de Tomislav Vlašić
Estimats germans i germanes,
M’adreço a vosaltres que seguiu aquest web ja des de fa alguns anys i a totes les persones de bona voluntat que desitgen ser informats.
El dia 23 d’octubre de 2020, vaig saber que havia incorregut sota pena d’excomunió, pel decret de la Congregació per la Doctrina de la Fe segons el cànon 1331§§1-2 del Codi de Dret canònic, comunicat al Bisbe de Brescia el dia 22 de juliol de 2020.
Vaig conèixer aquesta greu decisió a través de la premsa, ja que fins el dia d’avui no m’ha estat notificat formalment l’esmentat decret. En prenc nota sense cap intenció de rebatre, contestar o discutir, com no he fet mai fins ara. No pretenc jutjar res ni ningú, considerant que tot judici correspon al Senyor Jesús que, tard o d’hora, manifesta la veritat de cada persona i de cada situació.
Dit això, tanmateix, considero necessari aclarir la meva posició a favor de tots aquells que s’han apropat a mi i que han acollit el meu ministeri sacerdotal.
El 1981 vaig ser testimoni dels esdeveniments de Medjugorje (Bòsnia-Herzegovina), on la Mare de Déu es va aparèixer a sis nens. Vaig acollir i creure en les aparicions. Com a sacerdot i frare franciscà, vaig ser cridat a prestar servei a la parròquia de Medjugorje durant els primers temps de les aparicions. Vaig mirar d’acompanyar de la millor manera els sis vidents, els parroquians i els pelegrins que volien renovar la seva vida de fe. Aquesta experiència va marcar de forma inesborrable la meva vida d’home i de sacerdot, i em va portar a fer un canvi decisiu en el meu camí: vaig oferir la meva vida en holocaust a Déu, a través del Cor Immaculat de Maria, per tal que la veritat de les aparicions de Medjugorje es manifestés a la humanitat.
El 1987 vaig fundar la Comunitat “Kraljice Mira, potpuno tvoji – po Mariji k Isusu” que després es va dissoldre. Estava formada per germans i germanes que vivien l’oferta de la vida a Déu, a través de Maria, segons la Regla i Vida del Tercer Orde Regular de Sant Francesc d’Assís. Al costat de la Comunitat, hi havia la Fraternitat, formada per laics, que seguien el mateix camí.
Aquells anys, vaig trobar moltes incomprensions i hostilitats a causa de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje. Malgrat això, mai he renegat del que vaig veure i experimentar. Avui, igual que aleshores, continuo considerant les aparicions marianes de Medjugorje com autèntiques i com un canvi en la història de la humanitat. D’això en seré sempre testimoni.
Durant la meva vida sacerdotal he trobat moltes persones amb dons extraordinaris. Les he acollit sempre, sense posar al centre els seus dons sinó mirant d’acompanyar-les en un camí cristià de donació a Déu. Entre aquestes persones, ha ocupat un lloc especial la Stefania Caterina, que el 1994 va entrar a la comunitat que jo havia fundat. La vaig acompanyar espiritualment, com vaig fer amb tots els altres membres de la Comunitat, en les diverses etapes de la seva formació. No obstant això, en el transcurs del temps, les revelacions que rebia anaven adquirint una profunditat cada vegada més gran, fins a arribar a ser objecte de contrastos dins i fora de la Comunitat.
Després de diversos anys molt compromesos i també per motius de salut, vaig demanar un any sabàtic, iniciat el 14 de febrer de 2007. Tenia necessitat d’immergir-me en el silenci per comprendre millor el pla de Déu, que fins aleshores no estava encara plenament definit. Precisament durant aquest temps, el Senyor va començar a aclarir cada vegada millor la meva missió sacerdotal, demanant-me, al mateix temps, disponibilitat total per oferir la meva vida a Ell, a través del Cor Immaculat de Maria.
Al mateix temps, també la Stefania Caterina va decidir retirar-se en el silenci per comprendre millor els desitjos de Jesús amb relació a la seva missió. A ella el Senyor li demanava la disponibilitat per oferir la seva vida a Ell, a través de Maria Santíssima, pel meu sacerdoci, per tal de complir una missió concreta. Tots dos vam oferir la nostra vida a Déu, en la total disponibilitat per complir la seva voluntat, fos la que fos.
Així, en el lloc que la Providència va posar a la nostra disposició i juntament amb algunes persones de gran fe i generositat, vam iniciar un camí profund de pregària. El Senyor mateix i els seus instruments, especialment els set grans Arcàngels i els Apòstols, ens parlaven explicant-nos moltes coses.
