Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
23 d’octubre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Una de les preguntes que ens arriba sovint és perquè no és fins ara que hem parlat i ens hem presentat com a part integrant de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Tal com he dit, l’Església de Jesucrist de l’Univers ha existit des de sempre, i a cada època el Senyor Déu, s’ha acostat sempre al seu poble, als seus fills, amb diversos instruments, en cada ocasió adaptats al seu temps, a l’època corresponent, i sempre s’ha apropat de moltes maneres per ajudar l’home a fer el seu camí. El seu camí de desvetllament, desvetllament de la pròpia identitat, desvetllament de la pròpia imatge i semblança amb Déu, aquell desvetllament que l’ha de portar a esdevenir fill de Déu. És un camí que comporta la transformació de l’home en tots els àmbits, a nivell de l’esperit, a nivell del cos. És un recorregut que acabarà només en la Nova Creació, i que l’estan continuant també els nostres germans al Purgatori, i també, qui està en el Paradís, està continuant aquest camí.
Amb la vinguda de Jesucrist, la seva primera vinguda, el Senyor va instituir l’Església de Jesucrist de l’Univers, la va instituir a la Terra a favor de tot l’Univers, aquella Església que ha estat amagada fins ara, i que ara ha hagut de sortir a la llum. Jo dic, “ha hagut”, no ho hem volgut nosaltres, ho ha volgut el Senyor que sortíssim a la llum, per què? Déu actua sempre en la plenitud dels temps. Els plans de Déu són immutables, poden esperar segles, generacions, però tard o d’hora arriben a compliment. Déu, per realitzar els seus plans pot canviar les persones, però no canvia mai els seus plans. Pot canviar els mitjans, però no canvia mai els seus plans. Així, un dels motius, per què precisament ara? Perquè Déu ha considerat ara la presència d’un poble a la Terra, l’ha considerat preparat, preparat per sortir a la llum, preparat per donar testimoni. Precisament ara perquè també al llarg d’aquests dos mil anys, no sempre, la que s’ha definit com a Església, confessió catòlica, ha fet allò que Déu hauria volgut. Déu ha esperat, ha pregat, ha enviat molts instruments, ha enviat la seva Mare, ara el temps s’abreuja i l’Església ha de sortir a la Llum.
Qui forma part de l’Església de Jesucrist de l’Univers? Qui pot formar-ne part? La Mare de Déu ha estat clara en el missatge del desembre de 2018[1], llegeixo: “Vosaltres voleu també formar part de l’Església de Jesucrist de tot l’univers? Si ho voleu, se us demanen tres coses: 1) donar completament la vida a Déu Tri i U, a través del meu Cor Immaculat; 2) viure una vida íntegra, respectant les lleis divines que us han estat revelades pel meu Fill Jesús a l’Evangeli; estan escrites també en vosaltres i l’Esperit Sant les manté vives en el vostre esperit; 3) creure en l’existència d’altres fills de Déu a l’univers, que juntament amb vosaltres formen la seva Església, una i indivisible; viure amb ells en comunió d’esperit i de pregària. […] L’Església de la Terra, com l’heu vist fins avui, dividida, afeixugada per l’esperit del món, infectada per molts paràsits, haurà de deixar el lloc a la veritable Església de Jesucrist, viva i bategant a tot l’univers. No us torbeu per això i no us escandalitzeu, perquè Déu ha de purificar el seu poble; és un acte de justícia i de misericòrdia.”
L’Església de Jesucrist de l’Univers, instituïda a la Terra a favor de tot l’Univers, ha sigut sempre l’instrument ordinari del qual Déu s’ha servit, i sempre se’n servirà. L’Església sempre ha tingut una sola missió: acompanyar el poble de Déu, agregar-lo en comunió, rebutjar el mal, batejar, anunciar. Sempre ha tingut la missió que Jesús va deixar abans de marxar: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli.[2] Feu fora el mal, guariu els malalts, ressusciteu els morts”[3]. Per realitzar aquesta missió, ja des de l’inici, s’hauria hagut d’unir amb tota la humanitat de l’Univers que es reconeixia fidel a Déu des de sempre. Hauria hagut d’unir-se amb aquells que nosaltres anomenem “els germans fidels” des de sempre, per formar un sol poble, fer fora el mal, expulsar Llucifer, príncep d’aquest món que ha estat judicat i vençut per Jesús amb la seva Redempció, i permetre així el retorn gloriós de Crist. Ja Sabeu com han anat les coses.
