Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
21 de desembre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Desitjo en nom meu i en nom de tots aquells que mirem d’acompanyar l’Església de Jesucrist de l’Univers -des d’aquest lloc web, els estem vivint en els nostres santuaris- voldria portar el desig per a una bona trobada amb Crist viu, amb Jesús que ve, a tots vosaltres.
Estem en els dies que precedeixen un dels dogmes de fe: l’Encarnació. Hem caminat amb Maria Corredemptora per permetre-li a Ella generar el Fill de Déu en nosaltres i de generar-nos com a fills de Déu; ho hem fet en aquests dies que precedeixen el Nadal. El misteri de l’encarnació és el Déu omnipotent que es fa visible, el Déu omnipotent que ve a mostrar el Rostre del Pare, i ho fa fent-se semblant a nosaltres, semblant a nosaltres en tot excepte el pecat. S’encarna per assumir sobre seu tota la nostra humanitat, tots els nostres límits i per clavar-los a la creu, i ho fa per donar-nos així la possibilitat, per donar-nos totes les gràcies, gràcia sobre gràcia, de tornar a ser fills de Déu; aquest és el misteri de l’encarnació, un misteri per ser meditat, agraït, estimat, per ser també viscut.
Aquests dies tenim una altra vegada a l’Evangeli[1] la figura de Maria Santíssima, tenim el seu sí, tenim l’expressió del Magníficat. Una vegada més, Maria Santíssima és aquell model, és la Mare, el model que ha participat a l’encarnació donant el cos a Jesús, ha participat amb el seu sí continu, fins a la creu, més enllà de la creu, i continua participant ara a l’encarnació, perquè ens genera cada un de nosaltres, genera l’Església de Jesucrist de tot l’Univers.
Maria ha participat en aquest dogma en tot i per tot, donant-se tota ella mateixa, oferint-se ella mateixa: “Sóc la serventa del Senyor”[2]. Ha donat la possibilitat a Déu de tirar endavant el seu programa i de desenvolupar-lo fins als nostres dies. Aquesta participació es demana a tothom, a tot fill de Déu, generat per Déu a través de Maria, generat per Maria, cada un en la pròpia identitat.
Aquest any podem dir que Jesús ve d’una manera especial, és un Nadal únic, especial. Aquest any ve en la seva reialesa, com a Rei, i ens demana de consagrar cada instant, cada dia de tot l’any 2021, a aquesta reialesa: Sacerdot Suprem i Rei de l’Univers[3]. Això que ens demana de fer és la nostra manera de participar en la seva acció, la nostra manera de participar en l’encarnació: també nosaltres, com Maria Santíssima podem ajudar la seva encarnació, que vol fer amb nosaltres, vol fer-ho en la seva Església, vol regnar de nou. Aquesta consagració contínua és una manera per ajudar el pensament de Déu a esdevenir concret, a esdevenir vida, a fer visible el pensament de Déu, a fer visibles els seus desitjos, a fer visible el seu projecte. Perquè consagrant-ho tot a Ell, a través del Cor Immaculat, Ell actuarà i Ell transformarà aquesta humanitat, transformarà la seva Església.
Se’ns ha demanat, fa alguns dies, a través del pare Tomislav[4], que ens oferim, a final d’any i després tot el 2021, segons les intencions de Maria Santíssima; Ella, tal com he dit abans, que ha participat plenament i que continua participant havent entrat en la Santíssima Trinitat. Oferir-nos segons les seves intencions és un pas que té més aspectes, té més funcions, segons les intencions de Maria. Abans de res pressuposa que nosaltres estimem Maria, que creiem que vol només el bé per a nosaltres, com va dir una vegada a Medjugorje: “Si sabéssiu quant us estimo ploraríeu de joia”. Per renunciar a les nostres intencions i oferir-nos per les seves cal una mica comprendre quant ens arriba a estimar i saber que les seves intencions són sublims, són sense més, només el bé i el Bé Suprem per a nosaltres i per qui sigui que vulguem pregar. Per tant, això augmenta la nostra confiança en Maria Santíssima, augmenta el nostre amor per Ella i ens ajuda a sortir del nostre pensament, de les nostres intencions i dels nostres punts de vista. És un passatge que fet cada vegada, i al principi cal fer fins i tot un esforç, renunciar a les nostres intencions i posar només les de Maria sobre l’altar, només les de Maria davant d’Ell, pregar només per aquelles. És un passatge que ens porta a transformar-nos, més enllà de tenir la certesa que aquelles intencions es realitzaran, perquè totes les pregàries de Maria es realitzen, mentre en canvi, les nostres no. Per això tindrem la certesa que es realitzin totes i a més a més ens ajudarà a transformar el nostre pensament, és un alliberament, ens portarà a ser lliures.