Dia rere dia, les revelacions es van anar ampliant, arribant a ser cada vegada més detallades. Va emergir amb més claredat el gran pla de Déu per recapitular en Jesucrist tot l’Univers. El Senyor Jesús ens va posar sota la seva directa autoritat i ens va demanar que anunciéssim aquest pla a tots els cristians i a la humanitat de la Terra, i així ho hem fet.[1]
El 2008 vam publicar el llibre “Oltre la Grande Barriera”[2] en el qual s’explica àmpliament aquest pla. A aquest primer llibre en van seguir altres. No aprofundiré sobre això, i us adreço a l’extens material publicat en aquest web.
En els anys 2008 i 2009 vaig ser objecte de restriccions i prohibicions per part de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Vaig ser allunyat de la Comunitat que havia fundat i vaig demanar de deixar l’Orde dels Frares Menors, per dedicar-me completament al pla de recapitulació en Crist de tot l’Univers. Em van privar de l’exercici del sacerdoci en l’àmbit de l’Església Catòlica. Això no em va privar del meu sacerdoci, ja que segons el Codi de Dret Canònic, ningú pot ser privat de la potestat de l’ordre sagrat.[3]
Moltes persones van continuar buscant-me. Les he acollit a casa meva i a les cases de la Fundació “Fortalesa de la Immaculada”. Aclareixo que l’esmentada Fundació va ser creada el 2005 no per mi, sinó per persones particulars que consideraven que havien de contribuir a la difusió de la meva obra. No he freqüentat mai llocs de culte públics. No he buscat ningú, però he acollit a tothom, perquè considerava que era el meu deure de sacerdot. He de dir amb franquesa que no poques de les persones que he trobat, han manifestat un malestar creixent no només pel que passa al món, sinó també a l’Església Catòlica.
Del 2009 en endavant, al voltant meu es va formar un poble amb desig de ser acompanyat i introduït en la comprensió del pla de la recapitulació del qual parlem. Com a sacerdot he estat testimoni de la resposta i del creixement espiritual d’aquest poble senzill i humil. Un poble nou tal com ha estat definit moltes vegades per Déu i pels seus instruments. Nou en l’esperit, ofert a Jesús a través del Cor Immaculat de Maria, atent a la guia divina que no ha faltat mai. També he vist realitzar-se diversos miracles, alguns de gran importància, que el Senyor ha complert per confirmar el camí del poble nou.
El punt fonamental de les revelacions rebudes en aquests anys és aquest:
– la vida és present a tot l’Univers i Déu no ha creat només els homes de la Terra;
– després del pecat original i la fragmentació de la humanitat en diversos planetes i diferents Universos, el Pare va enviar el seu Fill a la Terra. Jesús es va encarnar, va morir i va ressuscitar una vegada per totes a la Terra per salvar tots els homes de l’Univers;
– a la Terra, Jesús va fundar l’Església a favor de tot l’Univers, confiant-li la missió d’anunciar la salvació a tot fill de Déu present en el cosmos;
– el poble de Déu està present a tots els planetes habitats i constitueix “L’Església de Jesucrist de l’Univers”;
– Jesús retornarà gloriós a la Terra, reunirà la seva Església de tot l’Univers per introduir-la a la nova creació;
– L’Església present en tot l’Univers no és una nova Església fundada per mi, sinó que és l’única que existeix i que existirà. Déu Omnipotent la manifestarà en tot el seu poder en els temps i de la forma establerts per Ell;
– sense l’obra d’aquesta Església, els cristians i la humanitat de la Terra no podran superar les grans proves que esperen a aquest planeta, ni arribar a la plenitud promesa per Jesús
El poble que he acompanyat ha desenvolupat progressivament la consciència de pertànyer a L’Església de tot l’Univers.
Ha acollit aquestes revelacions i ha emprès un camí cristià segons l’Evangeli basat en aquests tres pilars: 1) l’oferta de la vida a Déu, a través del Cor Immaculat de Maria; 2) la immaculadesa, és a dir, la integritat de la vida; 3) la comunió amb l’Església de tot l’Univers.
Ha portat a la Terra el testimoniatge de l’obra que Déu ha fet per recapitular en Crist tot l’Univers.
No vam ser nosaltres qui vam definir aquest poble “Església de Jesucrist de l’Univers”, sinó el Senyor i els seus instruments, primer de tot Maria Santíssima.
