Reflexió – En el meu nom, vencereu

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

5 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav:

Estimats germans, estimades germanes, amb aquesta vigília de l’Epifania entrem en la solemnitat de l’Epifania, de la manifestació del Senyor, Déu nostre, a tots els pobles. En la solemnitat de la Mare de Déu ens vam consagrar a Ella, perquè en el seu Cor puguem acollir la presència de Déu i amb la seva ajuda siguem acompanyats per viure-la plenament.

Avui ens ha parlat Jesús[1], parlava de la potència d’invocar el seu Nom. Ens ha introduït en aquesta solemnitat i vol celebrar aquesta solemnitat davant Déu Pare amb tota la seva Església. Aquesta solemnitat és una cruïlla. Podem copsar-ho a partir de les lectures litúrgiques, però col·locada en aquests temps de la vinguda intermèdia de Jesucrist, cruïlla per escollir: posar-se de la part d’Herodes que el volia matar, dels grans sacerdots que el van condemnar a la mort vergonyosa de la Creu, dels que eren allà insultant-lo, d’aquells que han matat la vida de Déu en ells mateixos i la maten en els altres. O posar-se de la part d’aquells que acullen Jesús, com Maria. Ella dóna a Jesús la vida terrena, el seu cos, la seva sang, la implicació de la seva ànima. Sant Josep, que tot ell es dedica a aquella creatura, al Fill de Déu encarnat en Maria, el protegeixen, el promouen. I Maria participa de la salvació al peu de la Creu, va viure la seva transformació, el punt culminant de ser Mare de la humanitat.

Què vol dir acollir Jesús? Hi ha diferents punts que podem recollir del missatge de Jesús, però també de l’Evangeli[2]. El primer punt és que volem ser guarits, però abans de ser guarits hem de sentir el dolor perquè estem malalts, sentir que la nostra vida no funciona, que hi ha una vida molt més gran, una vida eterna. L’Evangeli parla dels homes que pertanyen a la religió, que miren i no veuen, escolten i no hi senten, tenen cor, però no senten, perquè estan tancats en ells mateixos, no volen ser canviats. Nosaltres hem de veure això dins nostre per escollir, per decidir i estar de la part de Maria, de Josep i de tots els Sants, per promoure la vida en nosaltres i en tots els altres de la Terra i a l’Univers. Aquesta és la tasca de l’Església. Primer la nostra regeneració i resurrecció, que ens porta cap a la plenitud de la vida.

En el missatge, com podreu veure, Jesús fa un repàs sobre el cristianisme, sobre les confessions cristianes, com es comporten i no aconsegueixen donar la resposta a les exigències de la humanitat. Tal com diu, aquestes confessions avui, la major part, s’han transformat en organitzacions humanitàries. Als ulls de Déu això és greu, encara que pertànyer a una organització humanitària de Caritas és una cosa lloable, però no inclou la salvació de l’home, que és cridat a entrar a la vida en Déu, a obtenir la plenitud de la vida per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant.

Jesús introdueix una paraula en aquest missatge: caminar. Amb aquesta festivitat, ens encaminen dins aquest any dedicat al Crist Rei de l’Univers, en el qual Ell es vol presentar en l’etapa que precedeix la seva manifestació gloriosa, és a dir en l’etapa de la seva vinguda intermèdia. Per a nosaltres, això comporta una obertura cap a la plenitud, una acceptació de Jesucrist no només de manera formal a la seva paraula, o a les institucions, a les confessions religioses, sinó en esperit i veritat. Això és molt important per nosaltres, i això sempre es produeix, de la mateixa manera que la vida neix en una família, es produeix a l’Església, veritable Església que pertany a Jesucrist.

