Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

4 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio) 

Ha començat l’any 2021, consagrat a Jesucrist, Sacerdot Suprem i Rei de l’Univers, aquest any en el qual se’ns ha demanat per part de Jesús[1], de consagrar totes les nostres accions, tots els nostres pensaments, tots els instants de la nostra vida a Ell. Un any preparat per moltes indicacions clares, per part de Maria Santíssima[2], de Jesús[3] i de molts instruments extraordinaris. Ha estat anunciat que serà un any ric d’esdeveniments, un any en el qual s’ha d’expressar cada vegada més la seva Església, l’Església de Jesucrist de l’Univers, el seu poble.Per això, podem dir que, com a poble, tenim la tasca de viure, cada un de nosaltres, com a fills de Déu; la missió de permetre a Jesús glorificar-se en nosaltres i fer-nos fills de Déu. Aquest és el sentit últim i profund de consagrar-ho tot a Ell, a partir de nosaltres mateixos, a partir de cada acció: que Ell es glorifiqui en nosaltres i a través nostre, i per aquest camí ens fa fills de Déu. És una acció que vol fer en tota la seva Església, en tot el seu poble, perquè és un poble que ha de ser com la seva Mare, sant i immaculat, com Maria Santíssima, perquè és generat per Maria i per Jesús.

Fer de nosaltres fills de Déu és l’acció i la promesa que Maria Santíssima ens va fer el 31 de desembre del 2019[4], si ho recordeu, una promesa que va fer solemnement davant la Santíssima Trinitat, una promesa que està en totes les seves aparicions, és present en tot moment, venint a buscar els seus fills aquí a la Terra, per salvar fins a l’últim, i un és salvat quan reconeix i descobreix que és fill de Déu. És salvat perquè, en el reconeixement de ser fill de Déu, vol dir que ha acollit el Crist, i qui acull el Fill, acull també el Pare.

Ser fills de Déu és aquella base d’on en comença la veritable Vida, podem dir que és l’inici de la conversió. I la veritable Vida, aquella amb majúscula, la que dóna sentit al fluir de totes les nostres circumstàncies a la Terra, comença quan un descobreix la grandesa, la bellesa, la profunditat de ser fill de Déu i descobreix la grandesa de l’Amor de Déu havent-lo creat com a fill, i havent-lo portat de nou a ser fill a través de la redempció; descobreix i contempla tota l’acció de Déu en ell i en els altres, per retornar-ho tot a la condició originària.

He dit: en la conversió, en la descoberta de ser fills, hi ha la base de la nostra identitat, aquella identitat que Maria Santíssima ens ha demanat en les seves últimes paraules, per poder-nos posicionar[5]. Aquella identitat comença, en primer lloc, perquè descobreixo, però no n’estic segur, de ser fill estimat, redimit, volgut, desitjat i que disposo de tot allò que em cal per ser feliç, tot el potencial per tenir la plenitud; d’aquí en parteix la identitat.

Si mirem la humanitat de la Terra, mai com ara ha viscut un buit terrible d’identitat. Les tenebres han embolcallat totes les realitats de la Terra. Precisament, tal com hem sentit moltes vegades en l’Evangeli de Sant Joan Evangelista en aquests dies, el seu pròleg: “Vingué entre els seus, vingué a les tenebres, Ell que era la llum. Els seus no l’han acollit, però a aquells que l’han acollit ha donat el poder d’esdevenir fills de Déu”[6], donant gràcia sobre gràcia. Acaba dient: “La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia l’ha portat Jesucrist”[7]. És un procés que va començar amb la primera vinguda del Senyor, però no podem dir que s’hagi acabat. Al contrari, sento de dir que ha de començar de nou amb més força i amb més gràcia, i aquest és el propòsit dels instruments extraordinaris, el propòsit de la Seva Església de tot l’Univers, que també aquí a la Terra està sortint a la llum, precisament per mostrar els fills de Déu. Perquè podem dir que les tenebres han avançat molt durant aquests dos mil anys. Hi ha hagut grans Sants, però un poble de cristians que dóna testimoni de ser fills de Déu, un poble, no un individu sol, ha fracassat.

Sant Joan Apòstol, en diverses parts del seu Evangeli i en les seves cartes -que també les estem llegint-  de diverses maneres toca i parla de la unció, “La unció que heu rebut”[8], moltes vegades parla d’aquest ser fills. Precisament entre ahir i avui diu: “Qui ha nascut de Déu, és fill de Déu, no peca, en ell hi ha una llavor divina“[9], aquesta unció. Nosaltres aquesta unció l’hem definit, a través de les explicacions que hem rebut, com aquella resposta en el moment de la concepció: amb aquell sí que hem dit a Déu, rebem la unció de l’Esperit Sant i som confiats al Fill. Unció que ens acompanya i ens guia en tota la vida, a través de les respostes que hem de donar en la nostra vida, a través dels sí a la voluntat de Déu, el sí a la seva acció, el sí a donar permís al Senyor perquè ens condueixi fins a la plenitud, fins al compliment de la nostra identitat. I mireu que en aquesta acció, en aquest sí continu, amb el que posem Déu al centre, amb el que escollim Déu, en el que volem la voluntat de Déu, és aquí, tal com diu Sant Joan Apòstol avui[10], que “no peques, perquè en tu hi ha una llavor divina”. Pots equivocar-te, certament, però no pots fer el pecat.

