A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

9 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav:

Estimats germans, estimades germanes, celebrem la solemnitat del baptisme del Senyor. Tots sabem com es realitza el bateig, però, hi hem entrat en el baptisme? Aquesta és la pregunta. L’Esperit Sant ens ha dit que amb el baptisme ens hem trobat en el punt on es trobaven les humanitats fidels de l’Univers al principi, quan van dir sí, i ells han crescut ràpidament en totes les dimensions. Aleshores, la renovació de les nostres promeses baptismals no pot ser un ritus, no pot ser tampoc un memorial històric, sinó acollir avui Jesucrist Rei de l’Univers que entra en possessió també de la Terra, amb tota la potència de l’Esperit Sant, recollint tot el bé a favor dels fills de Déu, de tots els mil·lennis per separar al final amb justícia, amb la justícia que passa per l’interior de l’home que escull un o l’altre, Déu o Satanàs i la perdició. I nosaltres ens trobem en aquests temps, en els quals cadascú, a tot l’Univers i a la Terra, serà conduït al punt d’escollir i això passarà en cadascú, des de dins.

En els textos litúrgics[1] és clar, quan Jesús va ser batejat es va inserir en la voluntat de Déu Pare i en l’Esperit Sant, a continuació les Tres Persones, totes tres, van testimoniar una per l’altra, eren unànimes. I ens trobem en aquest temps en el qual la Santíssima Trinitat vol actuar en cadascun de nosaltres en la unanimitat, per conduir-nos a la plenitud.

Reflexionem sobre l’últim missatge de Jesús del 5 de gener[2], però des d’un altre punt de vista: reflexionant sobre el nostre baptisme des del punt de vista de l’evangelització que s’espera de nosaltres. I Jesús ha dit que es tracta del mateix que va manar als Apòstols, però avui hi ha una potència més gran. Ha dit que Ell s’estableix entre nosaltres per iniciar un camí que ens porta a la plenitud. Aleshores, en aquest context fem la tria d’escollir a Crist entre nosaltres amb la potència de l’Esperit Sant, que Ell actuï potentment en cada un de nosaltres i entre nosaltres.

Jesús diu: “Ara la meva veritable Església ha d’emergir en la seva potència sobre la Terra i a l’Univers sencer. Per això vinc entre vosaltres, per omplir-vos de la meva gràcia. Així us prepararé per a la meva vinguda gloriosa, última i definitiva, a la Terra, en la qual em manifestaré obertament a tota la humanitat de l’Univers i la judicaré amb el poder que he rebut del meu Pare”. Voldria desenvolupar aquest punt i especialment com un recorregut de la gràcia dins nostre si acollim i participem en l’obra de Crist i per mitjà de Crist en l’Esperit Sant a la potència del Pare. Molts de vosaltres que teniu el llibre “L’Universo e i suoi abitanti”[3], han llegit que hi ha un recorregut d’aquesta gràcia que l’Esperit Sant ha explicat molt bé a les pàgines 252 fins  a la 254. Us explico novament els punts.

