L’Associació de l’Església de Jesucrist de l’Univers

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

16 de novembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Aquesta setmana, que ens porta a Crist Rei de l’Univers i a la festa de Maria Santíssima, Mare i Reina de l’Univers, que celebrarem dilluns vinent, estem cridats a sotmetre-ho tot a la reialesa de Crist: sotmetre la nostra vida, sotmetre tot allò que toquem en la nostra vida, sotmetre el bé i sotmetre el mal, sotmetre la pandèmia, sotmetre l’energia disgregant.

Com cada any, les lectures que ens porten a això són l’Apocalipsi, de Sant Joan Apòstol[1] o el profeta Daniel, en l’antic Testament;  totes són lectures que parlen de la fi dels temps, del que vindrà i del seu acompliment. Són lectures que, malauradament, en molts cristians s’han apagat i han perdut força. Molts cristians, en realitat, han perdut el desig per conèixer-les i sentir-les vives en el seu interior, el desig de sentir aquella paraula que dóna esperança i dóna certesa. Són lectures que parlen del retorn gloriós de Crist: tota la Santa Missa està centrada en el retorn gloriós de Crist i tota la predicació dels Apòstols anunciava el retorn imminent. Però encara no ha arribat, per misericòrdia. Ara estem en el temps de la Justícia, estem en els últims temps. L’Església de Jesucrist de l’Univers, que ha existit des de sempre i que Déu ha volgut que sortís a la llum en aquest any, ara ha d’entrar amb força en la seva missió, perquè ja no hi ha temps: la seva tasca és anunciar el retorn gloriós de Crist i anunciar la Nova Creació. Aquest anunci està present en tot l’Antic Testament, en els grans profetes, i especialment en l’Evangeli, en les Actes dels Apòstols, en les cartes dels sants i en molts sants que ho han anunciat al llarg de la història. Avui es recorda Santa Gertrudis: en els seus escrits es llegeix que Jesús li deia “Serviran en els últims temps”. També Lluís Maria Gringnion de Montfort parlava dels últims temps i dels apòstols dels últims temps, dient que serien més forts i que tindrien més gràcies que els primers dotze apòstols, no perquè serien millors, sinó perquè tindrien darrere seu i amb ells, la gràcia de tota la santedat adquirida al llarg de la història. Aquí, l’Església de Jesucrist té aquesta missió.

Diverses persones ens han telefonat, ens han demanat poder formar part de l’Església de Jesucrist de l’Univers, ens han dit que volen unir-se a aquesta Església, que en volen ser membres. En les paraules d’un missatge de Maria, vam sentir quins són els punts necessaris per formar part de l’Església[2] i, hem dit moltes vegades que, el que ens fa ser part de l’Església és ser membres de Crist. Vol dir pertànyer a Jesucrist perquè tenim l’Esperit de Crist: “Qui no té l’Esperit de Jesucrist ni tan sols li pertany[3]. L’Església és el poble de Déu, l’Església és el Cos Místic de Crist, és a dir que és una acció que es produeix principalment en esperit i que ve del desig de voler ser una sola cosa amb Jesucrist, en comunió amb tota l’Església que baixa del Cel, la Jerusalem Nova. Estar en comunió amb aquesta Església és una cosa molt concreta, no és teòrica; vol dir sentir-la propera, sentir-se part dels sants, sentir que el sant “del dia” està present i ens ajuda, vol dir sentir el teu propi Àngel de la guarda, parlar amb ell, sentir els instruments extraordinaris i sentir els set grans Arcàngels (vull fer notar que a l’Apocalipsi també es parla dels set grans Arcàngels). Els àngels i els Arcàngels, com esperits purs que són, estan acompanyant el poble, estan acompanyant el retorn gloriós i l’estan preparant.

Hi ha també una pertinença més concreta a l’Església de Jesucrist de l’Univers a través d’una oferta viva per a aquesta Església, mitjançant una consagració en un servei en aquesta Església. Hi ha diverses maneres de participar-hi i diverses maneres de consagrar-nos; una podria ser formar part, concretament, de l’Associació Església de Jesucrist de l’Univers, de la qual ja hem parlat i de la qual, en el web, trobareu també el formulari per inscriure’s i poder, així, poder dir: “Jo hi sóc”. Ja és una manera de donar testimoni: “Jo formo part de l’Església, vull estar a l’Església de Jesucrist”.

