A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

17 d’octubre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić: estimats germans, estimades germanes, avui desenvoluparem el tema “La paternitat i la maternitat en Déu”. Com ja sabeu, d’això en vam parlar el 2013 però fins avui hem fet també un progrés, tots, i ho podem comprendre molt millor, podem anar més a fons, en la profunditat d’aquest tema.

Quan diem “pare”, “mare”, pensem en els pares, però pares ho són aquells que generen la vida. Aquí, aquesta és la primera imatge que hem d’acollir per entendre Déu Pare al qual anomenem Creador, perquè Ell, per mitjà del Fill, en l’Esperit Sant, ho ha creat tot. Trobar a Déu Pare, conèixer a Déu Pare vol dir conèixer la vida. “Aquesta és la vida eterna: conèixer-te tu i Aquell que tu has enviat”, diu Jesús a l’Evangeli de Joan[1].

En la història de la salvació, a l’Església, apareix moltes vegades “pare”, “mare”, més pare que mare. El que més s’apropa a nosaltres en l’Antic Testament és la fe d’Abraham, pare de la fe que creia contra tota esperança. I després, per part dels homes, per la preparació per la creativitat de Déu, arribem al punt culminant en Maria Santíssima que va generar Déu-Home, i Sant Josep, que participant en aquesta obra en la seva Esposa, que és l’Esposa de l’Esperit Sant, va participar en la creativitat de Déu. A l’Església coneixem els pares de l’Església, les mares de l’Església, coneixem Sant Francesc d’Assís, el nostre pare, la nostra mare Santa Clara, però la característica de tots és que han generat la vida de Déu, naturalment sempre a través de Jesucrist en l’Esperit Sant, però s’han elevat a Déu Pare.

Trobar Déu Pare, conèixer Déu Pare és conèixer la plenitud. Partim d’aquest punt i ens servim també del missatge que el Pare ens va donar dimarts passat[2], i ens va cridar a consagrar-nos a Ell, que cadascú es consagri a Ell. Ara seguim una mica la història d’aquest camí per arribar en aquest moment, per comprendre millor aquest moment en el qual vivim. D’això en vam parlar, del vòrtex trinitari, en el llibre “Oltre la Grande Barriera”[3]. Ara cito del capítol “Jesucrist ens porta al Pare”, pàgina 36. “En el Fill viu el Pare, però el Pare està també per sobre meu. He dit que el Pare és més gran que tots[4], i jo també estic i estaré totalment sotmès al Pare per sempre. Jo també havia d’estar unit al Pare. Sense la seva força no hauria pogut portar a compliment l’obra de la redempció, tot i ser jo mateix Déu. Ni tan sols l’Esperit Sant pot actuar plenament en vosaltres si no viviu la relació amb el Pare, perquè l’Esperit és primer de tot un do del Pare, que passa a través meu”. Després Jesús afegeix en el missatge aquestes paraules: “Si no us abandoneu amb un acte de confiança total al Pare, a través meu, no podreu arribar a entendre ni fer res”. És forta aquesta paraula de Jesús.

És fàcil agafar-se a la figura de Jesús com aquell que feia miracles potents, crear-se una imatge de Jesús a través dels estudis de teologia, demanar a l’Esperit Sant de desvetllar-nos, rebre algun carisma, visió, i quedar-se amb això. I, tal com diu Jesús: “No heu arribat enlloc, perquè el Pare és més gran que jo”. Hi ha una resistència a conèixer el Pare. La resistència ve perquè és absolutament més gran que nosaltres, és un misteri i només el podem assolir en la fe pura, en l’esperança pura, en l’amor pur, no per posseir-lo sinó per estimar-lo, per servir-lo, per adorar-lo, per estar units a Ell i viure segons les Lleis de l’Esperit pur. És en aquest punt que apareix la resistència en les persones, i vosaltres veieu també en l’Església quanta resistència per tenir -i encara no ha estat permesa- una festa de Déu Pare, tot i que els sants, els profetes, havien arribat a comprendre això.

Nosaltres hem revelat aquesta veritat. També hem conegut en l’educació de l’Església de la Terra, hem publicat aquest capítol preciós sobre el vòrtex trinitari, però això no és suficient. Les notícies s’aprenen, entren en la memòria racional, passen a ser un record. Ens aferrem fàcilment a una revelació bonica, inspiració, també això és un engany.