Déu, en l’Esperit Sant, actua sempre a favor nostre, fins i tot encara que en l’home només hi quedi una espurna de bona voluntat i desig, l’Esperit Sant el va a trobar. I nosaltres, que volem renovar el nostre baptisme a Jesús en l’Esperit Sant, per fer la voluntat del Pare, hem de saber el nostre recorregut interior, concret, què hem de fer, per tal que la Santíssima Trinitat, en la unanimitat, actuï lliurement i ens porti a la perfecció. L’Esperit Sant explica que si Déu té un pla per a una ànima o per a un grup, per a un poble, aleshores envia l’Esperit Sant, diguem per cridar, indica una vocació, una crida. Si una persona o un poble diu sí a Déu en l’Esperit Sant, aquest sí comporta que aquella persona, aquell poble, ha de sacrificar-se, consagrar-se, decidir-se per viure santament, íntegre, en Déu. Si la persona diu sí, s’adhereix, aleshores l’Esperit Sant porta aquella persona a Jesucrist Sacerdot Suprem, el Salvador, i li explica que Jesús salva. Aquesta explicació no és escolàstica, racional, però dóna el coneixement del fet que Jesús allibera. En primer lloc, l’obra de Jesucrist és perdonar, netejar, guarir a fons. Veureu una gran obra en cada un de nosaltres, en un poble, si vol alliberar-se. Només quan una persona s’ofereix a Jesucrist en l’Esperit Sant i es deixa netejar, guarir, aleshores el Sacerdot Suprem Jesucrist pot oferir-la al Pare. L’ofereix al Pare i intercedeix perquè el Pare doni l’abundància de la vida en aquella persona, en aquella ànima, en aquell poble, i el Pare dóna aquesta gràcia. Aleshores la Santíssima Trinitat, de forma unànime, actua en aquella ànima, en aquella persona, dóna la plenitud, porta cap a la plenitud. Cert, això no passa en un instant, en una pregària així, ràpidament, sinó que és un camí que Jesús aquest any vol desenvolupar en cada un de nosaltres, en aquest poble que ha escollit, que vol unir a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers i la portarà a la perfecció, si volem unir-nos-hi, participar-hi.

En aquest moment hem de ser conscients d’una altra cosa: que sols no podem fer res, perquè estem lligats a tots els fills de Déu, per això Jesús acaba el missatge: “Mantingueu-vos units a Déu i a tots els instruments extraordinaris, que no deixaran de protegir-vos i ajudar-vos en la gran obra d’evangelització de la Terra. Els set grans Arcàngels, amb Sant Miquel al capdavant, obriran tots els camins que haureu de recórrer. No tingueu por i aneu en el meu Nom a portar la salvació a tots aquells que la desitgen, a despertar les consciències adormides, a donar alleujament a qui sofreix. Manifesteu finalment el poder i l’obra de la meva Església de tot l’Univers”. Per què als instruments? En primer lloc, recordem les paraules que va dir Sant Joan en nom de Jesús, que tots aquells que són nascuts de Déu vencen el món, que els seus preceptes no són feixucs. Després escriu parlant de Jesús, com a testimoni, amb l’aigua, la sang i l’Esperit[4]. Ens ha donat el sagrament del baptisme en l’aigua, i ens purifica, però Ell, dins nostre, ofereix el Seu sacrifici, la Seva sang, contínuament, per mantenir-nos lliures, per custodiar-nos. Penseu quina obra de Jesús hi ha dins nostre.

Després testimonia amb l’Esperit Sant dins nostre, en les nostres profunditats on cap ciència humana, cap saviesa humana penetra, on l’Esperit Sant per mitjà de Jesucrist ens ressuscita, dins nostre. I així podem dir que també del nostre esperit pot brollar la vida de Déu, pot fluir una vida nova, ressuscitada. Aquest testimoniatge no és un testimoniatge escolàstic, televisiu, sinó un testimoniatge vibrant en el nostre esperit, en la nostra ànima i tot el nostre ser, i serà vibrant en tots aquells que volen participar, en tots aquells que s’hi encaminen.

Més enllà d’aquest testimoniatge, Déu ens ha donat la Mare Santíssima Corredemptora, i hem desenvolupat això: per gràcia omnipotent, perquè la Mare que custodia, nodreix un fill, ha rebut totes les gràcies de Déu, i d’aquí ve la nostra consagració a Ella. Ens ha donat els Sants Arcàngels i els àngels. Ells senten immediatament el voler i el posen a la pràctica. De la mateixa manera que Déu pensa i actua en el mateix temps, els àngels són rapidíssims per socórrer-nos; igualment de ràpids són els nostres Sants. Els nostres germans fidels a Déu no tenen cap obstacle i poden socórrer-nos si nosaltres estem oberts a unir-nos amb ells. Tots els instruments extraordinaris actuen a l’uníson en la Santíssima Trinitat, a favor de cada ànima i de tot el poble, i aquesta no serà una ciència humana, però això es manifestarà en els que participen i caminen en aquesta direcció.

