A càrrec de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić
28 de novembre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Tomislav Vlašić:
Estimats germans, estimades germanes, amb el primer diumenge d’Advent entrem en el camí cap a les festes de Nadal. És molt important per prendre una actitud que ens porti cap al Salvador. Hi ha dues frases bíbliques, dues imatges, que poden explicar-nos el nostre camí: el Pare, Abba, i l’Espòs. L’home, després del pecat original, està buscant el Pare i al mateix temps fuig del Pare. Concretament, en la lectura del profeta Isaïes podem veure això. La pregària expressa el desig d’arribar al Pare: “Tu Senyor, tu ets el nostre Pare des de sempre, el teu nom és Redemptor nostre. Per què, Senyor, ens deixes vagar lluny dels teus camins i deixes que endurim el nostre cor, per què no et temi? Retorna per amor als teus servents, per amor a les tribus, la teva herència. Si esquincessis els cels i baixessis! Davant teu tremolarien les muntanyes”[1]. Ens aturem aquí: Ell és Pare i es manté Pare. Fins i tot la seva Omnipotència, la seva Paternitat, no es pot expressar si dins nostre no veiem que nosaltres mateixos hem posat impediments pel seu amor. A la segona part del fragment d’Isaïes, s’expressa concretament això: “Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d’impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent”. Aquesta pregària és forta a l’interior, però pot quedar com una recitació. És fonamental canviar la nostra actitud envers el Pare, i tots nosaltres sabem per la història de la salvació que el camí de la humanitat rebel a Déu és molt difícil, perquè la humanitat rebel no vol canviar la seva actitud. Tem Déu, desitja Déu i fuig de Déu. Acabem amb la pregària: “Però, Senyor, tu ets el nostre Pare. Nosaltres som l’argila, i tu, el terrisser: tots som obra de les teves mans”.
Entrem en aquesta actitud i permetem que Déu Pare pugui actuar dins nostre. Ell actua per mitjà del Fill en la potència de l’Esperit Sant, i concretament el Fill s’ha presentat com Espòs. Ell ha esposat la humanitat, la causa de la humanitat, i podem veure com ha esposat la causa de la humanitat en la Mare de Déu. En el missatge del 24 de març d’aquest any la Mare de Déu diu: “Voldria que entenguéssiu, fills meus, que el misteri de l’Encarnació no és inaccessible per a aquell que acull i estima Jesús, ni tampoc per al seu poble. De fet, a cadascun de vosaltres el Senyor repeteix també avui: “No tinguis por… has trobat gràcia en Déu… l’Esperit Sant davallarà damunt teu”[2]. I vosaltres responeu amb mi: “Heus aquí, la serventa/el servent del Senyor”[3]. Aquest és el sentit de la vida: ser fills de Déu i servents del Senyor, que porten a la humanitat la presència viva de Jesús”.[4] En aquesta expressió la Mare de Déu ens ha portat a una actitud envers l’Espòs, Aquell que ha esposat la causa de la humanitat, el Messies. Sant Pau diu que en Ell hem rebut tots els dons: “Us ha estat donada en Jesucrist la gràcia, perquè en Ell heu estat enriquits de tots els dons, els de la paraula i els de la ciència”.[5]
Ara continuem amb la nostra relació amb l’Espòs. Què fem en aquest Advent? Ens preparem per a les noces amb l’Espòs, o bé ens preparem per esposar l’Espòs? Aquesta imatge és important i hem de veure què ens diu. Un es pot preparar per a les noces, per les cerimònies, pels regals, per tot el luxe que pot arribar a ser fins i tot atabalador, feixuc, empipador, cansat. Però, si ens preparem així, l’Espòs no ve. Perquè, qui és l’esposa? L’esposa és la humanitat, l’esposa és l’Església, l’esposa són els creients. Per això, la nostra actitud envers el Nadal i les festes de Nadal és estar a punt per a l’Espòs. Observeu la vida a la Terra, observeu el moviment de la humanitat de la Terra envers les festes de Nadal. Si el Pare Noel està al centre, si al centre hi ha els diners, si els regals són el centre, si les trobades afectuoses són el centre, l’Espòs no ve, nosaltres no el trobem i Ell no pot expressar aquella potència que li és donada pel Pare, la potència de l’Esperit Sant.
I aquest inici d’Advent és també l’inici de la novena de la Immaculada, la nostra Mare, l’Esposa per excel·lència de l’Esperit Sant. En aquesta novena ens vol preparar per consagrar-nos a l’Esperit Sant i consagrar tota la Terra a l’Esperit Sant, perquè es prepari per al pròxim any, per la vinguda de l’Espòs enmig del poble que esposa l’amor de Déu, esposa la vida de Déu. Aquesta novena es preveu molt forta, molt forta, i per la Immaculada hi ha previstes moltes gràcies, i en vista de l’any consagrat al Crist Rei de l’Univers hi haurà moltes gràcies. Per això, la nostra invitació és entrar en aquesta preparació, per aquestes gràcies que ens porten cap a la presència de l’Espòs, que l’Església de tot l’Univers aculli l’espòs que ha acollit la causa de la humanitat per portar-nos cap al Pare. Perquè sense Ell, en la potència de l’Esperit Sant, estem allunyats del Pare. Amb els nostres mitjans no podem arribar a Ell.
Aleshores, la nostra conclusió serà la conclusió del que ha dit la Mare de Déu, que he citat fa poc. Nosaltres serem capaços de portar l’Espòs, serem capaços de dir a cada home: “No tinguis por”, als malalts, als moribunds, a les persones inquietes, a les persones que estan confuses, que han perdut el sentit de la vida: “No tinguis por, has trobat gràcia prop de Déu, L’Esperit Sant davallarà damunt teu”. I nosaltres portarem el Senyor Jesús, com la Mare de Déu el va portar a Elisabet, i aquest és el sentit de la nostra profunda preparació per l’any que ve, en el qual el Senyor vindrà enmig del seu poble, enmig d’aquells els quals l’esposen, l’acullen i volen viure una relació en l’amor pur que Déu ens comunica.
I us beneeixo, perquè aquest camí de la novena doni fruit per a cada un de vosaltres i per a tota l’Església de Déu. I per a tots aquells que volen sentir la gràcia de la presència de l’Espòs enmig del poble, perquè ningú sigui deixat sol, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. 1a lectura del 1er diumenge d’Advent, Any B: Is 63, 16b-17.19b; 64, 2-7
[2] Cfr. Lc 1, 26-38
[3] Cfr. idem
[4] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 24 de març 2020, “La presència de Jesús”, publicat en aquest web
[5] Cfr. 1Cor 1, 3-9
Cap a la Nova Creació 