Qui som (Part 2)

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

16 d’octubre de 2020

(Transcripció d’àudio)

La setmana passada ens vam presentar també nosaltres en aquest web i ens vam presentar com “L’Església de Jesucrist de l’Univers” aquí a la Terra. Vam mirar d’explicar qui som, de portar el nostre testimoniatge, i us vam convidar a telefonar, a escriure, a contrastar, a donar vida a un diàleg i intentarem, a mesura que anem avançant, anar donant resposta a les preguntes que heu fet.

Ja vam dir que no estem contra ningú, que no som una alternativa a ningú. Crec que haureu vist i llegit el missatge de Déu Pare[1], en aquell missatge i aquell dia, dues noies joves de la Fundació es van consagrar. També el dissabte, el Pare Tomislav va parlar encara del sacerdoci nou i en va parlar amb molta força[2]. Per això, penso que és just també de mirar de portar i ampliar una mica el nostre testimoniatge.

La Fundació “Fortalesa de la Immaculada”, on s’han consagrat aquestes joves, va néixer el 2005. Es va fundar sota la inspiració d’algunes persones que seguint el Pare Tomisalv, seguint Medjugorje, havent trobat Déu i canviat la seva vida a través de les aparicions de Medjugorje, van decidir donar els seus béns i formar aquesta Fundació per divulgar i promoure el pensament de Maria Santíssima expressat a Medjugorje. Aquell pensament que també haureu pogut sentir i llegir en els seus missatges publicats en aquest web, el veritable motiu de les seves aparicions i de quedar-se aquí entre nosaltres, de la seva presència a la Terra.

Ja sabeu que nosaltres ens definim marians i franciscans. Per nosaltres Maria és un pas obligat per arribar a Crist, per deixar-nos portar per Crist en l’Esperit Sant cap a Déu Pare; no és un ornament. I fins i tot, si tota la revelació és cert que ha estat anunciada, no obstant això, també és cert que no ha arribat al seu compliment. Fins que Jesucrist no realitzi el seu retorn gloriós, no s’haurà complert. Maria està a la Terra, com també ara hi són la resta d’instruments extraordinaris i també els ordinaris, precisament per portar-ho tot a compliment. No és un ornament, encara que es digui, i per mi és gravíssim dir-ho: “Es pot prescindir de Maria”. Per mi aquesta frase, si es pot dir, fa enfadar el Senyor. No crec que el Senyor s’enfadi, però el fereix, l’entristeix molt. És refusar un do de Déu, el do més gran, després de l’Eucaristia Maria és el do més gran i dir: “Puc prescindir-ne”, imagineu-vos quin refús!

Parlava de la Fundació. És precisament “Fortalesa de la Immaculada” en honor a Maria. Va néixer per promoure aquest missatge, i qui l’ha fundat ha ofert la vida per això. Al voltant d’aquestes persones s’han reunit moltes persones que ofereixen la vida per això, que reconeixen aquest missatge. Hem reconegut que l’essencialitat del missatge de Medjugorje, de Maria Santíssima, ha estat portat i molt ben expressat, molt ben encarnat, pel Pare Tomislav Vlasic durant tot el temps que va viure a Medjugorje, lloc al que després s’ha mantingut molt unit. Ell ja va oferir la vida el 84 a fi que les aparicions de Medjugorje arribessin a compliment tal com volia Maria, com Déu volia.

Després que moltes persones es reunissin al voltant de la Fundació, es va veure una clara acció de Déu que va invertir en aquell instrument. Ha invertit molt, ha invertit deixant-nos també sorpresos a nosaltres. No pensàvem ni tan sols que tingués una importància tan gran. Cap de nosaltres s’ho esperava. Vam començar a caminar amb un desig bonic, però sense aquesta idea que després Déu va obrir, expressar i divulgar amb el pas del temps. I el significat profund per al qual és utilitzat aquest instrument l’hem entès més endavant, és precisament la recapitulació en Crist de tot l’Univers[3], que és el missatge central que intentem tirar endavant.