El primer pas fonamental cap a la formació de l’Església a la Terra es remunta a la Pentecosta del 2016. En aquella solemnitat, l’Esperit Sant es va adreçar al nostre poble reunit amb paraules inequívoques, que van confirmar la nostra pertinença al poble de tot l’Univers:
“Avui desitjo fer de vosaltres un poble nou… És un dia solemne perquè avui davallo damunt vostre amb la mateixa potència amb la qual vaig davallar sobre la primera Església. Baixo també a tot l’Univers, sobre tot fill de Déu, per fer de cada fill de Déu un temple vivent. Tots els fills de Déu de l’Univers formaran junts el poble nou.
… D’ara endavant hi haurà un sol poble de Déu en tot l’Univers. D’ara endavant ja no sereu més una petita resta de la humanitat de la Terra, sinó que sereu el poble de l’Univers que viu a la Terra. En el poble de Déu hi haurà diversitat d’experiències, de cultures, de planetes, però hi haurà un sol esperit. Jo sóc Aquell que té el poble unit, que uneix entre ells tots els fills de Déu per fer d’ells un poble nou”.[4]
A aquest pas importantíssim, el mateix any 2016, en van seguir uns altres, igualment importants, que volem recordar breument.
En primer lloc, el Senyor va confiar a aquest poble de la Terra quatre Cases que va definir Cases-Santuari. Estan situades a Medjugorje (Bòsnia-Herzegovina); a Ghedi (Brescia); a Finale Ligure (Savona); a la República Txeca. Són llocs de pregària, de trobada de germans, de formació, on les persones poden conèixer els programes de la nostra Església i ser acompanyades en el camí espiritual.
Successivament, vam rebre el signe que porten tots aquells que pertanyen a l’Església de Jesucrist de l’Univers: una Creu amb el Cor Immaculat de Maria al centre. En trobareu la descripció detallada en aquest web. La Mare de Déu en parla així:
“És el signe de tots els meus fills sobre el pit dels quals es produeix el triomf del meu Cor perquè el meu Cor triomfa en el vostre cor. I quan tots haureu rebut aquest signe es complirà el temps i s’aproparà el retorn del meu Fill. Tots aquells que a la Terra i a l’Univers es converteixen i entren a formar part del poble nou, reben aquest signe, són marcats amb el meu Cor, el Cor de la Mare del Salvador. És el triomf de l’amor de Crist en cada un de vosaltres”.[5]
L’Esperit Sant va afegir:
“Rebreu el signe a través del qual imprimiré en vosaltres el segell trinitari. És un signe potent en tot l’Univers precisament perquè porta en ell la potència de la Santíssima Trinitat; una potència que cap força pot vèncer”.[6]
Desitgem aclarir que també aquells que per ara no han rebut materialment aquest signe, perquè els ha estat impossible venir a les nostres trobades, però que s’han ofert sincerament a Jesús, a través del Cor Immaculat de Maria, acollint els programes d’aquesta Església, han rebut el mateix signe en el seu cor, que actua espiritualment en ells. D’aquesta manera, tots els cristians de l’Univers han rebut aquest signe, com a segell de la Santíssima Trinitat.
Des d’inicis del 2017 i durant tot el 2018, a través dels missatges del 13 de cada mes, la Mare de Déu ha parlat llargament de la vida de Déu i del seu poble en tot l’Univers, presentant-se com la Mare de la humanitat. Tots els missatges han estat recollits en el llibre titulat: “La vida no és vida sense Déu”.
El 13 d’octubre de 2017, centenari de l’última aparició de Fàtima, Maria Santíssima s’adreça encara a aquest poble nou definint-lo la petita, gran Església de Déu:
“Vosaltres sou la petita, gran Església de Déu en aquesta Terra. Voldria que us sentíssiu veritablement així. No tingueu por de sentir-vos Església; l’Església de Crist, el meu Fill, que existeix i batega en tot l’Univers… Déu té necessitat de la seva Església, d’aquesta petita, gran Església que tindrà la força d’oposar-se a l’enemic… Aquesta Església tindrà la força per viure la seva vida autònoma, allunyada de les intrigues dels homes i de l’arrogància dels potents”.[7]
Des d’aquell moment en endavant, el poble nou va ser cridat a prendre definitivament consciència del seu ser Església, i contínuament va ser convidat per Déu i pels seus instruments a acollir i testimoniar els programes que ens han estat revelats. El Senyor va demanar a aquesta petita Església de viure un veritable despullament de les pròpies idees, lògica, ambicions. Va demanar especialment que les celebracions eucarístiques fossin portades cada vegada a un nivell més alt, semblant al de la Litúrgia del Cel. Va convidar a una pregària elevada, segons les intencions de Maria Santíssima i ja no més segons les intencions humanes, encara que nobles.
