Anem a trobar Jesucrist Rei de l’Univers

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

12 de desembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Està a punt d’acabar aquest any dedicat a l’Esperit Sant, consagrat a l’Esperit Sant, aquest any en què hem estat guiats de manera decidida i forta, ràpida, cap als esdeveniments que ens han estat anunciats per l’any vinent, any consagrat a Jesús Rei de l’Univers. Any en el qual hem sigut acompanyats i preparats també a tots els esdeveniments que ja estem vivint, de la pandèmia a l’excomunicació; tot estava previst i tot ha estat preparat i aconduït.

Les darreres paraules de Maria Santíssima[1] i de Jesús[2] ens anuncien que estem a punt d’entrar en “un temps messiànic, any de gràcia i de misericòrdia”. Any consagrat, tal com deia, a Jesús Rei de l’Univers, any en què la presència viva de Jesús en la seva Església serà potent i reial; Maria Santíssima l’ha definida “vinguda intermèdia, vinguda intermèdia que prepara el retorn gloriós[3]

Estem en els últims temps, temps amb gràcies especials, amb forces especials i aquesta vegada també ens ha estat anunciat que seran més que en el temps dels apòstols, perquè totes aquelles gràcies s’uneixen a les de tots els Sants al llarg d’aquests mil·lennis.

Aquest any que ve així, potent, posarà en crisi tots els sistemes de Llucifer i obligaran Llucifer a revelar-se: la gran batalla. La revelació de Llucifer penso que la coneixem tots; no és com la de Jesucrist, com la que va començar amb el seu Nadal cap on estem anant, en la humilitat, en el silenci. La revelació de Llucifer serà ràbia, violència, maldat, destrucció, intentarà destruir tot el que sigui possible, també la Terra, però no li serà permès. És una maldat, que si Déu hagués pogut prescindir-ne, ho hauria fet, però en canvi és necessària. Déu ho permet i serà també això un instrument per atreure tot el mal i després poder-lo enviar on ha d’anar per sempre, al buit còsmic. És una maldat necessària per dividir el bé del mal, necessària perquè entrem en el temps de la justícia de Déu. Tots aquells que no han acollit la misericòrdia, aquells que tampoc l’acullin ara, amb tot el que està fent Déu, a través dels seus instruments, a través de tota la seva acció, estaran obligats per justícia a rebre la justícia de Déu, perquè sinó, no tindria sentit ni tan sols la misericòrdia.

Estem en el temps cap a Nadal, Nadal que per aquest any més que mai, serà un Nadal en el qual començarà una creació nova, perquè hi ha un món nou que neix i un món vell que mor. Nadal va ser l’inici de la misericòrdia de Déu, i va ser l’inici del compliment de totes les promeses que Déu havia anunciat a través dels grans profetes; va començar amb el Nadal, amb el naixement del seu Fill. Amb el Nadal va començar la nova creació, el temps del compliment.

Totes les promeses de Déu, en totes les promeses que van començar amb el naixement de Jesús, ja hi havia previstos els instruments extraordinaris, els instruments ordinaris, tot el que Déu ha donat al llarg de la Història, i ja des d’aleshores era previst el signe del qual ens ha parlat Maria Santíssima darrerament[4]. Aquest signe portat, donat, amb aquesta potència, amb aquesta gràcia, estava previst en aquest camí de compliment de les promeses.

Cada do de Déu, a partir del més gran, el més gran ha sigut el do de Jesucrist, el do de la Vida. En aquest temps de compliment hi ha el do de l’Esperit Sant que ens manté en vida i ens santifica, i cada do és per a nosaltres, per a cada home, el començament d’un camí de sortida de nosaltres mateixos, el començament d’un camí d’alliberament, perquè el compliment de les seves promeses porta precisament cap a la creatura nova. Es realitzaran plenament amb el triomf del Cor Immaculat de Maria que el signe demostra, però amb la creatura nova que cada un de nosaltres ha d’arribar a ser. Cada do està previst en aquesta òptica: un sortir, sortir del nostre món, sortir de les idees i dels nostres coneixements, de les nostres certeses. Fixeu-vos que Jesús, el seu naixement, la seva vinguda, la seva redempció, és tot precisament per permetre’ns de sortir de l’esperit del món, perquè Ell ha vingut per vèncer el món.