Si mirem des del segle passat, amb les aparicions de Fàtima, Maria Santíssima va buscar amb urgència poder formar aquest poble. Maria Santíssima va començar a parlar, a presentar-se amb els germans de Déu de l’Univers, i ho va fer perquè en el transcurs dels segles, l’Església de la Terra, per ella mateixa no hauria pogut sortir-se’n contra el mal. El mal va anar creixent, es va enfortir. Amb les aparicions de Maria Santíssima a Medjugorje aquest procés va continuar i va arribar al seu punt culminant. I així, després del Gran Jubileu del 2000, l’acció de Déu ha anat cada vegada més de pressa, cada vegada s’ha intensificat més, per què? Perquè estem en el temps del retorn gloriós de Jesús, i així com la primera Església anunciava amb força la mort i la resurrecció de Crist, ara és un deure, és obligatori, és la nostra vida, anunciar el retorn gloriós de Jesús, anunciar el compliment de totes les seves promeses, a fi que es pugui concloure el pla de salvació.
És un programa de Maria Santíssima, Mare de l’Església, Mare de Déu i Mare nostra, Maria Santíssima que genera el poble nou, genera l’Església nova. És una missió que Maria Santíssima ha tingut des de sempre i que ja hem llegit en el Gènesi: “Aixafar el cap a la serp”[4]. El poble de Maria vencerà la serp, la serp antiga, l’Església de Jesucrist, la veritable Església que és mariana o no és l’Església de Crist, o es deixa guiar i generar per Maria Santíssima Corredemptora, o no és l’Església de Jesucrist. Si s’allunya de Maria, si posa Maria Santíssima en segon pla, si no posa Maria Santíssima i Sant Josep al centre, com a pare i mare, si no està darrere seu i no es deixa transformar per ells, perdrà de vista la seva missió i la seva identitat, i ja no serà més l’Església. Us dic aquestes coses i deixo per a vosaltres llegir entre línies…, per què hem sortit ara a la llum? Mireu que està passant, sapigueu llegir els signes dels temps.
Anunciar el retorn de Jesús, únic Salvador, únic remei pels malalts de la humanitat és la missió de l’Església, una Església que ha de portar els seus propis fills a Maria i a Jesús, una Església que no es qüestiona l’acció de Maria Santíssima, que no es posa a jutjar, a calcular si Maria Santíssima pot, si Maria Santíssima ha de fer. Una església que es posa també per sobre de Maria Santíssima, és una església que ha perdut la seva pròpia identitat, és una església que ha perdut el seu propi camí, ha esdevingut una estructura que fa moltes obres humanitàries, que parla bé, fa molt de bé, però si ha perdut la seva pròpia identitat, perd el motiu de la seva existència, “és com la sal que, si no sala, no serveix per a res, és com una llum que, si no es posa dalt la muntanya, no serveix per a res”, només serveix per llençar.
Per què sortim ara a la llum? Perquè Déu actua sempre en la plenitud dels temps, perquè Déu és misericòrdia, és bondat i misericòrdia, però també és justícia. Perquè Déu deixa el temps, generacions i generacions, però ha d’anar endavant, perquè Déu pot esperar, però el mal ha avançat massa, cal posar-li fre, i només l’Església de Jesucrist el pot aturar, no les obres humanitàries. Només Déu Tri i U, a través del Fill en l’Esperit Sant, i Maria Santíssima el poden aturar, no la pau humana, els acords humans, els pactes humans. Déu actua en la plenitud dels temps. Déu estima els seus fills, Déu estima aquesta Terra i no vol perdre ni la Terra ni els fills.
No oblideu que les aparicions de Medjugorje són les últimes aparicions marianes. Segons vosaltres, podem viure sense la presència viva de Maria entre nosaltres? Deixo la resposta per a vosaltres. Per què en aquest temps? No oblideu allò que Maria ha demanat contínuament en les seves aparicions. Segons vosaltres, han fet el que Maria ha demanat? La Terra ho ha fet? Partiu de Fàtima, partiu, si voleu, de Lourdes, partiu de La Salette, arribeu a Medjugorje. Segons vosaltres, la Mare de Déu ha vingut a la Terra per sotmetre’s a judici d’algun prelat, que l’estudiï, que li faci un examen de teologia per veure si és digne i està preparada per parlar? O ha vingut per salvar els seus Fills? Segons vosaltres, qui mira de salvar els fills de Maria, és un pare o és un patró? Per què en aquest temps? Perquè és l’últim temps, perquè ja no hi ha més temps.