El 2018 es va demanar a aquesta Església la consagració total al Cor Immaculat de Maria per evangelitzar la Terra. El triomf del seu Cor és, de fet, el preludi indispensable de la vinguda gloriosa de Crist.
Així arribem al 20 de maig de 2018. El poble nou ja està preparat per anunciar al món l’existència i l’obra de l’Església de Jesucrist de l’Univers. No és una Església nova, sinó l’única Església fundada per Crist, una, apostòlica i indivisible, present a tot l’Univers, tal com ens explica la Mare de Déu en el missatge del 9 de desembre de 2018:
“Fills, vosaltres no parleu d’una altra Església, no heu fundat una Església alternativa. L’Església és una. Malauradament, al llarg dels segles, algú s’ha infiltrat dins la veritable Església de Crist i ha arraconat el poble de Déu, l’ha deixat a l’ombra. Proclamant l’existència d’aquesta Església, Déu ha retornat al centre el seu poble. Ara el poble de Déu expulsarà el no-poble, és a dir, tots aquells que han ocupat l’Església de Déu pels seus propis interessos i ambicions, i que no tenen res a veure amb Jesucrist.
L’Església ha estat sempre una, instituïda pel meu Fill a la Terra i fundada sobre els Apòstols, sobre els profetes, sobre els màrtirs i sobre els sants; no només aquells que han estat proclamats per l’Església, sinó també sobre els estols de sants desconeguts, petits, aixafats i sobre el seu poble fidel. Ara la veritable Església de Crist emergeix de nou amb força, a través d’un poble que vol posar en pràctica l’Evangeli, les paraules de l’Escriptura, l’ensenyament de la veritable Església dels sants”.[8]
En el missatge del 13 de desembre de 2018 torna a ser la Mare de Déu qui parla de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers i indica els passos concrets per formar-ne part:
“Us he parlat de Déu i de la seva vida que s’expandeix a tot l’Univers. Avui us dic que l’Església que el meu Fill va fundar a la Terra, no ha quedat mai limitada a la Terra, sinó que és present a tot l’Univers. Teniu germans i germanes, repartits per l’univers, que invoquen com vosaltres el nom del meu Fill i s’anomenen Cristians. Jesús va donar la vida també per a ells i els ha considerat dignes de pertànyer al seu poble. El fet que no els pugueu veure amb els vostres ulls no significa que no existeixin. No sigueu com tants arrogants que neguen tot allò que no entenen. Els grans misteris de Déu es comprenen en la humilitat i en la pregària, tal com va ser per a mi.
Arribarà el dia que tots els fills de Déu viuran units a la creació nova, que el meu Fill establirà a la fi dels temps. A la nova creació no hi entraran tots els que serveixen Llucifer, refusen el Déu veritable i no estimen els germans. No hi entraran tampoc tots els que han utilitzat el nom del meu Fill per servir-se ells mateixos i el seu propi egoisme. Avui, la humanitat de tot l’univers està encara en camí, per convergir vers una única meta: ser reunida en Jesucrist i formar un sol poble. Però ja avui, ara, podeu experimentar la presència viva de l’Església de Jesucrist de tot l’univers, obrint el vostre cor a la novetat dels temps que vindran. Pregueu a l’Esperit Sant per tenir la llum i no ho rebutgeu tot com els nens capritxosos.
Vosaltres, voleu també formar part de l’Església de Jesucrist de tot l’univers? Si ho voleu, se us demanen tres coses: 1) donar completament la vida a Déu Tri i U, a través del meu Cor Immaculat; 2) viure una vida íntegra, respectant les lleis divines que us han estat revelades pel meu Fill Jesús a l’Evangeli; estan escrites també en vosaltres i l’Esperit Sant les manté vives en el vostre esperit; 3) creure en l’existència d’altres fills de Déu a l’univers, que juntament amb vosaltres formen la seva Església, una i indivisible; viure amb ells en comunió d’esperit i de pregària.
