A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić
24 de desembre de 2020
(Transcripció d’àudio)
Pare Tomislav:
Estimats germans, estimades germanes, us desitjo un bon Nadal, bones festes de Nadal, que el Senyor us concedeixi les gràcies particulars en aquest temps, a tots vosaltres que seguiu aquests programes i participeu en esperit a les nostres celebracions.
En les lectures de mitjanit hem sentit la profecia d’Isaïes[1], profeta, anunciar temps messiànics. En l’Evangeli de Lluc hem sentit el relat del naixement de Jesús[2]. En la carta de Sant Pau Apòstol a Titus, a la comunitat que guiava Tito, Sant Pau dóna testimoniatge dels fruits de la redempció per mitjà de Jesucrist, i orienta la comunitat cap a la vinguda gloriosa de Crist. Per això, tot allò que és del passat ens ha servit i ens serveix, però, tal com hem viscut en aquest any, nosaltres vivim una litúrgia actual, dels esdeveniments; en quin sentit dels esdeveniments? La presència de Déu entre nosaltres en tots aquests esdeveniments que la humanitat de la Terra viu i que viu la humanitat de tot l’Univers. Hauríem fracassat si en aquesta celebració, aquesta nit no sentíssim la presència de Jesús que ens orienta en aquests temps i ens indica els passos a fer.
Ell mateix ens ha parlat i ens ha parlat de les ànimes esposes en el seu missatge d’avui[3], i precisament d’aquest missatge d’avui vull llegir-ne alguns fragments perquè siguin una lectura que acompanya la litúrgia dels esdeveniments. “Què desitjo de vosaltres? Una vida senzilla i digna de la vostra crida; una vida santa, oferta a Aquell que és tres vegades Sant. L’Església no podrà ser la meva Esposa si no ho són també totes les ànimes que l’acompanyen”. I aquesta és una gràcia que posa en crisi totes les superficialitats religioses dels cristians. Recordem que en el missatge, Jesús diu que vol portar l’Església a la perfecció, i diu que malauradament el cristianisme ha estat reduït a nivell de les altres religions, una religió entre altres religions, és un canvi per part de Jesucrist.
Aleshores: “Us demano doncs que sigueu ÀNIMES ESPOSES. Aquestes ànimes em pertanyen des de l’eternitat. Han decidit donar-se a mi amb plenitud; m’ho han donat tot i jo, a elles, els ho he donat tot”. Ho tenim tot. “No temen la mort perquè han escollit la vida i em segueixen dòcilment arreu on jo vagi”. No temen la mort, no temen res. “Són ànimes especialment unides a la meva Mare i són semblants a Ella en la docilitat i en l’obediència a Déu. Són la joia del Pare i la terra fèrtil en la qual l’Esperit Sant sembra les llavors de la vida. Unides a mi com a veritables esposes, desvetllen la vida en altres ànimes i les condueixen a Déu. La meva Església estarà formada per aquestes ànimes, que ompliran l’Univers del perfum de Déu i seran la ruïna de Llucifer”.
Així doncs, germans i germanes, aquestes paraules ens diuen que aquesta nit i en aquest temps de preparació per l’any nou renaixem en l’Esperit Sant. Jo veig aquest temps semblant al temps dels Apòstols, que van ser preparats durant tres anys, nosaltres hem estat preparats encara més temps. Avui pensava en les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje. Estem en el quarantè any, l’any vinent es compleixen quaranta anys i comença el quarantè any i també nosaltres en aquest poble, en l’Església nova, estem sent acompanyats des de fa molt temps. Ara, aquests dies ens encaminem concretament cap a un naixement per ser enviats aquest any nou amb la potència de l’Esperit Sant, perquè Jesús actuarà en la seva Església, i aquesta Església de la Terra que ha estat unida a l’Església de tot l’Univers, és la protagonista en aquest temps. A ella i a les nostres celebracions eucarístiques s’hi uneix tot l’Univers, tot el cos Místic de Crist. Això no ens dóna dret a presumir, com els millors, superiors, sinó que ens centra per comprendre la nostra posició i per portar a terme la nostra missió. Això ens prepara al mateix temps per a la nostra consagració solemne al Cor Immaculat de Maria, per ser donats totalment a Ella, segons les seves intencions[4].
Ara vull parlar-vos del nostre naixement en aquests dies. És un naixement que ha de continuar el naixement de Jesucrist dins nostre, el naixement de la joia del Pare dins nostre, de la nostra fertilitat, fecunditat, que l’Esperit Sant pugui sembrar aquests dies i continuar sembrant. Quan Jesús parla de les ànimes esposes, no es refereix a les monges, als frares, sinó a tots els cristians, a tota l’Església, perquè tots estem cridats en la nostra originalitat, de la identitat, de la missió, a la perfecció, tots!Per això, coratge a qui se sent frustrat, està cridat a la plenitud, no hi ha més gran, més petit. Tots estem cridats a arribar a la plenitud i hem de comprendre què volia dir Jesús. Volia dir que hem dit sí al moment de la concepció i ara hem de manifestar la nostra decisió, que hauria d’arribar a la maduresa que Jesús a través de l’acció conjunta de la Santíssima Mare Maria i l’Esperit Sant generarà en nosaltres.