Aleshores, novament Jesús ha subratllat que l’Església és una, aquella que Ell va instituir i ara està baixant entre nosaltres, igual com és en el cel, tal com hauria de ser, i subratlla les característiques d’aquesta Església que veureu en el missatge. En el missatge Jesús diu: “Des d’ara fins a la meva vinguda gloriosa, estaré enmig del meu poble de tot l’Univers, d’una manera invisible als ulls de tots els qui em rebutgen, i per tot el temps que el Pare voldrà”. Per què invisible per a tots aquells que el refusen? Perquè són lliures, no força, en aquests temps no arrossega, encara que l’Església ha forçat molt al llarg d’aquests mil·lennis per conduir al Crist. Però en aquests temps la decisió ha de ser lliure, original, com cada un de nosaltres és original, i ha de ser una decisió completa, perquè anem cap a la plenitud de la vida. Jesús es presenta enmig del poble en esperit, i tocarem aquest tema en aquesta reflexió, per veure com ens condueix a la plenitud, com ens condueix cap a la nova creació. Diu Jesús: “Sereu vosaltres, poble meu, que manifestareu la meva potència i testimoniareu la meva presència entre vosaltres. Jo actuaré en les profunditats del vostre esperit i vosaltres portareu a l’exterior els fruits de la vostra unió amb mi. Els signes i els miracles acompanyaran la vostra missió perquè seré jo qui actuaré juntament amb vosaltres. Us demano que sigueu dòcils i obedients a la meva autoritat perquè jo pugui disposar de vosaltres”. “A la meva autoritat…”, hem dit moltes vegades que estem en els temps en què Jesús posarà tota l’Església, tots els individus sota la seva autoritat. Cap altra autoritat pot substituir-lo, ni tan sols un  profeta, ni tan sols un carismàtic, ningú, ni tan sols un jerarca, ningú, perquè cada un de nosaltres, en la nostra originalitat en l’Esperit Sant, ha d’estar obert a acollir la vida de Déu Tri i U,  de Déu, que passa a través de Jesucrist, en l’Esperit Sant dins nostre, com un brot de recull els raigs de sol, l’aigua, a la primavera. Si no som capaços de recollir aquesta vida de Déu, no podem ni tan sols donar fruit, no podem donar. Podem aprendre amb les lliçons de catequesi, amb l’estudi de la teologia, però això no és el mateix. És necessària la nostra capacitat de recollir i discernir, també els estudis i la catequesi, però recollir en tot el nostre ser la vida que ve de Déu.

I després Jesús ens ensenya a invocar el seu Nom per poder donar la vida, fer bategar la vida als altres, i penso que aquests tres punts que Ell ha subratllat són importantíssims en el nostre camí de pregària, de les celebracions, de les relacions. “Feu servir el meu Nom per demanar i per donar. El poder del meu Nom obre les portes als veritables miracles i allò que és impossible esdevé possible. Desitjo que d’ara endavant demaneu totes les coses en el meu Nom. Abans de cada pregària, individual o comunitària, i abans de cada celebració, primer punt: invoqueu l’Esperit Sant, a fi que us ajudi a demanar allò que és conforme als designis de Déu. Ell coneix els vostres desitjos i els del poble, però coneix també els desitjos de Déu i no permetrà que demaneu coses que no són conformes a Déu”. Per què Jesús posa en primer lloc invocar l’Esperit Sant? Perquè l’Esperit Sant, l’Esperit de Déu és l’Amor perfecte, batega envers tothom, envers tots els homes, tots els àngels, batega també envers Llucifer, però Llucifer refusa l’Amor. Nosaltres, dins nostre, podem refusar-lo o acollir-lo, i són poques les persones que s’immergeixen en l’Esperit Sant abans de parlar, de predicar, de demanar, i és aquí on passa la nostra tria: si acollim o no acollim la vida de Déu dins nostre. Si desitgem fer allò que Déu vol, l’Esperit Sant ens dóna aquests primers impulsos, l’Esperit Sant ens acompanya des del moment de la nostra concepció, contínuament. Mirem l’exemple: la Mare Santíssima ha estat acompanyada, però després ha arribat el moment de la concepció de Jesús, ha arribat una fase de la seva missió, i l’omnipotència de Déu ha davallat en Ella, després l’omnipotència de Déu ha actuat en Ella davant del Fill Crucificat, l’omnipotència de Déu l’ha portada a la creació nova, tota Ella, l’ànima i el cos. Aleshores, doncs, el primer punt és: què desitgem?

Després ve el segon punt: “Després consagreu-vos a la meva Mare, l’Esposa de l’Esperit Sant, perquè cada petició vostra sigui filtrada a través de les seves intencions puríssimes. Ella oferirà a Déu només les peticions dignes de ser acollides”. I aquí, veritablement hem de descobrir la Mare perfecta que ens acull, que ens acompanya, i aquí hem d’agafar-nos a la Corredemptora que ha entrat en la vida de la Santíssima Trinitat, en la plenitud i ens porta perfectament a Jesús, si acollim tot el que Ella transmet dins nostre. Tal com dèiem moltes vegades, totes les profecies per aquest temps subratllen que ningú ens protegirà en aquests temps sinó la Mare Immaculada, el seu Cor Immaculat. I, si ens unim així al seu Cor, esdevenim com el seu Cor, i ens comportem com Ella davant de Jesús, i ningú ha acollit Jesús com Ella l’ha acollit.