L’Església de la Terra, com l’heu vist fins avui, dividida, afeixugada de l’esperit del món, infectada per molts paràsits, haurà de deixar el lloc a la veritable Església de Jesucrist, viva i bategant a tot l’univers. No us torbeu per això i no us escandalitzeu, perquè Déu ha de purificar el seu poble; és un acte de justícia i de misericòrdia”.[9]
La nostra Mare no ens ha amagat mai la responsabilitat i les dificultats del nostre camí, però sempre ens ha omplert d’esperança, recordant-nos la gran missió que correspon a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers:
“La missió de l’Església és la de generar contínuament els fills de Déu a la vida de la Santíssima Trinitat. Això els fa íntegres, lliures, capaços d’escollir el bé i de rebutjar el mal, de trobar cada fill de Déu per donar-li la vida.
Ara és el moment que aquesta Església, unida a la que està a l’univers, porti el seu anunci amb la seva vida; amb la pròpia doctrina, la pròpia litúrgia i els propis sagraments, amb tot allò que ha rebut durant aquests anys. Tot això forma un dipòsit veritablement gran de fe, d’esperança i d’amor.
No us dic que no tindreu enfrontaments perquè l’odi de Llucifer contra l’Església de Jesucrist de l’univers és gran, però l’amor de Déu per vosaltres és més gran. També el meu amor per vosaltres és més gran i jo us estic agraïda per tot allò que heu fet aquests anys.
Les vostres cases seran realment santuaris. Atrauran la humanitat de bona voluntat que podrà veure una altra Església, podrà veure allò que encara no ha vist a la Terra. Desitjo que aquesta Església sigui pobre, és a dir, no rica de molts diners i mitjans, sinó rica i potent en la fe, en l’esperança, en l’amor, en la doctrina i en els miracles, en tot allò que Déu us permetrà realitzar perquè el temps empeny, fills meus. Déu ha d’actuar per salvar la Terra d’aquella part de la humanitat que vol destruir-ho tot i tothom.
Recordeu bé que sou aquells sobre els quals Déu ha fundat aquesta Església, perfectament unida a Sant Pere, als apòstols, a tots els instruments de Déu. Avui, en aquesta Terra, vosaltres sou aquells sobre els quals Déu està fundant l’Església de Jesucrist de l’univers. Sigueu conscients de la grandesa i de la responsabilitat, i estigueu també joiosos perquè Déu us ha escollit. Quan Déu escull, escull per amor i per omplir-vos del seu amor”.[10]
Per tant, el 20 de maig de 2018, per desig exprés del Senyor, vam anunciar públicament l’existència de l’obra de “L’Església de Jesucrist de l’Univers” a la Terra.[11] Des d’aquell moment en endavant sempre m’he presentat als que m’escoltaven com a sacerdot de “L’Església de Jesucrist de l’Univers”. Continuaré fent-ho, segons l’autoritat que el Senyor Jesús i el seu poble m’han concedit.
L’any 2019, aquesta Església es va constituir en Associació no reconeguda sense afany de lucre, amb el nom “d’Església de Jesucrist de l’Univers”, segons les lleis vigents a l’Estat italià. S’hi poden adherir tots aquells que desitgin formar-ne part i compartir els seus programes. En aquest sentit, podeu obtenir qualsevol informació escrivint-nos o telefonant-nos.
Seguint dins l’any 2019, se’ns va demanar que consagréssim la Terra a Déu Pare i així ho vam fer, el 4 d’agost de 2019. En aquella ocasió el Pare va parlar. Aquests són alguns passatges del seu discurs:
“Avui, en vosaltres, entre vosaltres i a través vostre, es compleixen les meves promeses… perquè ara a la Terra hi ha un poble que em pertany. Finalment, hi ha l’Església de tot l’Univers que el meu Fill va instituir: viva, bategant, santa, íntegra, que busca només la meva voluntat.
… Avui segelleu amb mi una aliança definitiva, irrevocable. L’aliança és aquesta: “Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu”[12]. I jo us conduiré, a través del meu Fill Jesús, en l’Esperit Sant, a la terra promesa, la nova Jerusalem, és a dir, la creació nova, preparada des de l’eternitat per a vosaltres i per aquells que m’han estimat i servit al llarg dels segles… D’ara endavant em pertanyeu definitivament i jo poso el meu segell en vosaltres.
El meu Fill us guiarà, l’Esperit Sant us santificarà i jo us protegiré. Trauré de vosaltres les arrels verinoses perquè res d’impur ha d’entrar al meu poble. Llucifer i tota la seva cort ja no tindran lloc prop vostre. Tindreu proves i dificultats, perquè sentireu l’odi dels enemics, però ja no tindreu part amb el mal: us separaré del mal una vegada per sempre, perquè sou el meu poble.