Les paraules de Jesús van fins a les nostres profunditats, en el nostre esperit. Si volem entendre això hem de submergir-nos dins nostre, en les nostres profunditats, allà on no dominen les emocions, raonaments humans, res. Nosaltres, quan hem estat concebuts, hem estat concebuts per l’amor pur de Déu i fins i tot en presència de Llucifer que volia arrossegar-nos vam dir no, i vam dir sí a l’amor de Déu i aquest amor de Déu queda imprès en nosaltres. Malgrat que a la Terra ens esperés tot allò que ha provocat el pecat original i ara també el pecat col·lectiu, el segell dins nostre és el Fill que s’ha manifestat en el seu amor i després, del seu Cor que és l’Esperit ens ha comunicat el seu Esperit.
Avui estem cridats a immergir-nos en aquell amor. Sabeu bé que Sant Francesc plorava, plorava desconsolat: “L’Amor no és estimat, l’Amor no és estimat”[5]. La Mare de la humanitat, en el llibre “La vida no és vida sense Déu”[6], diu que són poques les ànimes que han trobat l’amor de Déu, que saben acollir l’amor de Déu[7]. Aquí estan els nostres problemes. Poso un exemple: els experts diuen que no cal tallar les fulles seques de les palmeres, perquè la mateixa palmera les llença, se’n desprenen soles, però si voleu tenir el vostre jardí ordenat i sempre net, perquè no caiguin cada dos dies, intenteu treure aquelles fulles seques. Si trobeu un arbre sa, fort, totes les fulles seques cauen fàcilment tocant-les perquè la planta és vital, hi ha un procés vital en ella que llença tot allò que és de més a més. Si us acosteu a un arbre malaltís, tancat en ell mateix, no podreu arrencar aquelles fulles, necessitareu les tisores. Aquesta és la imatge de la nostra vida: quan estem immersos en l’amor de Crist el mal fuig de nosaltres, quan estem immersos en el Rostre del Pare per mitjà del Fill el mal no s’acosta a nosaltres. Quan estem immersos en el més profund en Jesucrist, vencem el mal, vencem la nostra mort, aleshores podem manifestar la vida als altres. Però veieu, la vida té en el seu procés un moviment dins nostre: acollir la vida de Déu per guardar-la per a un mateix vol dir aturar el procés. L’amor de Déu que ens fa vitals ens fa capaços de generar contínuament fulles noves, nous fruits, i automàticament tot allò que és vell es desfà, no tenim necessitat de l’ordre d’una religió que ens digui: “Fes així, fes aixà, Déu et castigarà si…”, i totes aquestes amenaces només són violència a un arbre que està tancat en ell mateix, i no obtenen fruit, ho heu entès.
Així, aquest amor acollit per nosaltres ha d’arribar a la perfecció: vèncer la mort perquè sigui allunyada de nosaltres. Això passarà en tot l’Univers, però nosaltres hem de desvetllar interiorment tot allò que ens ha estat ensenyat. Heu vist que l’Esperit Sant aquest any ens ha parlat de la creativitat divina en el silenci[8], la Mare de Déu ens va tornar a cridar al silenci virginal, a fer un camí des del nostre interior i l’alliberament del pecat, de la reconciliació amb Déu; ja recordeu aquesta festa, la Reina dels àngels[9]. Ara hem d’entrar en això. El problema és que hem identificat l’amor, l’amor, amor, amor, amor, que no val res. La nostra vida, generada de l’amor, és un amor donat a nosaltres per Déu, i aquest amor per ser viu, vivent, ha de ser retornat a Déu a favor dels altres. En canvi nosaltres mercadegem amb l’amor, donem amor a qui ens és simpàtic, a qui ens va bé, amor que ens plau, que nodreix dins nostre, no amor, sinó egoisme, egocentrisme, aquella planta emmalaltida, malaltissa. En canvi si la nostra vida és un amor que floreix i es dóna contínuament a Déu, nosaltres vencem la mort i si nosaltres donem aquesta vida de Déu a tothom, simpàtics o no simpàtics, bons o dolents, vencem el mal i l’amor de Déu triomfa en nosaltres, i sentim l’abundància d’aquest amor que desborda del nostre cor, es dóna, com del Cor de Jesús, i es comunica aquest amor. Aquest hauria de ser el nostre naixement i preparació per l’any nou. No pas per casualitat Déu ens ha donat la Mare Santíssima Immaculada, Corredemptora, ens ha donat l’Esperit Sant. “No us falta res”[10], diu, i hem d’agafar-ho.