Finalment, demaneu al Pare que us escolti en el meu Nom. Jo estaré davant d’Ell per demanar-li que escolti les vostres pregàries, si aquestes són justes i necessàries pel vostre bé i el d’aquells pels quals pregareu”. I aquí estem en el procés d’elevació, de l’entrada en la plenitud, perquè Jesús ho paga tot per nosaltres, intercedeix perfectament per allò que és la salvació per a nosaltres, i perfectament ens acompanyarà, individualment i tota l’Església, al Pare cap a la nova creació. I tal com hem escrit al llibre “L’Universo e i suoi abitanti[3], aleshores la potència trinitària actua plenament en nosaltres, estem plens de la vida de Déu.

Per nosaltres és molt important encaminar-nos així i preparar la solemnitat del Baptisme del Senyor en la qual renovarem les nostres promeses baptismals. I aquest any la renovació de les promeses baptismals no pot ser una recitació, una adhesió superficial, sinó acollir aquella potència amb la qual Jesús es presenta en aquests temps a la seva Església en tot l’Univers.

Un altre aspecte que per nosaltres és molt important: si caminem per acollir progressivament aquesta plenitud, no podem imposar res a ningú, hem de deixar cadascú lliure. Que cap profeta pugui imposar-se, com diu Sant Pau: les profecies són limitades[4]. Si observem els profetes de l’Antic Testament, estan plens de simbologia, d’imatges, i Déu ens parla a través de les imatges. Però nosaltres estem en els temps en què la vinguda intermèdia de Jesús ens prepara per acollir la manifestació gloriosa, que significa també la nostra manifestació gloriosa cap a la plenitud. I aleshores no podem imposar res, i tampoc podem salvar amb sermons bonics, amb conceptes preciosos, amb imatges boniques, atemorint els altres. Realment cada un de nosaltres hauria de bategar amb la vida de Déu, bategar el seu amor, la seva llum, la seva potència, i deixar que les persones decideixin, que mirin la situació, i decideixin en el seu més profund què han escollit dins seu, i el que han escollit ja no pot ser com els talents amagats[5]. Ara tot ha de sortir a la llum, però si volem anar cap a la plenitud de la vida de Déu, ens hem d’encaminar cap a la plenitud, i manifestar la plenitud.

Aquests dies de preparació per a la solemnitat del Baptisme són preciosos per nosaltres perquè Jesús actua aquests dies, perquè cada un de nosaltres es prepari. Jesús, com a home, es va preparar durant trenta anys, després s’immergia en aquell silenci profund per acollir la vida del Pare en l’Esperit Sant, i vèncer les proves de Satanàs, i nosaltres estem en aquest temps. Estem cridats a entrar progressivament en la plenitud i comunicar la plenitud als altres. Aquesta és la nostra tria, de quina part estar. Després, afegeixo, cada un de nosaltres i tots nosaltres podem viure això només en l’Església de Jesucrist, l’única de l’Univers; ser batec envers tothom, igual com Jesús volia salvar tothom, però no amb mitjans humans sinó amb la potència de l’Esperit Sant en la qual es presenta Jesús aquest any, i vindrà a trucar a cada cor.

Us beneeixo aquest vespre perquè pugueu recollir-vos dins vostre. Deixeu les imaginacions descrites per Sant Mateu -aquella era la manifestació en aquell moment de la història- perquè l’Esperit Sant obri la vostra ment, les vostres ments a la presència del Senyor Jesús que prepara la seva vinguda gloriosa, venç el mal, ens guareix, ens consola, ens transforma, guareix la nostra vista, la nostra oïda, el nostre cor, el nostre sentir, discernir. Us beneeixo perquè cada un de nosaltres pugui transmetre aquesta presència de Jesús, la vida que floreix, sobreïx i es dóna als altres, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esp

[1] Missatge de Jesús del 5 de gener de 2021, “En el meu nom, vencereu”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Mt 2, 1-12

[3] Edicions Luci dell‘Esodo, versió original en italià. Versió pdf en espanyol en aquest web, “El Universo y sus habitantes

[4] Cfr. 1Cor 13, 9

[5] Cfr. Mt 25, 14-30

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s