En la primera lectura del diumenge 29è[5], demà, Déu ha inspirat també un Cir, rei de Pèrsia. És un engany quan una persona rep una inspiració, quan rep una revelació, i diu: “la conec”. Allò és només un senyal, una gràcia per continuar, per encarnar, per ampliar el coneixement i aquest coneixement s’obre a l’infinit. No en el sentit quàntic sinó en el sentit que la nostra vida es desvetlla tota ella, s’orienta cap aquella Font de la qual en ve la plenitud de la vida. I tota la resta, es desprèn, es despulla. Ens ajuda la imatge de Sant Francesc quan va ser desheretat del seu pare. Es va treure fins a l’última peça del vestit i va dir: “Ara puc pregar lliurement: Pare nostre”. Per entrar a conèixer el Pare cal conèixer i acollir el Fill en l’Esperit Sant per ser elevats.

Aquest poble que ha acollit aquest camí des de l’inici, ha experimentat un recorregut d’obertura perquè el Pare ha revelat moltes coses. Però és molt important subratllar que hi ha un punt, un element indispensable en aquest camí: havíem de ser la resta que pertany a l’Església de tot l’Univers perquè el Pare ens ha cridat a consagrar-nos a Ell i a consagrar la Terra. Perquè, coneixeu la consagració a Maria Santíssima, la consagració al Sacratíssim Cor de Jesús, però la consagració al Pare se’ns escapa. Per això, a partir de la gràcia d’haver esdevingut l’Església de tot l’Univers, el Pare ha parlat, ha donat a conèixer cada vegada més el seu rostre, ja que l’Església de tot l’Univers camina ràpidament cap a la plenitud i es reuneix en el Pare. Recordeu l’any passat, el camí, el dinamisme, ens vam oferir a través del Cor Immaculat de Maria a Jesús per ser reconciliats amb Ell, i després vam celebrar i consagrar-nos nosaltres i la Terra al Pare. I a partir d’aquesta consagració es va desenllaçar la resta de l’any 2019 fins a la consagració solemne a Maria Santíssima a l’inici de l’any i la consagració a la Santíssima Trinitat, el 19 de gener de 2020. Aleshores va començar l’acció trinitària.

Conèixer el Pare és conèixer al mateix temps el Fill i l’Esperit Sant perquè és la Font i nosaltres entrem en aquest circuit vital a través del Fill en l’Esperit Sant, en el seu Esperit amb qui Ell és u amb el Pare. I el Pare ens envia a través del Fill a revelar el seu Rostre, per donar-nos l’Esperit Sant. Aleshores, en aquest punt, nosaltres portem tan sols la nostra experiència que és el camí interior del recorregut individual i col·lectiu, el Pare es coneixerà a la fi dels temps en la plenitud, quan tots els seus fills junts, íntegres, entraran per mitjà del Fill en l’Esperit Sant a la nova creació.

Però pel nostre camí és molt important que veiem les indicacions que ens ha donat el Pare en el darrer missatge[6]. “Cada un de vosaltres que es consagra és un do per a la humanitat”. I, com consagrar-se? Viure en la veritat de la fe, la veritat que està en l’únic Pare, Fill i Esperit Sant.

Tal com deia, és fàcil aprendre aquestes nocions, però entrar en aquell vòrtex d’omnipotència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant en nosaltres cal la nostra participació. I quan ens consagrem al Pare, automàticament hem de recórrer el camí a través del Fill en l’Esperit Sant en un creixement continu, en un continu procés d’elevació. Vivint en aquesta veritat som capaços de viure en la justícia de Déu, en la rectitud de Déu, que la humanitat sense Déu no coneix. Per resoldre els problemes a la Terra s’ha de ser fort, barallar-se, tenir les armes potents, ser astut, etc., etc. Les persones comencen a barallar-se i matar per petites coses. La humanitat no canviarà sense el Pare, tot i que el Pare actua a través del Fill en l’Esperit Sant, a través de la seva Església, l’única Església en tot l’Univers. Però sí que és fàcil començar a avançar si hi ha la nostra sinceritat, la disponibilitat.