Sant Joan, en les seves cartes, quan parla del pecat, és el Pecat contra l’Esperit Sant, i en un cert moment diu també: “No és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària”[11]. Altrament, en tota la seva carta, Sant Joan explica que el pecat es resol amb: “Tenim prop del Pare un defensor”[12] i si tens aquesta llavor divina en tu, no pots pecar, pots equivocar-te, però no pots cometre aquell Pecat.

En aquest recorregut, que ens porta al compliment de la nostra identitat, arriba un moment que aquesta identitat et porta i t’introdueix també en la missió, perquè cada identitat que camina endavant amb ordre, et porta després a una missió. Tot, he dit, s’inicia en el fet de sentir-se fill. En aquell sentir-te fill en un ordre, perquè tot actua en un ordre, tu et sents o home o dona, i aquella acció de Déu, aquella unció que et guia, en aquest ordre et guia precisament a través d’allò que reconeixes, pas rere pas.

“Sóc fill, sóc home, sóc una creatura, sóc estimat, sóc pare, sóc mare”, totes les prerrogatives de Déu que es desenvolupen de l’originalitat i la creativitat de cadascú, en cada home d’una manera diferent, i que tots junts formen el poble de Déu, Cos Místic de Crist. Ja com a prerrogativa, independentment si un té fills de carn o no, cada home i cada dona és cridat a ser pare i mare, té en ell aquestes prerrogatives de la paternitat i de la maternitat de Déu, perquè ha estat generat a la seva imatge i semblança, i l’acció primària de Déu és la de generar.

Aleshores, també cada fill de Déu té en ell aquesta acció, en tant que semblant a Ell: generar. Generar vol dir donar la vida, donar la vida en sentit físic, però també donar la vida en l’esperit. El Pare, sabem, autor de la vida: el Fill, a través de la seva redempció, ens porta a tenir de nou la Vida -parlo de la Vida en majúscula- i l’Esperit Sant en tota la seva acció promou i desenvolupa la Vida de Déu. Tota la Trinitat genera, en comunió, i aquesta és també l’acció de l’Església. Cada fill de Déu genera, en comunió genera altres fills de Déu, en comunió viuen la paternitat i la maternitat l’un envers l’altre, promouen l’harmonia, l’home envers la dona, envers la creació, envers tot l’Univers.

La santedat, ser immaculats, ser oferts, són totes prerrogatives del fet de ser fills de Déu, prerrogatives pel fet que tenim la Vida de Déu dins nostre. No és una cosa a la qual s’hi arriba amb les pròpies forces, amb els conceptes personals, amb les pròpies accions, sinó que és tot acció de Déu, gràcia sobre gràcia: “A qui l’acull ha donat el poder d’esdevenir fill de Déu”[13]. Malauradament, en aquesta boira que ha portat a la Terra Llucifer, també aquestes prerrogatives se’ns presenten gairebé com un renunciar, ofegar, deixar, abandonar: per ser sant has de renunciar a això, no has de fer allò. És precisament el punt de partida que és equivocat, com deia al començament. Si tu no descobreixes que ets fill de Déu i parteixes d’aquell amor envers Aquell que t’ha generat, que t’ha donat també el seu amor, tot esdevé ennuvolat, tot esdevé feixuc, tot esdevé… renúncia, i no esclata aquella vida en nosaltres.

L’acció de Déu, i per tant també dels seus instruments, per tant també per nosaltres que som la seva Església, és expressar la vida, no ofegar la vida, però el punt de partida és quina vida. La Vida de Déu com a do, gràcia sobre gràcia, és una vida harmoniosa, equilibrada, una vida plena, i com Església, petita resta -digueu-ne com vulgueu- tenim totes les gràcies, i jo dic també la tasca de testimoniar aquesta harmonia. Harmonia amb nosaltres mateixos i amb Déu, harmonia entre l’home i la dona, harmonia en un grup, harmonia en una comunitat, harmonia en un poble, harmonia amb la creació, harmonia que és aquella base i aquell ordre per desenvolupar la identitat i la missió.

És fàcil veure com la tasca de Satanàs i de Llucifer, en canvi, amb la seva energia disgregadora, és precisament la de destruir l’harmonia, destruir l’equilibri, de crear confusió, de deixar-te sempre en el dubte, de portar-te sempre a un judici, de fer-te veure les coses negatives en comptes dels aspectes positius, sempre portar-te a dubtar, a sospitar… a pensar malament. És tot el contrari de l’acció de Déu. I mireu que en nosaltres tenim la gràcia per reconèixer quan aquest esperit aconsegueix moure’s dins nostre i al nostre voltant. I quan en un missatge es parla d’un exorcisme, no amb pregàries d’exorcisme, sinó beneint, estimant, pensant bé, sent positius contínuament, contínuament promovent, és precisament fer fora aquest esperit, perquè també un petit espai, un pensament negatiu, una actitud negativa, pren lloc dins nostre i alimenta el vòrtex satànic en lloc d’alimentar el vòrtex trinitari.