Maria ens va parlar el 24 de juny del 2019, i com totes les indicacions que ens han anat arribant, va ser un impuls cap endavant, i una vegada més es va accelerar el temps, i des d’aleshores en endavant tot ha anat molt de pressa, ràpid, cap a una separació neta entre l’Església i la no Església, entre els fills de Déu i els fills de les tenebres. Us llegeixo el que deia el 24 de juny de 2019.[5]
“Fills, l’Església de Jesucrist de l’univers ha de tenir les característiques del meu Cor: ha de ser Mare. La meva primera missió, de fet, és la de ser Mare de Déu, Mare dels fills de Déu i Mare de l’Església del meu Fill. Per això aquesta Església és mare perquè genera contínuament els fills de Déu, els genera a la vida. El meu Cor Immaculat vessa la seva immaculadesa sobre el poble de Déu, que per això ha de ser immaculat. L’Església de Jesucrist és per tant mare i immaculada. És una Església missionera que anuncia incessantment i potentment el Regne de Déu.
Fills, no us deixeu enganyar per les coses que sentiu a dir, malauradament, a grans representants de l’Església oficial: us parlen de ”Església en sortida, Església hospital de campanya”. No és això. La missió de l’Església és la de generar contínuament els fills de Déu a la vida de la Santíssima Trinitat. Això els fa íntegres, lliures, capaços d’escollir el bé i de rebutjar el mal, de trobar cada fill de Déu per donar-li la vida. Ara és el moment que aquesta Església, unida a la que està a l’univers, porti el seu anunci amb la seva vida; amb la pròpia doctrina, la pròpia litúrgia i els propis sagraments, amb tot allò que ha rebut durant aquests anys. Tot això forma un dipòsit veritablement gran de fe, d’esperança i d’amor. […]
Les vostres cases seran realment santuaris. Atrauran la humanitat de bona voluntat que podrà veure una altra Església, podrà veure allò que encara no ha vist a la Terra. Desitjo que aquesta Església sigui pobre, és a dir, no rica de molts diners i mitjans, sinó rica i potent en la fe, en l’esperança, en l’amor, en la doctrina i en els miracles, en tot allò que Déu us permetrà realitzar perquè el temps empeny, fills meus. Déu ha d’actuar per salvar la Terra d’aquella part de la humanitat que vol destruir-ho tot i tothom. […] Juntament amb Sant Josep us beneeixo a tots vosaltres i aquesta Església que a través vostre serà fundada a la Terra. Recordeu bé que sou aquells sobre els quals Déu està fundant aquesta Església, perfectament unida a Sant Pere, als apòstols, a tots els instruments de Déu. Avui, en aquesta Terra, vosaltres sou aquells sobre els quals Déu està fundant l’Església de Jesucrist de l’Univers.”
Per què precisament ara? Cap de nosaltres, puc dir-ho en nom de tots, diria: estem preparats. Déu ens ha dit: esteu preparats. Cap de nosaltres diria que som capaços de fer aquesta acció. Cap de nosaltres sent el desig de voler ser aquell que funda l’Església, ens tremolen les cames només de pensar-hi. Però, com he dit, a partir de la Fundació s’ha reunit un poble, aquest poble ha esdevingut nombrós, som moltíssims. Aquest poble ha avançat, aquest poble ha crescut i ara aquest poble és cridat a viure tot allò que ha sentit, rebut i reconegut. A viure-ho, no per imposar-ho, no per sentir-se més grans, sinó per viure-ho perquè ha tastat la vida, ha tastat Crist, ha tastat el Seu amor. Ha començat a tocar la grandesa, la immensitat, la profunditat d’aquest amor i no pot deixar de viure així.
Tal com ja he dit, les proves ens han unit, ens han reforçat, les proves ens han fet experimentar que amb Déu estem bé sota la creu, amb Déu estem bé al sepulcre. Les proves ens han fet viure l’Evangeli, les Benaurances. Les proves han fet possible que tota l’Escriptura s’hagi transformat en vida: “Estimeu els vostres enemics”, oferir la vida per aquells que ens fan mal, oferir la vida per aquells que ens rebutgen. Us puc dir que tot això que ens passa, ens ha estat dit. Déu no ens ha fet passar mai per cap situació, sense abans haver-nos preparat i demanat la nostra adhesió. Ens va dir: “Us faran fora de les sinagogues”[6], tal com Jesús deia als seus apòstols. Heus aquí, aquest és el nostre testimoniatge, el perquè ara. Perquè ha arribat el temps de compartir la “perla preciosa” que hem trobat, de compartir amb tothom que hem trobat la vida de Déu.
Us abraço i beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat publicat al llibre “La vida no és vida sense Déu”, pàg. 61; i en aquest web
[2] Mc 16, 15
[3] Mt 10, 1.8; Mc 6, 12-13; Lc 9, 1-2
[4] Cfr. Gen 3, 14-15
[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima amb títol “Sóc Mare de l’Església”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – Messaggi e riflessioni 2018 – 2019 vol. VI”, pàg. 69; i en català en aquest web
[6] Jn 16, 2
Cap a la Nova Creació 