lliure, i del qual naixeran sacerdots nous i potents en l’Esperit Sant”.

Estem immersos en un camí progressiu i ràpid en el qual només quedaran com a sacerdots aquells que pertanyen a l’Església de Jesucrist de l’Univers. Això és indispensable pel poble que va cap a la plenitud. El sacerdot tal com ha estat fins ara, no pot ser adequat per aquest poble, de la mateixa manera com els sacerdots de l’Antic Testament no eren adequats per ser Apòstols. Us sembla lògic? Sense aquesta gràcia no podem anar endavant, no podem elevar-nos perquè el Senyor ens ha d’alliberar de tot pes inútil, de tot instrument que impedeixi el progrés del poble. Recordeu aquella proclamació de Sant Miquel, aquells punts que va donar en ocasió del Gran Jubileu, on deia que el poble de Déu entrarà en una espiritualitat elevada i que seran eliminats els mitjans que ho impedeixen, que s’oposen a aquesta elevació[4].

L’Escriptura ho confirma, només cal llegir les lectures del diumenge 28è de l’any.[5] Aquest vespre anticipem: Isaïes anuncia el banquet per a tots els pobles que seran reunits de tot arreu. L’Evangeli de Mateu repeteix aquest episodi en la paràbola de la taula reial. També hi són cridats els coixos, els pecadors, tothom, però qui no porta el vestit per les noces no pot ser-hi, i no hi ha cap diferència jeràrquica que pugui salvar algú. L’Escriptura és clara, l’Apocalipsi: “Cap corrupte entrarà a la Ciutat de l’Anyell”.[6] Qui tingui orelles que escolti.

Com es pot formar un sacerdot? El 2013 vam anunciar el recorregut dels nuclis. El sacerdot, també ordenat, si no confronta la seva vida, no la íntima, amb el poble, no entra en comunió amb el poble, queda aïllat amb els seus problemes, amb els seus límits, diguem que no entra en comunicació. En concret, passarà el que ha passat després del Concili que ha obert les portes al món. Molts sacerdots, molts religiosos es van obrir al món, milers van abandonar la seva vocació. Al mateix temps van iniciar-se grups de pregària, grups d’adoració del Santíssim, grups marians, etc., etc. Jo era un sacerdot novell i aquests grups formaven una mena d’illes a les parròquies. Per què? Perquè el sacerdot no ho entenia i no l’absorbia, no era capaç d’acompanyar-los. En aquest temps el Senyor no permetrà que això passi. Per això, el sacerdot que vol participar, créixer en aquesta direcció, té la necessitat de caminar amb un nucli que camina, que viu aquestes gràcies i les coneix, sigui pel seu creixement, sigui per la riquesa de la gràcia, i és que d’altra manera no podrà tirar endavant. També vosaltres que sou rectors de parròquia, que esteu als convents, seguiu el camí de l’Església dels inicis: la frescor de l’esperit provenia del poble, suscitat pel Senyor.

Aquests dies heu rebut el missatge de Sant Francesc d’Assís[7] que no era sacerdot, ni bisbe, ni Papa, i mireu, heu observat quina potència aquell sacerdoci de Sant Francesc. I podeu trobar altres exemples al llarg de la història de l’Església, han nascut gegants. Ara totes les gràcies són retornades i abocades a l’Església de Jesucrist de l’Univers que segueix el camí de la plenitud.

Vull concloure amb les paraules de Sant Francesc: “Vosaltres, juntament amb tots aquells que han emprès aquest camí, pertanyeu a “L’Església de Jesucrist de l’Univers”, que és l’instrument últim i definitiu, escollit per Déu per portar a compliment la seva obra. Tot el que ha quedat inacabat al llarg dels segles, serà realitzat per Déu per mitjà de la seva Església de tot l’Univers”.

Us he presentat el meu i el nostre testimoniatge del recorregut d’aquests anys, un testimoniatge que hem tocat, viscut i que porta a caminar endavant, cada vegada més de pressa, segurs, clars. Preguem per vosaltres sacerdots, ens oferim per vosaltres. No volem criticar ningú, no tenim dret a judicar però el nostre deure és indicar el camí a tot el poble per aquest temps perquè l’Església, tota l’Església, tots els membres que pertanyen a l’Església de Jesucrist han de reprendre tot el poder de l’Esperit Sant per governar la Terra, tal com ens ha estat promès.

Us desitjo un bon camí i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] V. Reflexió del Pare Tomislav del 3 d’octubre de 2020 “El sacerdoci comú dels fidels”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge de Sant Miquel del 28 de setembre de 2020, “L’Església de l’Univers baixarà a la Terra”, publicat en aquest web

[3] Missatge publicat també al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità, pàg. 86, en italià; i en català en aquest web

[4] Cfr. “Riscrivere la storia – vol.II – L’Universo e i suoi abitanti”, pàgs. 309-310, versió original en italià.

[5] Cfr. 1a lectura: Is 25, 6-10a; Sl 22 (23); 2a lectura: Fl 4, 12-14.19-20; Evangeli: Mt 22, 1-14

[6] Cfr. Ap 21, 27

[7] Cfr. Missatge del 4 d’octubre de 2020, “Estigueu a l’altura de la vostra missió”,publicat en aquest web

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s