Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

25 de desembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Bon Nadal a tots vosaltres, i que aquest Nadal veritablement ens ajudi a entrar en aquella preparació per ser consagrats, oferts en el Cor Immaculat de Maria, segons les seves intencions.

En les lectures de la Missa de mitjanit d’ahir[1], en les d’aquest matí a l’aurora[2] i en les del dia[3], hi ha tot el recorregut que el Senyor ens ha fet fer en tots aquests anys, el camí de tot cristià a través de la pròpia vida, a través de tot l’Evangeli i les Sagrades Escriptures. Però si sabem mirar-ho, també el nostre recorregut personal, de cada un de nosaltres, que ha portat l’Església de Jesucrist de l’Univers a sortir a la llum també aquí a la Terra. Aquest recorregut, com diu Jesús[4], que des del 2018 amb aquesta sortida a la llum ha desencadenat la ràbia de Llucifer.

El pare Tomislav, ahir al vespre, va indicar clarament com acollir i com viure les paraules de Jesús en el missatge, i també les paraules de Maria Santíssima i les que ens han estat revelades abans[5]. L’única manera d’acollir-les és immergir-nos per sentir què ha fet Déu per nosaltres, en altres paraules, en el Seu Amor. Són paraules, així com tota la Sagrada Escriptura, també com l’Evangeli, que no podem comprendre-les i ens arrisquem a interpretar-les només amb el nostre pensament, si no ens immergim en aquell silenci, així com ho ha fet Maria Santíssima des de sempre, i meditem en el nostre cor el que Déu ha fet, el que està fent.

A l’Evangeli de la nit[6] diu: “Maria ha concebut el primogènit”. Ja sabeu que això ha portat a molts a fer interpretacions: “i aleshores, va tenir altres fills…”. El primogènit en el sentit del primer Fill de Déu, i després ens ha generat a tots nosaltres. Tots aquells que acullen el Verb, acullen Jesucrist, juntament amb Maria són generats. Jesús és el primer i després tots nosaltres. Maria Corredemptora, Maria Mare Corredemptora.

A la Missa d’aquest matí, els pastors anuncien a Maria el que els ha dit Sant Miquel i Ella comença a meditar en el Seu Cor el sentit de tals paraules[7]. Meditava en el seu Cor aquest Amor de Déu que Ella des de sempre ha trobat, per gràcia, concebuda sense pecat, oferta al temple als 3 anys, i en el temple va passar la seva vida pregant, i qui sap què eren aquestes pregàries, aquesta trobada amb Déu, coneixent Déu, el Déu dels Pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob. I intentem imaginar com una nena que va créixer al temple des de petita, per tant, amb tots els preceptes d’Israel, en aquella trobada personal amb Déu, com es va ampliar en l’esperit, com havia estat preparada, com després amb rapidesa va saber respondre un sí a l’Arcàngel Gabriel, i a tot el camí que va fer en la seva vida; era tota una preparació.

“Immergir-se per acollir l’Amor de Déu per comprendre Maria”, deia ahir el pare Tomislav, “Per comprendre tots els sants”. Jo dic: per comprendre tots els missatges.

L’Evangeli d’avui, el pròleg de l’Evangeli de Joan[8], com fer-ho per comprendre l’Amor de Déu? Com fer-ho per sentir-lo? Hem vist en la història, ho hem experimentat també nosaltres, l’Amor de Déu el sents fort, l’han sentit fort i el sentim també nosaltres fort, també els pecadors en el Seu perdó. Sents la seva dolcesa, la seva tendresa, perquè et sents acollit per aquella Misericòrdia, per aquell Amor; sents veritablement com Ell va carregar tots els pecats i els va portar i els va clavar a la Creu, pel teu amor. Però partint d’aquí, el pare Tomislav deia: “Immergir-se en el silenci”. Sant Josep ens ha donat aquell bonic missatge sobre el silenci[9]. Maria Santíssima i molts altres ens han parlat del silenci.

