Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
28 d’octubre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Després de la darrera vegada que vam parlar des d’aquest web, va sortir la notícia del decret sobre el Pare Tomislav. Segurament ja heu llegit el seu testimoniatge sacerdotal[1]. Ara sento el deure en nom meu i en nom de tots els qui l’han conegut, de donar el nostre petit testimoni; donar-lo ara sense crear controvèrsia, sense voluntat de discutir, pel deure a la veritat. Ho fem perquè és just pel Pare Tomislav i també per la Stefania Caterina. En tots aquests anys que els hem conegut, sempre han ofert, han suportat totes les proves que gairebé sempre han vingut de l’estructura catòlica, en silenci, oferint a Déu, sense judici, i així ens han ensenyat, i nosaltres volem fer igual, però és just dir la veritat, ara és el moment.
En primer lloc, vull agrair els moltíssims missatges de suport que han arribat al Pare Tomislav. No ens esperàvem que arribessin a milers, moltes persones que hem conegut físicament, però moltes que només hem conegut en esperit. Veritablement, no pensàvem que érem tants, som milers. El Pare Tomislav ha donat una vegada més el seu testimoniatge; el testimoni del seu sacerdoci, de la seva vida, i el trobareu encara més ben descrit en diversos llibres, especialment el seu testimoni al llibre “A Medjugorje la Madonna è viva”[2], que pot ajudar a fer passos personals cap a Déu. Parla de com es va desenvolupar el camí del seu sacerdoci. En la darrera resposta que ha donat en aquest web, ha mirat especialment de delinear que aquell camí era volgut per Déu, i ell simplement s’ha deixat portar. No ha entrat en detalls, però ha mostrat com a través dels anys, Déu ens ha portat aquí.
Tots nosaltres que el seguim des de l’inici, hem demanat ser escoltats, ho hem fet moltes vegades i a molts llocs, escrivint, demanant, recollint signatures amb documents, però no ens han escoltat mai, ningú ni tan sols ens ha volgut escoltar. Hem dit que el Pare Tomislav no ens ha sotmès, que no ha vingut a buscar-nos, som nosaltres que l’hem anat a trobar. No ha intentat mai seduir les nostres consciències, de fet, ens ha ensenyat sempre la llibertat, la veritable. Ens ha ensenyat sempre a estar davant Déu i a escoltar Déu. Ens ha ensenyat a tenir el coratge d’escoltar Déu, escoltar què diu, escoltar què indica, escoltar el camí que porta cap a Déu. Per nosaltres, els escrits de la Stefania Caterina mai han estat la nostra guia, no estem pendents o a l’espera dels missatges, nosaltres mirem d’entrar en l’Evangeli, les Sagrades Escriptures i viure-les. Els escrits de la Stefania Caterina ens ajuden a viure l’Evangeli, ens ajuden a esdevenir fills de Déu, ens ajuden a comprendre l’acció de Déu, ens amplien la visió de que, de fet, que som formats, som creats a imatge i semblança de Déu. Ens han portat a la comunió dels sants, ens han portat a conèixer Maria Santíssima, ens han portat a mirar de ser fills de Maria Santíssima, i no només de paraula.
Tal com he dit, hem demanat moltes vegades que ens escoltessin, tant a sacerdots individualment com escrivint a molts bisbes, escrivint a la Congregació per la Doctrina de la Fe. Puc dir-vos la veritat: tampoc ens han respost mai, ni tan sols ens han escoltat. Us puc dir, sempre per la veritat, que hem enviat els nostres escrits a moltíssims bisbes, a moltíssims sacerdots perquè ens indiquessin els errors doctrinals, no n’han trobat ni tan sols un. Us dic la veritat que molts sacerdots ens segueixen, però tots d’amagat: per por! Fins i tot en les trobades personals amb alguns, pocs, a vegades amics amb qui intercanvies, tots t’aconsellen: “Compte”! Què domina? La por! Sempre ens han respost, de part de l’estructura, amb amenaces i por de condemna: “Si fas això, t’arrisques a allò, si fas allò, t’arrisques a allò altre”. No ens han ajudat mai a entrar en la vida, com han fet, en canvi, el Pare Tomislav i la Stefania Caterina. A través d’aquella por, han intentat moltes vegades allunyar-nos fins i tot de Maria Santíssima i del camí que Ella ens proposa, amb la clàssica frase: “No és necessari. No mireu massa amunt. És perillós mirar de recórrer el camí de la vida recta, estigues tranquil”.