A continuació va néixer l’editorial “Luce dell’Esodo”, pel desig d’imprimir el llibre “Oltre la Grande Barriera[4], perquè ja quan el vam imprimir pensàvem i seguim pensant, que no es tracta d’un simple llibre sinó d’un do de Déu. I aleshores, com tot do de Déu, el volíem posar a disposició del màxim d’ànimes possible, no tenir-lo per nosaltres, volíem posar-lo a disposició de la humanitat. Ho vam fer perquè per a tots nosaltres és una ajuda per comprendre millor l’Evangeli, una ajuda per caminar en l’Evangeli, una ajuda per comprendre les Escriptures, una ajuda per entrar cada vegada més en el pensament de Déu, per conèixer Déu. Sant Joan en el seu Evangeli diu: “La vida eterna és conèixer el Pare[5]. A parer nostre, “Oltre la Grande Barriera” és una gran ajuda per això.

Coneixíem la Stefania Caterina i el Pare Tomislav des de feia molt temps però cap de nosaltres sabia res de l’existència del Nucli Central, i també tots nosaltres ho vam saber el 10 de setembre de 2010 quan va ser revelat, quan Sant Miquel ho va revelar[6]. Sabem que es va formar, fundar el 2004, però durant aquells sis anys, encara que vivíem a prop del Pare Tomislav i la Stefania, no sabíem que fossin membres d’aquest instrument extraordinari.

He dit que el llibre “Oltre la Grande Barriera” i tots els escrits que han vingut després, totes les reflexions, tot l’acompanyament que ha fet el Pare Tomislav en el seu sacerdoci, ens han fet caminar a tots nosaltres en una veritable transformació cristiana. Ens han ajudat a trobar Jesucrist, ens han fet continuar aquell camí de conversió que la major part de nosaltres havia trobat, o almenys viscut plenament, a Medjugorje, i que després ha anat endavant i continua anant endavant. El camí no ha acabat, és un recorregut que porta a la Nova Creació.

Els fets que van venir després, les persecucions al Pare Tomislav i a la Stefania Caterina, he de dir i testimoniar que ens han unit i enfortit, i ens han portat cada vegada més a la comprensió veritable i profunda de l’Amor de Déu. No ens han dispersat, més aviat han tingut l’efecte contrari. Ens han donat molta joia, molta força, molta gràcia, i hem sentit aquell Amor de Déu profund. I el seu programa de recapitular-ho tot en Crist no només no s’aturava sinó que s’accelerava a través de cada esdeveniment que podia semblar un bloqueig.

Nosaltres diem, perquè ho creiem però també ho podem testimoniar, que Maria ens ha generat, Maria Santíssima ens ha generat. Ens ha generat i ens ha portat a Jesucrist i Ella, Maria Santíssima amb Sant Josep són per a nosaltres, com hem dit sempre, un pare i una mare, però no en el sentit romàntic; un pare i una mare que ens acompanyen en el nostre camí, en la nostra transformació. No com una mamà i un papà que ens ajuden, que ens protegeixen sinó molt més. Ens acompanyen en la transformació interior. Podem dir i hem dit que som franciscans, Sant Francesc i Santa Clara estan sempre amb nosaltres. Tenim una unió particular amb ells, un amor especial nosaltres cap a ells i ells cap a nosaltres. Ens acompanyen els àngels, els Arcàngels, ens protegeixen els germans fidels, tots els sants al Purgatori preguen per nosaltres. I precisament d’aquest camí concret, si es llegeixen els missatges des del principi fins al final, hem arribat a l’Església de Jesucrist de l’Univers, a la seva revelació, a la seva presentació i a dir ara que està operant aquí a la Terra.