Jesús és la Misericòrdia. Acollir la seva Misericòrdia és acollir-lo a Ell, Ell que és la Misericòrdia. Acollint-lo a Ell s’inicia el nostre èxode, s’inicia la nostra conversió, s’inicia la nostra transformació. Acollint la Misericòrdia, que et dóna de nou la possibilitat, perdonant-te els teus pecats, et dóna la possibilitat de partir de nou del que tu ets des de la teva concepció, creat a imatge i semblança de Déu, comença un camí de sortida de l’esperit de món, del pensament del món, fins a la creatura nova, fins al compliment de totes les promeses.

Si mirem Jesús, de seguida des de l’inici, des del seu naixement, què ens ha portat? Una novetat. Tota la vida de Jesús, tots els esdeveniments que estan relacionats amb la seva vida, que segueixen la seva vida, com tota la vida de tot cristià de debò, sant -perquè tots hauríem de ser sants, sants perquè som fills de Déu que és Sant- són una novetat per a la persona, pel temps, pel lloc, són sempre una novetat. Són sempre una obertura que et porta més enllà del que és la normalitat. Neix el Fill de Déu, és anunciat als pastors, i a la Terra no hi havia ningú després d’ells considerat més baix, un no-res. Però tot i això, els àngels van a trobar els pastors, tot i això, els primers que l’acullen són els pastors, tot i això, aquells que no han tingut dificultat a creure senzillament perquè han vist una dona i un nen, són els pastors. Creure fins a tal punt que, per aquella mirada, que va durar alguns dies o potser alguns mesos, fins quan després van fugir a Egipte, gràcies a aquell moment, ells van donar la vida. Alguns d’aquells pastors van ser perseguits, alguns assassinats, però es van mantenir fidels a allò que havien vist. Aquells que es definien els “normals” del temps no van acollir Maria i Josep, i, en conseqüència tampoc a Jesús: “No hi havia lloc per a ells[5], van haver d’anar a una cova. No ens ho mirem només com un signe de pobresa, no és aquesta l’essència, l’essència és precisament que en aquest món no hi havia lloc per a Jesús, que aquest món no està fet pels fills de Déu. Fixeu-vos que si avui tornés, i tornarà, si no fos perquè torna en la seva potència, torna en la glòria, no torna humil o petit; de totes maneres no l’acolliria, i en qualsevol cas, no volen que torni, aquest món està mirant d’aturar-lo de totes maneres; no poden.

Aquesta novetat que ha portat és allò que després Ell ha professat al llarg de tota la seva predicació, el seu anunci, la seva vida. Si ens fixem en el que ha dit: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix (…) qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà[6], no vull dir-vos tot l’Evangeli, però… busqueu a la memòria aquelles paraules, fins a l’últim Sopar, quan en la seva pregària diu: “Jo no sóc del món, ells estan en el món, però no són del món[7], quan Jesús prega al Pare per nosaltres. Els fills de Déu no són d’aquest món, i és per això que han de sortir-ne.

Qui va adorar Jesús, de petit? Els Mags. Els pastors el van acollir, els Mags el van adorar. Qui eren els mags? Els Mags eren germans fidels que venien de l’Alt Univers. De seguida una altra gran novetat: de seguida, tan bon punt va néixer, va començar a parlar de la vida en l’Univers. Fixeu-vos que tothom d’aleshores es preguntava qui són aquests Mags? “Venen d’orient”. Ho he entès, d’orient. “Segueixen una estrella[8]. Seguir Jesús en aquesta novetat, si ens mirem a Maria i Josep, des del principi, va ser una fugida contínua del món, defensar-se del món, ser refusats pel món. A partir del fet d’haver d’anar a la cova, després fugir a Egipte, després tornar d’Egipte, perseguits a Natzaret, perseguits pels parents, perseguits contínuament tota la seva vida. Sortir del món, de la lògica del món, i deixar-se guiar, penseu en el camí que va fer Maria meditant en el seu cor, cap a aquella novetat que és la nova creació.

Estem en el temps que hem d’anunciar amb força el seu retorn i la creació nova, i totes aquestes mirades que fem sobre el Nadal, que fem als esdeveniments, que fem sobre els profetes del passat, fixeu-vos que tots ja indicaven la creació nova. Tots, si no fos pel retorn gloriós de Jesús que portarà a compliment, serien incomplets, els falta alguna cosa; també la redempció no es completarà fins al seu retorn gloriós.