Dit això, no volem polemitzar i espero no haver provocat polèmica, ho he fet pel Pare Tomislav i per la Stefania, crec que és pertinent. D’ara endavant ens adrecem a qui és de bona voluntat, a qui desitja trobar Crist, sense discussions. Estem disposats a donar compte a tothom, de la felicitat que tenim, de la joia que tenim, del bé que sentim, també sentim aquest dolor pel Pare Tomislav, que tal com ha estat ben descrit, ha estat Déu Omnipotent que l’ha guiat per arribar aquí, així que no tornem enrere. Si Déu ho ha volgut, si Déu ho ha permès, Déu sap, i tot quedarà clar en el moment i en el lloc adequats, davant el tron de Déu. Aquest pas, per a nosaltres, consisteix concretament en sortir a la llum com Església de Jesucrist de l’Univers a la Terra, així hem estat definits i així ho hem de fer. Ara depèn de nosaltres, no convèncer algú, sinó donar testimoni d’allò que hem rebut, de les gràcies que hem vist, del que hem tocat, del que ens ha estat donat a la nostra vida, de com la nostra vida és transformada a través de la trobada amb Crist, amb Maria Santíssima i els seus instruments, i ser judicats sobre això. Deixem tot judici a Déu, però el nostre testimoni és aquest, allò que hem vist. Això, per nosaltres esdevé una missió ara. Si fins ara teníem la missió de viure-ho personalment, perquè tenint el desig de trobar Crist no podíem no intentar viure-ho, ara passa a ser també una missió, hem de donar-ne testimoni. I per a nosaltres és com un manament: “Aneu, anuncieu, prediqueu, allibereu”[3]
Tal com he dit, si ens quedés una ferida pel que hem rebut, si aquest dolor no passés a ser redemptor, si no fóssim capaços d’oferir aquest dolor, també per qui pot ser-ne la causa, no seríem l’Església de Jesucrist, sinó que també nosaltres seríem com els altres. A nosaltres ens correspon oferir-nos per tot home de bona voluntat, no ens correspon judicar, no ens correspon defensar-nos. Aquestes paraules que dic avui no són per defensar-nos. Maria Santíssima, al Pare Tomislav, que el 84 volia escriure una carta per defensar Medjugorje, li va dir: “Deixa-ho estar, et defensaré sempre jo”. Per tant, no em toca a mi ara, no vull defensar-nos. De nosaltres s’espera l’oferta de la vida, a través del Cor Immaculat de Maria per a tot home de bona voluntat. Sabem, perquè ho hem dit moltes vegades, que l’Església és una, l’Església és l’Església de Crist, la fundada per Ell, per Ell redimida i guiada. No ha estat fundada per cap home, i tampoc pel Pare. La Mare de Déu va ser clara dient qui forma part de l’Església de Jesucrist, aquells tres punts que trobareu en aquest web[4].
Intentarem utilitzar aquest canal per començar aquesta tasca de donar testimoni. Si teniu algun consell per donar-nos, els acceptarem encantats, per presentar-nos, per dir qui som, per explicar-vos el que vivim. Hem pensat començar posant les nostres adoracions, part de les nostres predicacions, el Pare Tomisalv continuarà amb les seves. Vam dir que els Santuaris estan a disposició. Realment, no tingueu por de demanar res i d’aconsellar-nos, si necessiteu alguna cosa, sobre com moure’s. Tal com he dit, sentim el nostre deure de donar testimoni obertament. Ja he esmentat els nostres sacerdots que treballen en els nostres Santuaris, també parlarem més sobre això. He esmentat els sagraments, també us els explicarem, com els vivim.
Vaig parlar la Fundació Fortalesa de la Immaculada, com va néixer, perquè va néixer i com hem anat caminant endavant. El Pare Tomislav, en canvi, ha parlat de l’Associació Església de Jesucrist de l’Univers. És un instrument que s’ha fet necessari a la Terra per representar l’Església de Jesucrist. Formar-ne part no és una qüestió jurídica, formar part de l’Església depèn del cor, Déu mira el cor, només Ell sap. Cap de nosaltres pot dir qui en forma part, qui no en forma part, però l’Associació s’ha fet necessària per regular la nostra vida i respectar les lleis de l’estat donat que estem a la Terra, per posar un ordre.