Hi ha un perill, explica l’Esperit Sant: l’home de la Terra té por de Déu i es tanca com Adam, però aquest tancament pot provocar diferents fruits. Una persona, si es pogués tancar de manera absoluta, és morta, perquè una persona no pot viure sola, perquè viu amb els altres. La major part de les persones es tanquen per decidir per elles mateixes, per sobreviure, decideixen per elles mateixes i es recolzen en altres esperits humans, esdevenen còmplices del mal, es recolzen sobre les coses humanes. Es tanquen en elles mateixes i no deixen penetrar l’Esperit Sant. Com més avancem en aquesta acció, en aquesta evangelització, tal com la concep Jesús, aquestes persones seran tocades cada vegada més per l’Esperit Sant, per la potència trinitària per desvetllar-se i orientar-se cap a l’Església de tot l’Univers. Però avui molts viuen en el pecat de l’Esperit Sant, i ja no senten, no volen sentir més i al final ningú podrà romandre al mitges, perquè l’acció de l’Esperit Sant progressarà a tocar-ho tot i cadascú haurà d’escollir. No vol dir, doncs, que les persones tranquil·lament escullen anar cap a Llucifer. Quan descobreixen l’horror dins seu hi ha un refús de Déu, la ràbia destructiva envers els fills de Déu, i això ho estem vivint en aquests temps, però Jesús ens garanteix la protecció, la seguretat i Ell ens portarà a l’acompliment.

Hem arribat al punt de concloure. Sols no podem res, estem cridats en aquest baptisme a col·laborar amb tots els instruments de Déu, que Ell ha posat a disposició per donar la resposta plena a la Santíssima Trinitat, perquè ens atregui i ens porti cap a la perfecció. Com més l’Església de Jesucrist de la Terra, a l’Univers, progressa en això, més protegida està i més es manifesta la vida de Déu que salva a qui és de bona voluntat, i deixa de banda aquells que han escollit Llucifer.

Així, visquem aquest moment històric, com deia la Mare de Déu: “Temps meravellosos pels fills de Déu, temps terribles per qui refusa Déu”. Això, al mateix temps ens convida a aprofundir la nostra comunió amb l’Esperit Sant aquí a la Terra, a construir, a viure com a part de l’Església que pertany a tot l’Univers. He dit que ningú pot estar dret tot sol; o està obert a l’Esperit de Déu, que en esperit l’uneix a l’Església de tot l’Univers o, si en té la possibilitat, crea al seu voltant un nucli. Hem parlat dels nuclis naturals, espontanis, parelles, famílies, amics, que es desvetllin. Tingueu coratge! Ho sé, que és difícil parlar a qui està al costat, tingueu coratge en l’Esperit Sant, i veureu que us estaran agraïts moltes persones que no gosaven demanar-vos la pregària, demanar-vos alguna cosa, algun missatge, i us estaran molt agraïts si comenceu a alimentar aquell poble no nodrit, no il·luminat, no estimat.

I us beneeixo, perquè aquest baptisme us porti a la potència trinitària, que pugueu experimentar-la, que pugueu experimentar l’acció de l’Esperit Sant dins vostre, que actua silenciós en les vostres profunditats, més enllà de totes les possibilitats humanes. Us beneeixo amb la potència del Crist que salva contínuament, que contínuament, per cada un de vosaltres, ofereix el seu cos i la seva sang, els seus sofriments, us renta i us protegeix. Us dóna l’Esperit Sant com als apòstols, perquè vosaltres pugueu evangelitzar. I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. 1a lectura: Is 55, 1-11; 2a lectura: 1 Jn 5, 1-9; Evangeli: Mc 1, 7-11

[2] Cfr. Missatge de Jesús, “En el meu nom, vencereu”, publicat en aquest web

[3] “El universo y sus habitantes”, Edizioni Luci dell’Esodo; Part IV, cap. 2, pàg 251, “La multiforme gracia de Dios”, versió en espanyol, pdf, en aquest web.

[4] Veure nota 1, 2° lectura