Hi ha també un passatge més enllà: oferir segons les intencions de Maria els nostres inconvenients, oferir segons les intencions de Maria les nostres malalties, oferir segons les intencions de Maria les nostres pors, les nostres angoixes, els nostres estats d’ànim. No pregar a Maria perquè ens els tregui sinó oferir-nos segons les intencions de Maria, oferir-les a Maria, que Maria les faci servir, que Maria en faci un tresor. Fent això, comença ja un guariment, un guariment profund. Però jo dic encara més: fent això, comença una resurrecció, perquè a les mans de Déu, a través de Maria Santíssima, tot es transforma; es transformen les angoixes, es transformen els inconvenients, es transformen els problemes. A través del Cor Immaculat de Maria, que ho posa tot al Cor de Jesús, que ho porta tot al Pare, es transforma també la mort; tot esdevé vida, tot esdevé resurrecció. Participar a l’encarnació i acollir el Fill de Déu és precisament viure la vida així; Maria ha viscut així, Maria Santíssima. No és la Mare només perquè en ella s’ha encarnat el Fill; sabem que va esdevenir Mare sota la creu, és la Mare perquè ha participat a l’encarnació del Fill, ha participat a l’obra de Déu Pare.
Així, he dit: desitjo que trobeu el Déu viu, que trobeu Jesús que ve i que neix en cada un de nosaltres, neix entre nosaltres. Se’ns ha dit que la seva presència viva, forta, estarà en l’Església, de Jesucrist, en la seva Església[5].
Confio aquesta Església, confio cada un de vosaltres al Cor Immaculat de Maria, perquè cada un de nosaltres pugui, com Elisabet, sentir la presència de Maria, sentir la seva veu i reconèixer la Mare de Déu, la Mare del nostre Senyor entre nosaltres. I la Mare ens indicarà el Fill, i aleshores podrem contemplar el Rostre de Jesús, a través del Rostre de Jesús contemplar el Rostre del Pare i contemplar l’obra de Déu en aquest temps. Arribarem a contemplar cada esdeveniment, arribarem a reconèixer la seva acció, el seu pensament; reconeixerem l’ordre just de totes les coses, reconeixerem els instruments ordinaris i extraordinaris que estan actuant, reconeixerem la nostra identitat, el nostre lloc en aquesta acció de Déu. I tot això ens farà sentir la voluntat de Déu per a nosaltres, la voluntat de Déu en nosaltres, i en aquella voluntat trobarem la pau, trobarem la vida; en aquella voluntat, oferint-ho tot segons les intencions de Maria i a través d’Ella, arribarem a veure la nova creació i a viure-la ja des d’ara, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Lc 1, 39-56
[2] Cfr. Lc 1, 38
[3] Cfr. Missatge de Jesús del 21 de novembre de 2020, “Estigueu a punt per la batalla”, publicat en aquest web
[4] Veure
Vedi lettera di Stefania Caterina e padre Tomislav Vlašić del 17 dicembre 2020 “Con la Regina accogliamo il Re dell’Universo”, pubblicata su http://www.versolanuovacreazione.it
[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, publicat en aquest web
Cap a la Nova Creació 