L’oferta de la vida a través del Cor Immaculat de Maria

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

11 de novembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

En les paraules que vam rebre de Déu Pare el 7 d’agost d’aquest any[1], entre altres coses se’ns va indicar l’inici de l’any litúrgic. Maria Santíssima, a la vigília de la seva Assumpció, continuava explicant la Litúrgia perpètua[2], la litúrgia com un esdeveniment que es desenvolupa durant tot l’any i que porta a viure cada festa, porta a viure la trobada amb Déu. Està clar que Déu Pare no vol i no ha volgut canviar l’any litúrgic, no ho ha fet per crear confusió, però si mirem en profunditat és fàcil adonar-se, i és senzill veure que en aquelles paraules hi ha tot allò que Jesús va dir a l’Evangeli. Jesús diu: “La vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i Aquell que tu has enviat[3]. En una altra ocasió deia: “Si no arribeu al Pare, si no coneixeu el Pare, la vostra vida no arriba a la plenitud[4]. Per tant, tot l’any litúrgic, tal com ho explica Maria, no com una sèrie de ritus, sinó com la vida que flueix, la vida que ens eleva, amb tots els seus esdeveniments, amb totes les seves festes, és just que comenci amb el Pare, Font de la vida, Font de tot, i que culmini després amb la trobada amb el Pare; és en aquest sentit l’any litúrgic.

Tot l’any, durant tot aquest any, Jesús el primer, amb Maria Santíssima i tots els instruments, tots els sants darrere Seu, ens porten precisament a això: estar en comunió amb l’Església de Jesucrist de l’Univers, estar en comunió amb cada sant el dia de la seva festa, en cada ocasió. És una obertura des de dins per trobar el Pare, és un continu morir a un mateix per conèixer el Pare, al propi pensament per conèixer el Pare. És un recorregut, és la vida. Altra vegada ve marcada com aquella que nosaltres anomenem vida i que sovint és un recórrer tot un seguit d’esdeveniments externs causats per l’esperit del món, que ens porten fora de la veritable vida, que ens porten a estar confusos, que no ens donen temps per meditar, per pensar, que ens porten a sobreviure en lloc de viure.

Déu Pare, i els instruments extraordinaris i ordinaris amb Ell, en canvi, ens retornen a la Vida, que després ens porten a la fe, l’esperança i la caritat. Aquest és un passatge aquí a la Terra per viure’l eternament. En aquest recorregut, si el mirem en petit, hi ha també el recorregut de cada setmana. També cada setmana és un camí cap a la resurrecció del diumenge. Cada setmana es recorda de manera especial el Tridu Pasqual, viure aquells dies per ressuscitar cada dia.

En l’Església de Jesucrist de l’Univers, també amb els set grups del Nucli Central, es viu una comunió especial. Així, cada dia, a partir del diumenge dedicat al grup de Sant Miquel, es mira de viure una comunió concreta amb ells per arribar, per estar preparats, dia rere dia, setmana rere setmana, per la trobada amb el Pare, ressorgint cada vegada.

Durant la setmana, començant amb Sant Miquel el diumenge, Sant Gabriel el dilluns amb el seu anunci, Sant Rafel el dimarts, Uriel el dimecres, el dijous Jehudiel, el divendres Sealtiel i el dissabte amb Baraquiel, tots ells ens acompanyen.

Avui és dimecres, dimecres precisament dedicat de manera particular a Sant Uriel, ell que acompanya Maria Santíssima, l’acompanya en la seva missió, l’acompanya en les seves aparicions, sempre està present, serveix de manera especial Maria Santíssima.

El dimecres també està dedicat a la medicina, als malalts. Sabem que la malaltia neix sempre del desordre. La malaltia no és volguda per Déu perquè cap mal, cap desordre té origen en Déu, res de dolent neix de Déu. Ha entrat al món a través de Llucifer i els seus, i la malaltia està estretament unida a la mort, l’arma més forta del mal perquè, a través de la por a la mort, el mal, Llucifer esclavitza l’home, el fa el seu esclau, el fa temorós, el fa desmemoriat, i el porta cada vegada més cap a l’esperit del mal en lloc de l’esperit del bé, a través de la por a la mort i a la malaltia.