Si mirem després com segueix –també quan comença a cridar els apòstols, deixebles- cada crida que fa és sempre un: deixa-ho tot, deixa el món, deixa la família, perd la teva vida, la vida de Jesús és tota així, és tota ella un “Cerqueu les coses del cel i no les de la Terra[9]. Disculpeu si insisteixo en això, però aquí hi ha la clau per entrar en la Vida amb majúscula. La vida no és aquesta; si no hi ha aquest “sortir” no trobarem la Vida. Si l’Església de Jesucrist de l’Univers present a la Terra, aquesta petita resta, no viu així, no viurà plenament les promeses, ni les dels antics profetes ni les que ens ha fet a nosaltres. La gran batalla que hem de combatre[10] és aquest sortir, és aquí on combatrem la batalla que Jesús combatrà amb nosaltres.

Aquesta crida és per a tot fill de Déu, per a cada un que es defineix cristià, i la base d’aquesta crida sempre és sortir del món. Són sempre les paraules que ens va dir a l’últim Sopar: “Vosaltres no sou del món[11]. Si volem que la pregària de Jesús per nosaltres funcioni, i funciona, Ell va pregar: “O Pare, et prego per aquests que estan en el món, però no són del món, i et prego també pels qui creuran en mi gràcies a ells[12], però has de creure que no ets d’aquest món, no et pots mesurar segons aquest món. No és una crida a perdre, és la crida a la Vida; no és una crida a la renúncia, com malauradament sovint pensen també els cristians: és una crida a la plenitud, és una crida a escollir les coses que compten, i tot l’Evangeli és així.

No podem tenir Déu i el diner[13]. El diner és tot això que és d’aquest món. Darrere de cada ídol s’hi amaguen sempre els dimonis. Els ídols no són només els dels pagans, i “ídol” és tot allò on t’agafes, tot allò on et lligues, és un ídol, i darrere de tot ídol hi ha un dimoni.

La resposta a la crida de Déu, agafeu-la dels pastors, els apòstols, els deixebles, els Mags, que han vingut de l’Alt Univers, tota resposta dóna vida a un camí, dóna vida a un procés; aquest procés és el procés d’alliberament, és el procés de resurrecció que ha de tenir un començament per arribar a compliment. Està fet d’etapes, no és res màgic, cal participar, i amb la redempció de Jesús, amb el teu acceptar la seva Vida, acceptar el seu naixement ara, tens totes les gràcies per viure el teu procés, per dir tots els teus sí, no en pots dir només un, has de seguir-lo.

Ni tan sols Maria va dir un sol sí! Va dir sí en el moment de la concepció, va dir sí, renovat, per esdevenir Mare de Déu, va dir sí. Resseguiu tots els passatges de tots els esdeveniments que sabem de l’Evangeli, i després va dir sí sota la Creu, que ja era un sí present en el moment de la seva concepció, però havia de renovar-lo. Ella va ser concebuda sense pecat, i totes aquestes gràcies les tenia per gràcia del sacrifici del Fill, però no se li va estalviar de passar-hi, és més, és la Corredemptora, havia de passar-hi, ni més ni menys, com el Fill, per generar-nos a cada un de nosaltres, generar l’Església.

El signe que Maria Santíssima ens ha donat, porta en ell una ajuda addicional per aquest 2021, per combatre aquesta batalla d’aquest alliberament personal de cada un de nosaltres i de tots aquells que rebran aquest signe; tindran les gràcies renovades per combatre la batalla d’alliberament. Enteneu que és un exorcisme, diria jo, còsmic! Perquè és un exorcisme que passa en cada un de nosaltres i passa a molts, exorcisme en el sentit que fa fora l’energia disgregadora. No vull dir l’exorcisme del “Ves-te’n Satanàs”, és automàtic que se’n va perquè on neix i és alliberat el fill de Déu en cada un de nosaltres, en cada fill de Déu, en cada home i dona, ell ha de marxar; en la mesura que l’Església Celeste davalla, ell ha de marxar, no pot quedar-se.

Aleshores, el nostre permetre a Jesús utilitzar-nos per aquest combat que Ell fa, tots aquells passatges, seran passatges d’alliberament per a nosaltres i com Església, com a sacerdots, profetes i reis pel baptisme, seran passatges d’alliberament per a la humanitat. En la mesura que nosaltres creurem, participarem, anunciarem el retorn gloriós, aquest signe es divulgarà i les gràcies augmentaran, perquè també això és un vòrtex. Si és augmentat pels nostres sí i augmenta per la nostra participació, augmenten les gràcies, augmenta la força, augmenten les benediccions, augmenten els alliberaments.