Aquesta és l’acció de l’Església, després les coses extraordinàries les fa Déu, les fa a través dels seus instruments. El nostre viure l’ordinari portarà l’equilibri, portarà l’harmonia, portarà a desenvolupar plenament les dimensions entre esperit, ànima i cos, i allunyarà tota confusió.

Deia que tenim la gràcia per veure l’acció del mal, tenim també la gràcia per veure l’acció del Fals Profeta per excel·lència, però també de tots els falsos profetes que porten un desordre, una confusió, també quan parlen de pau, de bondat, d’amor, de concòrdia. I n’hi ha molts a la Terra, falsos profetes i anticrists. Hi ha també el Fals Profeta i l’Anticrist, i veieu quantes veus s’alcen, totes portant a una boira, no porten a la Pau amb majúscula, a la Vida amb majúscula, a l’equilibri.

L’ordre perfecte està només en la voluntat de Déu, quan cadascú entra en aquella voluntat; aquella voluntat de Déu que, com hem dit, com ha dit Sant Joan Apòstol, s’expressa en aquella unció que hem rebut, aquella unció que ens guia, que ens guia cap endavant, que ens transforma i que troba el seu lloc en cada home i en cada dona, i desenvolupa la creativitat entre l’home i la dona, en la qual té origen tot l’ordre. Si no trobem el nostre lloc com a homes, com a dones, com a filles de Déu i fills de Déu, no aconseguirem trobar ni la identitat ni la missió, i per tant, en conseqüència, no estarem en la voluntat de Déu i en l’ordre.

Una vegada més, Maria Santíssima és l’exemple de la dona que deixa desenvolupar en ella la unció, l’exemple de la dona completament disponible a la voluntat de Déu, ja sabeu, oferta al temple des de petita, i veiem com accepta la maternitat, la maternitat amb tot allò que comporta. Tan Ella com Sant Josep, no havien previst per a la seva vida la maternitat, tots dos oferts a Déu, tots dos estaven donats completament a Déu; havien previst servir a Déu d’una certa manera i es troben servint-lo d’una manera totalment diferent. Mireu com abracen fins a fons aquella voluntat, no una mica, sinó tota.

Si reflexionem sobre Maria Santíssima, que havia pensat viure consagrada al temple, què podia voler dir per a ella tenir un fill, amb tot el que comporta, i igual per Sant Josep. I després, sabeu com va anar: fugint a Egipte, i retornats a casa, van anar d’un lloc a l’altre[14]. A través del que anaven passant, Maria va ser portada a la plenitud en la seva missió de Mare, i després sota la Creu va esclatar la seva maternitat; i igualment per Sant Josep. Aleshores van esdevenir pares i mares. De què? De l’Església, de cada home.

De Sant Josep, podem dir, físicament no va generar un fill, però ha generat tots els fills; Maria Santíssima en va generar un, però ha generat tots els fills de Déu. La seva obediència a la voluntat de Déu els va portar a deixar Déu lliure en ells, van deixar totes les seves idees de consagració, d’oferta, tots els seus programes; aleshores Déu va portar a la plenitud la seva paternitat i maternitat en ells, i ells dos han expressat la seva paternitat i maternitat en Déu. D’aquí en comença tot l’ordre de l’Església.

Penso que és un tema que tractarem encara en aquests temps, en aquest inici d’any, ja que consagrar-ho veritablement tot a Jesús, Sacerdot Suprem i Rei de l’Univers, perquè Ell es glorifiqui en la seva Església i en cada un de nosaltres, ha de partir d’aquest ordre: fills de Déu, filles de Déu, home, dona, pare, mare.

Així, confio encara a Maria Santíssima i a Sant Josep tota l’Església de Jesucrist aquí a la Terra, confio tot home de bona voluntat, confio totes les bones intencions i tot el bé que hi ha en cada home, també en aquells que encara no coneixen Jesucrist; confio tots els moribunds, confio tots aquells que estan a la recerca de la veritat, confio tot el bé i invoco la seva benedicció sobre tots, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 21 de novembre de 2020, “Estigueu a punt per la batalla”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2020, “El temps messiànic” i el missatge del 31 de desembre de 2020, “Consagrats al servei de l’Amor”, publicat en aquest web

[3] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre de 2020, “Les ànimes esposes”, publicat en aquest web

[4] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2019, “Solemne consagració a Maria Santíssima per l’any 2020”, publicat en aquest web

[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2020, “Consagrats al servei de l’Amor”, publicat en aquest web

[6] Cfr. Jn 1, 9-12

[7] Cfr. Jn 1, 17

[8] Cfr. 1 Jn 2, 27

[9] Cfr. 1 Jn 3,7-10

[10] Veure nota 9

[11] Cfr. 1 Jn 5, 16

[12] Cfr. 1 Jn 2, 1

[13] Jn 1, 12

[14] Cfr. Mt 2, 13-15.19-23