Déu és amor, Déu estima l’home i només vol que l’home estigui sa i sigui feliç. Ho vol així des del moment en què el va crear i tota la seva acció al llarg de la història ha sigut i és per retornar l’home a aquesta situació principal. Sabem que tot té origen en l’esperit i neix de l’esperit, i quan sortim de l’Esperit de Déu és precisament allí on neixen les malalties, pandèmies, desordres i tot el que és fàcil veure. Sabem que Déu ha creat l’home sa i harmoniós, en perfecte equilibri entre l’esperit l’ànima i el cos. És el pecat original qui ha alterat aquest equilibri i ha portat les seves conseqüències. L’energia primària, generada pel Vòrtex Trinitari, nodreix contínuament i manté contínuament aquest equilibri entre esperit, ànima i cos i d’aquesta manera manté en vida l’home, tota la creació, les creatures.

Davant de tots nosaltres, en canvi, tenim tot allò que produeix el desequilibri, el que ha fet el pecat original amb les seves conseqüències, amb la seva energia disgregant. Estan davant de tots nosaltres els seus efectes envers la natura, envers l’home, i en aquest temps, de manera particular, aquesta pandèmia. L’únic remei que té l’home, per tornar a l’equilibri sa amb Déu, i per tant amb la natura, esperit, ànima i cos, l’únic remei que té per vèncer el mal, la malaltia, és Jesucrist, no n’hi ha cap altre. El remei per a tots els mals és el mitjà que Déu ens ha donat des de sempre, però que de manera especial en aquest temps és encara més ric, és l’Eucaristia, el Sacrifici Eucarístic. Déu no ens ha deixat a mercè de l’energia disgregant, no ens ha deixat a mercè de Satanàs: Ell ha vençut el món, l’ha vençut per sempre, però vol que nosaltres participem en aquesta victòria, no ha de ser res de màgic. Participar en aquesta victòria és l’Eucaristia, és participar en l’Eucaristia, oferts amb Jesús; ser sacerdots, poble sacerdotal que participa amb Jesús, Sacerdot Suprem. És la redempció que es repeteix, es repeteix a cada altar. És la represa de nou de Déu, la represa de la relació amb Ell, que ens porta a renovar-ho tot. No és un acte màgic! Participant així en l’Eucaristia seria renovada la ciència, la medicina i tots els àmbits de la vida. Déu no exclouria l’home, es trobarien els remeis per a la pandèmia, els remeis per a tot, per a tots els mals, els remeis pels tumors, partint, però de l’Eucaristia, de Jesucrist.

En les paraules de Sant Joan Apòstol que ens va donar l’11 de juny d’aquest any, les trobareu novament a la primera pàgina[5], ens mostra molt bé què vol dir participar en l’Eucaristia i ens explica bé un dels tres pilars del regne de Déu: l’oferta de la vida a Jesús a través de Maria, a través del Cor Immaculat de Maria Santíssima. Jesús ha vençut el mal oferint-se, ha vençut la malaltia, ha vençut la mort oferint-se, ha obert el camí a tots els homes per tornar al Pare, per recomençar de nou, sans, en plenitud, a partir del Pare. Ha vençut el món i el seu príncep oferint-se: l’oferta. Ha vençut Llucifer oferint-se, deixant-lo lliure.

Escolteu què diu Sant Joan: “A l’últim Sopar, Jesús es va oferir ell mateix i va afrontar Llucifer que ja estava present en Judes Iscariot. Li va donar permís per fer allò que tenia intenció de fer. Amb les paraules que llegiu a l’Evangeli: “Allò que vols fer, fes-ho de pressa”,[6] Jesús va donar permís a Llucifer, sense el qual el dimoni no hauria pogut actuar mai contra Déu”. Si recordem l’Evangeli, moltes vegades Jesús va parlar de la seva Passió, durant aquells tres anys, i els apòstols no ho entenien; els apòstols no ho volien entendre, no estaven preparats per entendre-ho. Seguint aquestes paraules de Sant Joan, en canvi, s’entén com en l’últim Sopar ja no se’n podien escapar, s’intueix d’aquelles paraules, “tremolàvem”, diu Sant Joan. Ja no es podien escapar del que havien de fer, del que Jesús els ensenyava: fer allò que Ell havia fet, imitar-lo. Ho diem també cada dia a la Missa quan consagrem: “Feu això en memòria meva[7]. Imitar-lo volia dir que també ells havien d’oferir-se ells mateixos per a tothom.

