Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
10 de desembre de 2020
(Transcripció d’àudio)
A la vigília de la festa de la Immaculada vam rebre les paraules de Maria Santíssima[1]. Són paraules molt clares que obren tota una dimensió per l’any vinent i que toquen molts punts fonamentals. Parla d’un temps messiànic, un temps de glorificació; parla de la Presència Viva de Jesús enmig del seu poble, l’anomena la Vinguda intermèdia. Tractarem junts tots aquests aspectes, en aquest camí cap a la consagració de tot l’any a Jesús, Sacerdot Suprem i Rei de l’Univers, la consagració de cada un de nosaltres, la consagració de la seva Església i del seu poble, la consagració de tots els esdeveniments, de tots els instants de la nostra jornada. Consagració que serà al mateix temps Recapitulació en Crist de totes les coses, serà al mateix temps glorificació, i serà concretament part d’aquella batalla que haurem de fer cada un de nosaltres, tots els fills de Déu.
Avui voldria parlar de la part final del missatge on Maria Santíssima parla del signe, el signe que molts de nosaltres ja portem. És el signe que Ella voldria que tothom portés: els que van dir sí en el moment de la concepció, tots els petits, tots aquells que estan cridats a ser part de l’Església de Jesucrist. Ens ha parlat de la gràcia impresa en aquest signe, i ens ha parlat de l’ajuda que Maria Santíssima vol donar a tots aquells que el portaran, també a tots aquells que el divulgaran, i faran per manera que aquest signe arribi a tantes ànimes com sigui possible. Maria Santíssima demana que aquesta distribució la faci l’Església de Jesucrist de l’Univers, és a dir, que la faci qui pertany a l’Església de Jesucrist de l’Univers, que no es faci fora de la comunió, fora de la línia que dóna aquesta Església i tots aquells que estan servint a través d’aquest lloc web, a través de l’oferta de la seva vida, a través dels Santuaris i dels punts llum, de tot el que heu sentit parlar de nosaltres. A través de tot això, repeteixo, es posen al servei d’aquesta Església.
Maria Santíssima també fa promeses per aquells que rebran el signe i que amb fe pregaran les pregàries de consagració[2], i promet grans recompenses, grans gràcies per a tots els qui el divulgaran. Per això, us invito tots no a llegir sinó a pregar llegint les explicacions del signe que trobareu en aquest web[3], mirar de comprendre què és, perquè Maria l’ha volgut. Mirar de comprendre més que mai en aquest temps, igual com en altres moments al llarg de la història, Ella intervé també amb aquests instruments pràctics, concrets: penso en la medalla miraculosa com ha fet altres vegades al llarg de la història.
Així doncs, posar-nos davant Déu, estar davant Déu perquè des del nostre interior sigui Ell qui ens expliqui què és portar el signe, què és divulgar el signe; que sigui Ell qui ens expliqui que només amb el fet de portar-lo anunciem a l’Univers: “Jo sóc part de l’Església de Jesucrist”, que només amb el fet de portar-lo dic a tothom: “Jo ofereixo la meva vida, a través de Maria Santíssima, a Jesús, per l’Església de Jesucrist de l’Univers”, que vol dir per cada membre d’aquesta Església.
Aleshores s’entén que portar el signe és una missió. És Jesús, és la gràcia, és Maria, a través d’aquest signe, qui actua, és la gràcia qui actua, és la gràcia qui allibera els presoners. Però a nosaltres ens és donada la responsabilitat de recordar-nos que a través d’aquest signe, de fet, nosaltres diem que representem l’Església de Jesús. Per tant, la responsabilitat en tot moment i en totes les situacions de la nostra vida de permetre a la gràcia, a Jesús, a Maria, permetre que ens facin servir, permetre que puguin passar a través nostre. Passar vol dir a través del nostre cos, de les coses que ens passen, de les nostres respostes, de les nostres pregàries; la responsabilitat de ser fidels a tot allò que ells han anunciat.
Fet això, si reconeixem que som aquells que donen el signe a altres, que donen el signe a altres ànimes, a altres persones, per ajudar-les, perquè potser veuen que una persona està passant un moment difícil, està passant una malaltia, un moment de la vida en el qual té necessitat de ser ajudada per Déu, ajudada per l’altre, aleshores, a través d’aquest signe acostar aquesta ànima, invitar-la a pregar, donar un testimoni de què és per a nosaltres aquest signe i després, si ho reconeixem, donar-li.
Lliurar-li, però, vol dir unir-se de manera particular amb aquella ànima. Donar el signe vol dir oferir-se per aquella ànima, vol dir esdevenir pare i mare per aquella ànima. Vol dir que per aquella ànima col·laborem amb Maria Santíssima per generar-la, esdevenim molt més que padrins i padrines d’aquella ànima, hi estem lligats perquè davant Déu hem de realitzar el nostre servei sacerdotal reial de presentar-la, d’oferir-la i ser responsables.
Veieu que és una acció sacerdotal, és una acció profètica, perquè donant el signe, nosaltres parlem de Déu, anunciem Déu, parlem de les coses de Déu i és una acció també reial, és una acció pròpia d’un membre de l’Església de Jesucrist de l’Univers, l’acció de cada fill de Déu. És una acció que ha de ser acompanyada per tota l’Església, que ha de ser feta en comunió. Ha de generar comunió, perquè també a través d’aquestes accions pot esdevenir motiu per viure encara més una comunió amb altres que fan el mateix, però en particular, viure la comunió amb els Santuaris i també amb aquelles persones que estan donant la seva vida perquè el programa de Déu, de recapitular-ho tot en Crist, vagi endavant.
Estem en un temps particular: en els últims temps, un temps de pandèmia, la Mare de Déu diu “un temps messiànic”, a l’inici del seu missatge diu “Un temps de gràcia i de misericòrdia, any de gràcia i de misericòrdia”, i aquest signe és una gràcia extraordinària pròpia d’aquest temps.
Tota l’acció de Déu, tal com sempre hem dit, busca col·laborar sempre amb l’home, no és mai res màgic, i passa sempre per una col·laboració entre Déu i l’home. La disponibilitat de l’home de participar en el pensament de Déu, deixant transformar el seu propi pensament, es transforma en accions, s’encarna en accions concretes que esdevenen miracles, energia primària, pregàries, benediccions. Esdevé una acció de gràcia, de santedat que abraça la humanitat, que abraça la Terra i que esdevé la transformació; comença a crear la Creació Nova.
Maria ens dóna aquest signe precisament per això, com a instrument extraordinari per accelerar els temps, accelerar la preparació del Retorn Gloriós de Crist. Jo crec que sereu molts a donar aquesta disponibilitat.
Dono gràcies a Déu per cada un de vosaltres. Us confio cada un de vosaltres a la cura de Maria i Sant Josep. Confio tota l’Església a la cura de Maria i Josep i invoco la benedicció de Déu perquè desvetlli en cada un de nosaltres la nostra identitat, el nostre esperit missioner, el nostre ser fills de Déu i com a fills de Déu, amb Déu, generar altres fills, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2020 “El temps messiànic”, publicat en aquest web
[2] Es tracta de la pregària de consagració a la Mare i Reina de l’Univers i de la pregària de consagració a Jesucrist Rei de l’Univers. Les trobareu en aquest web a l’enllaç “Consagracions i pregàries”.
[3] Veure l’article “El Signe és una creu…”, penjat al web el 18 de novembre 2020
Cap a la Nova Creació 