Fills, la Terra experimentarà temps durs. Tot l’odi que l’home ha sembrat tornarà cap a ell. Però per a vosaltres no serà així. Ningú no us tocarà, res no us turmentarà… I la meva Església present a tot l’Univers vessarà al seu torn sobre vosaltres totes les gràcies, perquè sou un sol poble.”[13]
El 19 de gener de 2020 aquesta Església va ser consagrada solemnement a la Santíssima Trinitat i el Pare va tornar a parlar. A continuació, alguns passatges del seu discurs:
Fills, aquest temps és molt greu. El vostre planeta està mig destruït, com podeu veure en la natura.
Malauradament, l’Església està dividida en si mateixa, fragmentada des del principi. Els cristians han combatut en una batalla estèril els uns contra els altres, confessions contra confessions, doctrines contra doctrines. Al lloc de l’espasa han utilitzat la paraula de Déu. En nom del meu Fill Jesús han processat, matat, robat i comès accions terribles als meus ulls…
Vull dir-vos, però, que la veritable Església existeix i sempre ha existit. Mai ha sortit de les catacumbes, perquè una altra estructura, que es defineix com a Església, s’ha anat imposant progressivament al llarg de la història. Sempre hi ha hagut dues Esglésies: la de Crist, que em pertany, i la de Llucifer que li pertany a ell. Dues entitats diferents, dues realitats oposades, obligades a conviure en nom d’un sistema jeràrquic.
Fills, ha arribat el moment que jo separi la veritable Església de la falsa… Avui divideixo l’autèntica Església de la falsa i renovo amb vosaltres l’aliança eterna, que ningú mai podrà trencar. L’aliança amb mi té un sol nom: el meu Fill Jesucrist. Ell és l’aliança vivent, Ell és la garantia que vosaltres sou meus.
La falsa Església ha actuat durant tots aquests mil·lennis per disminuir la figura del meu Fill i fer-la innòcua, borrosa. Jesús ha estat presentat com a cap d’una religió, un profeta entre d’altres, un mestre espiritual virtuós i res més; però Jesucrist, el meu Fill, és l’únic Salvador de la humanitat. És el Senyor de l’Univers, que governa en nom meu tota la creació. Qui vulgui venir a mi ha de passar a través d’Ell i reconèixer-lo com a Fill de Déu, Senyor i únic Mestre. Sense això no hi pot haver cap aliança amb mi, no hi serà mai…
La falsa Església ha treballat també per profanar i devaluar el sagrament de l’Eucaristia, negant que el meu Fill hi sigui present… Ha fet per manera que els cristians esdevinguin freds vers l’Eucaristia, insinuant en ells molts dubtes sobre aquest sagrament. Una gran part dels cristians avui no creuen en la presència de Jesús a l’Eucaristia.
La falsa Església també ha intentat anul·lar i fer supèrflua la figura i la presència de Maria Santíssima, que és la meva Filla predilecta, Mare de Déu, Esposa de l’Esperit Sant i Corredemptora de la humanitat. Maria us ha estat donada com a Mare, però la falsa Església l’ha fet fora… Això ja és massa i la mesura ja és plena.
A partir d’ara, la veritable Església serà separada de la falsa i creixerà. Manifestarà el meu poder i la meva glòria. Sapigueu que existeix una sola Església, fundada pel meu Fill Jesucrist a la Terra i present a tot l’Univers. Que reconeix la Santíssima Trinitat i Maria Reina, Mare i Corredemptora de la humanitat. Acull i viu la comunió amb tots els germans de l’Univers, duu a terme la seva missió a tot arreu, per portar la salvació a vius i difunts. No hi ha cap altra Església i no hi serà…
La meva aliança amb vosaltres serà irrevocable i ningú la podrà trencar. Si avui em dieu el vostre sí com a poble, jo actuaré enmig vostre. A través vostre, suscitaré sobre la Terra un poble que creixerà cada vegada més i s’unirà a vosaltres en esperit…[14] L’Església de Llucifer, al contrari, s’assecarà i es convertirà en un arbre sec.