A més, a l’Univers, tots aquells que formen part de l’Església de Jesucrist de l’Univers, porten el Signe: aquella creu amb el Cor Immaculat de Maria al centre. En el web trobareu l’explicació sobre aquest Signe que el Pare Tomislav i la Stefania van donar el 2016[4]. Tots nosaltres, per portar aquest Signe, hem estat preparats, acompanyats, però ara ha arribat el temps en el qual tots els membres de l’Església, també a la Terra, el portin. A l’Apocalipsi, que justament estem llegint, se sent dir a l’àngel que duia el segell del Déu viu aturant els quatre Àngels: “No ho feu fins que tots hagin rebut el signe en el front[5]. Estem en els últims temps, és necessari que aquest Signe, que en ell mateix porta una força, una gràcia i una potència, sigui visible com un testimoniatge. Portar el Signe ja és una missió en si mateixa: sense parlar, sense explicar, és el Signe que actua (ho trobareu en l’explicació del web).

Pròximament, juntament amb vosaltres, a qui s’inscriu a l’Associació, trobarem també la manera de poder rebre el Signe, de manera que comenci també a operar activament. Aquest Signe el porten tots aquells que decideixen seriosament pertànyer al poble nou, que s’ofereixen a Déu a través del Cor Immaculat de Maria, i participen en l’acció de Déu per recapitular en Crist totes les coses. La Mare de Déu, respecte al Signe, es va expressar així: “És el signe de tots els meus fills en el pit dels quals es realitza el triomf del meu Cor, perquè el meu Cor triomfa en el vostre cor. I quan tots haureu rebut aquest signe, es complirà el temps i s’aproparà el retorn del meu Fill. Tots aquells que a la Terra i a l’Univers es converteixen i entren a formar part del poble nou, rebran aquest signe[6]. Déu Pare, sempre que parla del Signe diu: “és el signe de la meva vida i el portareu no amb orgull sinó amb humilitat, per alliberar els presoners. Quan els presoners veuran aquest signe sobre vostre, aixecaran el cap i s’alegraran en veure que s’acosta l’alliberament, el dia de la meva glòria”.

He dit que la nostra tasca principal és anunciar el retorn de Crist. És un anunci que s’ha de fer per deure, per donar testimoni de tot el que hem rebut, però és un anunci que es fa sobretot amb la vida. És un anunci que s’ha de fer simplement dient: “Vull, desitjo”, permetent així que actuï tota la potència de l’Església que baixa del Cel. Tal com ja he dit, estem mirant, potser també d’una manera ràpida, fer-vos conèixer tot el que hem rebut, les pregàries que fem, les accions que estem fent, perquè el temps és greu. Aquest any és consagrat a l’Esperit Sant i és una preparació pel que vindrà l’any vinent. I tot el que està passant a la Terra, tots els esdeveniments, a partir d’aquesta pandèmia, no són esdeveniments que Déu no estigui utilitzant i governant: tot pot ser sotmès a Déu i és sotmès a través dels seus fills, a través de la Seva Església. Tot pot ser per a la glòria de Déu quan la Seva Església participa amb Ell a la recapitulació en Crist de totes les coses, perquè “tot porta al bé per aquells que estimen Déu[7]. Pels fills de Déu no hi ha desgràcies, pels fills de Déu no hi ha creus que no esdevinguin resurrecció, pels fills de Déu no hi ha cap prova o dolor que no esdevingui vida i plenitud, perquè Déu venç la mort; ja ho ha fet en Jesucrist i ens demana que ho fem juntament amb Ell.

Demano a Maria Santíssima, Ella que és la Mare de l’Església, Ella que genera els fills a l’Església, Ella que prepara els fills per a la trobada amb el Crist, que guiï i desvetlli tots els “sí” en el moment de la concepció. Que tota ànima que ha dit sí davant Déu quan ha estat concebuda, es desvetlli i aculli la joia de formar part de l’Església de Jesucrist de l’Univers, aculli amb joia el triomf del Cor Immaculat, i que amb joia el presenti a aquesta humanitat. Que aquest Signe que porten sobre els fills de Déu, allunyi l’energia disgregadora, sotmeti a Déu totes les pandèmies, totes les malalties, que tots els fills de Déu, en el seu sacerdoci reial, sàpiguen elevar tota prova, tot sofriment, i que tot esdevingui per a glòria de Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Ap 1-5.10-11

[2] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de desembre 2018, publicat al llibre “La vida no és vida sense Déu”, pàg. 63; i en aquest web.

[3] Cfr. Rm 8, 9

[4] Cfr. Article “El Signe és una creu…”, de l’1 de novembre de 2016, publicat en aquest web.

[5] Cfr. Ap 7, 2-3

[6] Cfr. Missatge del 23 de juliol de 2016  del 23 luglio 2016 “El signe del meu triomf”, publicat en aquest web.

[7] Cfr. Rm 8, 28

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s