I tots vosaltres que escolteu, proveu d’entrar en aquesta contemplació, serà aquest el camí per l’any vinent, no hi haurà espectacles al cel. Aquesta és la manera com es manifestarà la potència del Rei de l’Univers, i aquesta és la manera com s’arriba fins a l’última ànima, on es va més enllà de tots els límits dels sistemes polítics, econòmics i religiosos, on la potència de Déu a través del Rei de l’Univers posa en crisi tots els sistemes falsos i desperta els positius. Us convido tots vosaltres que escolteu, que pertanyeu als nuclis i als punts llum, a grups de pregària, a grups carismàtics, immergiu-vos en l’amor de Déu, esdevingueu l’amor de Déu, tota la resta, si no esteu dins l’amor de Déu, pot esdevenir superficialitat i enganyar-vos. I us dic també que aquest amor pur de Déu que esclata en nosaltres unit a la Mare Immaculada al peu de la Creu -creus que trobem cada dia- aquest amor salvarà la humanitat, més enllà dels carismes, i els carismes, la predicació, si és buida de l’amor no regenera, ens enganya.
Així, tots vosaltres que acolliu aquests programes, aquest és el programa amb el qual entrar a l’any nou i solemnement consagrar-nos a la Mare Immaculada segons les seves intencions, i gradualment, a través de totes les celebracions, tots els esdeveniments, i ens serà indicat què fer, com avançar. Per això és fonamental que tots nosaltres renaixem en aquest amor, i veureu que les tenebres desapareixeran de nosaltres, les pors desapareixeran de nosaltres, la confusió desapareixerà de nosaltres. Veieu que Déu ha permès que també les celebracions a les esglésies estiguin reduides, per conduir-vos a buscar Déu dins vostre.
La Mare de Déu deia a través de la Stefania, en el llibre “La vida no és vida sense Déu”[11]. És precisament això, i tot aquell camí que fem en aquell llibre ens condueix a aquest amor, i aquest amor vivifica les persones, vivifica tota la natura, tota la creació, i tots seran conduïts a Déu font, i viurem amb Ell. Aleshores us invito tots, en aquests dies, a demanar a l’Esperit Sant que us desvetlli en aquest amor. Si no poseu al centre l’amor de Déu en vosaltres, no entendreu la Mare de Déu, no entendreu els Sants, no entendreu l’Eucaristia i no podreu acollir aquella potència de l’amor de Crist en l’Eucaristia. Tot es transforma fàcilment en superficialitat. I vull concloure també, que hem estat cridats tots per igual a ser semblants a la Mare de Déu Immaculada, tota l’Església, aquella Església que pertany a Jesucrist. Aquella Església que entrarà a la Creació Nova ha d’esdevenir tan bonica, neta, cada un de nosaltres. A aquestes ànimes i a aquesta Església no els faltarà res i es compliran totes les promeses de Déu en aquesta Església, a través d’aquesta Església.
I us beneeixo perquè l’Esperit Sant davalli amb tota la seva força en vosaltres, on sigui que us trobeu, malalts, sofrents, desil·lusionats, espantats perquè les esglésies són tancades, perquè falten sacerdots per les confessions. A tots arribi la pau de Déu, la llum que il·lumina, l’amor que nodreix i no deixa ningú sol, ningú buit, cap paraula buida, sentimental. Que la plenitud de la gràcia davalli aquesta nit, que cada un de vosaltres se senti ajudat per Crist Rei de l’Univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Is 9, 1-6
[2] Cfr. Lc 2, 1-14
[3] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre de 2020 “Les ànimes esposes”, publicat en aquest web
[4] L’Església de Jesucrist de l’Univers a la Terra es consagrarà solemnement al Cor Immaculat de Maria i segons les seves intencions el 31 de desembre de 2020.
[5] Cfr. Missatge de Sant Francesc d’Assís del 17 de setembre de 2012 “L’amore puro di Dio”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol.III – anno 2012”, pàg. 98, en italià.
[6] Ed. Luci dell‘Esodo
[7] “La vida no és vida sense Déu”, Missatge de la Mare de la humanitat del 13 d’abril de 2017 “Déu estima i perdona”, pàg. 9
[8] Cfr. Missatge de l’Esperit Sant del 30 de maig de 2020, “El coneixement és amor”, publicat en aquest web
[9] Cfr. Missatge de Maria Santíssima de l’1 d’agost de 2020, “Camineu cap al perdó”, publicat en aquest web
[10] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020, “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en aquest web.
[11] Cfr. Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de novembre de 2017 “La vida no és vida sense Déu”, pàg. 25
Cap a la Nova Creació 