Podríem dir: per què Déu ha previst aquesta oferta? Doncs és precisament per viure la relació íntima amb Ell! No hem de veure l’oferta com alguna cosa en la què hi perdem, o patològica, sinó l’oferta precisament en la relació esponsal que Déu vol amb cada home: “Dóna’m la vida, permet-me estar en la teva vida. Deixa que jo pugui guiar la teva vida juntament amb tu. Escolta’m tot guiant aquesta vida, fes-ho amb mi, estigues amb mi, escolta’m, viu amb mi”. Que per part nostra després, sabem que Déu és Déu, donar-li la vida a Ell significa estar tranquils, serens, en pau, saber que hem donat la vida i que està segura. Ningú la prendrà de la Seva mà. Aquesta és l’oferta, no és una cosa dolorosa, patològica.

De l’oferta en parla molt bé Sant Pau quan invita a “Oferiu els vostres cossos en sacrifici agradable a Déu[8]. L’oferta és el cor del cristià.  L’oferta és estar amb Aquell que ens ha creat, desitjar ser els seus membres, desitjar ser cos del seu Cos, desitjar ser el seu pensament, ser les seves mans, ser els seus ulls, la seva boca; aquesta és l’oferta! Desitjar ser una sola cosa amb Ell, aquesta és l’oferta. Tot és acció de Déu, no és acció de l’home. L’home té aquest desig i Déu posa la resta.

Quan Déu guia, si nosaltres li hem donat la vida, Déu permet només allò que podem suportar, fa que passi allò que és just, allò que és útil. No ens passarà res en la vida que no sigui pel Bé Suprem, ja no ens passarà res de dolent, ja no hi haurà més fracassos i vencerem totes les pors. Por de què? Estic salvat, estic redimit, estic a les mans de Déu, ningú em pot tocar! Només així es vencen les pors, només així vencem l’energia disgregant.

Aquesta oferta nosaltres la fem a través del Cor Immaculat de Maria Santíssima. Això tampoc no és casualitat. Maria Santíssima és Aquella que ens genera, és la Mare, és Aquella que ens coneix millor del que ens coneixem nosaltres mateixos. És Aquella que sap presentar les pregàries que fem de la manera justa, sap preparar-nos per allò que ens ha de passar de manera adequada. No ens permet ni fugir per por, ni ser herois quan no hem de ser herois. És Aquella que sap harmonitzar tot el nostre ser, com una mare que coneix els fills, i presenta a Jesús, i demana a Jesús només el bé i el Bé Suprem.

Així que, hem vist que el mitjà que tenim per vèncer amb Jesús el mal, per vèncer la malaltia, és donar a Déu la llibertat, és dir a Déu: “Tu sigues lliure d’utilitzar-me com tu vols”. Avui veiem amb Sant Joan que Jesús deixa lliure Llucifer, i Ell passa aquests tres dies, des de dijous fins diumenge, elevant-ho tot al Pare, fins a la resurrecció. Silenci a la tomba, silenci a la creu, sofreix, sua sang, arriba a dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”[9], però va endavant. Nosaltres, amb Ell hem de fer-ho així. Us dic encara sense por, perquè aquest nivell de la nostra oferta el guia Maria Santíssima. El Fill, el seu Fill Jesús, l’ha hagut de deixar lliure i estar sota la Creu. També era allà amb Jesús com a Mare, perquè la veiés, perquè també Jesús necessitava mirar la Mare, i amb cada un de nosaltres hi és per allò que som capaços de fer, per allò que depèn de nosaltres, pel que és la nostra identitat. No som Jesús, no som Maria Santíssima, és Ella qui guia, és Ella qui governa.