Amb aquest àudio, el que més desitjo, per sobre de tot, i que desitgem per sobre de tot, ho dic a través de les paraules de Joan Pau II: “No tingueu por!”. Us dic: durant tots aquests anys hem tocat la por de viure plenament la vida de Déu, la por d’acollir la seva paraula, la por d’acollir Maria Santíssima en les seves aparicions, la por de viure plenament el que Ella diu. És com si en cada un de nosaltres, la por tingués pres una gran part del nostre discerniment. Encara que acollim, encara que reconeixem, la por sempre ens impedeix fer aquell pas. I aquesta por, la por de viure, la por del que pots perdre, la por del que deixes, la por del que dirà la gent, la por del que diu l’estructura, la por del que farà l’estructura. Ho he dit a l’inici, ho hem vist en tots els sacerdots que ens visiten, d’amagat, per por de… I al final, on ens porta? A tenir por de Déu. Al final què ens porta a fer? A sobreviure en lloc de viure. Ens porta a crear mil compromisos, ens porta a tenir no una vida no, sinó a tenir-ne dues o tres: tens la vida amb Déu, tens la vida pública, tens la vida amb això, tens la vida amb allò. Però la vida és una i no hi ha vida sense Déu, no trobareu la vida si no us deixeu estimar per Déu. “La vida és aquesta: conèixer el Pare”, ens ha dit Jesucrist[5].
Aleshores, el que sento de dir-vos és: “No tingueu por”! Deixeu-vos abraçar per l’amor de Crist, deixeu-vos posar en dubte pel que sentiu dins vostre, per la Seva vida que empeny, deixeu que faci tremolar totes les vostres seguretats i fieu-vos de Déu. A l’Evangeli hi ha escrit: “Sapigueu reconèixer els signes dels temps. Per què no sabeu discernir allò que és bo d’allò que és dolent”[6], per la por, pot ser de Déu? Quan algú us governa amb la por, pot ser instrument de Déu? Déu s’ha presentat fent-nos por? Jo el veig humil, senzill, que allarga els braços i es deixa clavar a la Creu, no ens fa por. Nosaltres, Déu l’hem vist en Jesucrist, el rostre del Pare, feia por? El veieu que fa por mentre va camí del calvari, mentre ens perdona des de la Creu? “Perdona’ls perquè no saben el que fan!”[7]. Fa por cada vegada a la missa, quan s’ofereix ell mateix per nosaltres? Ell que diu: “jo no he vingut a judicar. He vingut perquè tingueu la vida i la tingueu en abundància”[8], fa por? Alguna vegada feia por: en el temple, quan l’havien convertit en una cova de lladres, feia por; quan va fer fora del temple els venedors, feia por; quan després de refusar-lo contínuament deia: “Ai de vosaltres escribes i fariseus”[9], feia por. Només ha condemnat una cosa: la hipocresia! Mireu si la hipocresia no és el millor instrument per viure en la por, per viure una doble vida, per estimar amb els llavis i no amb el cor. La hipocresia! D’aquesta hem de tenir por. Si de veritat, sincerament busqueu Crist, si de veritat voleu trobar-lo, el voleu conèixer, no tingueu por! Déu vindrà a trobar-vos. No tingueu por d’equivocar-vos, no tingueu por d’informar-vos, de llegir, d’escoltar. No tingueu por de deixar-vos trobar per Ell. Perquè Ell és Omnipotent, i a tots els que el busquen és Ell qui va a trobar-los, és Ell qui els acull, és Ell que els protegeix. I el judici de Déu està per sobre del judici de tothom, també de l’estructura catòlica. El judici de Déu està al final. La consciència, recordeu que també segons l’estructura catòlica, està per sobre de tot judici i en la consciència és on Déu parla.Així, confio a Maria Santíssima l’inici d’aquesta nova acció, a través de l’Església de Jesucrist de l’Univers aquí a la Terra, li confio cada un de vosaltres que escolteu, i li demano a Ella que no va tenir por d’afrontar tot el poble d’Israel, no va tenir por quan l’Arcàngel li va dir: “Infantaràs el Fill de Déu”, no va tenir por al calvari, no va tenir por davant de ningú. Va anar endavant, sempre amb la mirada posada en Déu, sempre es va deixar guiar pel seu espòs, l’Esperit Sant, i va entrar en la Trinitat. Que Ella ens acompanyi en aquest camí i ens condueixi fins a la plenitud per cada un de nosaltres, ens condueixi fins al triomf del seu Cor Immaculat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant
[1] Cfr. “El meu servei sacerdotal“ de Tomislav Vlašić del 25 d’octubre de 2020, publicat en aquest web el 27 d’octubre de 2020.
[2] Edizioni Luci dell‘Esodo
[3] Cfr. Mt 10, 5-8; Mc 16, 15-18
[4] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat a Stefania Caterina del 13 de desembre de 2018, publicat en aquest web i en el llibre “La vida no és vida sense Déu”, pag. 63
[5] Cfr. Jn 17, 3
[6] Cfr. Mt 16, 2-3; Lc 12, 54-57
[7] Cfr. Lc 23, 34
[8] Cfr. Jn 10, 10
[9] Cfr. Mt 23, 13-32
Cap a la Nova Creació 