A Llucifer i el seu poble els dic que vagin amb compte. Ai de vosaltres si us atreviu a posar un sol dit sobre aquesta Església. Heu desafiat al Déu etern, el Pare de la glòria i ara rebreu a canvi tot el que heu sembrat… Ara un poble nou i fort, es contraposarà a vosaltres i no podreu fer res…
I vosaltres, poble meu, visqueu amb fe, coratge i amor i no us faltarà res. Us dono les gràcies per cada pas que fareu amb mi. Recordeu bé que, a partir d’ara, sereu propietat absoluta de la Santíssima Trinitat, de la qual dependreu en tot. No us recolzareu més en la ciència humana, en les doctrines i en les tecnologies humanes, sinó que viureu al servei de la Santíssima Trinitat, que farà de vosaltres una humanitat nova. Us ho prometo…”
El 7 d’agost de 2020 vam celebrar la solemnitat de Déu Pare, tal com aquesta Església celebra cada any en aquest dia. Aquestes són algunes de les paraules que el Pare ens va adreçar en aquella ocasió:
Fills, com veieu, la Terra està en dificultats, està en el sofriment més profund i està immersa en la foscor. Però vull sacsejar la Terra, fer-la tremolar amb el meu amor. Jo no colpeixo la Terra amb el mal, com pensen molts, perquè el mal no em pertany, no forma part de mi ni en formarà mai. Toco la creació amb el meu amor. El meu amor és llum i la llum és vida.[15] D’avant el meu amor, el Mal es rebel·la i es manifesta. Posa en moviment tot el que pot per contrarestar el meu amor i enfosquir la meva llum.
Per això, no us sorprengueu: com més avança el vostre camí en la llum, més es rebel·len les tenebres i manifesten el seu odi cap a vosaltres i cap als veritables fills de Déu. Vosaltres, però, no heu de tenir por perquè el meu amor us protegeix. La meva llum rebutja les tenebres de cada un de vosaltres, de tot el meu poble i del planeta sencer. Això és així si hi ha un poble que s’immola, prega i s’ofereix per mitjà del meu Fill, en la potència de l’Esperit Sant, a través del Cor Immaculat de Maria.
Se us ha demanat un camí cap al perdó[16] que és sempre una immersió en la meva llum. Sense la meva llum, les tenebres regnen sobre la Terra i ho veieu ben clar. Malauradament, davant el meu amor, molta part de la humanitat fuig perquè en té por.[17] Té por de ser judicada, i de mostrar-se tal com és. Aleshores, s’adreça a Llucifer i a altres ídols, que ella mateixa es crea, amb l’esperança de ser salvada sense massa esforç, però no pot ser així. Només el meu amor us pot salvar, no hi ha altre camí de salvació per a vosaltres. El meu amor s’ha fet carn en el meu Fill Jesús, que actua incessantment a través de l’Esperit Sant, present de manera especial en el Cor de Maria.
La vostra batalla es fa més dura, fills. Les potències de les tenebres no us suporten, Llucifer us odia amb un odi violent. Intentaran enterrar-vos sota el fang, però jo us donaré les ales de la llibertat per sobrevolar tot el fang del món. El mirareu de dalt estant i el superareu.
No podeu esperar carícies i dolcesa del món, perquè us odia; però, tal com heu sentit, el meu Fill ha vençut el món[18]. La seva Sang us cobreix i us protegeix. El segell de la seva Sang està sobre vostre i té el poder de repel·lir el mal. Satanàs veu el segell, veu la Sang del meu Fill i passa de llarg.[19] Ningú podrà tocar-vos, però sereu provats, per tal que s’enforteixi la vostra fidelitat. No us demano altra cosa que la fidelitat al meu amor, a la meva vida, a la paraula del meu Fill i a tot el que heu rebut durant aquests anys. No tingueu por i no us feu enrere davant de cap amenaça. Res us pot colpir perquè jo estic entre vosaltres, com roca eterna, per protegir-vos i per defensar-vos.
Sigueu el meu petit ramat que he arrencat de la mort i del mal. Per això, no tingueu por del llop, encara que el sentiu udolar. Penseu tan sols a buscar-me, per mitjà del meu Fill, en l’Esperit Sant, a través del Cor Immaculat de Maria. Busqueu només el meu amor. Del llop me’n cuidaré jo.
Us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
En conclusió, el pla de la Mare de Déu, a través de les aparicions a Medjugorje, tenia per objectiu renovar la Cristiandat i introduir-la en el pla de Déu de recapitular en Crist tot l’Univers.[20] Oferint la meva vida a Jesús, a través del Cor Immaculat de Maria, durant el meu servei a Medjugorje, a fi que es manifestés la veritat de tals aparicions, el meu sacerdoci s’ha trobat lògicament inserit en aquest projecte de Déu.