“Us demano, fills, que sigueu persones autèntiques i sinceres en la relació amb mi, amb vosaltres mateixos i amb els altres. Mireu les coses com són en Déu i no us equivocareu”. És senzill. Hem d’acollir també la nostra missió en aquest temps, l’Església de Jesucrist de l’Univers, tots aquells que volen formar-ne part. El Pare diu: “La vostra vida oferta a mi esdevé un do enorme que transforma totes les coses en vosaltres i al voltant vostre”. Perquè la potència trinitària està en nosaltres. “Quan una persona i un poble es consagren a mi, a través del meu Fill en l’Esperit Sant, jo poso al voltant de cada un i de tot el poble un escut que protegeix dels atacs del Mal. D’aquest en neix una vida sempre nova que us protegeix i nodreix. Així esdeveniu el reflex de la presència de Déu per tot arreu on passeu i en tot el que dieu. El meu rostre brilla sobre vostre i la gent coneix la veritat”[7]. D’aquí la nostra responsabilitat i la nostra missió.

Si volem resumir les lectures del diumenge 29, cicle A, podem fer-ho en una frase: cridats per ser elegits, vol dir participar en la crida, esdevenir conscients i conscientment participar en aquesta crida. És aleshores que arribem a una certesa interior com Sant Francesc, quan va experimentar el perdó de Déu i saltava de joia. És la certesa, una vida amb Déu tangible, no amb les nostres mans sinó amb el nostre esperit, amb la nostra ànima. Aleshores, partint d’aquesta consciència que som cridats com a membres de l’Església de tot l’Univers, hem d’implicar-nos a viure la plenitud pas a pas, progressivament, amb senzillesa, subratllada per Maria Santíssima, i la potència trinitària s’expandirà en nosaltres i a través nostre. Aquesta és l’Església, l’Església que és l’espai de l’acció trinitària, l’espai existencial a la Terra i a l’Univers.

Així, us convido a participar en aquest camí, descobrir Déu Pare. Quan el coneixeu, aleshores tots els nusos de la vida es deslliguen, es desfan. Sense Ell no es deslliga res. És un camí cada vegada més dolç, bonic, amable si l’escolliu amb responsabilitat. Al mateix temps això us porta a una responsabilitat en Déu i arribeu a ser enviats per Déu Pare, per mitjà del Fill en l’Esperit Sant a donar a conèixer el rostre del Pare, perquè predicant pel nostre compte podem presentar al lloc del rostre de Déu el nostre rostre en el qual hi ha molts estrats de les nostres interpretacions, d’imaginacions nostres.

I què és important? És important que ens orientem, posem la mirada en Ell despullant-nos de tot, recorrent el camí a través de Jesucrist en l’Esperit Sant. Aleshores, cada un de nosaltres i tots junts tindrem la creativitat divina en nosaltres i aquesta canvia el món. Déu Pare genera a través del Fill en l’Esperit Sant, a través de tots els fills i quan ens sentirem fills estimats del Pare malgrat tots els nostres límits, errors, i manifestem aquest amor envers els altres, aleshores esdevenim pares de la vida espiritual, portem la vida de Déu a la humanitat.

És molt important comprendre això en aquests moments. No ens serveixen els títols “pare”, “mare”, que algú ens pugui donar sinó que tenim necessitat de ser pare, mare en Déu, tenir la paternitat, la maternitat en Déu i manifestar-la. Aprofundirem més endavant, desenvolupant aquests punts indicats per Sant Miquel[8] per concloure i al final entrar preparats en l’any 2021.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Jn 17, 3

[2] Cfr. Missatge de Déu Pare del 13 d’octubre de 2020, “Viure en la veritat i en la justícia”, publicat en aquest web

[3] Nota: Llibre en versió original en italià.

[4] Cfr. Jn 10, 29

[5] Cfr. Lectures del diumenge 29 del temps ordinari, any A: 1° lectura, Is 45,1.4-6; Sl  95 (96); 2° lectura: 1Ts 1, 1-5b; Evangeli: Mt 22, 15-21

[6] Veure nota 2

[7] Veure nota 2

[8] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre 2010 “El Nucli Central”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. III, anno 2012”, pàg. 8; al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33; a www.versolanuovacreazione.it en italià; i en aquest web en català.