De vegades he sentit dir: “Si Déu no ha volgut el mal, per què hi ha tant mal? Per què es posen malalts també els sants? Perquè han imitat Jesús, precisament perquè, com Jesús, han acollit sobre seu el pecat, el sofriment, i precisament com Jesús, com a sacerdots l’han elevat, no han lluitat, han utilitzat el seu cos com un altar, han esdevingut ells també (ho poso entre cometes) “altar, víctima i sacerdot”, i han permès que Jesús celebrés la missa en ells, dins seu, i en ells ho elevés tot al Pare: el sofriment, la malaltia, les proves, i fent-ho així, elevant-ho tot, han transformat el mal en bé, s’han ofert.

Per això, cada un de nosaltres, avui, que preguem pels malalts, que s’ofereix a l’altar juntament amb Jesús, que diu amb Jesús: “M’ofereixo amb tu”, que presenta en el seu propi sacerdoci els malalts, avui que preguem per ells, i tot el que hi ha al voltant d’aquesta malaltia, tot el bé de qui en té cura, de qui serveix, tot el bé de qui ja sap acompanyar, qui sigui de nosaltres que s’ofereix en l’altar nostre, i s’ofereix amb Jesús, a través de Jesús arriba a tot home, a cada malalt, a cada hospital, a cada moribund, a cada abandonat, a cada petit. Jesús arribarà a Tothom a través d’aquesta oferta nostra. I Jesús no es quedarà només en això, a consolar, a guarir, a ressuscitar, a perdonar. Penseu a quants moribunds serà portat el perdó a través d’aquesta oferta, i no s’aturarà aquí, anirà fins a les arrels del mal. Jesús tornarà a baixar, a través de la nostra oferta, fins a les arrels, fins a Llucifer, i altra vegada el vencerà i el llançarà al buit còsmic.

L’Eucaristia és l’únic remei per a la salvació de la humanitat, de l’home, de la creació, de la natura, no n’hi ha d’altre! És l’única manera per transformar el mal en bé, i és la tasca del poble cristià que és poble sacerdotal profètic i reial. Això ajuda el món, això ajudarà els científics, ajudarà els metges, ajudarà els governants a trobar tots els remeis. Això ajudarà l’economia, això farà que comenci un món des de l’esperit. No és que el món no estigui fet també de coses concretes, certament, però tot ha de partir de l’esperit, i l’Eucaristia és el cor.

Que Maria Santíssima ens acompanyi, acompanyi el camí sacerdotal de cada un de nosaltres per anar juntament amb Jesús a les arrels de tot mal, a partir del mal que hi ha dins nostre, de les pors que hi ha dins nostre, i que ens porti també a nosaltres a ser aquells que alliberen del mal, que ens porti també a nosaltres a ser oferts per alliberar aquesta Terra del mal.

Que Maria Santíssima beneeixi cada malalt, beneeixi tots els hospitals, beneeixi a tots els que serveixen i ajuden els malalts, que beneeixi tots els moribunds, els aculli entre els seus braços, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Missatge de Déu Pare “Que aquesta solemnitat sigui l’inici del vostre any litúrgic” del 7 d’agost 2020, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima “La Litúrgia vivent” del 14 d’agost 2020, publicat en aquest web

[3] Cfr. Jn 17, 3

[4] Cfr. Missatge de Jesús del 22 d’abril de 2007, publicat en el capítol “Jesús ens porta al Pare” del llibre “Oltre la Grande Barriera”, pàgs. 36-39, (“Més enllà de la gran barrera”) versió original en italià.

[5] Cfr. Missatge de Sant Joan apòstol “Lúltim Sopar del Senyor” de l’11 de juny 2020, publicat en aquest web

[6] Cfr. Jn 13, 27

[7] Cfr. Lc 22, 19-20

[8] Cfr. Rm 12, 1

[9] Cfr. Mc 15, 34; Mt 27, 45

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s