Des del 2003, a més, el Senyor em va cridar a formar part del Nucli Central, un dels tres instruments extraordinaris que actuen al servei de l’Església de tot l’Univers, del qual n’he parlat llargament. Això em va inserir encara més en els programes de Déu per a tot l’Univers.
Amb el decret d’excomunió pública, queda oficialment manifesta la separació definitiva del meu sacerdoci del de l’Església Catòlica i el meu enquadrament dins “L’Església de Jesucrist de l’Univers”. Per tant, el meu servei sacerdotal es realitza en nom de Jesucrist, en la seva Església de tot l’Univers. Ofereixo la meva vida pel poble que pertany a aquesta Església i, amb ella, per tota la humanitat.
Aquesta Església porta a compliment l’obra de la Redempció, recull i viu la riquesa del Cristianisme al llarg dels mil·lennis i promou tota persona de bona voluntat que desitgi arribar a la maduresa en Crist.[21] No judica ni critica ningú. Està sempre oberta a acollir a tots aquells que volen apropar-s’hi amb sinceritat i sense prejudicis, disposada a explicar a qui sigui l’esperança que custodia dins seu.
Cadascú pot observar la situació de la Terra i del Cristianisme tal com estan avui i treure’n les pròpies conclusions, per donar a Déu una resposta a l’alçada dels desafiaments del nostre temps.
Jo m’oferiré sempre per vosaltres i per tots aquells que decidiran emprendre aquest camí. Agraeixo de tot cor a tots aquells que han respost i que m’han donat suport durant aquests anys.
Us desitjo tot el bé i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
Finale Ligure, 25 octubre 2020
Tomislav Vlašić
[1] Cfr. Ac 5, 34-39
[2] “Oltre la Grande Barriera”Ed. Luci dell’Esodo 2008
[3] El càn. 1338 del CIC diu: “No es pot privar ningú de la potestat d’un ordre, sinó només prohibir d’exercir-lo o d’exercitar-lo en alguns actes…”
[4] Missatge de l’Esperit Sant del 15 de maig de 2016, “Un passaggio cosmico” (Un pas còsmic), versió original en italià.
[5] Missatge de Maria Santíssima del 23 de juliol de 2016, “Il trionfo del mio Cuore” (El triomf del meu Cor), v.o. en italià.
[6] Missatge de l’Esperit Sant del 15 d’octubre de 2016, “Oggi si compie definitivamente la Pentecoste còsmica” (Avui es compleix definitivament la Pentecosta còsmica), v.o. en italià.
[7] Missatge de Maria Santíssima del 13 d’octubre de 2017, “Siete la piccola, grande Chiesa di Dio” (Sou la petita, gran Església de Déu), v.o. en italià.
[8] Missatge de Maria Santíssima del 9 de desembre de 2018 “No busqueu fora allò que ja teniu”, publicat al llibre “La vida no és vida sense Déu”, Edizioni Luci dell’Essodo (en pdf en aquest web), pàg. 76
[9] “La vida no és vida sense Déu”, Edizioni Luci dell’Essodo 2019 (en pdf en aquest web), pàg. 63
[10] Missatge de Maria Santíssima del 24 de juny 2019, “Soc Mare de l’Església”
[11] El programa d’aquesta Església s’explica en el document del 20 de maig de 2018 amb el qual vam proclamar l’existència de la mateixa Església, publicat en aquest web, i al qual em refereixo.
[12] Cfr. Jr 11, 4
[13] Missatge de Déu Pare del 4 d’agost de 2019, “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”
[14] Aquest poble no és una nova estructura a l’Església. És fruit de l’acció de Jesucrist, per renovar la seva Església, anunciada ja en el missatge “El futur del meu poble” del 8 de setembre de 2011, publicat en aquest lloc web.
[15] Cfr. Jn 1, 4
[16] Es refereix al missatge de Maria Santíssima de l’1 d’agost de 2020 “Camineu cap al perdó”.
[17] Vegeu “Oltre la grande barriera”, capítol 1, pàgs. 26-31
[18] Cfr. Jn 16, 33
[19] Cfr. Ex 12, 21-24
[20] “Riscrivere la Storia – Vol II – L’Universo e i suoi abitanti“, pàgs. 294-297, v.o. en italià
[21] Cfr. Ef 4, 11-16
Cap a la Nova Creació 