A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić

7 de novembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Tomislav Vlašić:

Missa de vigília del diumenge 32, cicle A[1]

Estimats germans, estimades germanes, us saludo a tots i us dono gràcies per la vostra proximitat, per la vostra pregària, per la vostra oferta, pel vostre amor. Ens trobem en el temps de la preparació per Crist Rei. La paraula “Crist Rei” és freqüent en la litúrgia d’aquestes setmanes. El darrer diumenge, el profeta Malaquies adverteix als sacerdots[2]: “La vostra benedicció es transformarà en maledicció”, diu, que ells destrueixen l’aliança amb Déu. En aquest diumenge estem cridats amb Sant Pau a estar vigilants, en espera de la vinguda gloriosa de Crist. L’Evangeli presenta la paràbola, la imatge de les verges sàvies i les verges despreocupades. Les despreocupades no vetllaven, les sàvies vetllaven. La lectura de la Saviesa ens introdueix en una actitud sana davant Déu.

En aquest context, llegim també el missatge de Sant Miquel Arcàngel[3], que segurament haureu llegit. En aquest missatge hi ha molts passatges, molts punts sobre els quals reflexionar, però vull només subratllar-ne alguns que són importants. “El Senyor m’ha cridat per ser el Precursor de la seva vinguda gloriosa. Tinc la responsabilitat de reunir el seu poble de tot l’Univers i de protegir-lo del mal”. Els germans fidels a Déu des de l’origen, estan sotmesos a Sant Miquel, als set grans Arcàngels i no fan altra cosa que ser obedients als esperits purs que serveixen Déu Altíssim. En aquests anys precedents, també l’Univers Mitjà s’ha sotmès a l’autoritat de Sant Miquel, perquè conduís el poble a Déu vivent. Ara Sant Miquel diu: “Tinc la responsabilitat de reunir el seu poble de tot l’Univers”. Per què Sant Miquel parla en aquest temps? Perquè ha trobat la petita resta de la Terra que ha dit: “Sí, volem sotmetre’ns a les Lleis de l’esperit pur, perquè cap autoritat humana pot guiar-nos i protegir-nos, però sí un esperit pur que serveix a Déu Altíssim, un esperit més potent que els altres”. Sant Miquel diu: “Ho faré amb el poder que Déu m’ha concedit. Sóc el seu servent que només desitja complir el seu deure davant Déu i la humanitat. Cap home podria suportar el pes d’aquesta responsabilitat, perquè la batalla entre el bé i el mal serà de proporcions còsmiques. Els meus exèrcits angelicals estan preparats i estaran al costat del poble de Déu”. Ara també els homes es reuneixen als seus exèrcits.

En aquest punt podem comprendre el moment gran, grandiós i al mateix temps una implicació molt seriosa. Què ens proposa Sant Miquel en aquest missatge? Ell ens porta al Jutge diví, a Jesucrist, a Déu, i ell El contempla, a Jesucrist, i ens transmet allò que rep d’Ell. En això consisteix el seu servei, però en això consisteix també el seu servei envers nosaltres, en portar-nos progressivament amb tots els àngels i amb tots els seus exèrcits a l’autoritat suprema, Jesucrist, Jutge just. Aquesta obligació a respondre és per a tots els cristians i no només pels cristians, sinó per a tots els homes de bona voluntat que volen canviar la vida, ser transformats, participar en el camí i entrar en la creació nova. Així doncs, a partir d’això: l’Església de tot l’Univers no és una secta com s’ha dit. La secta es tanca, l’Església de tot l’Univers es reuneix a través del servidor, els servidors purs, i cada vegada més purs, per elevar-se a la dimensió de l’Esperit pur per ser definitivament transformada i canviar la vida, i viure tota l’eternitat en aquella dimensió en la qual ha estat previst des de l’origen de l’Univers.

Sant Miquel diu: “Sóc el seu servent que només desitja complir el seu deure davant Déu i la humanitat. Cap home podria suportar el pes d’aquesta responsabilitat, perquè la batalla és còsmica”. Aquí hi ha la responsabilitat de cada un de nosaltres de comprendre aquest moment grandiós, és també la responsabilitat grandiosa del cristianisme, de l’Església de tot l’Univers per anar endavant, i arribar a la creació nova. Tots estem cridats. Tots estem sotmesos al judici de Déu expressat a través de Jesucrist, ningú pot escapar-ne. Aquest és el moment en el qual cap de nosaltres pot justificar-se més. Tots podem tenir les nostres raons, comerciar, treballar, córrer, divertir-se. Tots podem tenir la lògica humana per justificar la nostra pròpia actitud, però ningú pot ser justificat davant d’Aquell que és la Justícia. Tots haurem de ser sotmesos, tots podem i hem de ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur que són les Lleis de vida eterna en Déu.

Arribats en aquest punt, estem convidats a participar en aquesta gràcia que passa a través de Sant Miquel. No tothom pot respondre de la mateixa manera, en la mateixa dimensió, però cadascú ha de prendre la seva pròpia responsabilitat. Si tiren endavant aquells que comprenen i que estan disponibles a oferir-se, a posar-se completament a disposició, obriran el camí per aquells que són febles, que vindran després, per acollir amb Sant Miquel tots aquells que desitjaran entrar en el regne de Déu.

Sant Miquel no afegeix res al que Jesucrist ens ha explicat. En aquest relativament breu missatge, resumeix tot el que hem de fer a l’última part del missatge on diu: “Estimeu-vos com Crist us ha estimat”, i dóna sis punts concrets. Com ens hi podem implicar? Cadascú per part seva, per tal de contribuir i créixer, estant en el mateix Esperit, l’Esperit de Crist, per arribar plenament al Pare en l’Esperit Sant per mitjà de Jesucrist. Ens invita també a considerar que tots han d’esdevenir Cor Místic de Crist, perquè la nostra resurrecció, la nostra transformació final ens preveu íntegres en l’esperit, en l’ànima i en el cos, en la plenitud de la vida. Ens correspon a cada un de nosaltres reflexionar, prendre una actitud sana.

Crec que una crida més potent és la lectura de la Saviesa que se’ns dóna aquest diumenge. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Ella mateixa va a trobar els qui se la mereixen; generosament se’ls apareix pels camins i els surt al pas amb tota benvolença”. Amb això acabo. Us convido a fer els passos que seguiran i a acollir les instruccions que us seran donades a qui decideixi seguir aquests programes. Aquests programes, com he dit, són per a tots els cristians, perquè Crist és el Cap. “Qui no pertany al seu Esperit, no li pertany”[4]. No hi ha cap discussió perquè l’Església de Jesucrist de l’Univers no és una estructura jeràrquica, tampoc és un moviment, no és tampoc una congregació: és l’Església de Crist, com Ell l’ha volguda des de l’inici, i al final ha de presentar-se com la seva Esposa, sense màcula, sense defecte, perquè Ell ha donat la seva Sang i el seu Sacrifici per rentar-nos cada un de nosaltres.

I us beneeixo, que l’Esperit Sant us ompli i us guiï i protegeixi en comunió amb tota l’Església de l’Univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] 1a lectura: Sa 6, 12-16; Sl: 62(63); 2a lectura: 1Te 4, 13-18; Evangeli: Mt 25, 1-13

[2] Cfr. Ml 1, 14b-2, 2b.8-10

[3] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel, del 31 d’octubre 2020, “El Senyor vindrà amb tots els seus sants”

[4] Cfr. Rm 8, 9