Així doncs, us dic: proveu, aquest Evangeli de Joan, de fer-lo immergir en el silenci, proveu de comprendre: “El Verb era amb Déu, el Verb era Déu”, i va decidir fer-se home. Tenia la vida, era la vida, era la llum i va baixar a les tenebres. Qui li ho va fer fer? Ens va crear, ens va redimir i desitja també santificar-nos, continua eternament anant a buscar fins a l’últim. En el seu missatge ens parla de la vinguda intermèdia[10]. En el seu missatge ens parla de potència, de reialesa, que donarà a cada un de nosaltres, a la seva Església, la seva Església i al seu poble. Ens parla d’esponsalici, unió mística, esdevenir com Ell, semblants a Ell, pensar com Ell, actuar com Ell. Però amb quina reialesa? Mireu amb quina reialesa ha baixat Aquell que ha creat el món –“Tot ha estat fet per mitjà d’Ell”- i què ha fet per retornar-nos a ser fills de Déu, donant-nos gràcia sobre gràcia, a tots els que l’han acollit. No va ser acollit immediatament; sempre ha estat obstaculitzat, perseguit fins a la mort de creu.

Penso que és en aquesta línia que va tot el camí que tenim davant nostre per l’any vinent. En quina potencia, en quina reialesa? Com a fills de Maria Santíssima, de la mateixa manera com Maria, de la mateixa manera com Jesús. Maria, Mare de Déu, acollint Jesús ha passat pel temple, probablement entre les preferides del gran sacerdot, després va arriscar de ser apedregada i després sempre es va trobar escapant-se, sempre en risc de mort, no acollida pels familiars, pels veïns. Era estimada, perquè veien com n’era de dolça i positiva, quanta energia positiva emanava, però rebutjada perquè no seguia plenament allò que ells pensaven que era just. Sempre seguint el Fill i aquell Amor de Déu que el Fill testimoniava i vivia, meditant en el seu Cor, fins a esdevenir Mare sota la Creu, Mare de tots nosaltres. Va generar Jesús a la cova, ens ha generat a cada un de nosaltres sota la Creu, i continua generant-nos. Nosaltres estem cridats, consagrant-nos segons les intencions de Maria, per l’any vinent, a testimoniar aquest Amor de la mateixa manera. Per testimoniar-lo hem de sentir-lo; certament, es fa meditant, es fa immergint-nos-hi dins, es fa també buscant-lo dins nostre, però sempre amb la consciència d’allò que ha fet.

“L’Amor no és estimat”[11], deia ahir el pare Tomislav, parlant de Sant Francesc, no era comprès, molt pocs l’han entès. Jo crec que un dels motius pels quals no aconseguim comprendre’l és perquè no volem entrar a meditar en el nostre cor, allà on hi ha la veritat. Perquè entrant a meditar s’obren els segells que tenim des de la concepció, aquell sí, i amb aquesta obertura d’aquells segells, tot, a poc a poc, s’aclareix dins nostre, però tot en la veritat. I aleshores, veure la veritat d’aquest Amor ens espanta, ens espanta també la idea d’haver d’estimar d’aquella manera. Però mireu que aquesta por d’haver d’estimar d’aquesta manera, “com es fa per estimar així?”, és perquè encara continuem centrats en nosaltres mateixos, pensem que ho hem de fer nosaltres, però serà Déu que estima dins nostre. Aquest és el passatge d’acollir Crist, és deixar-se estimar, però l’has d’acollir perquè aleshores sigui Ell que actuï en tu; això és l’esponsalici, ànimes esposes. És sempre Jesús que estimarà fins a l’últim, és sempre Jesús que a través nostre reunirà la seva Església, reunirà tots els petits, l’últim; no és obra nostra, és obra de la Trinitat.