La Mare de Déu, Maria Santíssima, ha parlat del guariment que porta aquest signe. El primer guariment que porta és precisament del pecat, és precisament presentar-te i fer-te veure què has de deixar; el primer guariment és la llum que et dóna la força per mirar-te, la primera guarició t’allibera l’esperit, perquè sense l’esperit que funciona ni tan sols el cos pot guarir-se. La primera guarició t’ajuda a alliberar-te el pensament, perquè mireu que l’home és presoner de molts sistemes, és esclau. Aquest passatge també hi és a l’Evangeli quan Jesús parla a aquells hebreus que havien cregut en Ell i després els diu: “Heu de ser alliberats”. Diuen: “No, nosaltres som lliures, nosaltres hem nascut lliures, fills d’Abraham, no som esclaus”, i aleshores ha d’arribar a dir-los: “Vosaltres sou fills del vostre pare que és el dimoni[14]. Havien cregut en Ell.

Jesús va venir a portar una novetat, aquesta novetat és contínua i evoluciona contínuament. És necessari estar oberts a aquesta novetat, perquè en el moment que vols encastar aquesta novetat, creus que l’has entès, penses que ho saps tot, la perds. Perquè Déu és omnipotent, Déu és etern, Déu crea en continu, Déu està en contínua evolució, no pots encastar-lo.

Dic aquestes coses ara, abans de Nadal, perquè Nadal et porta un do immens acollint Jesús, i tal com us vaig demanar seguint el recorregut amb Maria Santíssima[15], us demano de deixar generar Jesús en cada un de vosaltres. I si Jesús és generat, et porta en aquesta novetat, no ens aturem mirant el Nen, la joia d’un Nen, les emocions del Nen. Aquest Nen, el 2021 és consagrat Jesús Rei de l’Univers, Sacerdot Suprem. No ens quedem en les emocions.

Seguint amb aquestes paraules de Maria, de Jesús, i de tots els instruments durant aquest any 2020, ens ha estat dit: “Veureu un món morir i un món néixer, una creació morir i una creació néixer. Veureu gràcies com no n’hi ha hagut mai”. Però hem d’estar en aquesta obertura, perquè quantes persones al llarg de la història no han volgut trobar Crist i la seva novetat! A partir ja des del seu naixement, perquè estaven aferrats en les coses velles; a partir dels Hebreus, a partir de Betlem. I Ell sempre diu: “Molts profetes i reis haurien volgut veure el que veieu ara vosaltres, escoltar allò que ara sentiu…”. Fixeu-vos que val per a nosaltres això, i val per a cada temps de la història. “… I  no ho van veure[16].

Ens convida a un banquet i preferim morir de gana, està preparant la creació nova i, com diu l’Evangeli, ha d’enviar els àngels i els seus instruments a empènyer-nos en el nostre interior, perquè tots tenim la nostra excusa: “He comprat els bous, escolta… excusa’m… no és obligat, m’he casat…[17], el sabeu.

Els primers a perdre-hi som nosaltres: renunciem a la Vida. La crida de Déu, a partir del Sant Nadal, és la crida per sortir. Mediteu sobre aquest Nadal d’aquesta manera!

Que Maria Santíssima i Sant Josep, que  són pare i mare de la humanitat nova, pare i mare de l’Església de Jesucrist, ens acompanyin a cada un de nosaltres com van acompanyar Jesús, protegeixin a cada un de nosaltres com van protegir Jesús. Que ens protegeixin de l’esperit del món, d’aquest esperit del món que està al voltant nostre, que ens aixafa per totes bandes, aquest esperit del món que a vegades aconsegueix entrar dins nostre. Que la presència viva de Maria i de Josep, la mirada de Maria, la tendresa de Maria i la cura de Sant Josep allunyin de vosaltres, d’aquesta Església, el mal amb tota la seva energia disgregadora; allunyin tot fals profeta, allunyin el pensament del món amb el seu esperit, allunyin tots aquells que porten a ells mateixos i no a Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 21 de novembre 2020, “Estigueu a punt per la batalla”, publicat en aquest web

[3] Veure nota 1

[4] Veure nota 1

[5] Cfr. Lc 2, 7

[6] Cfr. Mc 8, 34-35

[7] Cfr. Jn 17, 11

[8] Cfr. Mt 2, 1-2

[9] Cfr. Col 3, 1-2

[10] Veure nota 2

[11] Cfr. Jn 17, 14

[12] Cfr. Jn 17, 15-20

[13] Cfr. Mt 6, 24; Lc 16, 13

[14] Cfr. Jn 8, 30-44

[15] Veure reflexió de Mauro del 24 de novembre 2020, “Deixeu-vos generar per Maria Santíssima”, publicada en aquest web

[16] Cfr. Lc 10, 23-24

[17] Cfr. Lc 14, 19-20

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s