Ja he dit que som part de l’Església de Jesucrist de l’Univers. Vivim tots els valors cristians, vivim plenament el catecisme. Vivim tot l’ensenyament de Jesucrist, intentem viure’l, no som perfectes, però aquest ensenyament és el nostre camí. No estem al costat dels conservadors ni dels progressistes de la confessió catòlica, no estem ni d’una ni de l’altra part, intentem estar amb Crist, amb Jesucrist. Deixem a Déu fer emergir la seva Església, l’única Església que ha estat de sempre i que serà per sempre, aquella que Ell va fundar i contra la qual no prevaldran les portes dels inferns, aquella de Crist. A nosaltres ens correspon només deixar-nos transformar en la vida i esdevenir homes de l’Evangeli, ens toca només pertànyer a Crist, al seu Esperit perquè Ell pugui conduir-nos al Pare en l’Esperit Sant. Sabem que Déu té fills a tot arreu, en qualsevol religió, sabem que hi ha fills de Déu perseguits, ofegats i també fills de Déu que no saben que són fills de Déu, com diem nosaltres, que han dit sí en el moment de la concepció però que després s’han encarnat en la seva vida també en altres confessions religioses. Sabem que Déu està present en tots i que actua a través de tots i estem, com he dit, disponibles per contrastar-ho amb tothom, però el nostre testimoniatge és que només en Jesucrist, només en la seva redempció hi ha la salvació, i només acollint-lo a Ell es desvetlla en cada home la seva identitat primària: ser fills de Déu, creats a imatge i semblança de Déu. Per tant, la nostra manera de viure és ecumenisme obert a tothom, en un confrontament de veritat amb tothom, acollint el bé de tots, el que és bo de tothom, però portant el que és nostre, no venent Crist per acollir els altres.

Els nostres sacerdots ministres tenen com a primer propòsit de la seva vida oferir-se juntament amb Jesucrist per tot el poble i oferir-se segons les intencions de Maria Santíssima. És la primera raó per la qual existeixen: oferir la seva vida. El segon propòsit és intentar fer tot el possible i com sigui per desvetllar en el poble el sacerdoci reial, el sacerdoci comú de tot home i de tota dona. I el tercer, si es pot dir el que és quotidià, acompanyar, indicar, donar suport a cada home que ens és confiat i assenyalar-los Jesucrist, única Via, Veritat i Vida, però mostrar-lo concretament en totes les situacions de la vida que viu el nostre poble. Els nostres sacerdots viuen en els Santuaris, on també altres persones consagrades a Déu, dins la Fundació “Fortalesa de la Immaculada” viuen ofertes per això, per acompanyar, després també hi ha qui viu una vida de cada dia normal, de treball, de matrimoni, pel que és. Els nostres sacerdots ministres tenen aquest propòsit que he dit. No són sacerdots d’un sistema, no promouen cap sistema, no promouen ni tan sols la Fundació “Fortalesa de la Immaculada”. No s’ofereixen per cap sistema, no tenen el propòsit de reunir ànimes, ni de donar suport a la Fundació, ni d’augmentar-ne el nombre. Absolutament no! Però tenen el propòsit de promoure la vida de Déu, la vida de Déu que està en cada home. Tenen el propòsit, oferint la vida, de desvetllar la vida de Déu que està en cada home, també en aquells que poden semblar més llunyans.

Per què existim? Ens anomenem poble nou, Església nova, però de nou no en tenim res, tal com hem dit moltes vegades. És nou perquè en Déu tot és nou, és nou perquè, com he dit abans, també encara que malauradament sovint se senti dir: “La revelació ja és acabada”, acabada amb l’Evangeli, acabada amb els Apòstols, acabada amb les cartes de Sant Pau i dels altres Apòstols, no oblidem però que hi ha l’Apocalipsi que completa la revelació, i la revelació no està acomplerta. El nostre existir és per permetre a Déu, perquè ho reconeixem, permetre-li portar-ho tot a compliment, i nosaltres donem la nostra vida per això.

També avui us abraço i beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Missatge de Déu Pare del 13 d’octubre de 2020, “Viure en la veritat i en la justícia”, publicat en aquest web.

[2] Cfr. Reflexió del Pare Tomislav del 10 d’octubre de 2020 “El sacerdoci ministerial en l’Església d el’Univers”, publicat en aquest web.

[3] Cfr. Ef 1, 8-12

[4] Versió original en italià.

[5] Cfr. Jn 17, 3

[6] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre 2010 “El Nucli Central, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. III, anno 2012”, pàg. 8; al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità, pàg. 33; a www.versolanuovacreazione.it en italià; i en aquest web en català. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s