Acollint aquell amor, entres en la comunió amb tots els instruments de Déu, en aquest temps els instruments extraordinaris, ahir Jesús deia que seran potenciats[12]. Així, en les coses que ens passen cada dia, entrar en aquell silenci i estimar Jesús quan estàs sofrint, no perquè et tregui el dolor, sinó per sentir-lo a prop teu que sofreix per tu, que pren sobre seu els teus passatges, el teu sí a estar amb Ell obre en tu els segells i Ell, a través teu, estima tots els qui sofreixen: així, cada vegada que s’és rebutjat, així en cada dificultat, així en cada prova. Aleshores serà Déu, Jesús, que a través teu fa, però et demana el teu sí. No et demana: treu-m’ho; et demana: estimem-ho junts, fem-ho junts; et demana la fe: de saber que Ell hi és, que Ell ha pagat, que Ell ja ho ha donat tot, gràcia sobre gràcia, però et demana aquell sí. Aquell moment, aquell instant en què tu aculls amb amor aquell passatge, és obligatori; és el que diu avui a la Carta als Hebreus: “Acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina”[13]. També nosaltres, juntament amb Ell, juntament amb Maria Corredemptora, hem de realitzar la purificació dels pecats, amb el nostre sí, i és el passatge de cada dia, de la vida de cada dia. No es pot acollir l’amor de Déu només de forma ensucrada: Déu m’estima, Déu perdona, Déu m’ho treu tot de sobre, Déu ho fa tot… És cert, però et vol partícip. Aquesta serà l’acció extraordinària de la vinguda intermèdia de l’any vinent: sentir aquesta presència seva forta, viva, veritable; no són carismes. Es produiran molts signes, però es produiran precisament on no els busquem, on no els desitgem; es produiran de manera natural, perquè on hi ha la presència viva de Jesús hi ha tota la seva Església, fins i tot la creació ho sent, i qui sigui de bona voluntat serà desvetllat a causa d’això.

Diem d’oferir-nos segons Maria, segons les intencions de Maria Santíssima. Una intenció ja ens l’ha dit clarament: la divulgació del signe; és clara, ens l’ha dit, ha promès gràcies també per a qui farà aquest servei, qui sentirà de fer-lo. Divulgar aquest signe, però no de manera comercial, sinó com diu Isaïes[14]: portadors d’un anunci joiós, portadors d’esperança. Que boniques són les paraules de qui portarà aquest signe. Divulgar aquest signe amb les pregàries de consagració que Maria ens ha demanat, perquè a través d’aquelles pregàries, si les llegiu, hi és tot. Consagreu, fent-ho de manera que Jesús, el seu Sacratíssim Cor i el Cor Immaculat de Maria, toquin i tinguin el poder sobre tot allò que consagreu: àngels, homes, creatures. Fet amb fe, això és una energia que penetra tota la humanitat, penetra la creació, penetra el món sencer, tot l’Univers, i aquella energia allunya l’energia disgregadora de Llucifer i dels seus. Aleshores és senzill viure en aquest abandó, viure en aquesta senzillesa; ens ha demanat una vida senzilla, fidel, i Ell fa, i l’acció de Déu farà.

Així, desitjant-vos encara un bon Nadal, realment el desig és que ens preparem per a aquesta consagració en l’Esperit Sant, al Cor Immaculat de Maria, per ser aquells que després ho consagren tot a Jesús, vol dir que a través nostre Jesús pugui tocar-ho tot. Que Ell, amb la seva Presència Viva, dic intermèdia per entendre’ns respecte al missatge, pugui, a través de la vida de cada un de nosaltres, tocar-ho tot amb el nostre sí, i nosaltres meditar en el cor d’aquest Amor Infinit de Déu que vol salvar totes les ànimes.

Que Maria Santíssima i Sant Josep, puguin unir-nos en aquesta família, que és la família de Déu, que és la Seva Església; que puguin continuar generant-nos, continuar generant-nos a la vida de Déu, per acollir, gràcia sobre gràcia, tot l’amor que Jesucrist ha portat a la Terra: l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. I que aquest amor ens transformi nosaltres, la humanitat i totes les creatures, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Is 9, 1-6; Tt 2, 11-14; Lc 2, 1-14

[2] Cfr. Is 62, 11-12; Tt 3, 4-7; Lc 2, 15-20

[3] Cfr. Is 52, 7-10; He 1, 1-6; Jn 1, 1-18

[4] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre de 2020, “Les ànimes esposes”, publicat en aquest web

[5] Cfr. Reflexió del pare Tomislav del 24 de desembre de 2020, “Les ànimes esposes”, publicada en aquest web.

[6] Cfr. Lc 2, 1-14

[7] Cfr. Lc 2, 15-20

[8] Jn 1, 1-18

[9] Veure “Oltre la Grande Barriera”, pàg. 220-221, versió original en italià

[10] Veure nota 4

[11] Cfr. Missatge de Sant Francesc d’Assís del 17 de setembre de 2012, “L’amor pur de Déu”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. III – anno 2012”, pàg. 98, versió en italià.

[12] Veure nota 4

[13] Cfr. Heb 1, 1-6

[14] Cfr. Is 52, 7-10